dijous, 27 de maig del 2010

Algunes notícies més per llegir 27/5/10...

L'Estat no regenerarà aquest estiu cap de les platges del Baix Maresme
El Punt 27/5/10
.
Només posarà sorra a Arenys de Mar i deixa en mans dels ports posar-ne des del Masnou fins a Cabrera
.
El vaixell draga, fotografiat ahir a la tarda davant de la platja d'Ocata, al municipi del Masnou. / Foto: GERARD ARIÑO.
.

A diferència de l'any anterior, l'Estat no abocarà ni un sol gra de sorra a les platges del Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar. Així ho ha explicat el nou responsable de la demarcació de Costes, Javier Uzcanga, que explica que el Ministeri de Medi Ambient només sufragarà enguany la regeneració de les platges d'Arenys de Mar i de Barcelona, on la draga ja ha començat a treballar aquesta setmana. La negativa estatal deixa en mans dels ports esportius i de la Generalitat la responsabilitat de reomplir les platges del Baix Maresme, que van quedar molt malmeses en les llevantades de la tardor passada.
.
Les platges del Baix Maresme podrien quedar aquest estiu amb menys sorra del que és habitual. Si la direcció general de Ports de la Generalitat i els ports esportius no arriben a un acord en els dies vinents, les platges no es regeneraran perquè qui ho va fer l'any passat, l'Estat, ja ha anunciat que enguany no tornarà a pagar el vaixell draga.
.
El nou cap de la demarcació de Costes de Catalunya, Javier Uzcanga, que des de fa poques setmanes substitueix l'històric Manuel Novoa, ha explicat recentment «que els ports esportius són els responsables de regenerar les platges i són ells que ho han de fer». L'única excepció és la d'Arenys, el port més antic de tots, en els termes de la concessió del qual no figura cap obligació de fer els transvasaments. És per això que l'Estat assumirà les regeneracions de les platges de la Picòrdia i de les Roques d'en Lluc.
.
«Els ports esportius no han complert les seves obligacions, fins ara el ministeri ho ha fet per ells, però a partir d'ara les exigències del ministeri s'han endurit», comenta Uzcanga, que recorda que és la Generalitat qui ha de controlar si els ports compleixen les seves obligacions. De fet, el govern català és doblement responsable en el cas de la platja de Cabrera. La Generalitat és l'accionista majoritari del port de Mataró, que ha de finançar la regeneració del litoral de Cabrera i Vilassar de Mar. De fet, la direcció general de Ports i Costes de la Generalitat ja es va comprometre l'octubre passat a fer aquest any una aportació de 20.000 m³ a les platges de Cabrera. Tot i això, fonts de la direcció general asseguraven ahir que el ministeri també ha d'assumir responsabilitats i que, per tant, cal negociar una fórmula de col·laboració en el finançament.
.
Aquesta incertesa manté expectants els alcaldes del Baix Maresme, que veuen que la temporada de platja està a punt de començar i la sorra és pràcticament inexistent en alguns punts del litoral.
.
La draga ja es veu al Maresme
.
El vaixell draga ja actua davant de les costes del Maresme. Concretament, aquests dies feineja davant de les costes del Masnou i Premià de Mar. No ho fa, però, per abocar sorra a les platges, sinó per captar-ne del fons marí i traslladar-la a les platges de la Barceloneta. Aquesta actuació, l'última que es preveu fer al litoral barceloní, s'acabarà pels volts de Sant Joan. Aleshores la draga marxarà cap a Arenys de Mar, on encara s'ha de confirmar quin mètode s'emprarà per regenerar les platges de la Picòrdia i de les Roques d'en Lluc. Els pescadors ja han manifestat de manera reiterada el seu rebuig a una intervenció de la draga i aposten per traslladar la sorra de banda a banda del port per via terrestre. Segons Uzcanga, les actuacions que es duran a terme es faran amb el vistiplau de les confraries. El que encara s'ha de veure és si després d'Arenys la draga tornarà al Baix Maresme.
.
Les platges de Barcelona reben l'aportació de sorra més important des de l'any 1992
El Punt 27/5/10
.
L'actuació culmina el pla d'estabilització del litoral, que ha suposat una inversió global de 33 milions d'euros
.
Una imatge dels treballs de reposició que ahir s'estaven fent a la Barceloneta. Foto: A. PUIG.
.

Si no hi ha cap contratemps, serà l'última gran actuació que es du a terme al litoral de Barcelona per fer-lo menys vulnerable a les llevantades. Des de començament de setmana, i fins a final de mes, un vaixell especialitzat està duent a terme un programa de regeneració a sis platges de la ciutat que consistirà a abocar, literalment, fins a 750.000 m³ de sorra. Es tracta de la reposició més important des del 1992, i implicarà que el front marítim barceloní guanyi l'equivalent a un terç de la sorra de què ara disposa. Amb aquesta intervenció es dóna per conclòs el pla d'estabilització de les platges que es va iniciar el 2006, i que haurà suposat una inversió de 33,3 milions.
.
Era un problema endèmic, que no exclusiu, que fins fa relativament pocs anys assotava les platges de Barcelona. L'arribada d'un temporal equivalia a la desaparició pràcticament instantània de la sorra, que era engolida per l'onatge. Per aquest motiu, el 2006, l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Medi Ambient van començar a aplicar un pla d'estabilització que establia diverses mesures, preventives i pal·liatives, per reconduir la situació. Entre les més importants hi ha hagut la construcció de dos dics subterranis a la Mar Bella i el Bogatell, així com d'un emergit a la Barceloneta, que tenen com a objectiu protegir el front marítim de les escomeses de la mar. En total, la inversió per dur a terme aquest plec d'actuacions, més d'altres de subsidiàries com la reparació de dics i diapasons, ha estat de 33,3 milions d'euros.
.
No ha estat, però, fins que s'han enllestit aquestes obres que s'ha pogut iniciar l'última gran operació prevista, i que consistirà a reposar fins a 750.000 m³ de sorra a sis platges de la ciutat –Barceloneta, Nova Icària, Bogatell, Mar Bella, Nova Mar Bella i Llevant–. Una intervenció que es va iniciar dimarts i que no s'acabarà fins a final de mes i que obligarà a restringir l'accés a aquestes platges de manera gradual. Una prova il·lustrativa de la magnitud dels treballs és que es tracta de la regeneració més cabalosa que es du a terme al litoral barceloní des del 1992 i, a més, equival a incrementar en un 33% la seva superfície total. Una vaixell especialitzat és el que s'encarrega d'extreure la sorra d'un banc d'arena de Premià de Mar i portar-la fins a Barcelona en sis viatges diaris. El cost d'aquesta actuació, i que ja està inclosa en la factura global del pla d'estabilització, és de 4,5 milions d'euros. La regidora de Medi Ambient, Imma Mayol, va confirmar ahir que aquesta és la darrera tasca que es fa per preservar el front marítim. El pròxim temporal ja la posarà a prova.
.

El mal temps castiga el dic del Bogatell
.
Una de les obres estructurals cabdals del pla d'estabilització és la construcció d'un dic subterrani a la platja del Bogatell que té, com a principal objectiu, esmorteir els efectes dels corrents marins sobre la sorra. S'espera que a final del mes de juny, o començaments de juliol, ja estigui acabat, tot i que l'execució dels treballs ja van amb retard a conseqüència de les contingències meteorològiques. I és que les darreres llevantades que han castigat Barcelona han malmès l'estructura del dic diverses vegades amb el consegüent alentiment de les obres que això ha provocat. La regidora de Medi Ambient, Imma Mayol, espera que no hi hagi més contratemps, i ahir destacava els beneficis que ja està aportant el pla d'estabilització: «Ara quan hi ha temporal s'emporta menys sorra, i en torna més.»
.
.
L'ATLL construirà a Sant Celoni la passera de Can Draper
L'Actualitat del Baix Montseny 27/5/10
.
L'Ajuntament de Sant Celoni ha arribat a un acord amb l'empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL) perquè es faci càrrec de la construcció de la passera de Can Draper, sobre el riu Tordera. L'ATLL s'ocupa actualment de les obres d'instal·lació d'una canonada que portarà aigua des de la dessaladora de la Tordera, a Blanes, fins a la planta del Ter de Cardedeu. El projecte constructiu contemplava creuar la Tordera sota la llera i, segons l'Ajuntament, tenint en compte les connotacions ambientals que això comporta li ha proposta la construcció d'una passera de la que l'empresa pública podrà aprofitar la plataforma per fer-hi passar la canonada. La nova passera serà un pont per a ús de vianants i bicicletes que donarà continuïtat al camí de Can Draper a la cruïlla amb la Baixada del Vapor, que travessa la nova zona urbanitzada de l'antiga Can Pàmies.

Algunes notícies més per llegir 25 i 26/5/10...

DOS INCENDIS DE POCA CONSIDERACIÓ AFECTEN TORDERA EN NOMÉS 2 DIES.
Ràdio Tordera 26/5/10
.

.
Els incendis han començat a fer acte de presència a Tordera. Ahir, els bombers de la generalitat van actuar a les 8 del vespre en un incendi de canyes al voral de la carretera de Fogars. Segons explica el cos de bombers, el foc es va produir en el Km 2 d’aquesta carretera, a la zona del pla d’en Puig. En total, es van cremar 4 metres de canyes. Dilluns, la policia local i els bombers van actuar per sufocar un incendi al camí de la roureda direcció terra brava. En total el foc va afectar 15 metres de llarg per 2 d’ampla de matolls. Tots dos incendis es van apagar amb rapidesa i sense complicacions.
.
Medi Ambient ha recuperat la meitat d'infraestructures al Montnegre
L'Actualitat del Balix Montseny 25/5/10
.

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va visitar ahir, dijous, les actuacions de prevenció d'incendis que està executant a través de les empreses contractades per Forestal Catalana i les brigades del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), en les zones forestals del perímetre de protecció prioritària del Montnegre-Corredor. Segons Medi Ambient, aquestes actuacions ja han permès recuperar més de 84 hectàrees de franges de prevenció d'incendis, la meitat de la superfície inclosa en les actuacions previstes al Montnegre-Corredor, així com més de 92 hectàrees al voltant de pistes i camins, on s'ha actuat eliminant i triturant les restes generades tant en la neteja de les franges com en l'obertura i recuperació dels camins afectats. També s'ha arranjat el ferm de 8,30 quilòmetres de pistes.
.

En aquesta zona estan treballant 10 brigades, un total de 36 persones que estan traient els arbres caiguts, poden les branques trencades i eliminen les restes generades a les franges estratègiques de prevenció d'incendis i a 5 metres a banda i banda dels camins principals, amb l'ajut de 8 màquines trituradores i estelladores. Una part de la biomassa resultant s'aprofita.
.

Les actuacions a fer fins al 15 de juny es concentren en la disminució del risc d'incendi que puguin causar les restes dels arbres. Les principals actuacions són la recuperació de franges de prevenció d'incendis, recuperació dels camins i arranjament de ferm un cop acabats els treballs.
.

.
Una senadora del PSC reclama a Costes que es replantegi el projecte de s'Abanell
Diari de Girona 25/5/10
.
Pepa Celaya es reuneix amb el delegat del govern i el secretari del Mar del Ministeri
.

La platja de s'Abanell de Blanes en la zona dels càmpings afectats en una imatge de dissabte. carles colomer
.

JORDI VERA
Una regidora de l'oposició de Blanes demana a Costes que es reconsideri el projecte de fitació a s'Abanell. El delegat del Govern a Girona, Francesc Francisco-Busquets, i la senadora i regidora del municipi del PSC, Pepa Celaya, es van reunir ahir amb el secretari del Mar del Ministeri de Medi Ambient, Juan Carlos Martín, per demanar-li que revisi el projecte en què Costes vol convertir part de la platja de s'Abanell i part de quatre càmpings del municipi en terrenys de domini públic. La trobada es va fer abans de la compareixença del President Montilla al Senat i va ser només perquè s'intentin minimitzar els danys que pot causar el projecte.
.

Cal recordar que la iniciativa és força polèmica, perquè Costes preveu convertir part de quatre càmpings del municipi en terrenys de domini maritimoterrestre. Concretament, l'àrea afectada és la que queda entre l'avinguda de la Vila de Madrid, el carrer de Nil Fabra i la platja de s'Abanell. Els càmpings de Blanes afectats són el de Voramar, el de Bellaterra, el Pinar i el Blanes.
.

El secretari del Mar Juan Carlos Martín no va donar una data concreta, però es va comprometre a revisar a fons tot el projecte i a rebre en un temps raonable representants de l'Ajuntament de Blanes, els propietaris dels càmpings afectats i, si cal, un representant de la Generalitat de Catalunya. Tots acompanyats una altra vegada per la senadora Pepa Celaya.
.

"La reunió ha estat per demanar-li al secretari del mar que reconsideri el projecte per no fer mal a ningú tenint en compte el que diu la llei de Costes, evidentment", va comentar Celaya, que es va mostrar satisfeta per les sensacions de la reunió. "Hem copsat bona voluntat i disposició de totes les parts", va afirmar Celaya.
.

La senadora va recordar que es tracta d'una iniciatica delicada perquè afecta moltes parts i hi ha diverses lleis implicades. "És una situació complexa, perquè hi ha diferents parts afectades i diverses lleis que hi interfereixen", va afegir.
.

Fitació del 19 de juny
.

Celaya va explicar que també li va demanar a Martín que de moment aturin la fitació sobre el terreny que està prevista per al proper 19 de juny fins que no se celebri la reunió amb tots els afectats. La fitació és el següent pas per poder tirar endavant el procés.
.

A més, va voler destacar que la reunió ha estat una iniciativa que va més enllà dels partits i que ha de ser en benefici de Blanes. "La idea és anar tots a una. Jo sóc del PSC i el govern és de CiU, però hem d'anar tots junts per buscar altres fórmules en aquest projecte, respectant la llei, que perjudiquin el mínim possible totes les parts afectades", va explicar Celaya. "No es tracta de treure un profit partidista d'aquest projecte", va afegir.
.

L'Estat es reunirà amb els afectats per l'atermenament de Blanes per consensuar una solució
El Punt 25/5/10
.

El subdelegat del govern espanyol a Girona, Francesc Francisco-Busquets, i la senadora i regidora de Blanes Pepa Celaya (PSC) es van reunir ahir amb el secretari general del Mar, Juan Carlos Martín Fragueiro, per parlar de l'atermenament que afecta quatre càmpings de Blanes. Martín Fragueiro es va comprometre a estudiar a fons el tema i a rebre l'Ajuntament de Blanes i una representació dels propietaris dels càmpings per intentar consensuar una sortida que tingui en compte els seus interessos.

.
«Faré el possible enla fitació de Blanes»
Diari de Girona 26/5/10
.
Juan Carlos Martín Fregueiro buscarà solucions pels afectats en l'aplicació de la llei de Costes
.

BLANES EFE/DDG El secretari general del Mar, Juan Carlos Martín Fragueiro, va assegurar ahir que el Govern farà "tot el possible" per buscar solucions als afectats en la delimitació de l'espai del domini públic marítim terrestre en l'aplicació de la llei de Costes, però "amb respecte al marc legal". A més, va aclarir que el dia 19 no hi haurà delimitació, sinó "un acte d'apuntalament", amb la presentació de nous estudis i al·legacions. Jordi Xuclà (CiU) va demanar que no es faci l'apuntalament, ja que "s'emporta per davant" el càmping.
.


La factura del Ministeri de Medi Ambient pel temporal de 2008 puja a 6,9 milions
Diari de Girona 26/5/10
.

L'onatge colpejant el passeig de l'Escala el 28 de desembre de 2008. diari de girona
.

GIRONA ACN/DDG
El Ministeri de Medi Ambient va destinar l'any passat 19.542.986 euros a diferents municipis del litoral català per dur a terme obres d'emergència amb l'objectiu de reparar els danys causats pels temporals del desembre del 2008. Concretament, el litoral de la demarcació de Barcelona va rebre més d'11,5 milions, el de Girona més de 6,9 i a Tarragona se'n van destinar més d'1 milió més, segons les dades fetes públiques ahir per l'executiu espanyol. En el cas de la demarcació de Girona, es van dur a terme dues inversions importants a Blanes amb 2.356.344 euros i a l'Escala amb 3.756.858 euros més. A banda, també s'hi va fer arribar un paquet de 815.000 euros més per a obres d'emergència més puntuals als litorals de Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Platja d'Aro, Sant Antoni de Calonge, Cadaqués, Port de la Selva i Llançà.
.

Limnos i la Federació d'Ecologistes alerta de la mala gestió del medi natural català
Diari de Girona 26/5/10
.
Afirmen que Catalunya es troba a la cua de l'Estat i d'Europa pel que fa a la conservació de l'entorn
.

BANYOLES P.T.V.
L'Associació de Defensa del Patrimoni Natural de Banyoles i el Pla de l'Estany Limnos subscriu un manifest que denuncia la mala conservació del medi ambient a Catalunya, cosa que la situa a la "part baixa del rànquing" estatal i europeu. El document, l'ha elaborat la Federació Ecologistes de Catalunya, a la qual pertany Limnos.
.

Els signants d'aquest manifest, en el qual s'afirma que "Catalunya és a la cua de la conservació de la biodiversitat", es demana al Govern de la Generalitat que creï una legislació adequada "per a la conservació efectiva de la biodiversitat"; amb aquest objectiu, es reclama l'aprovació urgent de la Llei de Biodiversitat i Patrimoni Natural i de l'Estratègia per a la Conservació de la Biodiversitat.En el mateix document també es demana a l'administració catalana que garanteixi el pressupost necessari -que s'ha quantificat en el 3% del total- per a la conservació de la biodiversitat.Finalment, se sol·licita al Govern de la Generalitat de Catalunya que faciliti la participació social de les entitats ecologistes "de forma real i decisòria".
.

La inversió a espais naturals
.

El manifest assegura que Catalunya és la comunitat de l'Estat que menys inverteix en espais naturals, criticant el fet que els seus parcs naturals reben una inversió de 15,29 euros anuals per hectàrea. També denuncia que la costa catalana "és la més amenaçada" i la que té més extensió urbanitzada: el 46,5% dels 547 quilòmetres del litoral. El mal estat dels rius o l'existència infraestructures que malmeten la biodiversitat són altres de les qüestions denunciades per la Federació Ecologistes de Catalunya, de la qual forma part Limnos.

dilluns, 24 de maig del 2010

El cant del balquer (Acrocephalus arundinaceus)

Més fàcils de detectar pel seu cant que no pas veure'ls, ja fa setmanes que van arribar els balquers (Acrocephalus arundinaceus). Si passeu per una zona canyissar o bogar, pareu l'orella i potser l'escoltareu, i amb paciència el veureu...

YouTube 18/5/10... Presentació del treball de recerca "Gestió de la Flora del Delta de La Tordera" de Lidia Garrido Sanz a Espai Terra.

YouTube 23/5/10... Video de les immersións del dia 21-05-10 a Cala St. Francesc (Blanes) i a Punta Montgó (l'Escala)


Algunes notícies més per llegir 21-24/5/10...

Adverteixen que les obres per ampliar el port de Mataró podrien fer malbé l'alguer
El Punt 24/5/10
.
Ara s'ha encarregat un mapa detallat de la zona
. Una imatge de les praderies de posidònia que hi ha al litoral de Mataró./ Foto: EL PUNT.
.
La futura ampliació del port de Mataró podria tenir conseqüències «irreparables» sobre la praderia de posidònia que hi ha al litoral de la ciutat. L'advertència prové de la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques, que des de fa anys en té cura. Ara, la Diputació ha encarregat un estudi per fer un mapa i una caracterització detallada d'aquest «bosc submarí».
.
El president de la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques de Mataró, Xavier Martínez, no té cap mena de dubte que les obres per ampliar les instal·lacions portuàries tindran un «efecte negatiu» sobre les comunitats submarines. Per aquest motiu, considera que és indispensable fer estudis previs que serveixin per avaluar, amb tots els detalls, aquest impacte. En aquest sentit, i atenent la demanda de l'entitat local i del mateix Ajuntament de Mataró, la Diputació de Barcelona ha començat a preparar un estudi que servirà per confegir un nou mapa del fons submarí de la zona. Martínez assenyala que aquest treball de camp és més necessari que mai després de les últimes regeneracions de sorra que s'han fet a les platges de la comarca i els darrers temporals que ha viscut el litoral: «Actualment la base de la praderia està descalçada i la praderia es troba en un estat molt fràgil.» «Si vinguessin més temporals forts, possiblement s'acabaria de trencar, perquè aquest tipus de plantes necessiten un mínim de gruix de sorra que les tapi», hi afegeix.
.
Els estudis nous de l'alguer de Mataró consten de dues parts: els mapes pròpiament dits, que farà l'empresa Intecsa-Inarsa, i que substituiran els anteriors, amb una tecnologia molt més precisa i sofisticada, d'una banda, i la caracterització biològica que realitzarà l'empresa Entorn, la qual analitzarà la qualitat i la densitat d'aquest «bosc submarí», de l'altra. El projecte, que té un cost de 96.000 euros, estarà enllestit d'aquí a uns quatre mesos. Tot i que encara és aviat per dir-ho, els primers dies de feina demostrarien que l'alguer, en conjunt, es manté en bon estat de salut. Pere Pujol, director general d'Entorn, defensa que la posidònia de davant la costa mataronina és «única» a Catalunya. Segons aquest responsable, les praderies localitzades més al nord són més petites i les que es trobaven al litoral de Barcelona han desaparegut del tot. Aquesta vegetació, protegida per llei, «té molts avantatges: estabilitza els sediments, minimitza els efectes de les llevantades i oxigena l'aigua», assenyala Pujol.
.

Una praderia sota el mar
.
Davant de la costa de Mataró es troba un dels boscos de posidònia més ben conservats de la costa catalana. Aquest ecosistema és objecte de recerca i seguiment des de fa anys, no només per la riquesa i la biodiversitat que acull, sinó també perquè el seu bon estat és un indicador de la bona qualitat del litoral. El primer estudi cartogràfic de l'alguer, que data del 2001, demostrava que l'extensió d'aquesta vegetació marina era de 733 hectàrees. L'alcalde de Mataró i diputat de Medi Ambient de la Diputació, Joan Antoni Baron (PSC), destaca que, un cop acabi l'estudi, la de Mataró tindrà uns mapes «únics» que no tindrà cap altra praderia. A banda del valor mediambiental que té, Baron apunta també que el treball ha de servir perquè en tot allò que passi en el futur al front marítim es tingui molt present que existeix «un tresor amagat sota l'aigua». La capital del Maresme sempre ha fet bandera d'aquest patrimoni natural. Tot i que es confon amb una alga, la posidònia no ho és. És una planta que té arrels, tija i fulles, i que per reproduir-se fa flors.
.

Els pescadors satisfets perquè s'ha reduït el tram on actuarà el vaixell draga per reomplir les platges
El Punt 20/5/10
.
El vaixell draga l'estiu passat transportant la sorra. Foto: E.F.
.
Si res no canvia avui el vaixell que draga la sorra del fons marí començarà a treballar entre les costes de Premià de Mar i del Masnou. La sorra que es pretén extreure en aquest tram de costa, uns 750.000 m³, s'ha de transportar fins a les platges de la Barceloneta.
.
Des de la confraria de pescadors d'Arenys de Mar s'han mantingut converses amb la demarcació de Costes des del primer moment que es va anunciar el nou pla de regeneració que també afectarà les platges del Maresme. El patró major del port arenyenc, Mauricio Pulido, es va mostrar esperançat i en part satisfet que s'hagin escoltat les seves queixes sobre l'impacte que aquestes actuacions tenen a l'entorn marí. Pulido va explicar que Costes ha reduït la superfície on el vaixell draga actuarà per extreure la sorra. Això no vol dir que se'n tregui menys, sinó que es focalitzarà en un punt on se'n traurà a més fondària. Pels pescadors aquesta és una bona notícia ja que el mal ja està fet tot i que sigui al mínim espai. Les converses amb el nou cap de la demarcació de Costes, Javier Uzcanga, són fluïdes i confien arribar a un compromís perquè aquesta sigui la darrera regeneració amb sorra del fons marí.
.
En una segona fase el vaixell draga ha d'arribar a les costes del Maresme, quan hagi solucionat els problemes de sorra al litoral barceloní. Des d'Arenys de Mar, però, els pescadors volen evitar que s'extregui una vegada més la sorra del costat del port i que s'apliqui un sistema per transvasar la sorra de les platges de llevant, on s'acumula la sorra fins a les platges de ponent, sense utilitzar la draga. «Si aconseguim que l'administració compleixi l'obligació que té de transportar la sorra a les platges, marcarem un precedent per aplicar a d'altres ports», explica Pulido. Tot i les peticions del sector, no està garantit que es posin en pràctica d'altres sistemes.
.
Tres quartes parts de les platges gironines retrocedeixen més d'un metre cada any
El Putn 23/5/10
.
Un estudi quantifica en 594 milions d'euros anuals el valor econòmic dels serveis ecològics que presta la Costa Brava
.
Un 75% de les platges gironines presenten un estat morfològic dolent o molt dolent, amb una erosió que fa que retrocedeixin entre encara no mig metre i un metre i mig cada any. La causa és que la pèrdua de superfície de platges que originen les tempestes no es compensa amb l'arribada de nous sediments dels rius, pel poc cabal i les infraestructures hidràuliques com ara els embassaments. Aquesta és una de les conclusions que s'afegeixen en un estudi que ha fet el Centre d'Estudis Avançats de Blanes, en què també s'estudia el valor econòmic dels serveis ecològics de la Costa Brava, en funció de diverses variables, com ara la qualitat de l'aigua o de l'aire, i de la percepció de la gent. Aquest valor l'han taxat en 594 milions d'euros anuals, que és el que es considera que val el litoral gironí.
.
Precisament les platges i els sistemes dunars, per la seva funció recreativa i natural per a diversos hàbitats, són espais que aconsegueixen tenir un gran valor econòmic pels seus serveis ecològics. «Són un exemple de la pèrdua d'espais concrets, sobretot les dunes, i per tant d'una sèrie de serveis que dóna», ha explicat Rafael Sardà, investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes, un organisme que pertany al Consell Superior d'Investigacions Científiques. De fet, i segons un estudi, tres quartes parts de les platges gironines tenen un comportament «morfodinàmic» dolent o molt dolent. Això fa referència a l'evolució de la superfície en funció del manteniment del seu equilibri, o sigui, la pèrdua de sorra amb els temporals comparada amb l'arribada de nous sediments. Als llocs on aquest comportament és dolent, les platges gironines perden entre 0,2 i 1,5 metres a l'any, i on és molt dolent perden més d'un metre i mig de mitjana. Les platges de la badia de Roses i la de Pals són les que tenen ara mateix una major erosió, fet que, segons Sardà, s'ha de vincular a qüestions naturals: «El futur és molt negre, perquè els rius no porten aigua ni els sediments que permeten formar la platja, i no se substitueix la sorra que s'emporta el temporal.» Això obliga a regenerar-les artificialment, amb un cost econòmic molt important que, evidentment, no s'hauria d'assumir si els rius fessin la seva funció.
.
Serveis ecològics
.
Precisament, Sardà ha dirigit un estudi sobre el valor econòmic dels serveis ecològics. Seguint models científics que taxen aquests serveis en funció de l'opinió de la gent –per això part de l'estudi és una enquesta–, i que es plasmen sobre els hàbitats de la zona, es calcula que la Costa Brava té un valor de 594 milions anuals. «És el rèdit que ens dóna el patrimoni natural, el valor que la gent dóna a la natura», ha explicat Sardà, amb paràmetres que inclouen per exemple la qualitat de l'aigua i de l'aire, el benestar individual o l'atracció que genera entre el turisme. Darrere les platges i les dunes, els boscos i els parcs agraris són els espais que tenen més valor.
.
ELS ESPAIS
.
Valor econòmic anual dels serveis ecològics dels principals espais de la Costa Brava(en milions d'euros)
.
Massís de l'Albera: 4,2
Parc agrari de l'Alt Empordà: 44,1
Aspres de l'Albera: 1,1
Cap de Creus: 29,7
Aiguamolls de l'Alt Empordà: 18,9
Boscos de Foixà, Pedrinyà, Vacamorta i plans de Cruïlles i Sies: 17,1
Parc agrari del Baix Empordà: 15,8
El Montgrí i el Baix Ter: 22,3
Connector entre les muntanyes de Quermany i la platja de Pals: 12,5
Plans al·luvials del riu Ter: 12,7
Serra de Valldevià i Ventalló i muntanya de Sant Grau: 25
Gavarres: 10
Pla de Sant Andreu Salou, Esclet i Benaula: 13,5
Massís de les Cadiretes: 26
Muntanya de Can Cabanyes: 11,9
Connector de la Selva Marítima: 9,6
.
Xarxa de 131 espais naturals
.
Amb l'objectiu de desenvolupar una gestió integrada de la zona costanera, el CEAB ha identificat 131 elements naturals de conservació a la Costa Brava, entre el litoral i el corredor d'infraestructures. En el marc del projecte Defcon–EEP –que vol dir Delimitació Funcional dels elements de Conservació: l'Estructura Ecològica Principal–, l'organisme científic proposa crear una xarxa dels espais naturals d'aquesta zona, que hauria d'incloure els espais que actualment ja són PEIN o Xarxa Natura 2000; els elements que el pla territorial de les comarques gironines inclou com a sòl de protecció especial; el connector entre Pinya de Rosa, i el cinturó verd de l'àrea urbana de Girona, i els elements restants amb un valor de serveis ecològics superior als 3 milions. El 51% correspon a espais que ja estan protegits, i la resta no tenen cap figura de protecció. Segons Sardà, l'objectiu no ha de ser protegir tot el territori per llei, sinó evitar una transformació dels espais que no ho estan però que també tenen un valor ecològic important: «Han de continuar tenint aquests valors ambientals, i s'ha de tenir consciència que cal preservar-los encara que no entrin dins de cap espai natural», ha afirmat el científic del CSIC. L'estudi proposa crear la figura de l'EEP, amb una gestió i finançament propis.
.
Manifest crític contra els governs
.
Coincidint amb el Dia Mundial de la Biodiversitat, celebrat ahir, diversos científics van donar a conèixer el manifest per a la conservació de la biodiversitat a Catalunya. Sorgit arran d'unes jornades a Santa Susanna, el firmen personalitats de la UAB, el CEAB, l'Institut de Recerca de la Biodiversitat, la Institució Catalana d'Història Natural, el Centre Mediterrani d'Investigacions Marines i Ambientals, la UdG, el CREAC i la UPC. Critiquen la contínua pèrdua de biodiversitat a Catalunya i Europa, com ara hàbitats i espècies clau, a causa, per exemple, de la fragmentació del territori entre els diversos espais naturals. Lamenten que encara no es pugui conèixer la magnitud del problema per la falta d'informació de moltes espècies, i l'explotació «irresponsable» de recursos naturals amenaçats. Apunten cap al govern de Catalunya, al qual acusen de ser «incapaç de donar una resposta política adequada i una progressiva desconnexió de Catalunya respecte a les tendències europees» en la protecció del medi. Per això insten el govern a aprovar la llei de biodiversitat i que hi hagi una reorganització administrativa per conservar la biodiversitat. També demanen al govern espanyol que desenvolupi els plans previstos per a la conservació de la biodiversitat.
.
Més de 200 desocupats netejaran els boscos del Maresme de juny a agost
El Punt 21/5/10
.
El consell comarcal coordina els ajuts de la Generalitat a 15 dels 19 pobles afectats per la nevada
.
Un treballador fent tasques de desbrossament en els boscos del Montnegre. Foto: T.M.
.
L'1 de juny començaran a treballar als boscos del Maresme afectats per la nevada del 8 de març passat 205 desocupats de la comarca. Es tracta de les persones triades des del consell comarcal i diferents ajuntaments per donar sortida als plans ocupacionals extraordinaris finançats per la Generalitat per pal·liar els efectes del temporal. Des del Servei Català d'Ocupació (SOC) es destinen prop d'un milió d'euros en total a les tasques de neteja forestal dels 19 municipis que van patir les conseqüències del mal temps, que sumen més d'11.000 hectàrees. Les brigades actuaran a les zones forestals fins al mes d'agost.
.
Tres mesos després de la nevada que va deixar potes enlaire la meitat de la comarca arriben els darrers ajuts de la Generalitat en forma de plans ocupacionals per formar persones desocupades en les tasques de neteja i desbrossament dels boscos. Seran 205 persones amb un perfil concret rescatades de les oficines del Servei Català d'Ocupació (SCO) de la comarca i que desenvoluparan tasques com a tècnics de motoserra, caps de colla i peons. La seva feina consistirà a deixar net el subsòl i garantir el trànsit pels camins forestals que encara avui són plens de branques i trossos d'arbres caiguts. L'objectiu: evitar que una acumulació excepcional de massa forestal afavoreixi l'aparició d'incendis durant la temporada d'estiu.
.
Gestió conjunta
.
Des del Consell Comarcal del Maresme s'han gestionat els ajuts de 15 dels 19 municipis afectats i ahir es van presentar les dades. Seran 180 persones, repartits en brigades de quatre i cinc persones, amb un pressupost de 884.000 euros, que hauran de passar per un curset de formació durant la darrera setmana d'aquest mes per determinar quins seran els càrrecs que ocuparan. El gerent del consell, Eladi Torres, va explicar que, a banda dels diners del SOC, des del Departament de Governació s'han destinat a la mateixa partida 95.000 euros més per poder equipar els treballadors. Quantitat que ha hagut d'avançar l'ens comarcal a càrrec del PUOSC previst pel 2011. «Els ajuntaments col·laboraran en la coordinació i organització de les brigades i dels treballs que es realitzaran al seu terme municipal», va precisar el conseller de Promoció Econòmica i Serveis Educatius, Bernat Costas (ERC). Aquest, per altra part, va matisar que es tindrà una cura especial que els desocupats contractats puguin treballar als boscos del seu municipi «tant per facilitar-los la feina com per beneficiar-nos en cas que coneguin la zona on hagin d'actuar».
.
Per la seva banda, la consellera de Territori i Medi Ambient, Sílvia Tamayo (PSC), va recordar que de les 21.000 hectàrees de boscos del Maresme, el 54% havien quedat afectats per la nevada. «No començarem a actuar fins que no disposem de l'autorització expressa de Medi Ambient per treballar als boscos en un període on està expressament prohibit i que comença el 15 de juny», va dir. La gent dels plans ocupacionals hauran de treballar amb coordinació amb els agents forestals i les ADF.
.
Quatre ajuntaments, de forma individual
.
Dels 19 municipis malmesos pel temporal, quatre van decidir tramitar els ajuts del SOC directament, sense la intermediació del Consell Comarcal del Maresme. Palafolls, Malgrat de Mar, Pineda de Mar i Sant Cebrià de Vallalta també han obtingut la confirmació que rebran ajudes per poder contractar desocupats del seu municipi perquè netegin les zones forestals més afectades. En concret, a Palafolls, Malgrat i Pineda els han garantit cinc persones per municipi i a Sant Cebrià, el doble. Precisament, aquest poble va ser un dels més afectats sobretot a la zona de les urbanitzacions, on els arbres caiguts van deixar sense llum els veïns durant dies i on es va haver de renovar bona part del sistema elèctric. L'alcalde de Sant Cebrià, Jaume Borrell (CiU), ha traslladat al consell comarcal la petició que part dels 95.000 euros extres del Departament de Governació per equipar les brigades també repercuteixin en els consistoris que han anat per lliure. «Són diners avançats pel consell comarcal i comarca ho som tots», diu.
.
56 PERSONES ATURADES NETEJARAN ELS BOSCOS DE TORDERA DURANT EL PROPERS MESOS.
Ràdio Tordera 21/5/10
. .
El consell comarcal del Maresme contractarà 56 persones desocupades per netejar els boscos de Tordera afectats per la nevada. En concret actuaran 14 brigades de 4 persones. El nostre municipi té 1.163 hectàrees boscoses amb afectació greu i 2.616 hectàrees amb afectació moderada. El Servei d’Ocupació de Catalunya ha acceptat la petició feta per l’administració comarcal i ha aprovat la contractació durant tres mesos de 180 persones desocupades. Hi treballaran els mesos de juny, juliol i agost i durant la darrera setmana de maig rebran la formació adient.
.
El consell comarcal del Maresme, a més de seleccionar i contractar els treballadors, se n’encarregarà de la seva formació i de l’adquisició del material necessari per equipar les diferents brigades. El conseller delegat de promoció econòmica del consell comarcal, Bernat Costas ha explicat quins criteris s’aplicaran per la contractació de treballadors.Bernat Costas explica quines seran les prioritats dels treballadors a l’hora de la neteja dels boscos.
.
Per la seva banda, els ajuntaments col·laboraran en la coordinació i organització de les brigades i els treballs que es realitzaran en el seu terme municipal. Tordera és el municipi de la comarca amb més massa forestal afectada i on també es destinarà un major nombre de treballadors desocupats.
.
El temporal que va afectar el Maresme els dies 7 i 8 de març va provocar importants danys forestals. Segons l’informe que va elaborar el Consell Comarcal i la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal del Maresme, les nevades i les ventades van provocar desperfectes en el 54% dels boscos de la comarca amb una valoració econòmica de danys de 35,68 milions d’euros. El temporal del mes de març passat va afectar profundament els boscos del nostre municipi deixant gran nombre de restes vegetals que juntament amb l’abundant sotabosc suposen un alt risc d’incendi, cosa que ha obligat al consistori a ampliar els serveis habituals.
.
En total s’invertiran 979.000 euros. D’aquests, 884.000 provenen del servei d’ocupació de Catalunya per a la contractació dels treballadors i 95.000 els ha aconseguit el Consell comarcal del Maresme a partir del departament de Governació per poder equipar el servei.

diumenge, 23 de maig del 2010

Desembocadura del riu Tordera 23/5/10

.
En visita ràpida a la desembocadura del riu Tordera, com a més destacat...
.
1 agró roig (Ardea purpurea)
1 martinet ros (Ardeola ralloides)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
2 corriols petits (Charadrius dubius)
a l'illa, comportament reproductor
2 cueretes grogues (Motacilla flava)
territori de nidificació establert
1 balquer (Acrocephalus arundinaceus) cantant
mínim 2 polles d'aigua (Gallinula chloropus)
mínim 16 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
31 gavines corses (Larus audouinii)
uns 300 gavians argentats (Larus michahellis)
14 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
3 gavines vulgars (Larus ridibundus)
2 mussols comuns (Athene noctua)
1 xot (Otus scops)
1 puput (Upupa epops)
... entre molts altres.
.
1 serp verda (Malpolon monspessulanus) jove
1 llangardaix ocel·lat (Timon lepidus) de grans dimensions
>5 sargantanes ibèriques (Podarcis hispànica)
abundant cant de granotes verdes (Pelophylax perezi)
.
concentració de gavines i gavians a l'interior de la desembocadura...
..
gavines corses (Larus audouinii) i gavians argentats (Larus michahellis)...
.
.
martinet blanc (Egretta garzetta)...
.
.
polla d'aigua (Gallinula chloropus)...
.

Sobre el tancament i senyalització de les zones de nidificació d'aus de la desembocadura del riu Tordera 23/5/10. Orchis

cliqueu sobre l'imatge per ampliar
.
La setmana passada, socis de l'Associació Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme, vam instal·lar (i reposar en alguns casos) senyalitzacions i delimitacions en el marc del Projecte de tancament i senyalització de les zones de nidificació d'aus de la desembocadura i tram final del riu Tordera (TM Malgrat de Mar i TM Blanes).
.
Consisteix en una mesura provisional i d'urgència a l'espera de l'adjudicació d'un ajut per part del DMAH per a l'adquisició i muntatge dels materials definitius, i per avaluar l'efectividad i viabilitat del projecte.
.
En concret s'han delimitat i senyalitzat tots els accessos a la llera del riu des del gual entre el Pla d'en Grau (a Malgart de Mar) i l'Horta d'en Ferrer (a Blanes), on es permet el creuament del riu per la llera, i la barra de sorra de la desembocadura, per tal d'informar als usuaris de l'espai de la presència d'aus reproductures i de les limitacions per a la seva protecció, i degut a la disminució del cabal, el bon temps i l'arribada del pont d'aquest cap de setmana (factors que fan augmentar considerablement el nombre de persones a l'espai).
.

.
Aquesta simple mesura, de moment i a l'igual que la resta d'actuacions dins l'Acord de Custòdia entre Càmping La Tordera i l'Associació Orchis, ha cobert totes les espectatives i ha resultat ser un èxit rotund, demostrant que no calen grans inversions ni grans infraestructures per tal de protegit la biodiversitat de l'espai, simplement informar i regular els usos que s'hi donen sense alterar les característiques propies del riu.
.

Periòdicament es realitza un seguiment (i manteniment) tant de les actuacions com de les espècies presents, i des de l'inici es constaten tres punts fonamentals...

Els veïns i visitants de l'espai, no només han demostrat una conducta exemplar davant les indicacions, sino que a més han aplaudit l'iniciativa i s'han mostrat interessats, amb abundants consultes i anècdotes comentades.

La fauna i la flora han respost de seguida, amb una recuperació espectacular de la vegetació de ribera i una evident calma (i lo més important, permanència a l'espai) de les aus, molt superior a temporades anteriors per aquestes dates, i fonamental per a la reproducció de multitud d'espècies.

I la part negativa... la constatació de que actualment cap de les administracions competents (ACA, DMAH i Regidories) tenen cap interès real envers la biodiversitat de l'espai, i que el seu funcionament intern no és l'adequat per a les funcions que s'atribueixen a sí mateixes (vaja, que no funcionen). Tota l'actuació s'ha realitzat amb recursos propis dels socis i sense cap mena d'ajuda, i a l'espera d'una feina administrativa i burocràtica que, en el millor dels casos, arribarà quan ja hagi finalitzat la temporada de nidificació.

.

Darreres observacions d'aus a la desembocadura del riu Tordera 20-21/5/10

.
Font: www.ornitho.cat
.
Observacions destacades d'aquest divendres. Enric Badosa...
.
1 agró roig (Ardea purpurea)
1 esplugabous (Bubulcus ibis)
7 martinets blancs (Egretta garzetta)
1 martinet ros (Ardeola ralloides)
1 picot verd (Picus viridis)
.
Observacions destacades d'aquest divendres. Santi Ramos i Javier Romera...
.
1 agró roig (Ardea purpurea)
11 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
mínim 1 corriol petit (Charadrius dubius)
1 falcó mostatxut (Falco subbuteo)
unes 10 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
mínim 65 gavines corses (Larus audouinii)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
3 polles d'aigua (Gallinula chloropus)
4 rossinyols (Luscinia megarhynchos)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
.
Observacions destacades d'aquest dijous. David Caballé...
.
3 falciots pàl·lids (Apus pallidus)
1 falcó mostatxut (Falco subbuteo)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
2 martinets rossos (Ardeola ralloides)
1 mascarell (Morus bassanus)
1 territ tresdits (Calidris alba)
.
Observacions destacades d'aquest dijous. Enric Badosa i Javier Romera...
.
1 agró roig (Ardea purpurea)
2 corriols petits (Charadrius dubius)
mínim 30 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
unes 4 gavines corses (Larus audouinii)
>1 gavina capnegra (Larus melanocephalus)
unes 25 gavines corses (Larus audouinii)
mallerengues carboneres (Parus major)
2 caixes niu ocupades amb 4 polls i 3 ous a una, i 11 ous a altre.
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
1 martinet ros (Ardeola ralloides)
1 mussol comú (Athene noctua)
orenetes vulgars (Hirundo rustica)
1 niu amb 1 ou
3 xivitones (Actitis hypoleucos)
1 xot (Otus scops)
.
Rat-penats...
.
A destacat l'abundància de rat-penats (sense identificar) aquest divendres al vespre, amb l'observació d'un de grans dimensions.