dijous, 24 de desembre del 2015

Blog: Cormorán Moñudo en el Mediterráneo Ibérico.

Cormorán Moñudo en el Mediterráneo Ibérico. 

European shag in Iberian Mediterranean Sea

Este blog pretende coordinar a los grupos que trabajamos y estudiamos el cormorán moñudo en el Mediterráneo Ibérico.

http://cormoranmediterraneoiberico.blogspot.com.es/


divendres, 18 de desembre del 2015

El ministeri ara posa dunes a la platja malmesa de Malgrat

El Punt Avui 17/12/15

L'obra està inclosa en el mateix paquet de regeneració del litoral que la construcció d'espigons que el temporal es va empassar

S'actua en tres zones, en 632 metres de longitud i amb un pressupost de 150.000 euros


Una excavadora treballant ahir al migdia a la platja de la Punta de Malgrat de Mar on s'hi està habilitant un ecosistema de dunes Foto: T.M.

La controvertida regeneració de la platja de la Punta de Malgrat de Mar duta a terme pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i que el temporal del novembre passat va engolir en bona part tenia prevista una segona fase que ha començat aquesta setmana. Segons recull el web del ministeri, i en donen fe les excavadores i els camions que circulen pel litoral del municipi, s'hi està construint un ecosistema de dunes que ajudarà a aturar els problemes d'erosió de la zona a tocar del delta de la Tordera. En concret, l'actuació pretén, d'una banda, “mantenir el perfil de platja segur, ja que les dunes actuen com a reserva de sorra a les platges” i, de l'altra, “esmorteir els efectes de l'onatge sobre la costa i l'impacte previst de fenòmens meteorològics associats al canvi climàtic i a la pujada del nivell del mar”.
A peu d'obra, un dels tècnics explicava ahir al matí que les dunes es distribuiran en tres zones entre la platja de la Punta i la de la Conca, on des del 2002 ja s'està actuant en la introducció i protecció d'espècies vegetals dins del sistema dunar. La sorra amb què s'aixequen les formacions prové del mateix litoral malgratenc, ja que la platja que es va menjar el mal temps les onades la van abocar més al sud del municipi. En dades concretes, a la zona més al nord es crea un perfil de dunes de 112 metres de llarg i una altura d'1,5 metres i als espais de més al sud es preveuen dunes de la mateixa altura i distribuïdes en un total de 520 metres. L'actuació, en cap cas hauria d'impedir que els banyistes poguessin fer ús de la platja durant l'estiu “perquè hi haurà espai suficient per posar-hi les tovalloles”.
Un cop habilitada l'estructura dunar, es protegiran palissades biodegradables i es plantaran espècies vegetals pròpies d'aquest ecosistema. Les darreres accions consistiran a tancar l'espai protegit i a instal·lar passeres de fusta que permetin l'accés a la platja. El cost global de l'actuació voreja els 150.000 euros i està previst que s'enllesteixi en un període màxim de tres mesos.
D'altra banda, l'alcalde de Malgrat de Mar, Joan Mercader (PSC), té previst reunir-se avui amb la cap de la Demarcació de Costes, Maria Toledano, per tractar de les conseqüències que el temporal va tenir sobre la regeneració feta a la platja de la Punta i el resultat de la prova pilot que es va fer amb la instal·lació d'espigons geotèxtils que les onades van fer desaparèixer. Aquelles obres van tenir un cost d'1,1 milions d'euros.

LES XIFRES



150.000
euros
és el cost de la construcció del sistema dunar a les platges de Malgrat de Mar que fa el ministeri.

632
metres
de llargada té l'espai on s'habiliten les dunes, que faran 1,5 metres d'altura i s'ompliran de vegetació.

dijous, 5 de novembre del 2015

Opsss... No m'ho imaginava!!!!

el Punt Avui 4/11/15

Ni rastre. Ahir al migdia a la platja de Malgrat a tocar del delta de la Tordera no hi quedava cap dels sis espigons de geotèxtil instal·lats per l'Estat el mes de juliol passat com a prova pilot per regenerar aquest tram del litoral maresmenc arrasat pel temporal de principi d'any. Les estructures allargades que es van instal·lar a bot d'aigua per contenir la sorra en cas de temporal no han resistit les primeres onades amb majúscules que han fet acte de presència a la zona. De fet, dels aproximadament quinze metres que es van afegir de platja i dels quals van poder disfrutar els banyistes, l'aigua se n'ha endut prop de la meitat i el mar ha tornat a ocupar, i a amenaçar, les pedres que protegeixen les instal·lacions dels càmpings.

T.MÀRQUEZ / E. FERRAN
Ni rastre. Ahir al migdia a la platja de Malgrat a tocar del delta de la Tordera no hi quedava cap dels sis espigons de geotèxtil instal·lats per l'Estat el mes de juliol passat com a prova pilot per regenerar aquest tram del litoral maresmenc arrasat pel temporal de principis d'any. Les estructures allargades que es van instal·lar a bot d'aigua per contenir la sorra en cas de temporal no han resistit les primeres onades amb majúscules que han fet acte de presència a la zona. De fet, dels aproximadament quinze metres que es van afegir de platja i dels quals van poder disfrutar els banyistes, l'aigua se n'ha endut prop de la meitat i el mar ha tornat a ocupar, i a amenaçar, les pedres que protegeixen les instal·lacions dels càmpings.


La platja de Malgrat de Mar sense els espigons instal·lats a l'estiu. Foto: T.M..

L'actuació, pionera a Catalunya, va representar una inversió d'1,1 milions d'euros i l'abocament a través d'un vaixell draga d'uns 114.000 m³ de sorra provinents del fons marí davant d'Arenys de Mar en un tram de 800 metres. Un episodi que, curiosament, va donar peu al naixement de la plataforma ciutadana Preservem el Litoral del Maresme, contrària al pla de regeneració de la costa de la comarca aprovat pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, que preveu desenvolupar en els pròxims 15 anys. L'entitat ja ha aconseguit el suport de diversos ajuntaments per reclamar una intervenció menys agressiva i més sostenible i l'elaboració d'un pla de gestió de les platges.

La Vanguardia 5/11/15

Fracasa el plan de los sacos antitemporal del litoral

La prueba que el Ministerio de Medio Ambiente aplicó en Malgrat de Mar con un coste de 1,1 millones se pierde en el mar

Estado en que ha quedado la playa de Malgrat de Mar. Pedro Catena


De aplicar la terminología pugilística al Plan Litoral 2015 que el Ministerio de Medio
Ambiente (Magrama) impulsó para la recuperar las playas afectadas por los temporales, la conclusión sería un KO técnico en el primer asalto. El primer temporal de levante que ha sacudido el litoral catalán ha dejado en evidencia una obra que finalizó hace tres meses, a mediados de julio, en el delta del Tordera. Han desaparecido los espigones de geotextil que debían contener el oleaje y evitar la pérdida de los 114.000 m³ de arena repuestos por un barco draga succionados de la bocana del puerto de Arenys (Maresme). Todo ello con un presupuesto de 1.150.000 euros.

La prueba piloto a nivel europeo que consistía en enterrar espigones de material geotextil en las playas colindantes al delta del Tordera, en la zona de los campings de Malgrat de Mar, ha fracasado. Olas de hasta cinco metros de altura que durante dos días han azotado la costa, han succionado toda la arena y han engullido los enormes tubos rellenos de arena, por lo que se mantienen en riesgo las instalaciones turísticas que han sobrevivido gracias a sus propias medidas de contención, barreras rocosas que impiden que el mar descalce los cimientos de los edificios. Los espigones blandos, contrariamente a lo previsto, no han reducido el impacto del oleaje y suavizado la dinámica del litoral.

Desde la Plataforma en Defensa del Litoral, que agrupa al tejido social de la comarca, optan por el lado positivo del fracaso. "Debemos utilizar el error para proseguir con la investigación que sirva para consolidar definitivamente las playas" reconoce Mauricio Pulido, un pescador que integra la comisión técnica de la entidad. "Que haya fracasado el ensayo no significa que se abandone la línea de investigación" advierten.

Una de las tesis que barajan los técnicos de la plataforma en Defensa del Litoral centra el problema en la orientación de los espigones. "Si se demuestra que en el litoral hay espigones que contienen el trasvase de arena y otros que lo erosionan", será que cabe incidir en la colocación de la escollera artificial, que "no tiene por qué estar siempre ubicada en perpendicular a la playa", aducen, sino configurar una barrera real que reduzca al máximo el impacto del oleaje. "Podemos ayudar, no somos enemigos", es la mano tendida a la colaboración que eleva el territorio "unido por la experiencia" hacia el ministerio.

Por su parte, en el Magrama justifican que no pueden hacer ninguna valoración hasta obtener las conclusiones definitivas acerca de la afección del temporal sobre los espigones geotextiles, pero matizan que no se trataba de "una obra que forma parte de estrategias para luchar contra la erosión, sino que es una obra de emergencia".