dissabte, 19 d’abril del 2008

Tortugues d’estany (Emys orbicularis) a l’estany de Cal Raba (Tordera) 18/4/08

tortuga d'estany (Emys orbicularis)
.
Avui he pogut veure 2 tortugues d’estany (Emys orbicularis) a l’estany de Cal Raba (Tordera), un mascle de 430gr i un juvenil que s’ha cabussat a la bassa.

Es tracta, juntament amb la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), d’una espècie autòctona, tot i que molt més escassa i localitzada, amb molt poques observacions a la Tordera i estanys associats, i d’anys enrere.

Les poblacions conegudes més properes es troben a les zones humides de la comarca de La Selva (Estany de Sils, Riudarenes, Prats de Sant Sebastià,...), on es troba la major població de l’espècie a tot el nord-est de la península ibèrica.
.

Tot i la poca aigua d’aquest any a l’estany (uns 50cm de profunditat a la part central), a més d’aquestes, avui s’han pogut veure 2 tortugues de rierol (Mauremys leprosa) i 6 tortugues de Florida (Trachemys scripta).

També abundants els cap-grossos de reineta (Hyla meridionalis), granota verda (Pelophylax perezi), tòtil (Alytes obstreticans) i gripau corredor (Epidalea calamita), així com multitud d’invertebrats aquàtics com Notonecta, Dytiscus, Lymnaea, Nepa, larves de libèl·lules, larves de mosquits, isòpodes, ... i >50 granotes verdes adultes repartides per tota la riba.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Ostres!Avui ja tinc el dia feliç de saber que hi ha algunes tortuguetes per aquí també!És genial!Noteu que van augmentant les exòtiques? (per cria o perquè les han deixades anar?)

Anònim ha dit...

Hola Alícia,

De tortugues autòctones hi ha, i força, a gairebé tots els punts d’aigua de la baixa Tordera. Es podria dir que per aquí mantenim una bona població de tortugues de rierol, espècie protegida i que a nivell europeu es considerada “prioritària”, ja que en general es troba molt fragmentada la seva distribució i molt alterat el seu hàbitat. De Tortugues d’estany, l’altre de les nostres espècies autòctones, no es pot dir el mateix, ni aquí ni enlloc (exceptuant zones de Huelva i altres “poquíssimes” de la Península ibèrica), i es tracta d’una espècie MOLT amenaçada i en alguns espais naturals es realitzen treballs de reintroducció i cria en captivitat.

Les tortugues aquàtiques en general, quan són grans tenen pocs depredadors naturals i poden durar molts anys, però de petites són molt vulnerables i molt poques arriben a adultes, poquíssimes. Trobar exemplars aillats a determinats llocs d’aquesta espècie (com és aquest cas) por implicar:

Que hi hagi una MOLT petita població (pocs exemplars) amb dificultats de subsistència i reproducció (aquesta és la possibilitat més optimista) i que sense fer res per contrarestar les causes que els afecta, amb els anys moren i desapareixen per complert.
Fa uns anys es va veure un altre exemplar (potser el mateix?), el fet de veure un juvenil és molt bona senyal, i quan l’estany no està tan sec hi ha tolls inaccessibles a l’interior del canyís on poden passar desapercebuts.

Que hagi vingut caminat des d’altre lloc on hi hagi més, com la comarca de La Selva, però que per distància, que no hi hagin (o almenys això sembla) observacions recents entre allà i aquí, i les característiques concretes de l’estany de Cal Raba (envoltat de cases, carreteres, tanques agrícoles, i relativament allunyat del riu, la principal via de comunicació natural per a l’espècie), home... una mica difícil.

Que algú l’hagi deixat anar allà desprès de tenir-la com a mascota. Tot i que es tracta d’una espècie protegida, hi ha molta gent que quan les troba al camp se les emporten i les tenen a casa o el jardí, una mala pràctica que agreuja la seva baixa densitat en estat natural (si treus del medi adults, aquests no poden tenir cries). Un cop es cansen de “la joguina”, les tornen a qualsevol espai aquàtic, sigui el seu o no. Potser que algú que hagi trobat una d’aquestes tortuguetes a... Huelva? Sevilla? La Selva?... la deixa anar ara aquí que ho te més a prop. Aquest sol ser, malauradament, l’origen d’algunes observacions d’exemplars aïllats a zones sense poblacions estables.

Potser es troben més dades que confirmin una o altre possibilitat, o potser mai ho sabrem.

Pel que fa a les tortugues exòtiques... hi ha un munt, MOLTES, i sempre coincideixen allà on l’espai és freqüentat per la gent. Hi ha dades esfereïdores de vendes de petites tortuguetes de Florida a totes les botigues d’animals, fires, mercats,... és difícil que algú no hagi tingut o no conegui algú que hagi tingut o tingui una d’aquestes tortuguetes amb la típica palmereta amb aigua. Quan creixen, perquè creixen (quan la gent les compra són nou nats de pocs dies), la gent s’adona de que necessiten més espai (no tothom pot tenir una aquari gran o una bassa al jardí), que requereixen molta més cura del que es pensaven (coincidint amb que ja no els fa tanta gràcia, la joguina ja és antiga), i que són agressives i mosseguen... i una mossegada d’aquestes bestioles pot fer mal!!! Imagina-la en mans d’un nen petit!!!! Com a resultat de tot plegat... milers d’alliberaments al medi natural d’aquestes espècies exòtiques. Normalment s’acaben deixant anar als llocs amb aigua que la gent coneix i els te a la ma, pensant que els retornen la llibertat i fan bé, però realment ni és el seu lloc ni fan cap bé, tot el contrari... per culpa d’això fan molt mal a la resta d’espècies autòctones que fins i tot poden arribar a desaparèixer. En teoria s’ha de portar a un centre de recollida perquè allà es gestioni el seu futur (mai alliberar-lo al medi natural), o trucar perquè se’ls emportin, però això no ho fa gairebé ningú. Pensa en quantes tortuguetes d’aquestes es venen al teu poble, i sabràs més o menys quantes es deixen anar a l’estany, pantà o bassa freqüentat que coneguis.

També hi ha un tràfic molt important de importació de multitud d’espècies exòtiques, tant legal com il•legal, i el nostre país és, ves per on, una de les principals vies d’entrada de tot el continent europeu. De fet el nombre d’espècies diferents que es troben deixades anar al camp no para de créixer any rera any, algunes perilloses.

Fa anys, a més, que es te constància de la seva reproducció al medi natural, essent una espècie que s’ha adaptat molt bé a l’ambient mediterrani, i et puc dir que no fa gaire dies vaig trobar una femella de tortuga de Florida amb 7 ous apunt de ser posats. També he pogut veure com, de sobte, apareixen més de 10 nou nats a un pantà de Tordera... es reprodueixen?... i tant!!!

És un greu problema, però que mou molts diners i que ningú te co... ... de posar-hi remei.

Xavi

Anònim ha dit...

He anat llegint sobre el tema de les tortugues bastant!Per cert em vas passar un treball de recerca sobre la Mauremys Leprosa i tinc problemes per tornar-lo obrir!Ho seguiré intentant!

I gràcies a aquest bloc estic descobrint moltes coses sobretot de les tortugues!Sabia que les leprosa estaven molt millor que l'Emys però creia que no estaven tant bé! (tot i que ho podrien estar molt més!)

El que em pregunto és si quan trobeu les tortugues de Florida, no les podeu treure dels rius de per aquí? No sé perquè faig aquesta pregunta però... ja veig que n'hi ha moltíssimes de deixades anar i només de veure la quantitat que en tenien aal centre de reproducció de tortugues de l'Albera... (no se sap on posar-les!)
Moltes gràcies per a la informació! Gràcies a aquest bloc estic començant a conèixer els meus voltants (que ja era hora!) Sempre marxar lluny, lluny!I mira tot el que hi ha a 4 passes!

Anònim ha dit...

http://www.lifeemyster.com/cat/projecte-life-actual.php