dimarts, 25 d’agost del 2009

Algunes notícies més per llegir 24 i 25/8/09...

Els tiradors del camp de tir La Gaviota es podrien traslladar a Tordera
Malgrat Confidencial 25/8/09
.

.
Tal i com ja va avançar MC el dia 9 de juliol, el Parlament de Catalunya demanarà al Govern que iniciï un procés de diàleg amb l’Ajuntament de Malgrat de Mar per a impulsar el trasllat del camp de tir La Gaviota.
La iniciativa va ser impulsada pel diputat Benet Maimí (CiU). Segons explicava el mateix Maimí, el camp de tir "està en situació irregular i comporta un fort impacte ambiental".
Des de la seva creació –fa uns 25 anys- el camp de tir La Gaviota ha estat en el punt de mira d’ecologistes, ciutadans i partits polítics ja que està ubicat a la llera del riu La Tordera. Aquesta és una zona natural protegida, i es considera que l’activitat malmet l’entorn i a les espècies que hi viuen.
Els tiradors estan disposats a traslladar-se. De fet, tenien previst anar-se’n al camp de tir que es volia construir a Lloret de Mar. Finalment, però, aquest equipament no s’ha fet ni està previst que es faci en un futur pròxim. I és que l’equip de govern de Lloret de Mar va canviar les prioritats després de les eleccions municipals de 2007.
Ara als tiradors se’ls presenta una altra oportunitat. Es dóna el cas que en uns terrenys del veïnat de Sant Pere de Tordera, coneguts com Can Peira (a la imatge), s’està construint un camp de tir. El passat mes de març, l’Ajuntament de Tordera –governat per CiU i Esquerra- va aprovar el canvi d’usos d’aquests terrenys per a poder ubicar-hi l’equipament. És en aquest lloc on es podria traslladar l’activitat del camp de tir La Gaviota de Malgrat de Mar.


imatge: MJ Caubilla


anteriorment a MC...
El Parlament de Catalunya demanarà a l’Ajuntament de Malgrat de Mar que tregui el camp de tir de la ribera del riu Tordera

............................................................


Restes de petards a Blanes
Diari de Girona 25/8/09

En la neteja del fons marí a sa Palomera es van extreure més de 100 kg de brossa, majoritàriament material pirotècnic


Alguns dels participants durant la jornada de neteja del fons marí a sa Palomera, a Blanes.
vamma

BLANES MARTÍ SANTIAGO
Despuntava càlid el dia amb un sol que fonia els gelats abans que els nens fessin la primera llepada. Davant la roca de sa Palomera, a Blanes, una trentena de submarinistes es vestien i carregaven les botelles d'aire a l'esquena. Tots, voluntaris que efectuarien la neteja del fons marí programada pel Voluntariat de l'Alt Maresme de Medi Ambient (Vamma) i que va dur-se a terme diumenge passat, 23 d'agost. A escassos metres, una draga tornava d'Arenys carregada de sorra per acabar les obres de regeneració de la platja.
Eren dos quarts d'onze del matí quan el president del Vamma, Joan Basart, va dirigir-se als bussos per donar-los les directrius que havien de guiar la neteja: una immersió de 45 minuts, retirar tota la brossa possible, no extreure les deixalles colonitzades per les espècies marines perquè això indicava que s'havien convertit en hàbitat i formar grups de bussejadors.
Apropant-se a l'aigua amb tot l'equip complet, els submarinistes eren com arbres de nadal plens de galindaines a l'armilla. Un cop al mar, amb les aletes calçades i la màscara als ulls, s'enfonsaven lentament mentre a la superfície es desfeien les bombolles de l'aire que expiraven.
Sota el mar, la visibilitat era extremadament dolenta. Els treballs de la draga havien enterbolit l'aigua de tal manera que una densa capa de sorra impedia als submarinistes prendre referències visuals. Tres metres eren suficients com per perdre de vista la silueta dels companys i més d'un va haver de pujar diverses vegades a la superfície per orientar-se o tractar de trobar la seva parella.
Aquest fet advers no va fer plegar els voluntaris. Al contrari, organitzats en petites quadrilles procuraven mantenir-se junts per pentinar el fons marítim al voltant de sa Palomera. Papers, llaunes, plàstics, i petards, molts petards i material pirotècnic, anaven omplint les bosses dels submarinistes. Res fora del que és habitual tret d'un tros d'embarcació- probablement naufragada durant els temporals de Sant Esteve- i un pilot del darrere d'un cotxe. En total, més de 100 quilograms de deixalla que haurien estat més si la visibilitat del mar ho hagués permès.
El Vamma ja preveia recuperar força material d'artifici. De fet, el seu president ja havia parlat amb l'alcalde de la població, Josep Trias (CiU), per organitzar aquesta neteja del fons marí passades les festes de Santa Anna, que és quan es produeix el concurs de focs artificials que caracteritza la vila. Un equip format per dos biòlegs elaborarà l'informe tècnic sobre la jornada que s'entregarà a l'Ajuntament.D'aquí a un mes, el 26 de setembre, el Vamma realitzarà una altra neteja a Blanes, a la platja de Sant Antón. I el 4 d'octubre Lloret també acollirà una jornada de neteja del fons marí a sa Caleta.
Un cop finalitzades les vuit trobades de neteja que organitza l'entitat, compreses des d'Arenys fins a Lloret, es realitzaran un seguit d'immersions durant l'hivern per vigilar l'evolució dels espais netejats i detectar nous punts susceptibles de menester una nova actuació de cara a l'estiu vinent.
El Vamma
Les característiques particulars que van dur a la fundació del Vamma fan que l'entitat s'abstingui de fer valoracions com si s'hauria de permetre o no que s'instal·lessin elements pirotècnics a l'aigua sense que després fossin recollits. Com manifesta el seu president, "l'entitat no és una plataforma reivindicativa". De fet, es tracta d'una organització ambiental sense cap implicació política i que rep el finançament per altres canals fora de l'Administració pública amb l'objectiu de garantir-ne la independència. En particular, se centra en la promoció, estudi i difusió d'activitats relacionades amb el Medi Ambient i la col·laboració amb altres institucions.

...........................................


La Costa Brava esdevé un refugi mundial del corb marí
Diari de Girona 25/8/09

L'últim recompte de Medi Ambient ha censat més de 200 exemplars d'aquesta au a les illes Medes i el cap de Creus

GIRONA DDG
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha constatat que el corb marí emplomallat de la Mediterrània prefereix la costa catalana i, especialment la Costa Brava, com a lloc de refugi durant l'estiu. Aquesta conclusió és a la que han arribat els experts encarregats de cartografiar i censar aquesta au, que és estrictament marina.
En l'últim estudi realitzat aquest any pel Departament de Medi Ambient s'ha comprovat que la població del corb marí a la costa catalana s'incrementa de forma notable durant l'època estival. En alguns indrets s'observen concentracions de desenes d'aquest animal, però en d'altres el nombre total d'aus pot arribar a la centena, com és el cas del litoral de la Costa Brava. De fet, les dades més recents amb les quals compta el departament són que la concentració és de més de 200 exemplars de corb marí emplomallat repartits entre les illes Medes (114) i el cap de Creus (115). Les dades preliminars de 2008 ens van donar resultats positius a nou de les onze comarques costaneres amb els màxims obtinguts a l'Alt Empordà i la Selva. Les costes centrals del Garraf i les del Tarragonès també van registrar resultats positius.
Cal especificar que les dades obingudes per Medi Ambient corresponen als resultats obtinguts de la inspecció que es realitza a les àrees protegides on nien aquests exemplars. A banda d'elaborar un cens, la Direcció General de Medi Natural també realitza el mapatge de la seva població. Gràcies a aquest estudi i al marcatge d'algunes d'aquestes aus, se sap que aquests ocells es deplacen des de les Illes Balears i s'afegeixen a la població local catalana.
Després d'un període de recuperació d'aquesta espècie, que es troba amenaçada, a Catalunya hi ha establertes de manera permanent unes 40 parellesde corb marí emplomallat. Aquesta xifra respresenta el 60% dels individus litorals que hi ha a la península mediterrània, on nien aproximadament entre 60 i 70 parelles. Amb aquesta població, la costa del Meditarrani d'Espanya esdevé la segona regió mundial que més aus d'aquesta espècie acull.
Des de Medi Ambient s'ha destacat l'"important procés de recuperació i conservació " d'aquesta au, ja que ha permès que en els darrers anys s'hagi passat de 14 parelles a les 40 actuals. De fet, a Catalunya el corb marí emplomallat està qualificat com a espècie de vulnerable extinció. Per aquest motiu, i pel fet de tenir aquesta au a la costa catalana i amb més presència a la Costa Brava, s'han designat com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) diversos trams del litoral Gironí per preservar-los. En l'àmbit estatal aquesta espècie també està classificada com en perill al Llibre vermell de les aus d'Espanya i d'interès especial per a la Unió Europea, la qual compta amb un pla d'acció vigent.

Un ocell que necessita bona aigua.

El corb marí emplomallat és una espècie sensible a abocaments d'hidrocarburs i a la captura accidental en arts de palangre. No obstant això, a Catalunya els casos d'incidències d'aquest tipus són insignificants. La seva presència a la costa constata un bon estat ambiental del litoral i amb presència suficient de peix, que captura en persecucions submarines mentre neda sota l'aigua. El corb marí és, doncs, un ocell bioindicador que requereix aigües transparents i en bon equilibri ecològic. Aquest corb és estrictament marí. Els adults són negres i verdosos i tenen cresta, els joves són més blancs. El cicle vital del corb marí emplomallat es divideix en dues etapes: la nidificació (entre gener i maig) i la dispersió postnupcial (entre juny i desembre). Cal no confondre'l amb un parent de la mateixa família, el corb marí gros, que no està amenaçat.

..........................................



La posidònia de la Costa Brava està en perill pel "descontrol" en l'ancoratge de vaixells
Diari de Girona 24/8/09

Un estudi diu que el fons marí està en bon estat però que augmenten les espècies que no són del propi ecosistema

Un submarinista amb les praderies de posidònia al fons marí de la Costa Brava. marina lópez/acn

BEGUR ACN/ M.LÓPEZ/A.RIERA
El descontrol en l'ancoratge d'embarcacions a la Costa Brava posa en risc el fons marí. La manca de boies fa que les embarcacions tirin l'àncora i destrueixin les praderies de posidònia. Durant l'estiu, el problema s'agreuja per la pressió turística.
Aquesta és una de les conclusions provisionals d'un estudi que elabora la Fundació Mar. El seu director, Miquel Ventura, va afirmar que el litoral té un bon nivell de salut però avisa que no es pot abaixar la guàrdia. L'anàlisi va detectar que en molts punts de la costa hi ha espècies, com l'alga cistoseira, que indiquen que el fons marí està en bon estat però augmenta la presència d'espècies que no són pròpies de l'ecosistema, com el peix fadrí.
El projecte Silmar té la voluntat de diagnosticar, a través del seguiment constant, l'estat mediambiental i ecològic de diversos punts de la costa. Des de setembre de ?l'any passat funciona un programa pilot a sis punts del litoral gironí. En aquests mesos, la Fundació Mar ha detectat que almenys en quatre d'aquestes sis estacions les embarcacions fondegen directament sobre les praderies de posidònia i arranquen les arrels. La posidònia és una espècie essencial en l'ecosistema perquè fa de coixí en la reproducció de peixos, fixa el substrat i forma part de l'hàbitat de més de 1.400 espècies animals i vegetals.
A l'estiu, més descontrol
Els efectes d'aquest descontrol, segons van informar els voluntaris que fan el seguiment, es multipliquen durant els mesos d'estiu amb la massificació de la circulació d'embarcacions i la pressió turística. Tot i que, en principi, les boies d'amarratge instal·lades serveixen per minvar aquest dany, un excés també pot ser perjudicial perquè els punts de fixació erosionen el fons. A la cala d'Aiguafreda de Begur, al Baix Empordà, per exemple, la Fundació Mar ha comptabilitzat 150 boies, juntament amb les de la zona propera de cap sa Sal.
El director de la Fundació Mar, Miquel Ventura, va qualificar de "desastre" l'actual situació perquè la posidònia és una espècie essencial per al bon funcionament de la biodiversitat marina i "la seva recuperació és tan lenta com la d'una alzina". Recorda que hi ha molts altres llocs de la Costa Brava que es troben en la mateixa situació i que, des de fa uns anys cap aquí, les praderies de posidònia s'han reduït en un 40 per cent, i en alguns llocs han desaparegut del tot.
No tots els impactes, però, són conseqüència de l'efecte de l'home. Aquest és el cas detectat en una estació de control Silmar situada a la cala Montgó de l'Escala, a l'Alt Empordà. El temporal de Nadal va arrasar el fons i va destrossar el 25 per cent del bosc de posidònia.
El seguiment que fan els voluntaris de Silmar també reflecteix la presència de pescadors furtius en algunes zones on hi ha situades les estacions de control. En concret, Silmar remarca el seu impacte a la cala El Crit de Mont-ras i a la zona d'Aiguafreda a Begur.Cada estació comprèn un segment de 100 metres en línia recta. Les estacions es controlen periòdicament, seguint uns protocols d'anàlisi de la biodiversitat. Per arribar a conclusions, els voluntaris de cada estació fan un seguiment d'un nombre tancat d'espècies que es poden trobar a la Costa Brava.
Bona qualitat de l'aigua
Durant aquests mesos, els submarinistes voluntaris de Silmar han trobat espècies que indiquen una bona qualitat de l'aigua i el fons marí, com la cistoseira, una alga típica del Mediterrani que indica que estem davant un litoral rocós de bona qualitat. En quatre dels sis punts de seguiment hi han trobat cistoseira.
Però Silmar també alerta de la progressiva presència d'espècies que no són pròpies de l'ecosistema marí d'aquesta zona del Mediterrani. Es tracta d'espècies procedents d'aigües més càlides que, a causa de l'escalfament global, actualment es troben al litoral gironí. És el cas del peix fadrí, que ha augmentat la seva àrea de distribució, segons va informar la Fundació Mar.
Els responsables de Silmar també ensenyen als voluntaris a reconèixer altres espècies que encara no han arribat a la Costa Brava però que "és qüestió de temps que ho facin".Aquest projecte de custòdia del mar a través del voluntariat pretén cobrir a tota la costa de la península Ibèrica el 2011. El primer pas ha estat el programa pilot a les costes gironines. L'objectiu és crear protocols que serviran més tard com a eixos bàsics per a tots els voluntaris que vulguin iniciar la seva pròpia estació de custòdia del mar. La meta és assolir 80 punts de control repartits per tot el litoral ibèric.
"Si tot va bé, a finals d'any hi haurà noves estacions obertes a Barcelona, Tarragona i Balears", va explicar el director de la Fundació. Miquel Ventura creu que la Costa Brava viu una situació privilegiada i augura que el fons marí estarà en "pitjors condicions" tan bon punt comencin a analitzar la costa barcelonina.

El fondeig sense control de les barques fa perillar la posidònia
El Punt 25/8/09

El descontrol en l'ancoratge de les embarcacions és un dels principals riscos per al manteniment de les praderies de posidònia de la Costa Brava. Així ho conclou un estudi que està elaborant la Fundació Mar, en què s'analitzen diversos punts de la Costa Brava. En general, s'està demostrant que hi ha un bon estat del fons marí, si bé des de la fundació s'apunta que seria necessari instal·lar més boies per a les embarcacions, i així reduir la degradació del medi natural.

Salvem el Crit denunciarà a Europa la falta de protecció de la posidònia
Diari de Girona 25/8/09

El grup va assegurar que la degradació dels boscos és fruit de l'incompliment de la normativa europea

Un exemplar de posidònia recollit a la cala Cap de Planes. diari de girona

PALAFRUGELL DDG
La plataforma Salvem el Crit-Arítjol té la intenció de denunciar l'incompliment i la deixadesa per part de les administracions europees responsables de la protecció dels boscos de posidònia. Segons va explicar el grup ecologista, al llarg d'aquest estiu han estat recollint imatges submarines i aèries dels camps de boies i del fondeig indiscriminat que han presentat les nostres platges. Aquestes proves enregistrades permetran a Salvem el Crit demostrar que "l'Administració, malgrat la normativa existent des dels anys 90, encara permet el fondeig i la instal·lació de camps de boies damunt els boscos de posidònia.
Josep Maria Piferrer, de Salvem el Crit, va assegurar que el creixement d'aquesta important espècie és molt lent i complex i, per aquest motiu, és prioritari establir unes "mesures urgents que garanteixin la seva protecció i recuperació, ara que encara hi som a temps". Per tal de millorar la protecció de la posidònia, Piferrer va explicar que caldrà reduir el nombre d'amarratges, instal·lar alguns punts de fondeig i augmentar els controls de la navegació d'esbarjo, entre d'altres, per evitar actuacions que perjudiquin la vegetació del litoral català. La plataforma va fer-se ressò de l'estudi de la Fundació Mar, el qual detalla l'empitjorament al llarg dels darrers anys de l'estat de la posidònia oceànica.