10 punts claus per entendre la problemàtica de les platges del Delta de la Tordera i de l’Alt Maresme 27/1/2016...

Abans d’opinar, parlar o proposar qualsevol cosa relacionada amb el xou de cada any (i portem ja molts) crec que val la pena donar les 10 claus principals (que no totes) per entendre la problemàtica de les platges del Delta de la Tordera i de l’Alt Maresme i que sempre haurien d’estar sobre la taula en qualsevol debat, proposta o xerrada de les moltes que es fan i que segurament es faran, i sempre amb un frase gravada a foc per no perdre-la mai de vista... La millor de les propostes esdevé la pitjor d’elles en el moment que s’abandona el realisme.


1er. El delta de la Tordera i les platges de l’Alt Maresme mai tornaran a ser com abans... mai. La seva geomorfologia depenia d’uns factors que mai més tornaran a ser com quan es van crear, i per tant, mai més recuperarem ni la seva forma, ni la seva distribució, ni la seva dinàmica generadora, ni cap de les circumstàncies que les van originar... mai. Erròniament alguns es van creure que la terra era igual amb el pas del temps, platges incloses, i van decidir construir a sobre pensant que sempre hi hauria terra ferma a sota, sorra, granit o sauló... és igual. Amb el temps, algunes edificacions, equipaments i infraestructures costeres s’han vist mancades d’aquesta estabilitat fictícia, i ara ens veiem obligats a mantenir l’estatus quo de manera artificial per no perdre-les. Aquí la pregunta no és platges artificials sí o no, que ho seran ens agradi o no, sinó si les volem naturalitzades, atractives i sostenibles en el temps, o si les volem superurbanitzades, de pedra, i costoses de mantenir.

2on. Les platges ja no donen per més... és fals que hagin retrocedit per manca de sediments o pel canvi climàtic (tot i que influeix cada vegada més i de manera generalitzada a tot el litoral, parlem de pressent, no de futur), i qualsevol pot accedir a múltiples aplicacions per veure que majoritàriament continuen igual o han crescut considerablement durant les darreres dècades. Casos puntuals com la Punta de la Tordera, s’Abanell o Pineda Nord, on sí ha hagut un cert retrocés, són com a conseqüència d’altres processos (redistribució de sorres, homogeneïtzació de la línia costera,...) i sempre compensades pel creixement d’altres. Si tenim la impressió de que cada vegada hi ha menys és perquè l’hem ocupat per infraestructures, equipaments, passejos, jardins, carrils bici, aparcaments,... i un llarg etc. I si ens dona la impressió de que són petites és perquè cada vegada més les fan servir més persones i per fer-hi més activitats lúdiques, esportives, turístiques,... i també un llarg etc.

3er. Mai un polític desmuntarà un equipament o una infraestructura... mai... ni que sigui un desastre o s’hagi demostrat inadequada. Qui pensi que un alcalde, regidor, conseller,... en funcions o en perspectiva de ser-ho... dirà alguna vegada que s’ha equivocat o proposarà desmuntar el que sigui... ni que sigui insinuar-lo... senzillament no viu en aquest món, vaja. Tot i que el sentit comú ens diu que la millor manera de recuperar l’equilibri de les coses és eliminar allò que causa el desequilibri, el realisme impera i no val la pena insistir en impossibles, sinó cercar la millor manera d’imitar els mecanismes naturals adients per generar un nou equilibri que accepti els elements artificials.

4rt. Cap propietari i cap polític acceptarà endarrerir la línia de la costa del seu municipi o els límits de la seva propietat pel be d’un veí. Si trobeu algun presenteu-me’l que el vull conèixer. Tot el contrari... si per mantenir (o recuperar) terreny se l’ha de fotre a altre, podeu estar segurs que ni s’ho pensen, i ja està passant, no és cap predicció. Cap d’ells demana actuacions a Costas, a la Generalitat o a l’Ajuntament per resoldre el problema de les platges, sinó per protegir (o recuperar) lo seu, simple i planerament. I cap d’ells vol “protegir” la línia de la costa per mantenir-la naturalitzada, sinó per benefici propi ja sigui per motius econòmics, ja sigui per urbanitzar-la.

5è. No existeix cap actuació que per sí sola serveixi per mantenir, protegir o regenerar platges... cap ni una. Sense la combinació d’actuacions és literalment impossible aconseguir resultats adients. Qualsevol actuació per sí sola representa una nova agressió a l’equilibri necessari per a les platges, sempre que s’executa en solitari... abocar sorra sense mesures de retenció no només no serveix de res (tret d’omplir pàgines de diaris) sinó que perjudica greument a la biologia marina, posar pedres sense garantir la redistribució natural de sorres pel litoral resulta més perjudicial per als trams costa avall que efectiu per retenir els de costa amunt, fer dunes a un tram sense abocar sorra per eliminar l’efecte embut entre esculleres no val per res, etc, etc, etc... es tracta de crear un nou equilibri que elimini les causes dels danys de l’onatge erosiu, no nyaps encaminats en lluitar contra les conseqüències... si es fomenten i concentren les onades grans a un determinat lloc per evitar altres, ni posant un mur de formigó s’evitarà la queixalada... sense resoldre primer aquest efecte embut no hi ha dunes, abocaments o sistemes de retenció que valguin, tot i ser efectius si es combinen correctament.

6è. Les esculleres no protegeixen les platges, sinó les infraestructures. Tot el contrari... fan desaparèixer les platges. O dit d’una altre manera... serveixen per protegir equipaments, edificacions o infraestructures a costa i perjudici de les platges que senzillament es veuen privades de la dinàmica natural d’auto regeneració i transport de sediments que les alimenten... les onades continuen retirant sorra (com a tot arreu, és natural) però les pedres impedeixen a les onades l’acumulació de sorres que sí es dona als altres trams sense esculleres i a causa d’aquestes, i així perpetuen la necessitat d’abocar sorra de manera artificial per disposar de les tant desitjades platges. A això cal afegir l’efecte erosiu que originen als trams limítrofes (especialment costa avall) en multiplicar la mida i la força d’unes onades que ara fan malbé (més encara) les infraestructures sense esculleres... el peix que es mossega la cua... més esculleres... més desperfectes... més esculleres... més...

7è. Els espigons no augmenten l’extensió de les platges, simplement modifiquen el relleu litoral. No fan créixer les platges, sinó que retenen i concentren àrids a determinats trams (costa amunt) sacrificant els de costa avall. O dit d’una altre manera... serveixen per dotar d’una platja a un determinat tram (costa amunt) a costa i perjudici d’altre (costa avall) exactament igual que qualsevol port (que per cert aquí no tenim, no serveixen de res per explicar la situació del Delta i de l’Alt Maresme, el de Blanes no influeix degut a la seva ubicació, i costa avall del d’Arenys és un altre tema). Trencar la continuïtat de la línia de la costa (o del tram de costa) lluny de garantir platges naturals i atractives no fan més que artificialitzar-les i eliminar qualsevol possibilitat de dinàmica que garanteixi el manteniment sense costos elevats d’aquestes.

8è. La qüestió no és aportacions de sorra sí o no, sinó d’on agafem la sorra. Tot i que la majoria de platges es mantenen o augmenten (insisteixo, si ens dóna la sensació de que minven és perquè s’han urbanitzat i ocupat) a determinats trams sí es produeix un retrocés de la línia de la costa però no per manca de sediments o pel canvi climàtic (si més no com a principals causes) sinó per la homogeneització de la línia costera (les puntes tendeixen a recular en tallar el subministrament de sediments que les mantenien o feien créixer, i la resta a avançar a costa de la redistribució de sorres perdudes per les primeres) o per l’acció erosiva originada per esculleres i altres elements artificials. Com que ningú, mai, acceptarà recular la línia costera o les seves propietats de manera voluntària... ens agradi o no... sigui lògic o no...  per mantenir aquests trams concrets (a la resta no cal, o si es fa és per augmentar platges, no per regenerar-les) de manera artificial s’ha d’abocar sorra ens agradi o no (l’alternativa és una gran escullera sense platja que origina més danys costa avall que beneficis costa amunt) i el que ens toca decidir és si ho fem malmetent el fons marí, els recursos pesquers de la zona i els espais naturals com el riu, de manera costosa i per passar només aquella temporada de bany, o si ho fem aportant sorra nova al sistema (no una simple translocació temporal d’àrids) imitant la natura que hem alterat (transportar al·luvions de terra a mar), prenent les mesures de retenció necessàries (combinació de dunes i esculls paral·lels a la costa que emmagatzemen sorres i minimitzen els efectes de les onades, no com els espigons i esculleres que els multipliquen), perdurables a llarg termini i de costos mínims si els comparem amb els actuals... s’ha d’escollir. La meva aposta sempre ha estat la creació de grans zones humides a la plana litoral que aportin milers i milers de m3 de sorra per a la creació o ampliació de platges (només s’ha de retirar la capa superficial i hi ha milions de m3 de sorra de platja, de les antigues quan es formava i creixia la plana), a la vegada que dota al territori d’espais per a evitar inundacions en retenir i laminar les aigües, dota als municipis de grans espais verds on poder compaginar la natura i l’esbarjo (que està de moda ara, vaja), i no requereix de dragues que malmetin el fons marí. A més a més surten molt més econòmiques que les actuacions proposades que s’han demostrat inútils i perjudicials, i duren en el temps, no com les actuacions actuals... Si aquesta proposta no agrada, doncs que cadascú aporti la seva, no?

9è. La qüestió no és pedres sí o no, sinó a on les posem. Com a qualsevol ecosistema o espai natural, i les platges ho són, les característiques pròpies d’una localitat són les que determinen les seves dinàmiques, problemàtiques i solucions, no necessàriament serveixen o es poden fer servir els mateixos paràmetres arreu per igual esperant resultats idèntics, i si una cosa caracteritza les platges de la Selva i del Maresme és el seu perfil degut a la granulometria característica de la zona. Tots nosaltres estem acostumats a veure barques de pescadors entrant i sortint amb facilitat entre el mar i la platja, o fins i tot els vaixells que carreguen i descarreguen turistes directament a la platja com si d’un servei d’autobús entre Tossa i Calella es tractés fent parades a tots els municipis...  i és que una de les característiques pròpies d’aquestes platges és l’esglaó profund a dos o tres metres de la sorra i de fins a 4-5m de fondària (i que augmenta considerablement com més ens endinsem al mar) que facilita el trencament de grans onades a la platja en no trobar obstacles ni fondàries minses pel camí. Aquests dos fets (esglaó profund i manca d’obstacles) elimina qualsevol possibilitat de retenció d’àrids o de protecció natural davant els temporals i són la causa principal de la morfologia natural de les platges (grans acumulacions de sorra planeres, contínues i poc cobertes de vegetació, no sistemes dunars com a altres llocs), de la seva dinàmica natural de retrocés-recuperació a mena d’acordió, i de la gran mobilitat dels àrids entre diferents trams de costa gràcies als corrents dominants (costa avall). Si volem mantenir platges de manera artificial cal, sí o sí, la creació d’una pantalla a pocs metres de la platja (a mena d’escull artificial submergit paral·lel a la costa) amb la doble funció de reduir la mida de les onades que trenquen a la platja i de retenir la sorra, ja sigui procedent d’un abocament artificial, ja sigui l’originària. Calen pedres per solucionar la problemàtica?... Sí, però no a la platja on són causa i perjudici de la situació, sinó mar endins com a protecció, retenció i benefici per a la biodiversitat marina i de l’activitat pesquera local.

10è. La queixa i la denúncia no serveixen de res si no van acompanyades d’alternatives, per molta raó de ser que tinguin. Els propietaris, regidors, alcaldes i consellers no demanen esculleres i espigons per carregar-se les platges voluntàriament... ho fan per desconeixement, manca d’informació i alternatives realistes amb les que poder presentar-se al seu electoral... es mouen bàsicament per interès econòmic i/o polític, no en termes de sostenibilitat, responsabilitat o sentit comú... volen donar resposta a un problema que els supera cara a la gent... viuen d’això... i no els hi pots carregar culpes o intrigues a sobre perquè directament et descarten, volen fets, propostes, no taules de treball a setmanes o mesos vista quan tot això sigui fets passats... trist, molt trist, però és el que tenim. Aquests dies, i no és un fet nou o inesperat, els nostres representants públic s’han comportat com a lobbys dels sectors turístics de la regió davant l’administració central a la que reclamen inversions per acontentar a aquests sectors i a l’opinió pública (que no necessàriament està informada)... i ho continuaran fent sempre... agradi o no. Ara bé, no seria millor que ja que ho fan (i ho faran) fos amb propostes millors i no les de sempre? Perquè si d’alguna cosa podem estar segurs és que si han d’escollir entre demanar espigons, esculleres i dragues, o no fer res perquè fan malbé la costa o perjudiquen a la fauna, a la flora i als pescadors locals... segur, segur, segur que continuaran demanant el de sempre per molt ridícul que ens pugui semblar a molts.