Blanesaldia.com 4/6/2018
El passat mes de maig la Confraria de Pescadors de Blanes va subhastar 462.403 quilos de peix i marisc, que en conjunt van aconseguir un valor total de 1.026.035 euros. Les captures més valuoses van ser el seitó, la gamba i el sonso, que van totalitzar 557.612 euros, el 56,3% del total subhastat.
Aquestes van ser les 15 espècies de peix i marisc que van obtenir un major valor el passat mes de maig:
Espècie Quilos Euros
Seitó 259.506 250.270
Gamba 6.669 220.580
Sonso 6.056 106.762
Escamerlans 4.748 85.574
Sardina 31.515 83.828
Roger vermell 3.758 35.095
Lluç palangre 1.817 25.523
Mollera roquer 4.792 15.891
Pop roquer 2.991 15.868
Gamba blanca 836 14.605
Rap vermell 1.479 13.668
M-Canana negre 4.373 13.188
Sorell 13.583 12.349
Maire 2.393 11.446
Polla 893 11.200
Acumulat any 2018
Mes Quilos Euros
Gener 187.573 487.637
Febrer 146.383 178.545
Març 174.848 683.586
Abril 239.668 709.729
Maig 362.403 1.026.035
Acord per a cogestionar 500 km2 del litoral gironí amb l’objectiu de preservar l’ús sostenible del recurs pesquer
Blanesaldia.com 3/6/2018
Mapa de les zones vedades/cogestionades del litoral gironí / Generalitat de Catalunya
La Direcció General de Pesca i Afers Marítims del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació acompanya els pescadors de les confraries de Blanes, Palamós, Roses, el Port de la Selva i Llançà en una iniciativa única a la regió mediterrània: 500 km2 del litoral gironí seran vedats o gestionats pel mateix sector pesquer i s’hi implementaran mesures per a potenciar la sostenibilitat i la preservació dels recursos marins.
L’objectiu principal d’aquest acord, que es va preswentar ahir en el marc d’una jornada que s’ha fet a Blanes i que ha comptat amb la participació del director general de Pesca i Afers Marítims, Sergi Tudela, així com del patró major de la Confraria de Pescadors de Blanes, Eusebi Esgleas, i el científic Joan Batista Company, director del departament de Recursos Renovables de l’Institut de Ciències del Mar, és establir en diversos caladors pesquers explotats per flotes d’arrossegament de diferents confraries de la província de Girona un model de cogestió en què participin pescadors i científics, amb el suport de l’administració.
Aquestes àrees gaudeixen de característiques biològiques i ecosistèmiques que tenen un valor significatiu quant a la reproducció i/o alevinatge d’espècies d’alt interès pesquer. Per tal d’assolir-ho, es vol regular l’accés i l’esforç pesquer a l’interior d’aquestes zones.
La idea d’impulsar una gestió singular dels caladors va sorgir arran de la conscienciació del mateix sector respecte al deteriorament dels recursos pesquers. Així doncs, va ser el mateix col·lectiu de pescadors qui van tenir la iniciativa d’anar més enllà de la normativa i implementar mesures pròpies per a potenciar la sostenibilitat i la preservació del recurs.
Per tal d’aconseguir aquest objectiu, el sector pesquer es va posar en contacte amb l’administració (Generalitat de Catalunya) i amb el sector científic (Institut de Ciències del Mar, del CSIC) per tal de rebre assessorament. En aquest sentit, els científics s’estan encarregant del seguiment de les poblacions de peixos i crustacis en aquestes zones per tal de copsar els efectes de les noves mesures de gestió sobre les poblacions pesqueres objectiu. D’altra banda, l’administració acompanya en tot moment el sector pel que fa a la gestió i les disposicions a aplicar en un règim de cogestió, i també hi posa a disposició el finançament europeu requerit.
Sergi Tudela, director general de Pesca i Afers Matrítims amb Eusebi Esgleas, patró major de la Confraria de Pescadors de Blanes / Generalitat de Catalunya
– Regeneració d’hàbitat de Blanes-Palamós (37.95 km2)
Objectiu: Regeneració d’un calador tradicional amb la conseqüent repoblació d’espècies habituals a la zona com la maire, el lluç i el rap.
– Gestió de l’escamarlà Roses-Palamós (9.16 km2)
Objectiu: Reduir l’impacte sobre les poblacions d’escamarlà a partir de la creació d’una àrea de no-pesca per a facilitar la recuperació d’aquesta població.
– Gestió del lluç de Roses (51.73 km2)
Objectiu: Protegir el reclutament del lluç i afavorir la reproducció dels adults en el pic de posta mitjançant el tancament de forma permanent d’una zona.
– Gestió de la gamba de Palamós (334.13 km2)
Objectiu: Millora de la selectivitat de les captures mitjançant la regulació de
la llum de malla de les xarxes d’arrossegament, modificacions de l’art per tal de reduir-ne l’impacte sobre els fons i gestió espaciotemporal de les zones de pesca. Aquest pla està formalment emparat per una normativa de l’Estat que tot just s’acaba de prorrogar.
– Gestió de la gamba del Cap de Creus (65 km2)
Objectiu: Gestió sostenible de la pesca de la gamba mitjançant mesures tècniques i espaciotemporals. Cal destacar l’acord de les tres confraries veïnes –Roses, Port de la Selva i Llançà-, que treballen conjuntament.
Generalitat de Catalunya
L’acord, que ha estat aprovat per la Junta General de les Confraries de Pescadors corresponents i emparat per la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Girona, dona a aquestes àrees vedades/cogestionades una vigència inicial de dos anys.
Per últim, en un futur immediat, s’espera poder crear una Comissió Permanent de Seguiment de cada àrea on hi estaran representats, almenys, el sector pesquer, l’administració i el món científic.
En línia amb les polítiques europees de conservació dels recursos
Aquesta iniciativa contribueix de manera destacada a assolir els objectius de sostenibilitat establerts per la Política Pesquera Comuna i exemplifica l’aposta del sector català d’arrossegament per la recuperació dels recursos pesquers de manera compatible amb el manteniment de la viabilitat socioeconòmica del sector. L’acord arriba just en el moment que la Comissió Europea ha presentat una proposta de reglament per a un pla de gestió sub-regional de la pesca d’espècies de fons a la Mediterrània Occidental, que properament es discutirà al Parlament Europeu.
l’Associació Mediambiental S’Agulla de Blanes, i l’Associació Pinya de Rosa de Blanes, contra el Dragatge per la Preservació del Litoral de la Costa Brava
Diari de Blanes 4/6/2018
El sistema d’un vaixell draga que aspira sorra del fons marí i l’aboca a les platges no impedeix que els temporals de Llevant tornin a emportar-se la sorra. Exempli gratia: la darrera regeneració que es va efectuar a la costa de Cabrera de Mar, l’any 2005, “amb un milió de metres cúbics abocats, va tenir un cost de 6,4 milions d’euros”. La platja ja ha desaparegut.Imatge MM
Font
Plataforma Ciutadana Aturem C32
Nota de premsa rebuda el dia 04.06.2018 a les 20:16 hores
El passat 3 de Maig, el Ministerio de Medio Ambiente del Govern Espanyol desencallava el projecte de consolidació de la platja de Sant Antoni de Calonge.
Per mitjà del subdelegat del Govern Central a les comarques de Girona, Juan Manuel Sánchez-Bustamante, el Govern Espanyol anuncia la construcció d’espigons, que el cap de costes a Girona, Jordi Planella, va afegir que es consolidaran amb 550.000m3 de sorra que es pretén dragar de la costa entre Tossa i Sant Feliu de Guíxols.
La Plataforma Aturem C-32, i en particular
l’Associació Ciutadana SOS Lloret,
l’Associació Mediambiental S’Agulla de Blanes,
l’Associació Pinya de Rosa de Blanes
i l’Associació Amics de Tossa,
s’oposen frontalment als plans de dragatge mencionats.
S’ha comprovat que l’extracció de sorra del fons marí afecta irreversiblement la fauna i flora marina.
Aquesta afectació ha estat catastròfica per determinades espècies d’interès comercial com les cloïses, que han desaparegut de les zones de dragat de la Selva i el Maresme. Això agreuja la situació de crisi que viu el sector pesquer al nostre litoral, justament ara que les Confraries de pesca de la Costa Brava han arribat a un acord per establir àrees de vedat per protegir els recursos pesquers.
Així mateix, més enllà dels efectes mediambientals, els dragats de sorra afecten irremeiablement l’equilibri de moviment de sorres que alimenta les platges de la Costa Brava.
La proliferació de ports i el dragatge sistemàtic de sorra al litoral del Maresme és una de les causes que provoquen la desaparició de platges al llarg d’aquesta costa i s’ha demostrat totalment inefectiu per mantenir-les.
Refusem de ple l’alteració de l’ecosistema marí de la Costa Brava i en concret del nostre entorn més immediat, la Selva Marítima, que suposaria extreure 550.000m3, que és el que equivaldria a l’extracció de 5 vegades tota la sorra de la platja gran de Lloret de Mar del fons de la Costa entre Tossa i Sant Feliu de Guíxols, una de les zones més ben preservades de la Costa Brava .
Més enllà dels arguments mediambientals, cal recordar al Ministerio que l’activitat econòmica principal a la Costa Brava és el turisme, un dels principals reclams del qual són les nostres platges.
Les entitats que subscriuen el comunicat es coordinaran amb altres que ja han expressat el seu rebuig al projecte com són la Confraria de Pescadors de Tossa de Mar i la de Sant Feliu de Guíxols per estudiar la possibilitat d’accions conjuntes.
Moltes gracies @cridapremianenc per convidar-nos a posar una mica de llum a la opacitat i els desastres que comporta l'actuació de la Draga al nostre Litoral.
Una trentena de persones avui a l'assemblea d'#AturemLaDraga
Jaume Soler explica les causes que han portat a la situació actual: urbanització de rieres, falta de cabal del riu Tordera, construcció de ports esportius i el negoci darrera els moviments de sorra.
@cridapremianenc El problema de la falta de sorra a les platges del Maresme té l'origen en el model econòmic de la comarca i no es resol amb transvasaments. #AturemLaDraga
Boehringer Ingelheim posa a la venda la planta de Malgrat de Mar
La farmacèutica preveu traspassar els actius i els 350 treballadors de la planta
Les millores de la bassa del parc de sa Riera a punt de finalitzar
Els últims retocs s'estan efectuant en la consolidació d'alguns marges amb aportació de sorra i la col·locació de geotèxtils per tal d'estabilitzar-los.
http://www.laselvatv.cat/index.php/noticies/1792-les-millores-de-la-bassa-del-parc-de-sa-riera-a-punt-de-finalitzar …
Les millores de la bassa del parc de sa Riera a punt de finalitzar
La Selva TV 4/6/2018
#bondia #arafa 100 anys a Sant Pol s'inicia el projecte per modificar el traçat de la Carretera Reial, actual Carretera Nacional #arxius #arxiusantpol #viulahistòriasantpolenca
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada