dimecres, 6 de març del 2019

Sobre les ciperàcies de la Baixa Tordera 6/3/2019

La Serrana d'amèrica (Cyperus eragrostis) ja es pot considerar la planta més abundant i estesa a algunes petites zones humides temporals de la Tordera, i la reina indiscutible dels tolls efímers, en substitució de petits sorrals i fangars vora l'aigua.

Per contra, les Ravanisses dolces (Cyperus esculentus) són les dominadores absolutes als camps de conreu i camins sorrencs i humits al delta de la Tordera i al litoral de l'Alt Maresme.

L'altre ciperàcia comuna a la Baixa Tordera és la Serrana fosca (Cyperus fuscus) també molt lligada a camps entollats temporalment i als camins sorrencs i humits de la plana litoral.

Molt més rara i totalment lligada a un petit tram de platja del delta de la Tordera és la Mansega marina (Cyperus capitatus) , si més no que hagi pogut trobar.

Les altres ciperàcies que aquí es poden trobar a llocs entollats són la Castanyola (Cyperus rotundus) la Serrana de fulla llarga (Cyperus longus) i el Paraigüets (Cyperus auricomus) aquesta darrera exòtica.

En canvi no hi ha manera de trobar el Ciperus globòs (Cyperus flavidus) per molt que la bibliografia digui que hi ha per aquí.