"Com explicaven els viatgers dels segles XVIII i XIX, el cabal de la Tordera passava de la placidesa a arrossegar-ho tot i sortir-se de mare amb les maltempsades. Històricament, s’ha documentat amb certa freqüència episodis d’aiguats amb danys" google.com/url?sa=i&url=h
En resposta a
"Els anys de 1616 a 1618 foren coneguts com els anys del diluvi. El riu havia sobreeixit negant camps i emportant-se molins, per aquest motiu el 2 de juny de 1618 es van demanar ajuts i exempcions temporals de rendes als principals senyors directes de drets i terres del terme..."
"L’any 1671, per exemple, el moliner de la Júlia, Jaume Tey, es queixà al Capítol de Solsona pels danys reiterats que havia provocat l’embussament de la Tordera. De fet, acusava a Pau Mas, que era l’arrendador del mas de la Júlia"...
Us sona?
"Del segle XVIII tenim forces testimonis d’aiguats que feren sobreeixir la Tordera provocant danys. Per exemple, l’any 1726 hi tornaren a haver inundacions i l’aigua arribà fins a l’església de Fogars: «La Tordera, així mateix, feu gran estrago, que se digué que a un pagès..."
"Tant o més destructiu fou l’aiguat que durà del 13 al 16 de novembre de 1777 que l’aigua del riu arribà fins a les cases de Malgrat que acumularen entre 6 i 10 pams d’aigua i «A Tordera, tants molins com ay à, tots foren escalabrats, especialment lo de la Júlia a qual danyà..."
"Si al juny de 1840 hi hagué una forta tempesta, al desembre l’aigua tornà a arribar a Malgrat i segons explicava mossèn Paradeda (1915: 20) pels carrers s’hi anava amb barca..."
"Però la torderada d’aquell segle que ha deixat més empremta és la de novembre de 1897, la que s’emportà el primer Pont de Ferro"."El desbordament va malmetre la zona agrícola omplint de sorra, i per tant quedant totalment improductives, les terres entre els plans de can Serra"
etc, etc, etc,....
JOAN BOU I ILLA, JOAN BOU I PLA I JAUME VELLVEHÍ I ALTIMIRA
Grup d’Història del Casal.
“Aigua” “Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme”
XII Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme.
Dosrius 2018
Quatre Torderades, de Cèsar Gutiérrez i Perearnau (La Tordera, perspectiva geograficohistòrica d'un riu. 1999)...
En resposta a
1776 Lo riu enclogué diferents per los plans, sen-los precís pujar dalt los arbres per salbar sas vidas, quals aguéran de estar cerca tres dias cens poder menjar clamant misericòrdia a Déu Nostra Señor. Se'n portà diferents casas de Tordera, la aygua aribà fins la vila de Malgrat
4-7 abril 1969, del terme d Tordera el riu s'endugué un pont i quasi bé 10 hectàrees, 6 d les quals pertanyien a un sol propietari. El dia 5, a l'estació d'aforament d Tordera, el riu assolí un cabal instantani de 500m3/s. Durant aquest dia es reculliren 175 l/m2 al turó d l'Home
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada