La Vanguardia 30/1/2017
Se generarán 200 empleos | Incluye un Decathlon, tres establecimientos de alimentación, restaurantes y una gasolinera
Zona de la nueva área comercial Escultor Clarà en Malgrat de Mar (Aj. MdM)
Malgrat de Mar (Maresme) tendrá una nueva área comercial en el 2018 en la zona de Escultor Clarà en la que se crearán más de 200 empleos. Es la zona donde se había proyectado el Área Residencial Estratégica, que preveía la construcción de 525 viviendas protegidas en 2009, pero que no se pudo desarrollar y quedó sin efecto el 2015. Inversores privados destinarán ahora 18 millones de euros en construir un Decathlon, tres establecimientos de alimentación, restaurantes y una gasolinera, en estos terrenos ubicados justo al lado de la carretera N-II.
Con el rédito económico obtenido se crearán dos nuevas rotondas de acceso al municipio, que permitirán eliminar dos puntos negros de accidentalidad. Una se hará en la carretera N-II, frente a Can Palomeres, y la otra, en la bifurcación entre la avenida de Tarragona y Costa Brava. El proyecto incluye, además, la construcción de viviendas de protección oficial, la urbanización de las calles y la creación de nuevas zonas verdes.
El alcalde Joan Mercader (PSC), que ha confirmado la información a través del portal municipal, explicó que “las negociaciones, que ya están muy avanzadas, comenzaron al final del mandato anterior y que han continuado este último año y medio”. “El área comercial es un proyecto muy importante para el pueblo ya que permitirá crear más de 200 puestos de trabajo y debería pasar una catástrofe para que no saliera adelante”, añadió Mercader.
El Punt Avui 31/1/2017
TERESA MÁRQUEZ - MALGRAT DE MAR
L'alcalde de Malgrat, Joan Mercader (PSC), va anunciar ahir un gran projecte comercial que s'ha de desenvolupar a la zona de l'Escultor Clarà, a tocar de la carretera N-II, on s'havia projectat la fallida àrea residencial estratègica (ARE). Segons Mercader, hi ha promotors interessats a fer una inversió de 18 milions d'euros per aixecar un Decathlon, tres establiments d'alimentació, restaurants i una benzinera. La proposta, que s'havia començat a gestar en el mandat anterior i que han continuat en aquest, inclou la construcció de dues rotondes a l'N-II. Una davant del barri de Can Palomeres i una altra a la bifurcació entre l'avinguda de Tarragona i la de la Costa Brava. El projecte inclou habitatges de protecció oficial i zones verdes i la zona comercial hauria d'estar en funcionament l'any vinent. L'alcalde destaca que la nova àrea comercial, la primera d'aquestes característiques que tindria el municipi, podria donar feina a 200 persones com a mínim. “És un projecte treballat des de fa anys, amb moltes reunions i contactes al darrere i amb una sòlida aposta privada que seria una llàstima que es perdés”, assenyala l'alcalde, que avança que abans de la construcció s'hauria de fer una modificació en el planejament urbanístic de la zona per adaptar-la als nous usos. Paral·lelament, la fins ara regidora d'Urbanisme, Mireia Castellà (JxM) va assegurar que no hi havia “res tancat” pel què fa al projecte. de zona comercial a l'antic ARE. “Hi ha hagut contactes amb promotors com amb tants d'altres, però d'aquí a donar noms d'empreses i a assegurar que estava tot lligat és anar massa lluny i aventurar dates no té cap fonament”, va dir.
Ajuntament de Tordera 26/1/2017
La processionària del pi és un insecte del grup dels lepidòpters (papallones) que habita a la conca mediterrània.
Any rere any, amb l´arribada del període hivernal, es desencadenen cada vegada més noticies sobre l´avenç de masses forestals afectades per aquest defoliador. A Catalunya, la competència per a la gestió de les forests i les seves plagues associades pertany al govern de la Generalitat (llei 6/1988 de 8 de març forestal de Catalunya) a través del Servei de Protecció dels Vegetals.
Al nostre territori cal comprendre la processionària com un element més del nostre medi, de la qual només hem d´aconseguir controlar els seus fluxos poblacionals, mitjançant l´eliminació dels nius presents a l´arbrat i afavorir la presència dels seus depredadors: la població d´aus insectívores (Bachiller et al. 1980.)
És per aquest motiu que des de l’Ajuntament de Tordera es va posar en funcionament una prova pilot consistent en fer un programa alternatiu per al control de la població de la processionària, més proper a l’àmbit de la lluita integral de plagues.
Les actuacions a realitzar van consistir en afavorir el control de la dinàmica poblacional d’aquest insecte autòcton, mitjançant la instal·lació de caixes niu per a les aus insectívores; l’eliminació del nius detectats a l’arbrat privat, mitjançant el compliment dels requeriments enviats als propietaris dels pins afectats
Les molèsties més freqüents associades a aquest insecte són bàsicament els danys produïts a les persones i als animals domèstics, fruit de la pròpia ingesta (Casado et al. 2016) o l’aparició d’urticària produïda per les erugues (Hódar et al. 2001) i la proliferació, augment i freqüència de brots al·lèrgics (Ortiz et al. 2015) a les persones. No obstant, a més d’aquests efectes sanitaris, també cal tenir en compte els efectes en el propi paisatge de la zona que provoca quan esdevé plaga (boscos defoliats, plomalls d’agulles mig menjades i seques, la presència de nius hivernants) i que també incideix en el malestar de la població propera a aquestes masses forestals afectades. (García, 2009)
Què farem enguany?
- Posada a punt dels nius: Netejar-los per a que noves mallerenges facin el niu.
- Campanya d'inspecció per a la detecció i eliminació de nius detectats a les parcel·les privades i zones verdes de les urbanitzacions.
- Increment del nombre de caixes niu: IES lluis companys subministrarà 60 noves caixes niu seguint els criteris de l’ICO (institut català d’Ornitologia) per ubicarles a les zones del municipi que alertem d’una presencia considerable de nius.
Consells bàsics per a la població
En cas que detecteu algun pi afectat, us fem saber que podeu optar per realitzar alguna de les actuacions següents:
- Retirar i cremar el niu localitzat a les branques
- Col·locar un dispositiu trampa al tronc de l’arbre per atrapar les erugues
- Aplicar un tractament d’endoteràpia vegetal individualitzat a l’arbre afectat
Així mateix, us recordem la importància de realitzar les podes de manteniment als pins, com a mesura preventiva per a futures afectacions.
Cicle de la processionària
Fase 1:
El cicle de la processionària s’inicia a l’estiu, quan apareixen les papallones durant els mesos de juliol, agost i setembre després d’haver estat enterrades en forma de crisàlides.
Fase 2:
Les papallones s’aparellaran i les femelles buscaran el lloc de la posta (utilitzant la vista i l’olfacte a partir del qual reconeix les diferents espècies de pins o cedres) i serà amb el tacte que acabarà decidint el lloc precís de la posta.
Fase 3:
Finalment, fa la posta al voltant d’una o dos acícules que conformaran el niu cilíndric a l’extrem de la branca. El nombre d’ous oscil·la entre 120 i 300 (Bachiller et al. 1981) .
Fase 4:
Entre 30 i 40 dies, i en funció de la temperatura, eclosionaran els ous i les larves comencen a alimentar-se de les acícules properes, mantenint durant els cinc estadis larvaris un comportament gregari. En aquests dos estadis viuen en bosses de seda de poca consistència que van canviant de lloc buscant llocs més assolellats per poder suportar millor el rigor hivernal i s’alimenten al vespre o a la nit (Muñoz et al. 2011).
Fase 5:
A partir del segona muda larvària (8-12 dies) les erugues passen al 3r estadi, que és quan adquireixen el seu potencial urticant i consoliden la localització definitiva del niu. Aquest estadi dura uns 30 dies.
Fase 6:
El 4rt estadi té una duració molt variable segons les condicions climàtiques de la zona, durant trenta dies, en zones càlides, o tot l’hivern, en zones fredes. Durant aquesta fase cada nit surten a alimentar-se i segueixen teixint amb fils de seda la bossa, donant-li el característic aspecte blanc i compacte (Bachiller et al. 1981) En el 5è i últim estadi s’alimenten activament, i fins i tot a vegades s’alimenten d’altres arbres. Aquest estadi també serà variable en funció de la climatologia.
Fase 7:
A partir del mes de febrer, i fins al mes d’abril, un cop completada la seva fase larvària, baixen de l’arbre en processó buscant un lloc adequat per poder enterrar-se (Muñoz et al. 2011). Un cop enterrades, fan un capoll individual i en uns 30 dies es transformen en crisàlide i entren així en diapausa. Aquest procés pot durar entre uns pocs mesos fins a varis anys (Muñoz et al. 2011).
Per a més informació poseu-vos en contacte amb mediambient@tordera.cat
Nació Digital 27/1/2017
També li ha explicat que ADIF no compleix en condicionar les andanes de l'estació per tenir més seguretat
L'alcalde Gualba Marc Uriach amb el delegat del Govern Miquel Àngel Escobar | AJG
El delegat, Miquel Àngel Escobar, ha visitat Gualba, i s'ha reunit amb l'alcalde, Marc Uriach, per tractar temes d'interès del municipi. Durant la reunió de treball, el delegat i l'alcalde han fet repàs dels temes d'actualitat, en què destaca, entre d'altres, l'aposta que fa el consistori per tirar endavant el projecte de millora de la mobilitat interna perquè els diferents nuclis de població quedin enllaçats amb una via verda per a vianants i per anar en bicicleta.
Un cop finalitzada la reunió de treball i la signatura del Llibre d'Honor a l'ajuntament, el delegat, acompanyat de l'alcalde ha visitat el nucli de L'Estació on se li ha explicat les mesures de seguretat consistent en condicionar els voltants de les andanes, actuació que l'Ajuntament va demanar fa temps i que contínuament reclama a ADIF, quedant encara pendents d'executar.
Aquestes visites s'inscriuen en el programa habitual de treball del delegat del Govern, que vol escoltar directament les demandes del territori, conèixer personalment les diferents realitats locals i oferir la màxima col·laboració possible per part de la Generalitat.
La Vanguardia 27/1/2017
La ‘Vespa velutina’ se está expandiendo con gran rapidez y provoca daños cada vez más importantes a la apicultura
Avispa asiática, 'Vepa velutina', y sus principales características (FAAC)
La avispa asiática conocida por los científicos como Vespa velutina se ha convertido en una especie invasora que en nuestro país amenaza a las poblaciones autóctonas de abejas de la miel. Pero, según los datos científicos de que se dispone actualmente: ¿Hasta dónde puede llegar la expansión de estas avispas? y ¿Es posible que esta especie invasora provoque la desaparición de las abejas? Representantes del sector apícola en las comarcas de Girona -las más afectadas por este problema en Catalunya- han afirmado en los últimos días que, al ritmo actual, las avispas asiáticas provocarán la desaparición de las abejas en tres o cuatro años, llegando incluso a poner en riesgo la seguridad física de las personas.
Joan Pino, subdirector del Centre de Investigación Ecológica y Aplicaciones Forestales (Creaf) y experto en invasiones biológicas, explica que ciertamente la avispa asiática se está expandiendo rápidamente por algunas comarcas de Catalunya, como también lo ha hecho por diversas regiones del resto de España y, anteriormente, por la práctica totalidad del territorio de Francia. No obstante, este investigador considera que no existen datos ni estudios con base científica que hagan pensar en la desaparición de las abejas en Catalunya por culpa de las avispas asiáticas.
Los investigadores del Creaf estudian la Vespa velutina desde hace años y han desarrollado un modelo de predicción de la expansión de este insecto, en función de condicionantes ambientales como temperatura, humedad y tipo de vegetación. “Este modelo indica que, en Catalunya, puede alcanzar una presencia importante en comarcas con un hábitat favorable para esta especie, como la Garrotxa o el Pla de l’Estany, pero en cambio no se prevé que ocupe de forma significativa muchas otras comarcas con temperaturas más elevadas y menos húmedas”, indica Joan Pino.
El modelo de predicción elaborado en 2014 dibujó un mapa de posible presencia de la Vespa velutina que se ajusta bastante a la realidad actual de esta invasión comarcal. De acuerdo con estas previsiones, la avispa asiática puede provocar daños importantes al sector apícola en algunas comarcas pero no puede pensarse en la desaparición de las abejas en el conjunto de Catalunya.
Por los datos conocidos hasta ahora, las avispas asiáticas Vespa velutina llegaron por primera vez a Europa, de forma accidental, a través de un cargamento de cerámica para jardinería procedente de China recibido cerca de Burdeos en 2004. Actualmente, está avispa ha invadido todo el territorio continental francés. Joan Pino recuerda que también en el País Vasco, Navarra y Cantabria y Galicia se han detectado concentraciones importantes de esta especie invasora.
Los daños provocados por la avispa asiática en la apicultura son muy variables, dependiendo de las zonas geográficas concretas, “pero en ninguna de las regiones afectadas se ha hablado hasta ahora de la desaparición de la apicultura, y menos de la desaparición total de las abejas”, indica Joan Pino. Los modelos de predicción han permitido también elaborar un mapa de las zonas en las que es previsible que se consolide la presencia de la avispa asiática en el conjunto de España.
El subdirector del Creaf considera necesario seguir la evolución de avispa asiática y poner en práctica todas las medidas de control que sean posibles, además de facilitar ayudas al sector apícola, pero admite que, como ocurre con muchas otras especies invasoras, la erradicación total de la Vespa velutina es prácticamente imposible.
Respecto a la supuesta peligrosidad de las avispas asiáticas, Joan Pino indica que los datos conocidos hasta ahora muestran que no se trata de una especie agresiva con los humanos; y sus picadas parecen ser muy similares a las de las avispas autóctonas.
Avispas autóctonas (crabro y germátnica) comparadas con la avispa velutina (Agustí Ensesa)
“Siempre existe la posibilidad de que una persona pase muy cerca o golpee un nido de avispas y reciba varias picadas pero el riesgo es muy parecido al que ocurre con las avispas que todos conocemos”, indica el subdirector del Creaf.
“Igualmente, también sabemos que las avispas -de muchas especies- devoran muchos tipos de alimentos y por tanto no nos debe extrañar que veamos avispas asiáticas en restos de animales muertos o comida abandonada en una área de picnic; pero no creo posible que las avispas asiáticas maten y se coman un jabalí entero en cuatro días”, indica Joan Pino.
Más información sobre la expansión de la avispa asiática en La Vanguardia Natural
Artículo y vídeos :Terror en la colmena, los mejores vídeos del ataque de las avispas asiáticas
Ver vídeo producido por Euskal Irrati Telebista sobre la avispa asiática en el País Vasco
Nido de avispas asiáticas localizado en la comarca de la Garrotxa en junio de 2016 (Inma Sainz de Baranda)
.jpg)
