dijous, 2 de febrer del 2017

Centenars de larves de Salamandra comuna (Salamandra salamandra) al Torrent de n'Avall (Tordera-Pineda de Mar) 2/2/2017


Aquesta tarda en ullada ràpida al Torrent de n'Avall (Tordera-Pineda de Mar)...

Tot i les pluges d'aquest gener, el terra no s'ha recuperat encara de la sequera que arrosseguem durant gairebé 4 anys, i tot i que hi ha aigua a diferents punts del torrent, encara queda molt per recuperar els nivells anteriors d'alguns trams i gorgs. En la mateixa línia, la bassa nova de n'Avall continua sense omplir-se (amb prou feina s'ha entollat la part fonda), i pels camins encara no hi ha tolls.

Així i tot, ja hi ha centenars de larves de Salamandra comuna (Salamandra salamandra) per tot arreu...


Algunes imatges d'un tram del Torrent de n'Avall i del seu entorn...

Primera resposta de la Generalitat a l'anunci d'admissió del recurs a la prolongació de la C-32 2/2/2017 Aturem C-32. Font: Twitter.com

Primera resposta de la Gene a la justícia i al territori: Plantar rètols anunciant inici obres. Vergonyós!

Algunes notícies per llegir 1/2/2017...

Transformant la Tordera en un Besòs II?...

Campins i Santa Maria de Palautordera s’adhereixen al Consorci Besòs-Tordera
El9nou.cat 1/2/2017

Campins i Santa Maria de Palautordera són els primers municipis de la conca del riu Tordera que s’ha integrat al Consorci Besòs-Tordera (CBT).


En el cas de Campins, a més de l’adhesió al CBT, se li adjudica el sanejament en alta del municipi que inclou la gestió dels col·lectors, dels bombaments i l’estació depuradora d’aigües residuals. El regidor de Medi Ambient, Josep Vila, és nomenat representant del consistori al Consorci Besòs-Tordera. En el cas de Palautordera, Enric Pousa serà el representant del municipi al CBT.

“Valorem satisfactòriament aquestes noves incorporacions al nostre Consorci que serviran per sumar sinergies i per aprofitar la proximitat geogràfica i les economies d’escala, alhora que vetllem plegats pels nostres entorns fluvials”, destaca Sergi Mingote, president del CBT i alcalde de Parets.

UNA CONCA DE 39 MUNICIPIS

La conca de la Tordera està formada per 39 municipis repartits entre les comarques de la Selva, el Maresme, Osona i el Gironès a més del Vallès Oriental.


El Mediterráneo sufre la mayor invasión biológica del planeta
El País 1/2/2017

Los científicos apuntan el Canal de Suez como la principal vía de entrada de especies invasoras

El pez león, una especie típica del Mar Rojo que ha invadido el Mediterráneo. O. KLEIN / EPV

Uno de los paraísos naturales de Europa esconde bajo sus aguas uno de los principales problemas ambientales del continente: el mar Mediterráneo es el ecosistema que sufre la mayor invasión biológica del planeta. Una reciente investigación realizada por la experta en biología marina Bella Galil, de la Universidad de Tel Aviv, cifra en 775 las especies invasoras en el Mediterráneo oriental. Un estudio anterior, liderado por Stelios Katsanevakis, investigador del Joint Research Center (JRC) de Ispra (Italia), menciona 1.000 especies en toda la extensión de ese mar. 

Los más numerosos entre los invasores son los moluscos, con 211 especies. En los países como Egipto, Turquía e Israel, donde la principal vía de entrada es el Canal de Suez, también abundan los peces y crustáceos. En regiones con Francia y España, la acuicultura y las aguas de lastre de los barcos introducen especies de algas y mariscos. Las investigaciones indican que, debido al cambio climático, que ha elevado la temperatura del mar, y a la ampliación del Canal, esas especies se están expandiendo. Galil afirma que entre 1985 y 2016, el número de especies invasoras más que se duplicó. "Algunos ejemplos son unos peces típicos de Eritrea, como el Fistularia commersonii, que apareció por primera vez en España en 2007, y el pez león, una especie venenosa que se registró por primera vez en 2014", explica la científica, cuya investigación ha sido publicada recientemente en la revista Management of Biological Invasion.


En la cuenca del Mediterráneo se han descrito aproximadamente 17.000 especies, de las que cerca de 20% son endémicas —es decir, que no se encuentran en ningún otro sitio del planeta—, y la invasión amenaza esa biodiversidad. "Se generan problemas de competición, un cambio en la cadena alimentaria que puede llevar al desplazamiento de las especies nativas o incluso su extinción", señala Katasanevakis.  

Uno de los casos que más ha llamado la atención de los científicos, según cuenta Galil, es el de los peces herbívoros Signatus rivulatos y Signatus luridus. Esas especies típicas del Mar Rojo han entrado en el Mediterráneo y están destruyendo comunidades de algas. Un estudio realizado a lo largo de 10.000 kilómetros en las costas de Grecia y Turquía ha demostrado que en las zonas de ampliación del Canal de Suez donde las algas eran abundantes, el número de esas especies vegetales se ha reducido un 65%, así como la biomasa bentónica (organismos que habitan el fondo del mar, como los arrecifes de corales) y la biodiversidad, que disminuyó un 40%.

"Las algas tienen una reproducción con muy poca capacidad de dispersión y los peces invasores eliminan toda esa capa vegetal. Prácticamente, convierten el fondo del mar en un desierto", explica Enrique Macpherson, profesor de investigación del Centro de Estudios Avanzados de Blanes del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Macpherson afirma que el problema es más grave en el Mediterráneo oriental, ya que los peces que llegan a la parte occidental son especies comerciales y suelen ser pescados. 

Los científicos coinciden en que es "muy complicado" controlar las especies invasoras que ya se han establecido en el ecosistema y que lo que se puede hacer es prevenir la entrada de otras nuevas. El Programa de la ONU para el Medio Ambiente (UNEP, por sus siglas en inglés) creó en 2003 un Plan de Acción para atajar el problema, pero Bella Galil denuncia que no se han tomado las medidas necesarias. "Han fracaso completamente en mitigar el problema", afirma la investigadora. El Programa tampoco ha actualizado su Plan de Acción: la versión de 2016 repite casi literalmente las medidas propuestas 13 años antes, centradas sobre todo en la colecta de datos. Hasta el momento, UNEP no ha contestado a las preguntas de EL PAÍS sobre el tema. 

Ejemplares de la especie 'Signatus rivulatus' nadan sobre lo que antes era una colonia de algas. Z. FAYER

Posibles soluciones

Galil tiene esperanzas de que la Convención Internacional para el Control de Aguas de Lastre y Sedimentos de Embarcaciones, creada en el pasado septiembre por la Organización Marítima Internacional, pueda reducir la entrada de especies invasoras. La iniciativa de protección ambiental es el resultado de la cooperación entre científicos, empresas y organizaciones internacionales, y promete mitigar el impacto de las actividades comerciales en el Mediterráneo. 

Sobre el Canal de Suez, algunos científicos, entre ellos Katsanevakis, han sugerido en los últimos años que se creara una barrera con agua dulce para evitar la entrada de invasores, pero la medida no se ha implementado. "Tenemos un problema científico con el Gobierno de Egipto, que se niega a debatir el problema", afirma el investigador. La idea es un intento de reproducir las condiciones del mar antes de la construcción del Canal: hasta 1966, había una barrera natural de agua con menor porcentaje de sal, lo que impedía la migración de especies de un lado a otro. Algunos colegas de Katsanevakis, como los investigadores Ana Cardoso y Konstatino Tsiamis, ambos expertos en biología marina en el JRC, señalan, sin embargo, que "sería muy complicado de hacer", ya que demandaría un gran proyecto de ingeniería. "Eso también tendría costes ambientales", afirman. 

¿Hay otras alternativas? "Desafortunadamente, no tenemos una respuesta concreta", contesta Tsiamis. "Lo único que podemos hacer es monitorear, detectar las nuevas especies que llegan y seguir luchando contra un problema del que la sociedad no habla, porque está oculto bajo el mar", afirma Macpherson.  

ACTUALIZACIÓN
Después de la publicación de esta noticia, Gaetano Leone, coordinador de UNEP, envió a EL PAÍS un comunicado en el que afirma: "Estamos seguros de que el cumplimiento de los mecanismos existentes en el Plan de Acción ayudarán a prevenir la introducción de especies exóticas, controlar su propagación y mitigar los daños a los ecosistemas". 

Els ajuntaments havien d'escollir: Platges o equipaments... han triat equipament 2/2/2017

Els alcaldes reunits ahir al Consell d'alcaldes havien d'escollir: Equipaments o platges... han triat equipaments.

Cal recordar que els espigons i les esculleres no protegeixen les platges, sinó els equipament municipals, les infraestructures, el mobiliari urbà, el carril bici, les edificacions, ..., a més a més de traslladar el problema costa avall i fent disminuir les platges en general, mai recuperar-les o retenir-les... tenen tot el dret a escollir, faltaria més, però que no ens enganyin dient que és per protegir el litoral, vaja... és per protegir els seus capritxos urbanístics.

Us recomano que aneu sumant tot el que es gastaran ara (lo que surt publicat) i us fareu una idea del per què donar-li la culpa al mar, no a la seva mala planificació urbanística...

La Generalitat urgeix a l'Estat les reparacions pel temporal
El Punt Avui 2/2/2017

El Departament de Territori i Sostenibilitat recorda a Costes que la temporada turística comença “en dos mesos”

Confia que es posi ordre als municipis més castigats com Malgrat i Pineda

Un home fotografia els danys que el temporal ha deixat a una part del passeig Marítim de Pineda de Mar Foto: QUIM PUIG.

LLUÍS MARTÍNEZ - MATARÓ
El director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat, Agustí Serra, va reclamar ahir a la Direcció General de Costes del Ministeri de Medi Ambient que activi de manera urgent les mesures de reparació del litoral del Maresme, després del devastador temporal d'aquest mes de gener. Serra recorda que “en dos mesos” comença la temporada de platges amb l'arribada de la Setmana Santa i exigeix que abans d'aquesta data es pugui posar ordre als punt més conflictius, tant des del punt de vista estructural com d'aportació de sorra. En aquest sentit, el director general posa el focus en Malgrat de Mar i Pineda de Mar, dos dels municipis més castigats de tot el litoral català per la gregalada.

Serra, que ahir es va reunir amb els alcaldes del Maresme al Consell Comarcal, no va poder concretar els diners que s'acabaran destinant al territori i ni tant sols quan s'executaran les inversions, que es calcula que superaran els dos milions d'euros. “No podem fer altra cosa que ser exigents perquè ni tenim els recursos ni som els competents per fer els treballs i hem d'esperar que es portin a terme el més aviat possible”, va afegir-hi. El que si que s'ha compromès l'Estat davant de la Generalitat és a prioritzar les actuacions tant a Pineda, on part del passeig Marítim ha quedat destrossat i descalçat, i Malgrat de Mar, on els principals danys es troben a la zona dels càmpings.

El pla estratègic

Una altra de les reivindicacions del Departament passen per demanar a la Direcció de Costes que acceleri la posada en marxa del pla estratègic que es va comprometre a tirar endavant el 2015 per millorar la consolidació de les platges a tota la comarca. Unes actuacions que, amb una inversió de més de 30 milions d'euros, podrien començar, segons Agustí Serra, pel Masnou i Premià de Mar, ja que l'Estat té redactats els projectes i només pendents d'acabar de tramitar alguns informes ambientals.

LA FRASE

Estarem atents i exigirem a l'Estat que porti a terme les actuacions urgents el més aviat possible
Agustí Serra
DIRECTOR GENERAL D'ORDENACIÓ DEL TERRITORI I URBANISME


Ràdio Premià de Mar 2/2/2017

Tram del passeig marítim de Pineda malmès per les onades (Foto: El Punt Avui)

El Consell Comarcal del Maresme considera insuficients els 2,1 milions d’euros que ha compromès l’Estat per pal·liar els efectes del temporal, i que es destinaran a Pineda i Malgrat, els municipis més afectats. Ho ha dit avui a La Xarxa el president de l’ens comarcal, Miquel Àngel Martínez, que ha dit que el que demana la comarca és un pla d’emergència. L’escoltem:

Escoltar aquí...

Recordem que aquesta tarda té lloc un Consell d’Alcaldes extraordinari al Consell Comarcal al qual assistirà Agustí Serra, Director General d’Ordenació del Territori i Urbanisme del Departament de Territori i Sostenibilitat, que entre altres coses ha d’explicar les conclusions de la reunió que dilluns mantenien aquest departament i el Ministeri de Medi Ambient a Madrid.


Ràdio Premià de Mar 2/2/2017

Seu del Consell Comarcal

El president del Consell Comarcal ha destacat avui el compromís de la Generalitat a accelerar la confecció d’informes que permetin aplicar el Pla Estratègic del 2015 del ministeri de Medi Ambient de protecció del litoral maresmenc. Segons Miquel Àngel Martínez, aquest és un dels aspectes principals que ahir el Departament de Territori va traslladar al Consell d’Alcaldes que es dedicava a aquesta problemàtica després de la reunió a Madrid de dilluns entre el Ministeri i la Generalitat:


Martínez no ha aportat cap altre argument significatiu respecte de la reunió d’ahir més enllà d’insistir que els 2,1 milions d’euros anunciats per Madrid pels danys del temporal a Pineda i Malgrat són insuficients i que cal un pla d’emergència perquè el Maresme tingui les platges a punt per la temporada turística abans de Setmana Santa.

Escolta l’entrevista a Miquel Àngel Martínez:



Ràdio Arenys 2/2/2017

L'estat del Camí de Mar després dels temporals

Així ho va explicar ahir el director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, als alcaldes del Maresme. També va demanar als Ajuntaments afectats que s’uneixin per instar ajudes al Ministeri.

Agustí Serra va explicar que,  en la trobada que va tenir dilluns amb la directora general de Costes de l’Estat, se li va fer entrega d’un informe amb tots els danys del temporal a la costa catalana. Serra va afirmar que se li va fer saber la importància d’actuar el més aviat possible, abans que comenci la temporada turística i arribi la Setmana Santa. De moment, però, l’únic compromís que s’ha tret de Madrid és que es repararà la part afectada a Pineda i a Malgrat, dos dels municipis més danyats.

Agustí Serra no va poder concretar els diners que s’acabaran destinant al territori ni quan s’executaran, tot i que els càlculs apunten a uns 2 milions d’euros.

Serra va explicar que en la reunió amb Costes també es va posar sobre la taula la importància de l'execució del Pla Estratègic del Maresme del Ministeri que es va presentar fa dos anys amb una inversió de 32 milions. Aquest pla contempla solucions mixtes: anar reposant a la sorra que es perd i mesures estructurals com a dics que poden ser submergits.

Val a dir que els primers projectes d’aquest pla seran per Premià de Mar i El Masnou.

Annabel Moreno trasllada la inquietud d'Arenys per la possible arribada de la draga

Per la seva banda, l’alcaldessa, Annabel Moreno, ha explicat que tots els Ajuntaments afectats pel temporal de la setmana passada ja han fet arribar els danys al Consell Comarcal del Maresme, que és qui farà de canalitzador i traslladarà la informació a Costes. Tot i això, Moreno ha avançat que justament dimarts de la setmana que ve hi haurà la visita de responsables de Costes al Camí de Mar de la nostra vila. La visita, que ja estava programada abans del temporal, servirà perquè comprovin sobre el terreny com ha quedat el passeig.

Sobre el Pla Estratègic del Ministeri per regenerar les platges del Maresme, Annabel Moreno va traslladar ahir a Agustí Serra la sensibilitat d’Arenys de Mar cap a l’extracció de sorra de la nostra costa i l’oposició a què, de nou, vingui la draga.

Moreno també va demanar que es tingui en compte l’opinió de la Plataforma Preservem el Litoral.


Els ajuntaments del Maresme exigim l'execució del pla estratègic de platges aprovat fa 2 anys per l'Estat.

1/6 Reunió del consell d'alcaldes amb Agustí Serra per abordar la problemàtica del Temporal marítim

2/6 volem dir que Considerem caduc el model actual basat en l’artificialització de la costa@CPMaresme

3/6 Reclamem q el pretext de l’emergència no sigui l’argument fàcil q justifiquin decisions precipitades

4/6 Insistim:creació d Taula de Treball (Adm, agents socioeco, científicotècnic, i societat civil)

5/6 reclamem rigor, solucions i q es trobin emmarcades en la sostenibilitat ambiental, social i eco.

6/6 però malauradament no ens escolten... Seguirem insistint! ✊


Nova Ràdio Lloret 2/2/2017

IMATGE: DESPERFECTES DEL PASSEIG | FONT: NRLL

ARXIU DE SO: JORDI OROBITG

L’Ajuntament de Lloret de Mar repararà el tram del passeig afectat pel temporal el més aviat possible per garantir la seguretat dels vianants i també amb la mirada posada en l’inici de la temporada turística. A més, s’està pendent de l’evolució de la sorra, desplaçada en la part sud de la platja gran.

Segons fonts municipals, es calcula que les dues actuacions –la reparació del passeig i la reposició de la sorra- pugen a 254.000 euros. Una quantitat que l’Ajuntament ja ha comunicat a la direcció general de Costes del Ministeri de Foment, a través d’una carta, segons el regidor de Medi Ambient, Jordi Orobitg.

El regidor subratlla que “la prioritat” és reparar els desperfectes ocasionats al passeig marítim. En concret, una part del mur, elements del mobiliari urbà i una canonada pluvial. L’Ajuntament assumirà el pagament d’aquestes obres, que són “urgents”, i després farà la reclamació al govern espanyol.


Ràdio Calella 2/2/2017


Els tècnics de Gestaigua reparen aquests dies una canonada d’aigües pluvials que es va malmetre durant el temporal marítim de fa uns dies.

Segons el tinent d’alcaldia de Serveis Públics, Albert Torrent, es tracta d’una canonada que recull les aigües pluvials de la zona del PP1 que baixa pel carrer Indústria i desemboca al mar entre el Club Nàutic i el camp de futbol. Segons Torrent, les obres estaran enllestides a principis de la setmana que ve: “Són aproximadament uns 80 metres de tuberia que era de ferro galvanitzat que s’ha enfonsat i ara s’està substituint per formigó. Es fa a través de Gestaigua. El cost està entre trenta mil i cinquanta mil euros. Com que sembla que està provocada pel temporal mirarem a veure si podem assumir el cost amb el fons d’ajuda pels efectes del temporal”. 

Escoltar aquí...

Tal i com deia Albert Torrent, les obres de reparació tenen un cost d’entre 30.000 i 50.000 euros.


Ràdio Pineda 2/2/2017


Un dels estralls que va provocar el temporal marítim va ser el trencament de 50 metres del col·lector de Pineda. Aquesta infraestructura va quedar completament destrossada provocant el vessament directe a mar d'aigües residuals. Ahir a la tarda van finalitzar els treballs que han permès aturar l'abocament. La sol·lució d'emergència ha estat fer un bypass amb una canonada flexible de 260 metres de longitud que permet salvar la zona afectada i impulsar l'aigua residual cap al pretractament del sistema de sanejament. Per aquesta canonada hi passen 5.000 m3 d'aigua per dia.

Mentrestant, el director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat, Agustí Serra, ha tornat a reclamar a la Direcció General de Costes del Ministeri de Medi Ambient que activi de manera urgent les mesures de reparació del litoral català, després del devastador temporal d'aquest mes de gener. Ha tornat a reclamar a la Direcció General de Costes del Ministeri de Medi Ambient que activi de manera urgent les mesures de reparació del litoral català. erra recorda que "en dos mesos" comença la temporada de platges amb l'arribada de la Setmana Santa. La primera valoració de danys que fan els Ajuntaments d'aquests tres municipis frega els 5,5 MEUR.


Veus crítiques qüestionen l'eficàcia de les mesures que s'apliquen després de cada temporal

TV3 2/2/2017

Veus crítiques qüestionen l'eficàcia de les mesures i demanen un pla global a llarg termini


Després de cada temporal, es poden veure platges arrabassades i certes imatges de catàstrofe al Maresme que cal arreglar. Les actuacions d'urgència sovint passen per construir més espigons i esculleres per fixar el litoral, però hi ha veus crítiques que en qüestionen l'eficàcia, com la d'Enric Baldosa, de la Plataforma Preservem el Litoral:

"Ve el temporal, com aquest últim, i ara tothom, correm-hi a arreglar-ho perquè la temporada d'estiu ens ve a sobre... I nosaltres estem en contra de fer actuacions a sotragades."

La Plataforma Preservem el Litoral qüestiona que es tracti només d'un efecte devastador del mar. Fins a quin punt l'eficàcia d'elements de protecció -com les esculleres-, no en són corresponsables? Se sap on acaben aquests murs, l'efecte de l'erosió i que es trasllada cap al sud.

"Les platges funcionen com una cinta transportadora. La sorra es mou de nord-est a sud-oest. Què passa? Si hi posem un port, la cinta transportadora queda obturada, tota la sorra s'acumula al port i fa efecte ombra a l'altra banda, sense platja o amb problemes a la platja."

El toc d'alerta de la Plataforma no és aïllat. Des del mateix Centre Superior d'Investigacions Científiques corroboren que no es pot continuar intervenint a la costa com fins ara.  Així ho ha explicat Rafel Sardà, investigador científic del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CSIC):

"El problema de l'erosió de la costa és un problema de visió humà. El que està passant és una qüestió de moltes i moltes decisions que s'han pres en el passat i que no han estat les més apropiades. No esperàvem que les respostes del medi natural cap aquestes actuacions fossin tan accelerades i tan ràpides."

La Plataforma critica també l'actuació per decret d'urgència que aplica el Ministeri de Medi Ambient, perquè no requereix cap informe d'impacte ambiental, ni tampoc un temps d'exposició pública per fer-hi al·legacions. Es queixa que es pensa només a curt termini per assegurar la temporada turística.

Uns i altres són partidaris de fer un Pla d'Actuació Global a llarg termini per al litoral, a l'estil del Pla de Prevenció d'Inundacions que l'Agència Catalana de l'Aigua ja té en el cas dels rius. I reconeixen que calen, per exemple, esculleres per protegir infraestructures com la línia de Renfe, però sense caure en l'abús.

"Ha d'haver-hi -pregunto- un xiringuito amb tots els serveis de dutxa, etc. a 25 metres de la platja? Hi ha de ser?, pregunto... Hi ha d'haver un carril bici a 50 metres de la platja, sabent que amb un temporal es pot enretirar 100 metres la platja de cop? Ha de ser-hi? És aquest el debat que hem de fer."

La Generalitat ja ha n'parlat amb Costes de l'Estat per saber com es resoldrà aquesta vegada.

▶️ Esculleres i espigons, ajuden o perjudiquen al litoral?

2 Calàbries grosses (Gavia immer) a Pineda de Mar 29/1/2017 Xavi Larruy i Xesco Macià. Font: ornitho.cat

2 Calàbries grosses (Gavia immer) observades aquest diumenge 29/1/2017 davant la platja de Pineda de Mar per Xavi Larruy i Xesco Macià.

Font: www.ornitho.cat
Observadors: Xavi Larruy i Xesco Macià

Uns 30 esplugabous (Bubulcus ibis) a Santa Susanna 2/2/2017 Jordi Torallas. Font: Twitter.com

Una trentena d'esplugabous "pasturant" a la plaça de la independència de

dimecres, 1 de febrer del 2017

Gener 2017 lleugerament fred i plujós a la Baixa Tordera

Aquest gener de 2017 ha plogut lleugerament per sobre de la mitjana climàtica i ha estat lleugerament fred a la Baixa Tordera...

El gener ha estat fred a Catalunya
Servei Meteorològic de Catalunya 1/2/2017

El període s’ha de qualificar de termomètricament fred a gran part del país, especialment al Pirineu. Ha estat normal a àmplies zones del Prepirineu i a sectors del litoral

La distribució de la precipitació ha estat irregular: plujós o molt plujós al Pirineu, quadrant nord-est, extrem sud i prelitoral; en canvi, el mes ha estat sec a Ponent, litoral Central i punts de la Catalunya Central

Continuar llegint...
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/meteocat/notapremsavw/298546/ca/gener-fred-catalunya.do