Tordera no desbrossarà les zones humides mentre els ocells hi facin el niu

Tordera no desbrossarà les zones humides mentre els ocells hi facin el niu
El Punt 29/5/09

L'Ajuntament de Tordera s'ha compromès a ser més curós i evitar el desbrossament de les zones humides del municipi durant el temps que els ocells hi fan el niu. Segons va confirmar el regidor de Medi Ambient, Carles Aulet (CiU), la decisió va ser precedida de les converses mantingudes amb una entitat naturalista nascuda fa pocs mesos: Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme, i el període durant el qual no es netejarà es farà efectiu de l'1 d'abril a l'1 d'agost. També està previst que durant la neteja es deixi una franja mínima, i sempre que sigui possible, d'entre dos i tres metres al voltant de la vegetació de ribera.

...........................

Notícies anteriors relacionades...

Conveni entre l’ajuntament de Tordera i Orchis, Naturalistes de la Selva i l’Alt Maresme.

La formiga lleó (Myrmeleon fromicarius)

Aquest dies és molt fàcil trobar a qualsevol zona sorrenca els cons de les larves de la formiga lleó (Myrmeleon fromicarius), petita trampa excavada a la sorra que fan servir per atrapar les seves preses...

.

La larva, enterrada al fons de la trampa, espera que caiguin els altres invertebrats que llisquen fins al fons i que espera amb les mandíbules obertes.

Anellament de polls d’òliba (Tyto alba) i d’un xot (Otus scops) a Tordera 27/5/09. Enric Badosa

Aquest dimecres l’Enric Badosa ha anellat els sis polls d’òliba (Tyto alba) d’una caixa niu a Tordera...
.

Al mateix indret, més de 25 dragons comuns (Tarentola mauritanica)...

I a un altre caixa niu a un lloc de Tordera, anellada la femella de xot (Otus scops) que estava covant 5 ous...

A una petita bassa del Pla de Can Simó (Fogars de la Selva) 27/5/09

Amfibis trobats a una petita bassa del Pla de Can Simó (Fogars de la Selva)...

Centenars de larves de tritó palmat (Lissotriton helveticus)
Cap-grossos de reineta (Hyla meridionalis)
Cap-grossos de granota pintada (Discoglossus pictus)
Cap-grossos de gripau corredor (Bufo calamita)
Cap-grossos de granotes verdes (Pelophylax perezi) i adults
Cap-grossos de tòtil (Alytes obstreticans)

També...

2 serps d’aigua (Natrix maura)
multitud d’invertebrats aquàtics
desenes de libèl·lules
7 abellerols (Merops apiaster)

.

larves de tritó palmat (Lissotriton helveticus)...

cap-grossos de reineta (Hyla meridionalis), granota verda (Pelophylax perezi), granota pintada (Discoglossus pictus) i tòtil (Alytes obstreticans)...

reinetes (Hyla meridionalis)...

Control de caixes niu als Prats d’en Gai (Tordera) 26/5/09

Totes les caixes niu revisades als Prats d’en Gai (Tordera) han estat ocupades...

Per la zona també una serp verda (Malpolon monspessulanus)...

Una musaranya comuna (Crocidura russula)...

.

I una musaranya menuda (Sorex minutus) morta...

.

FOTODENÚNCIA 26/5/09... Un passeig pels Prats d’en Gai (Tordera), o millor dit, per les obres de l'autopista.

No faig cap comentari, però sí una pregunta...

On són les mesures compensatòries???

... i copio literalment de la web del DMAH...

Xarxa Natura 2000 a Catalunya

(...)

Directrius per a la gestió dels espais de Natura 2000: d’una banda, classifica els espais en vuit tipus, i en delimita les àrees crítiques. D’altra banda, defineix les directrius per a la gestió dels espais de Natura 2000. Aquestes directrius inclouen requeriments de gestió generals, específics per a cada tipus d’espai i específics per a àrees crítiques.

(...)

Tots els projectes, plans o programes que puguin afectar de forma apreciable els espais de la XN 2000 s’han de sotmetre a una adequada avaluació de les seves repercussions en l’espai i tenint en compte els objectius de conservació definits al tercer punt. Només s’autoritzaran en el cas que s’asseguri que no causarà perjudici a la integritat de l’espai en qüestió o que demostrin la seva
compatibilitat amb els valors naturals de l’espai. Malgrat causi perjudici a la integritat de l’espai, i a falta de solucions alternatives, es podran autoritzar per raons imperioses d’interés públic de primer ordre, incloses raons de naturalesa social o econòmica, prenent les mesures compensatòries que siguin necessàries per garantir la coherència global de la xarxa Natura 2000.

(...)

La construcció de noves infrastructures viàries als espais de la xarxa Natura 2000 ha de fer-se de forma compatible amb la conservació dels valors naturals d’aquests espais. Fins el moment en que es redacti el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de cada espai, les condicions que les han de regir seran les següents:

- S’identificaran els trams de vies de comunicació especialment perillosos per a les espècies d’interès comunitari (llúdriga, visó europeu, etc.) i es proposaran les mesures correctores oportunes que facilitin el pas dels individus i redueixin el risc d’atropellament.

- En el marc de la avaluació de l’impacte ambiental de les infrastructures viàries , s’analitzarà, de forma preferent, la seva repercussió sobre hàbitats i espècies d’interès comunitari i es prioritzarà l’alternativa que no afecti les àrees amb la seva presència. També es garantirà que les mesures
correctores que s’estableixi incideixin en la millora de la qualitat dels hàbitats d’interès comunitari i dels hàbitats de les espècies d’interès comunitari.

(...)

Els elements considerats com de conservació prioritària en aquests espais i que, per tant, han condicionat de forma més restrictiva algunes de les Directrius especificades són els següents:

Hàbitats
Vernedes
Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera
Rambles mediterrànies (al·locars, tamarigars i baladrars)

(...)

Quedarà prohibit el deteriorament de l’espècie de flora d’interès comunitari (Marsilea strigosa) així com de les que destaca el PEIN com estrictament protegides en aquests espais.

(...)

Mapa 1: espais de Natura 2000 classificat per tipus.

Mapa 2: espais de Natura 2000, tipus d'espai i zones crítiques.

(...)

..............................................

http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/xarxa_natura_2000/gestio_espais.jsp?ComponentID=146664&SourcePageID=146677#1

(...)

Avaluació de les repercussions de plans i projectes que no tinguin relació directa amb la gestió de l'espai o que no són necessaris per a aquest, i que puguin afectar de manera apreciable, individualment o en combinació amb d'altres plans i projectes, l'espai i els objectius de conservació (article 6.3).

Aplicació de mesures de conservació apropiades per evitar el deteriorament dels hàbitats i les espècies presents a l'espai (article 6.2).

(...)

Serp verda (Malpolon monspessulanus) vs. llauna. Terra Brava (Tordera) 27/5/09. Freddy Rivas

Observacions i fotografies de Freddy Rivas...

.

Dimecres a la tarda a Terra Brava (Tordera) ha trobat una serp verda (Malpolon monspessulanus) amb el cap dins d'una llauna de Coca-Cola, ja estava morta quan l'ha trobat, segurament ha ficat el cap i no l'ha pogut treure.

Entre les cales de Boadella i Fenals (Lloret de Mar) 27/5/09. Àlex Giménez

Observacions d’Àlex Giménez d’aquest dimecres a les roques entre la cala Boadella i la cala de Fenals, aturats a les roques...

43 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
23 Gavians argentats (Larus michahellis), >12 polls
1 Martinet blanc (Egretta garzetta)

Han passat volant 3 Gavines corses (Larus audouinii)

Sobre Pinya de Rosa (Blanes) 27/5/09...

L'entitat Pinya de Rosa vol que dimiteixi el delegat de Medi Ambient
Diari de Girona 28/5/09

BLANES DDG
L'associació Pinya de Rosa demana la dimissió del delegat del Govern de Medi Ambient, Emili Santos, davant la "incapacitat tècnica demostrada per la delegació territorial de Medi Ambient de Girona" en la gestió del PNIN de Pinya de Rosa.
L'entitat acusa Medi Ambient d'ignorar l'adhesió de diverses institucions catalanes de recerca al manifest del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) en contra de la manera de fer els treballs de desforestació amb maquinària pesada que s'han realitzat i que el tècnic forestal de la Selva ha avalat.
Entre les entitats que s'han adherit al manifest del CEAB hi ha l'Institut de Ciències i Tecnologies Ambientals de la UAB; el departament de Ciències Ambientals de la UdG; el Laboratori d'Anàlisi i Gestió del paisatge de la Facultat de Geografia i Història i la Facultat de Biologia de la UB, així com la Institució catalana d'Història Natural.

Sobre el "temut" mosquit tigre 26-27/5/09...

El mosquit tigre ha arribat a 87 municipis catalans
Sala de Premsa – DMAH, 26/5/09

Nota de premsa
DMAH 26/5/09

Comunicació i Premsa
Departament de Medi Ambient i Habitatge
PREMSA.DMAH@GENCAT.NET
Telèfon de contacte 93 444 51 30

Rodejats pel mosquit tigre.
Ràdio Palafolls 27/5/09

La Direcció General del Medi Natural ha fet públic el quart estudi de seguiment anual de la població del mosquit tigre asiàtic, on s’avalua la seva evolució i capacitat d’expansió pel territori.

L’estudi, elaborat el 2008, ha constatat que el mosquit tigre es troba en 87 municipis de 12 comarques catalanes, entre les quals es troba el Maresme, augmentant en un sol any en 32 localitats més que l’any 2007 (55 municipis).

En aquests estudi no hi surt PLF que sembla que de moment està lliure d’aquests insecte, que a poc a poc va colonitzant la nostra comarca.
Al Maresme hi ha 16 poblacions on ja s’ha detectat aquests mosquit tigre. Les més properes Calella i Tordera.

L’any 2006, el municipi maresmenc on es va detectar el mosquit tigre per primer cop va ser Caldes d’Estrac, i el 2007 es va expandir a Arenys de Mar, El Masnou, Canet de Mar i Montgat.

També a Blanes i Lloret, a la Selva, s’ha detectat la presència d’aquests insecte.
Des de que els primers exemplars de Mosquit tigre es van detectar a Sant Cugat del Vallès, l’any 2004, la seva expansió pel territori no ha parat d’augmentar. El més efectiu per frenar la seva proliferació és evitar la posta d’ous i el creixement de les larves aquàtiques, cosa que s’aconsegueix amb l’eliminació dels punts d’aigua on poden créixer, com cubells d’aigua a l’exterior, i llocs on es pot estancar aigua.

El mosquit tigre ja ha arribat a 16 municipis maresmencs
Diari Maresme 26/5/09

La Direcció General del Medi Natural ha fet públic el quart estudi de seguiment anual de la població del mosquit tigre asiàtic, on s'avalua la seva evolució i capacitat d'expansió pel territori.

Estudi

L'estudi, elaborat el 2008, ha constatat que el mosquit tigre es troba en 87 municipis de 12 comarques catalanes, entre les quals es troba el Maresme, augmentant en un sol any en 32 localitats més que l'any 2007 (55 municipis).

Maresme

Al Maresme, hi ha presència d'aquesta espècie per primera vegada a Tiana, Vilassar de Dalt, Calella, Sant Cebrià de Vallalta, Tordera, Premià de Mar, Premià de Dalt, Teià, Argentona, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt. L'any 2006, el municipi maresmenc on es va detectar el mosquit tigre per primer cop va ser Caldes d'Estrac, i el 2007 es va expandir a Arenys de Mar, El Masnou, Canet de Mar i Montgat.

Prevenció

Des de que els primers exemplars d'aquest insecte es van detectar a Sant Cugat del Vallès, l'any 2004, la seva expansió pel territori no ha parat d'augmentar. El més efectiu per frenar la seva proliferació és evitar la posta d'ous i el creixement de les larves aquàtiques, cosa que s'aconsegueix amb l'eliminació dels punts d'aigua on poden créixer.

.

El mosquit tigre s'estableix a 5 pobles de la Selva i es podria expandir a més
Diari de Girona 27/5/09

L'espècie s'ha estès a Catalunya passant de 55 municipis el 2007 a 87 en un any

BARCELONA/ GIRONA ACN/E.BATLLE
El mosquit tigre ja es troba en cinc municipis de la comarca de la Selva, aquests són Maçanet de la Selva, Vidreres, Tossa de Mar, Blanes i Lloret de Mar; i a 82 poblacions més de Catalunya, segons revela un estudi elaborat pel Departament de Medi Ambient durant el 2008. Tot i això, els tècnics consideren que encara es podria expandir a més municipis durant els mesos d'agost i setembre d'aquest any.
De fet, tal i com explicava ahir el reponsable del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter a Diari de Girona, aquest "estiu i l'any que ve seran quan possiblement el mosquit tiger tindrà el seu pic més alt de població" i llavors, serà quan els serveis de control hauran de veure com aquesta espècie "s'expandeix o si la podem diluir a l'espai".
Per tot això, Marquès recorda que la importància de les tasques de prevenció i conscienciació que es van iniciar a l'octubre de l'any passat perquè "no serà fins aquest estiu que començarem a tenir les queixes de la gent per aquest mosquit i quan les hauran d'aplicar".
D'altra banda, des del Departament de Medi Ambient el cap del servei de fauna i flora, Jordi Ruiz, va reconèixer ahir durant la presentació de l'estudi que "l'expansió ha estat exponencial i podem pensar que arribarà a desenes més de població del Vallès Oriental, Maresme, Garraf o la Selva", ja que són municipis càlids, de terra baixa i amb moltes zones residencials.

Controlar l'expansió
El mosquit tigre és una espècie temuda a Catalunya per la seva facilitat de reproducció i també, pel tipus de picada, que al moment no és dolorosa però la seva posterior reacció molesta, ja que dura força dies amb picor, ja que injecten saliva, que és la que produeix la reacció. Aquest tipus de mosquit, de la família Culicidade necessita una temperatura mínima de deu graus per reproduir-se i per tant, és ara, a partir de la "primavera s'ha de fer un esforç més gran per controlar l'expansió", va destacar Ruiz.
De fet el període d'activitat d'aquest insecte comprèn des del mes de maig fins al mes de novembre, però sobretot les molèsties principals es donen des del mes de juliol fins al setembre. Els dos factors que condicionen el cicle del mosquit tigre asiàtic són el clima i la longitud del dia. La pluja en canvi, no és imprescidinble per al seu desenvolupament, però la indueix. Per diferenciar-lo dels altres mosquits, cal destacar el seu abdomen punxegut, les potes de bandes blanques i negres molt visibles a simple vista. L'adult té unes dimensions d'entre dos i deu mil·límetres.
De moment es troba a 87 municipis de Catalunya, situats en dotze comarques diferents i va aparèixer per primer cop al país, l'any 2004 a la població de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). Marquès assegura que les dades sobre municipis afectats aportats per aquest estudi de la Generalitat "en realitat són molt més altes" perquè ja fa dos anys que es troba establerta l'espècie a Catalunya i per tant, que la situació és de molta més presència del mosquit.

Evitar deixar l´aigua estancada.

Tot i que el mosquit tigre és difícil d'eradicar, les administracions han engegat diverses campanyes per sensibilitzar i controlar aquesta espècie, però els tècnics conclouen que el que s'ha d'apostar és per la prevenció. De fet el que cal, asseguren, és evitar la posta d'ous i el creixement de les larves aquàtiques i per aconseguir-ho cal eliminar els punts d'aigua on poden créixer. A la Selva, una comarca amb moltes urbanitzacions, es fa especial èmfasi en el tema dels jardins i les pisicines. I entre altres, es demana que es buidi regularment o retiri qualsevol recipient de l'exterior que pugui acumular aigua; vigilar les basses petites, buidant-les setmanalment; mantenir cobertes les piscines mentre no s'utilitzin, entre altres. En resum, evitar deixar l'aigua estancada perquè és allà on posen els ous i per tant, després es desenvolupen les larves. girona e.b.
.
Consideren establert el mosquit tigre en zones de la Selva i en detecten un cas a Roses
El Punt 27/5/09

Els controls que està fent el Servei de Mosquits i el Dipsalut han demostrat que el mosquit tigre ja està establert en cinc pobles de la Selva: Blanes, Lloret, Tossa, Vidreres i Maçanet. El director del Servei, Eduard Marquès, ha explicat que han trobat positius en cadascun d'aquests municipis, precisament els més afectats l'any passat. Si bé encara s'han donat pocs casos, factors com les pluges i que la gran eclosió del mosquit sigui a partir de l'agost fan donar-hi per establert l'insecte. A més, hi ha hagut també un cas a Santa Margarida de Roses, però el focus es dóna per controlat. Marquès ha explicat que la intenció és aturar l'expansió del mosquit a la demarcació. D'altra banda, Medi Ambient ha certificat que l'insecte és present en 87 municipis catalans.

.............................................................

http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/fauna/mosquit_tigre.jsp?ComponentID=58985&SourcePageID=5732#1

Sobre els càmpings de Blanes 27/5/09...

Gran part de quatre càmpings de Blanes passarà a ser de domini públic
El Punt 27/5/09

Els càmpings haurien de demanar una concessió a l'Estat per continuar la seva activitat
.
Un dels càmpings afectats per la nova línia marítima terrestre que vol establir Costes. Foto: J.C.

La direcció general de Costes vol ampliar la zona de domini maritimoterrestre del delta de la Tordera a Blanes, la qual cosa afectaria de manera total o important fins a quatre càmpings del municipi: el Blanes, el Voramar, el Bellaterra i el Pinar. Si finalment es fes realitat aquesta opció de Costes, implicaria conseqüències importants per als càmpings, els quals haurien de demanar una concessió a l'Estat per continuar l'activitat, ja que passarien a ocupar zona de domini públic. De moment el procés de converses està obert entre totes les parts per afrontar el problema, i en els pròxims dies hi haurà diverses reunions.

Tant l'Ajuntament com els càmpings de Blanes eren conscients que el projecte del nou passeig de s'Abanell i el fet que el mar hagi anat guanyant terreny temporal rere temporal havia de provocar una variació en la línia maritimoterrestre de Blanes, que delimita la zona que l'Estat considera de domini públic i on pràcticament no deixa dur a terme cap activitat. Tanmateix, l'opció de Costes d'endarrerir-la fins a un bon tram de l'avinguda Vila de Madrid, agafant de ple quatre càmpings, ha agafat de sorpresa més d'un per la importància que representa l'afectació d'una superfície tan gran de terrenys.

Aquests dies hi ha hagut i hi haurà converses per posar fil a l'agulla a les negociacions entre l'Ajuntament i Costes per trobar una sortida a aquesta problemàtica, ja que des de l'Ajuntament no es veu de bon ull aquest atermenament tan important pel que fa a la zona que afecta. En cas que l'atermenament finalment afectés els càmpings, aquests per continuar la seva activitat segurament haurien de demanar una concessió, que seria per un període màxim de 30 anys, ja que segurament no s'acceptaria la possibilitat de compensar-los amb indemnització. Amb aquesta concessió els propietaris haurien de pagar una quantitat a l'Estat i podrien tenir limitacions en la seva activitat.

El que tampoc no queda clar és quan es modificarà la línia maritimoterrestre, però algunes fonts asseguren que podria ser que es dugués a terme més aviat que no pas tard.

Aquest diari no ha pogut a dia d'avui conèixer la posició de la direcció general de Costes.

Els càmpings situats més a la punta de la Tordera han estat el centre de la polèmica política durant els darrers anys. El portaveu d'EUiA-ICV, Joan Salmerón, explicava ahir que els càmpings «han anat posant de mica en mica la tanca més amunt, i estan en situació il·legal». Segons Salmerón, a part de la llei de Costes també hi ha una altra llei referent a zones inundables que situa els càmping en la «il·legalitat». El portaveu d'EUiA-ICV va recordar que hi ha hagut diversos contenciosos presentats contra aquests càmpings durant els darrers anys. Aquestes dues lleis xoquen amb el pla general aprovat fa uns mesos a Blanes i que encara no és efectiu perquè es tramita. En el POUM s'estableix que en aquella zona no s'hi pot edificar, però sí que s'hi permetria l'activitat dels càmpings.

El president de l'Associació de Càmpings de Blanes, Joaquim Rabassa, va recordar ahir el que estableix el POUM, i va opinar que a partir d'aquí totes les parts implicades han de negociar per arribar a una solució.

Contra l'aparcament

Joaquim Rabassa sí que va ser contundent a l'hora de criticar el govern municipal pel nou aparcament de zona blava tova que es farà darrere el pavelló municipal, ja que considera que no s'hi haurien de deixar aparcar a la nit autocaravanes. Rabassa va assegurar que el col·lectiu farà arribar la seva queixa al govern municipal.

Sortida herpetològica nocturna per l'illa i braç esquerre del riu (Tordera) 25/5/09

Aquest dilluns a la nit per l’illa i braç esquerre del riu (Tordera)...

Gripaus d’esperons (Pelobates cultripes) i cants
Gripaus corredors (Bufo calamita) i cants
Reinetes (Hyla meridionalis) i cants
Granotes verdes (Pelophylax perezi) i cants
Granotes pintades (Discoglossus pictus)

2 xots (Otus scops) cantant
1 mussol comú (Athene noctua) cantant
1 òliba (Tyto alba)
2 enganyapastors (Cuprimulgus europaeus)
2 rossinyols (Luscinia megarhynchos) cantant
>5 martinets de nit (Nycticorax nycticorax) escoltats

8 conills (Oryctolagus cuniculus)

Gripaus d’esperons (Pelobates cultripes), alguns encara amb la cua de cap-gros...

Reineta (Hyla meridionalis), cantant enfilat a les branques d'un salze...

Granota pintada (Discoglussus pictus)...

granota verda (Pelophylax perezi)...

gripau corredor (Bufo calamita)...

cant de reinetes (Hyla meridionalis)...

cant de reinetes (Hyla meridionalis) i gripaus corredors (Bufo calamita)...

cant de reinetes (Hyla meridionalis) i un gripau d'esperons (Pelobates cultripes)...

cant de granotes verdes (Pelophylax perezi), reinetes (Hyla meridionalis) i gripaus corredors (Bufo calamita)...

cant de granotes verdes (Pelophylax perezi), reinetes (Hyla meridionalis), gripaus corredors (Bufo calamita) i un xot (Otus scops)...

cant de granotes verdes (Pelophylax perezi), reinetes (Hyla meridionalis), gripaus corredors (Bufo calamita), xot (Otus scops) i gripau d'esperons (Pelobates cultripes)...

Martinets de nit (Nycticorax nycticorax) sobre el nucli urbà de Tordera 26/5/09

Aquest vespre han passat volant a poca alçada 7 martinets de nit (Nycticorax nycticorax) per sobre del centre urbà de Tordera direcció sud, molt sorollosos.

La desembocadura del riu Tordera a Malgrat confidencial 26/5/09

La bellesa del Delta
Malgrat confidencial 26/5/09

Tot i la desídia que acumulen des de fa anys les diferents administracions implicades, el sistemàtic anar i venir de vaixells que s’enduen una bona part de la sorra del fons del mar, la prolongada agonia que pateix la fauna i la flora i el desconeixement de molts ciutadans de la zona, entre d’altres... el nostre fotògraf, en Marc Vilaró, ha sabut captar amb la seva càmera la bellesa d’un dels racons més bonics i emblemàtics de la comarca: el Delta de la Tordera.

podeu veure les imatges fent clic aquí

Penya-segats entre les platges de Fenals i Lloret de Mar 26/5/09. Àlex Giménez

Observacions de l’Àlex Giménez als penya-segats entre les platges de Fenals i Lloret de Mar...

>50 Gavians argentats (Larus michahellis), molts pollets
1 Gavià fosc (Larus fuscus graellsi)
8 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
>20 Falciots negres (Apus apus)
2 Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
5 Orenetes cuablanques (Delichon urbica)
1 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
1 Tallareta cuallarga (Sylvia undata)
>8 Garses (Pica pica) molestant als pollets de Gavià.

Sobre Maçanet i les infrastructures

Ho trobareu aquí...

Persones i infrastructures
Espais desnonats 25/5/09

Planacuma
Plataforma ciutadana Maçanet de la Selva

Desembocadura del riu Tordera 24/5/09. David Caballé i Joan Bernils

Aquest diumenge a la desembocadura del riu Tordera, en David Caballé i en Joan Bernils van veure, com a més destacat...
.
>5 corriols petits (Charadrius dubius)
>5 corriols grossos (Charadrius hiaticula)
>50 baldrigues cendroses (Calonectris diomedea)
>50 baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
>20 baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
>15 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
gavines corses (Larus audouinii)
>1 cotorra de Kramer (Psittacula krameri)
1 mussol comú (Athene noctua)
1 falciot pàl·lid (Apus pallidus)
2 boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)

i la posta de corriol petit (Charadrius dubius) al mig de la platja, amb 5 ous ja...
.

fotografies de David Caballé

Terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla) a la platja de la Pomereda (Malgrat de Mar) 24/5/09. David Caballé i Joan Bernils

Aquest diumenge, en David Caballé i en Joan Bernils han vist una terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla) a la platja de la Pomereda (Malgrat de Mar).

També 6 corriols petits (Charadrius dubius).

Riu Tordera al seu pas pel Pla de la Verneda (Sant Celoni) 22/5/09. David Caballé

Observacions i fotografia de David Caballé del divendres al Pla de la Verneda (Sant Celoni), com a més destacat...

2 capsigranys (Lanius senator)
1 cornella (Corvus corone)
>5 corriols petits (Charadrius dubius)
2 oques egípcies (Alopochen aegyptiaca)
Cruixidells (Miliaria calandra)
1 cotoliu (Lullula arborea)
.

capsigrany (Lanius senator)...

Bitxac rogenc (Saxicola rubetra) al polígon de Sant Feliu de Buixalleu 22/5/09. David Caballé

Aquest divendres en David Caballé ha vist un bitxac rogenc (Saxicola rubetra) a un erm del polígon de Sant Feliu de Buixalleu.