Bassa de Can Puig i entorn (Tordera) 22/4/2016

Per primera vegada en tot un any, i gràcies a les pluges d'aquesta setmana, hi ha una miqueta d'aigua a la Bassa de Can Puig (Tordera). És la típica bassa temporal d'un Mas, i quan s'omple d'aigua es cobreix totalmant de ranuncles d'aigua (Ranunculus tricophyllus). Portem 2 anys de sequera però ja comencen a crèixer tot i que només hi ha aigua recent.

De moment a la Bassa només he vist 2 granotes pintades (Discoglossus pictus) i 1 gripau corredor (Epidalea calamita) sota una pedra propera, però si s'omple els propers dies aquí hi ha moltes espècies més.

Pels voltants unes 10 Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis), i a uns tolls propers capgrossos de Granota pintada (Discoglossus pictus) i de Gripau corredor (Epidalea calamita).

Granotes pintades (Discoglossus pictus)

Capgrossos de Granota pintada (Discoglossus pictus)

Gripau corredor (Epidalea calamita)

Capgrossos de Gripau corredor (Epidalea calamita)

Can Puig porta molts anys deshabitat però s'ha reformat teulades i terres recentment. Al Mas com a més destacat...

1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus) mascle que surt del niu
1 Òliba (Tyto alba) i moltes egagròpiles arreu
1 Mussol comú (Athene noctua)
Nius d'Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
... entre altres.

Egagròpiles

Imatges de la Bassa

Can Puig

Imatges de l'entorn

El safareig de Can Bec (Sant Pere del Riu, Tordera) 20/4/2016

El Safareig de Can Bec està al Veïnat de Sant Pere del Riu (Tordera) entre la Riera de Pineda i l'autopista C-32, dins els límits del Parc Natural del Montnegre i el Corredor...

Aquest dimecres he fet una visita a aquest safareig que tantes alegries m'ha donat anys enrere i m'he trobat Can Bec en obres, tot tancat i tot netejat de l'antiga vegetació.

Imatges del safareig...

Aquesta primavera de sequera volia visitar un punt d'aigua que recordava sempre a vessar per l'aigua de mina, amb abundant vegetació arreu, i on sempre havia observat reinetes (Hyla meridionalis), Tritons verds (Triturus marmoratus) i palmats (Lissotriton helveticus), serps d'aigua (Natrix maura) i de collaret (Natrix natrix),... entre molts altres animalons aquàtics, típic d'un nen pinedenc que l'agafava tot.

A les següents imatges podeu comparar l'abans i l'ara de la vegetació dins i fora dels safareig...

 Ortofoto del 2010...

 Ortofoto actual...

Aquest safareig, com gairebé tots els del veïnat, es troben ancorats sobre roca i en pendent, alimentats per aigua de mina, i amb una de les parets inclinades facilitant l'arrelament de vegetació i l'entrada i sortida d'amfibis de l'aigua. Aquest en concret és d'uns 2m de profunditat i doble, amb un "segon safareig" adjacent que recullia les aigües vessades del primer.

Un cop demanat permís al llogater de la finca com va dir ell (molt amable i sempre acompanyat del seu gos) vam accedir a l'interior dels camps que ara estan tancats i pasturats per cabres. Em va comentar que fa 5 anys va netejar tot allò i que va treure les bogues i plantes del safareig, i que els 2 primers anys encara vessava l'aigua de mina però que ara no hi ha per culpa d'un pou fet més amunt, que la va netejar per tenir aigua per l'horta però que ara no s'omple mai... només un pam quan plou.

Em va sorprendre quan em va dir que sabia que allà hi havia tritons (granotes amb cua i de color verd, comentava) però que no havia vist cap, que granotes i gripaus sí, però que ell no ha trobat mai tritons. Sembla ser que tècnics del Parc li van explicar lo dels tritons anys enrere quan va llogar els terrenys i va demanar permís per netejar-ho tot i fer les obres... diu ell.

Aquest dimecres salabrant a la poca aigua que hi havia... Unes 10 Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi) i decenes de capgrossos de Tòtil comú (Alytes obstetricans).

Granota verda ibèrica (Pelophylax perezi)

Capgrossos de tòtil (Alytes obstetricans)

Feia anys que no anava al veïnat a buscar amfibis i rèptils, i el panorama és decebedor. Tots i cadascun dels punts d'aigua que coneixia amb tritons (i amfibis en general) i aigua de mina de la zona (Piques de Can Forest, Safaretjos de Can Bec, de Can Boveta, o de la Capella) estan secs i abandonats...

 Piques de Can Forest...

 Safareig de la Mina de la Capella...

Safareig de Can Boveta...

I la Bassa del Molí Fariner de Can Marquès, entre Sant pere del Riu i la Riera de Pineda, està ple de peixos exòtics...

Una pena que el sector més proper a mar del Parc Natural del Montnegre
i el Corredor hagi perdut una important zona de tritons per deixadesa
i mala gestió

Un ruixat més a la Baixa Tordera 21/4/2016

Avui 21/4/2016 han caigut 30 l/m2 al Montnegre o 26 l/m2 a Blanes (Font:twitter.com), els registres més importants de pluges a la Baixa Tordera, tal i com es va pronosticar...

Aigua molt bona per regar camps, entollar i refrescar-ho tot, però insuficient de moment per pal·liar els efectes negatius de la sequera que arrosseguem fa gairebé un any.

Precipitacions a les 00:24h Meteo.cat

https://twitter.com/meteocat/status/723168906261749760

Esparver cendrós (Circus pygargus) a Sant Feliu de Buixalleu 21/4/2016. Àlex Jiménez. Font: Birding la Selva

1 Esparver cendrós (Circus pygargus) observat per l'Àlex Jiménez a Sant Feliu de Buixalleu avui 21/4/2016.

Font: Birding la Selva
Observador: Àlex Jiménez

Ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus), Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) i Territ tres dits (Calidris alba) al delta de la Tordera 21/4/2016. Enric Badosa. Font: Birding la Selva

1 Ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus), 1 Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) i 2 Territ tres dits (Calidris alba) observats a la desembocadura de la Tordera per l'Enric Badosa avui 21/4/2016.

Font: Birding la Selva
Observador: Enric Badosa

Llangardaix ocel.lat (Timon lepidus) a l'EDAR Lloret de Mar. 17/4/2016. Juan Rodríguez. Font: twitter.com

Fotografia de Juan Rodríguez d'un Llangardaix ocel.lat (Timon lepidus) a l'EDAR Lloret de Mar el 17/4/2016...

Font:https://twitter.com/Rodri_Joan/status/721772781927538688
Observador: Juan Rodríguez

Los impactos de urbanización en el ciclo del agua. iagua.es

Los impactos de urbanización en el ciclo del agua
iagua.es

 La urbanización es el desarrollo de los suelos, naturales, inutilizados o terrenos abandonados en zonas residenciales, comerciales e industriales. Este proceso influye sobre el ciclo hidrológico, y por desgracia, en la mayoría de las veces, de forma negativa.

Impactos de la urbanización sobre la cantidad de agua

El proceso de urbanización conlleva la reducción de la infiltración, la eliminación de la vegetación natural (que intercepta la precipitación y promueve la evapotranspiración) y la desaparición de irregularidades en el suelo donde se almacena el agua precipitada. Esto se traduce en la interrupción de equilibrio hídrico natural (hidrología superficial y recarga de acuíferos), cuyos efectos más relevantes son:

• El aumento de los caudales punta
• Volúmenes de escorrentía más elevados
• El incremento de las inundaciones
• Reducción de los caudales base

Impactos de la urbanización sobre la calidad del agua

Las actividades humanas dentro de las ciudades producen un gran volumen de residuos de muy diversa naturaleza que en muchos casos son depositados sobre la superficie de las cuencas urbanas y, posteriormente, arrastrados hacia los cauces receptores durante el proceso de precipitación-escorrentía. Esto tiene las diferentes y nefastas consecuencias sobre las masas de agua receptoras, como son el aumento de la carga de contaminantes; la variación en la temperaturade las aguas; la disminución de la diversidad de la vida acuática y la aparición de riesgos para la salud humana y de otros seres vivos ya que muchos de los contaminantes más comunes (sedimentos, nutrientes, materia orgánica, metales pesados, patógenos, pesticidas, herbicidas e hidrocarburos) tienen una alta toxicidad.

Además la escorrentía propagada sobre las superficies impermeables aumenta su temperatura entre 2,5 y 4,1 ºC, lo que, además de los efectos directos sobre la vida acuática, puede provocar una disminución en las aguas receptoras del oxígeno disuelto y, por tanto, la muerte de algunas especies de peces más sensibles.Esto es importante para entender como la contaminación afecta a los ecosistemas para evaluar qué tipos de gestión de escorrentías ayudan a mejorar la calidad de aguas receptoras.

Escorrentía arrastrando una mancha de carburante hacia la red de alcantarillado y que posteriormente pasará al medio. Fuente: The Watershed Watch Campaign

Impactos de la urbanización sobre la geomorfología de los cauces

Los cambios que se producen con la generación de la escorrentía procedentes de zonas urbanizadas en la geomorfología son principalmente dos:

• Erosión en la zona de vertido por el rápido incremento de los caudales punta, aumentando la distancia entre los márgenes, socavando el lecho y cambiando la sección transversal
• Sedimentación de las partículas erosionadas aguas abajo, lo que conlleva también un cambio en la sección transversal del flujo, con los cambios correspondientes en el tipo de flujo del agua.

Como consecuencia, en muchas ocasiones, en necesario reforzar con hormigón los cauces, no sólo para proporcionar una mayor protección ante las inundaciones, sino para evitarla erosión debido al aumento de los caudales causados por el cambio de la impermeabilidad de las superficies de la cuenca.

Impactos de la urbanización sobre los hábitats

Como ya se ha comentado, la escorrentía urbana procedente de áreas impermeables provoca variaciones en los cauces naturales receptores. Los flujos con más agua y más rápidos erosionan los cauces y desplazan a las comunidades biológicas ribereñas. La pérdida de suelo por la erosión de las orillas y la pérdida de la vegetación ahí situada reduce el hábitat de muchas especies de peces y otra vida acuática, mientras que los depósitos de sedimentos aguas abajo pueden asfixiar a los organismos bentónicos. Además, el arrastre de partículas contaminantes de diferente naturaleza y en muchos casos alta toxicidad puede provocar varios problemas que conllevan a la muerte de las especies. Los principales impactos al hábitat acuático y las zonas ribereñas son:

• Desvalorización del paisaje
• Disminución de la diversidad de la fauna acuática
• Pérdida de riberas y la vegetación ribereña
• Problemas de eutrofización
• Introducción de especies alóctonas desplazando a las autóctonas

Cuando la zona impermeable de la cuenca drenante es inferior al 10%, los cauces todavía pueden mantener una calidad alta en lo referente al estado de sus hábitats. Conforme crece el porcentaje de la zona impermeable, se va mermando calidad del hábitat receptor.

Un nuevo enfoque a la urbanización puede crear zonas más sensibles a las aguas pluviales, respetuosas con la ecología y que contribuyan a la mejora de los aspectos visuales de nuestro entorno, esto incluiría la inserción deSistemas de Drenaje Urbano Sostenible en los planes urbanísticos, sistemas que promueven una menor impermeabilización del suelo, lo que genera una menor cantidad de escorrentía y una retención “in situ” de los contaminantes y por tanto una mejor gestión de los mismos y un menor riesgo para la salud humana y ecosistémica.

Riera de Pineda (Tordera) 19/4/2016

La Riera de Pineda (Tordera) és un curs d'aigua temporal que transcorre entre vernedes, herbassars humits i roques pel vessant costaner del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, ocupat bàsicament per alzinars. Majoritàriament es troba al municipi de Tordera però el tram final i la desembocadura es troben al de Pineda de Mar.

El tram millor conservat està dins el municipi de Tordera aigües amunt del Sot d'en Gómez. A tot el seu recorregut hi ha petits salts d'aigua i lleres sorrenques entre pedres i troncs, i grans blocs rocossos a les parts més elevades de la serralada i afluents com el d'Aram o el del Salt. Tot i que l'aigua corre gairebé tot l'any pel curs principal (a l'estiu s'asseca), no pels seus afluents que només recullen aigua en cas de pluges abundants, tot i que es formen tolls a les lleres. En tot el seu recorregut no hi ha cap gorg important ni cap bassa propera o adjacent. Hi ha basses aigües avall o allunyades de la riera però estan colonitzades per peixos foranis (Gambúsies, Carpes, Carpins vermells o Peixos gat) o abandonades i seques.

Aquesta tarda, com a més destacat...

1 Salamandra comuna (Salamandra salamandra) i centenars de larves
1 gripau comú (Bufo spinosus) i decenes de capgrossos
Decenes de larves de Tòtil comú (Alytes obstetricans)
3 Granotes pintades (Discoglossus pictus) i decenes de capgrossos

1 Serp llisa meridional (Coronella girondica)
3 Serps verda (Malpolon monspessulanus) adultes
1 serp sense identificar, de gran mida, entre la vegetació.
Més de 20 Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)
Concentrades a la zona més urbanitzada del Sot d'en Gómez i als talls dels camins
Mínim 6 Sargantanes roqueres (Podarcis muralis)
A l'interior de la verneda. Observats 2 mascles amb tonalitats verda i blava metàl·liques precioses, i una femella amb els punts blancs sobre les potes davanteres molt marcats. Molt actives, s'amaguen ràpidament entre la vegetació a la mínima aproximació.
Més de 30 Sargantanes cuallargues (Psammodromus algirus)
Sempre als camins de terra o a l'alzinar. També molt actives avui.

1 Astor (Accipiter gentilis)
1 Corb (Corvus corax)
Mínim 1 Picot garser gros (Dendrocopos major)
1 Puput (Upupa epops)
... entre molts altres.

Gripau comú (Bufo spinosus)

Capgrossos de Gripau comú (Bufo spinosus)

Granota pintada (Discoglossus pictus)

Salamandra comuna (Salamandra salamandra)

Larves de Salamandra comuna (Salamandra salamandra)

Capgrossos de Tòtil comú (Alytes obstetricans)

 Serp llisa meridional (Coronella girondica)

Sargantana roquera (Podarcis muralis) femella

Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)

 Sargantana cuallarga (Psammodromus algirus)

Algunes imatges de la Riera de Pineda...

Algunes imatges de l'entorn...

La carretera asfaltada que uneix el nucli urbà de Pineda de Mar amb el Sot d'en Gómez és una autèntica trampa mortal per als rèptils de la zona...

 Sargantanes cuallargues (Psammodromus algirus)

Sargantana iberoprovençal (Podarcis liolepis)

 Serps verda (Malpolon monspessulanus) juvenils

He fet una repassada pels diferents punt d'aigua dels voltants, i tots estan plens de peixos exòtics o abandonats (fins i tot a la basseta nova de la Font del Ferro hi ha gambúsies)...

Gambúsies (Gambusia affinis)

Carpes (Cyprinus carpio) i Carpí vermell (Carassius auratus)

Peixos gat (Ameiurus melas o Ictalurus melas)

Carpí vermell (Carassius auratus)

Sembla mentida que, ni dins el Parc Natural del Montnegre i el Corredor, es tingui en compte que introduir peixos exòtics a les basses i safaretjos és un desastre per als amfibis. No he trobat ni una bassa o safareig sense peixos a tota la zona. En només 10 anys s'ha perdut importants punts coneguts de posta i reproducció d'espècies com el tritó verd (Triturus marmoratus), el tritó palmat (Lissotriton helveticus), la reineta (Hyla meridionalis), etc... i és un "Parc Natural".