divendres, 12 de juliol del 2019

Més sobre les tales entre Tordera, Blanes i Lloret de Mar per allargar l'autopista C-32 i la concessió de peatges a Abertis 11 i 12/7/2019 Aturem la C-32

Veure també...

Més sobre les tales entre Tordera, Blanes i Lloret de Mar per allargar l'autopista C-32 i la concessió de peatges a Abertis 3-11/7/2019 Aturem la C-32

... i molts més als successius enllaços.

Com sempre, només un breu resum de tuits dels darrers dies.

📢 Us convidem a venir i conèixer els fantàstics paratges de Lloret, patrimoni natural i cultural que volem preservar. ℹ️ 9h. davant el restaurant El Senglar, dissabtes i diumenges de juliol

🧐 Article amb el testimoni d'un dels treballadors que es va negar a seguir tallant arbres per fer l'autopista. Gràcies David per la teva fermesa i solidaritat! 💚 👇👇

Sant Pere Del Bosc
ara.cat 11/7/2019

ALS TRONCS DELS BOSCOS de Sant Pere del Bosc hi ha uns papers enganxats: “Tot això que veus desapareixerà per una autopista.” El grup Emboscades mira d’impedir físicament ara mateix la tala de seixanta-sis mil arbres per l’allargament de la C-32, un tram d’autopista recorregut al TSJC i rebutjat en consultes a Lloret i Blanes però que té el suport entusiasta d’aquella Generalitat que un dia va aprovar una llei del canvi climàtic. La depredació física i moral del país continua.

Dimarts passat, David Marín, un operari de Porqueres que tallava arbres, va solidaritzar-se amb la protesta i va plegar. Els treballadors solen ser de fora, però aquest era d’aquí.

“Hi he estat tres o quatre dies. Jo no m’havia enterat, d’això! No sabíem que es feia aquesta autopista, t’ho juro que no. El jefe em diu: «Home, em sembla que seran quatre hippies». I quan arribo allà, esclar, això no és... Al ser d’aquí i veure que tanta gent hi està en contra, i gent de diferents estatus, saps què vull dir? He anat parlant amb ells, i això no. A mi em van dir que anava a fer una carretera que anava a la depuradora, saps què vull dir?”

“Però esclar, aquí hi ha un conflicte polític. Ara ha d’haver-hi una revolució, no, diuen? Ho deixen així tot penjat i després passa lo que passa. Van tirant la merda des de dalt cap a baix, saps, i la merda va a parar a les últimes merdes, que som nosaltres: els que tallen els arbres, els que porten les màquines, saps què vull dir? Aquí tothom es renta les mans. I esclar, avui els hi he dit que no, que ja no tallava més. Jo soc un treballador. L’empresa és de Cervià de Ter i el meu jefe tampoc ho sabia”.

“Jo li vaig dir a la meva dona, dic «hòstia, he anat a treballar a Lloret i hi ha gent catalana, tia! Saps? En sèrio, n’hi ha molta!» Saps què vull dir? Em refereixo que, hosti, allà a Girona parles de Lloret i tot són hotels, guiris i sálvese quien pueda. Jo li vaig dir a no sé qui: «Però Lloret té nucli antic?» Jo dic, a tots els pobles aquests de la costa s’han fet hotels però a tots hi ha un nucli antic, i allà no!”

“Sí, esclar que es podrà aturar. Jo ja he parat. Els de la meva empresa encara hi són, però també pararan. Una cosa semblant ho he vist quan van fer la nacional per la vall de Sant Daniel, la variant, i al final és una merda de carretera perillosa que t’hi cagues. Jo crec que pot ser que ho aconsegueixin. Han de fer com els de Bàscara. Era un drama per culpa dels tràilers... Ara no hi ha ni un mort a la N-II en aquell tram, i és perquè han tret els camions, i van ser els de Bàscara!”

Sort de la gent que s’estima el país.



Els interessos del Govern i Florentino Pérez xoquen amb els ecologistes a la C-32
elMón.cat 11/7/2019

El TSJC atura les obres entre Blanes i Lloret de Mar i posa en qüestió el compromís de l’Executiu de JxCAT i ERC amb el medi ambient

Joan Mora, portaveu de la plataforma Stop C-32 (ACN)

Les obres de la C-32 entre Blanes i Lloret de Mar, que aquest dijous han quedat aturades de forma cautelar pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en advertir el jutge que l’estudi d’impacte mediambiental és deficient, posen a prova la voluntat real del Govern d’assumir mesures sobre el medi ambient que començarien a donar sentit a l’emergència climàtica que el mateix Executiu va aprovar amb tota solemnitat al maig.

Aquest capteniment del Govern de, per una banda pujar al carro dels discursos d’alerta ecologista, però a la pràctica tirar pel dret en la prolongació de l’autopista del Maresme (amb un cost de 90 milions d’euros) tot i l’alarma mediambiental posa en qüestió la credibilitat de la seva política mediambiental.

Ara, fins i tot després que el jutge hagi decretat la suspensió cautelar de les obres, la Generalitat continua enrocada i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha sortit a defensar que recorrerà la decisió per continuar un projecte que considera necessari per millorar la mobilitat a la zona.

Els ecologistes planten cara

Des de l’òptica ecologista, l’assumpte és veu de forma diferent. El portaveu de la plataforma Stop C-32, Joan Mora, ha comparegut al Parlament de Catalunya per denunciar “la doble moral de la Generalitat” en haver declarat l’emergència climàtica mentre impulsa un projecte que travessa Blanes i Lloret de Mar i que considera “nociu pel medi ambient”.

L'interlocutòria del TSJC demostra, segons Mora, que el tribunal té “un gran coneixement sobre la jurisprudència mediambiental” i “no deixa cap mena de dubte sobre les deficiències de l’estudi d’impacte ambiental, el no compliment de la Llei contra el canvi climàtic, cosa que no podem dir de la conselleria de Territori i Sostenibilitat”. Pels ecologistes Clavet és “el pitjor conseller” de medi ambient que hi ha hagut fins ara.

En les converses dels ecologistes amb el Govern, explica Mora, els havien dit que “volien fer les coses bé”, però en realitat creuen haver comprovat que el que busquen és seguir impulsant “un projecte en què hi ha molts interessos” i el medi ambient, en aquest context, “és per a ells purament un tràmit burocràtic que no els ha impedit iniciar les obres contravenint els estudis d’impacte ambiental”.

Manifestació contra les obres | ACN

En el context d’aquesta guerra, els ecologistes no podien aquest dijous fer res més que felicitar-se sobre la decisió del TSJC. “Li donem l’enhorabona per haver tingut aquesta valentia”. Una valentia que, creuen, necessària per tal de fer front a unes obres que no només impliquen plantar cara a la Generalitat, sinó també a un grapat d’empreses de l’Ibex-35. Aquest és un altre aspecte de la història que enganxa el Govern de JxCAT i ERC en una nova contradicció. Perquè si en tot el procés l’independentisme ha apuntat contra aquestes empreses com a adversàries de l’1-O i els interessos del país, el fet cert és que en projectes com el de la C-32 s’hi va de bracet. De la prolongació de les obres se’n beneficia Abertis, empresa adquirida el 2018 pel grup ACS de Florentino Pérez. I encara més: el concurs per l’execució de les obres el va guanyar Dragados, també en mans del president del Reial Madrid. Les obres a la C-32 posen doncs el Govern i l’Íbex-35 en un bàndol i els ecologistes (i ara també el TSJC) en l’altre.

Optar per alternatives

Els ecologistes han demanat al Govern que “desisteixi” finalment del projecte, que ha estat suspès per segona vegada, i que aposti per un desdoblament de carreteres com a alternativa menys costosa, que la mateixa Generalitat va aprovar el 2012 i que no ha portat a terme amb l’excusa que no hi ha diners. A banda, també han reclamat que es comenci la restauració forestal i paisatgística de la zona afectada després de 50 dies d’obres i han cridat l’atenció sobre el fet que el risc d’incendi continua per la brossa que han generat les obres.

Les obres a la C-32 van començar al maig pocs dies després que el TSJC admetés a tràmit un recurs dels ecologistes con les obres. La Generalitat va iniciar les obres tot i conèixer aquesta circumstància i podent preveure que si la justícia atura el projecte el Govern es podria veure obligat a “indemnitzar l’empresa adjudicatària, que és el que probablement passarà”, ha dit Mora. El portaveu ecologista ha advertit de possibles pressions d’Abertis sobre la Generalitat. També ha parlat d’un departament de Territori i Sostenibilitat de relació amb les empreses i concessionàries, del qual n’ha qüestionat la missió.

La prolongació de l’autopista preveu la construcció de sis quilòmetres. Les obres afectarien 50 hectàrees de bosc. El 20% de l’ara projectada ja h aestat afectada d’ençà que les obres comencessin el 22 de maig passat.

D'altra banda, i en relació a aquesta qüestió, el Ple del Parlament ha rebutjat aquest dijous instar al Govern a desestimar l'execució del perllongament de la C-32 fins a Lloret de Mar, punt d'una moció presentada per la CUP. La proposta, que ERC i JxCAT han deixat caure, també incloïa anul·lar els compromisos que suposin la impltanció de peatges a l'ombra, un augment de tarifa dels peatges actuals, o un allargament del període de concessió d'aquests.


50 anys pagant (tots) a Abertis (Florentino Pérez) via peatges de l'autopista, amortitzada de sobres, i l'interès i motivació real de Territori i Alcaldes per la prolongació innecessària d la C-32 entre Tordera i Lloret és continuar fent-ho ara que s'acaba la concessió😏
La plataforma Preservem El Maresme dóna suport a la iniciativa . L'ampliació fins a Blanes i Lloret de Mar provocaria que els maresmencs i maresmenques haurien de continuar pagant el peatge, que ja fa 50 anys que està en funcionament:

COMARCAL | EL MARESME
La plataforma Preservem El Maresme dóna suport a la iniciativa Aturem la C-32
Ràdio Tiana 11/7/2019

Tal com explica el seu portaveu, l'ampliació fins a Blanes i Lloret de Mar provocarà que els maresmencs i maresmenques hagin de continuar pagant el peatge, que ja fa 50 anys que està en funcionament.


La plataforma d’acció ciutadana Preservem El Maresme va néixer l’any 2010 per defensar el territori en matèria de mobilitat, infraestructures i litoral. Ho explica el seu portaveu, l’Antoni Esteban:

àudio

Ara, començaran una campanya juntament amb la plataforma Aturem la C-32 per sensibilitzar a la població del Maresme i de La Selva del que implica, tan ecològica com monetàriament, l’ampliació prevista per la C-32 fins a Lloret de Mar i Blanes.


Tal com explica l’Antoni Esteban, aquesta ampliació provocarà que els maresmencs i maresmenques hagin de continuar pagant el peatge:

àudio

Un peatge que aquest mes de juliol ha complert 50 anys. Inicialment, el tram d’autopista anava de Montgat a Mataró:

 àudio

El peatge de l’autopista del Maresme va ser el primer de tot l’Estat espanyol:

 àudio

L’any 2015, la plataforma Preservem El Maresme ja es va mobilitzar, mitjançant la “Declaració del Maresme 2015”, per demanar, entre altres assumptes, l’eliminació d’aquest peatge:

 àudio

Un escrit que es va presentar i aprovar en diverses institucions públiques i que no s’ha arribat a complir mai:

 àudio

Aquest dimecres, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha fet aturar les obres de perllongament de la C-32 de manera cautelar per detectar deficiències en l’estudi de l’impacte ambiental, argumentant que no compleix la Llei del Canvi Climàtic.

https://twitter.com/aturemc32/status/1148972062624624640



L’Ajuntament de Blanes fa una Declaració Institucional contra les obres de prolongació de la C-32
Ajuntament de Blanes 12/7/2019

L’alcalde, Àngel Canosa i el primer tinent d’alcalde, Jordi Urgell, han fet pública la declaració, que demana a la Generalitat una rectificació que comporti la suspensió definitiva. L’acte ha comptat amb l’assistència de membres de la Plataforma ‘Aturem la C-32’

L’Ajuntament de Blanes ha fet pública avui divendres una Declaració Institucional en relació a la prolongació de l’autopista C-32 entre Blanes i Lloret, expressant el seu posicionament en contra del projecte. Aquest comunicat públic ha coincidit en el temps amb l’aturada cautelar de les obres dictaminada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que es va fer pública fa dos dies.

Rebuig al projecte de la C-32 avalat per la Consulta Popular del 2016

Han encapçalat l’alcalde de Blanes, Àngel Canosa, i el primer tinent d’alcalde, Jordi Urgell, acompanyats de diversos regidors i regidores de l’equip de govern. En la declaració, s’explica que el posicionament contrari al projecte de prolongació de la C-32 entre Blanes i Lloret està avalat pel resultat de la consulta popular que es va fer en aquest municipi el 17 d’abril de 2016.


Al centre de la imatge, l'alcalde i el primer tinent d'alcalde,
Àngel Canosa i Jordi Urgell, acompanyats de les regidores
Rosa Aladern i Marina Vall-Llosada
En aquella consulta més del 71% dels participants es van posicionar en contra, amb un total de 1.706 vots, mentre que el 28% -671 persones- van fer-ho a favor. El cens total era de 32.825 persones amb dret a vot, de les quals van participar-hi 2.391 persones, un 7’28%. Posteriorment a la consulta, el ple del 28 d’abril d’aquell mateix any l’Ajuntament de Blanes va aprovar per unanimitat fer seu el resultat de la consulta popular.

Rebuig a la construcció de la prolongació de la C-32 entre Blanes i Lloret

En relació a aquesta decisió, en la declaració s’especifica: “Ara, des de l’Ajuntament de Blanes volem mantenir i enfortir el compromís adquirit i expressem el nostre rebuig a la construcció de la prolongació de l’autopista. Els boscos del Vilar, la zona de la riera de Salomó i els Tres Turons, entre d’altres espais naturals, quedaran significativament alterats amb la construcció d’aquesta infraestructura”.


Tot i que actualment les obres s’hagin aturat pel TSJC, l’alcalde ha demanat a la Generalitat que rectifiqui: “Tenim l’oportunitat de poder rectificar, i per això emplacem a l’autoritat competent, la Generalitat de Catalunya, perquè redreci la situació i s’opti per una solució que no malmeti més al territori. Demanem a la Generalitat de Catalunya i a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat que donin compliment al compromís expressat per aquesta mateixa conselleria temps enrere, de no executar l’obra mentre hi hagi part del territori afectat que s’hi ha manifestat en contra”.


Al terme de la declaració, també s’expressa la solidaritat de l’Ajuntament envers la ‘Plataforma Aturem la C-32’, i reitera la seva petició al govern català perquè aturi definitivament els treballs: “El poble blanenc, parlant a través del seu alcalde, lamentem la manera com s’han estat fent les primeres passes d’aquest projecte. (...) Per tots aquests motius, l’Ajuntament de Blanes demana una rectificació de la Conselleria de Territori de la Generalitat que comporti la suspensió definitiva de les obres de prolongació de l’autopista C-32. No volem aquesta prolongació per tot el què suposa la destrucció del bosc, i perquè no respecta la voluntat popular expressada en una consulta legítima i avalada per aquest mateix consistori”.

Agraïment de la Plataforma Aturem la C-32

Diversos ciutadans i ciutadanes han assistit avui al matí a la lectura de la Declaració Institucional, entre elles representants de la Plataforma Aturem la C-32 i SOS Costa Brava. Un dels seus portaveus, Joan Mora ha expressat l’agraïment del col·lectiu envers el consistori blanenc, ja que d’aquesta manera un dels quatre ajuntaments relacionats territorialment amb el projecte que s’ha posicionat clarament en contra del projecte. Els altres tres són Tordera, Lloret i Tossa de Mar, que estan a favor.


Mora ha remarcat la coherència i valentia de l’equip de govern de l’Ajuntament de Blanes al fer aquesta declaració pública, ja que no estan del tot clars els posicionaments dels respectius municipis afectats. Si bé Lloret de Mar i Tordera estan a favor i en aquesta darrera població s’està plantejant fer una consulta popular, en canvi Palafolls no té cap postura oficial, i Tossa de Mar ha passat de recolzar el projecte a rebutjar-lo. 

També ha tingut un agraïment en especial envers tots els voluntaris i voluntàries que durant aquests dies han fet accions reivindicatives a la zona d’obres: “Vull agrair tothom qui ha col·laborat, en especial els qui durant aquests darrers 50 dies han estat al bosc lluitant per protestar en contra d’aquests treballs. S’hi ha deixat la pell”. El portaveu de la plataforma ha remarcat que, en definitiva, estan lluitant per defensar un patrimoni natural, no tan sols pel seu valor mediambiental, sinó també pel valor sentimental que tenen pels blanencs i lloretencs.


L'única lluita que es perd és la que s'abandona. Demà s'aturen les obres i s'atura la tala. Nosaltres continuarem defensant la necessitat de la bona gestió del territori, i els motius de la inviabilitat d'aquest projecte.

Tot un orgull aquesta ciutadania mobilitzada i aquest govern de Gràcies a tots i a totes per la perseverança i la coherència, pel compromís amb la natura i amb les decisions preses per la ciutadania.

dijous, 11 de juliol del 2019

Griupaus corredors (Epidalea calamita) i Granotes pintades (Discoglossus pictus) al Pla de Grau (Malgrat de Mar) 9/7/2019 Santiago Poch. Font: Twitter.com

Sapo corredor (Epidalea calamita) y Sapillo pintojo mediterráneo (Discoglossus pictus) como protagonistas ayer (09/07/2019) en el Pla de Grau. Las charcas que dejó la lluvia a lo largo de la jornada se volvieron un hervidero de anfibios al caer la noche.

Cala Sant Francesc (Blanes) 10/7/2019 Miquel Àngel i Oriol Pérez-de-Gregorio. Font: ornitho.cat

Observacions i fotografia de Miquel Àngel Pérez-de-Gregorio Capella i Oriol Pérez-De-Gregorio d'ahir dimecres 10/7/2019 a Cala Sant Francesc (Blanes)...

1 Parot cuanegre (Orthetrum cancellatum)

1 Bruixa (Brintesia circe)
3 Migradores dels cards (Vanessa cardui)
1 Reina zebrada (Iphiclides feisthamelii)
1 Escac ibèric (Melanargia lachesis)
1 Cleòpatra (Gonepteryx cleopatra)
1 Marroneta de l'alzina (Satyrium esculi)

1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
Gavians argentats (Larus michahellis)
2 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)...
1 Merla blava (Monticola solitarius)
Tudons (Columba palumbus)
Gaigs (Garrulus glandarius)

Font: www.ornitho.cat
Observadors i fotografia: Miquel Àngel Pérez-de-Gregorio Capella i Oriol Pérez-De-Gregorio

Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu) 10/7/2019 David Caballé. Font: ornitho.cat

Observacions de David Caballé d'ahir dimecres 10/7/2019 al Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu)...

4 Aligots comuns (Buteo buteo)
3 Cornelles negres (Corvus corone)
mínim 10 Tórtores (Streptopelia turtur)
mínim 5 Pardals roquers (Petronia petronia)

Font: www.ornitho.cat
Observador: David Caballé

Eriçó comú (Erinaceus europaeus) a Mas Reixac (Palafolls) 10/7/2019 David Abert. Font: ornitho.cat

1 Eriçó comú (Erinaceus europaeus) passejant per la vorera, observat per David Abert ahir dimecres 10/7/2019 a Mas Reixac (Palafolls).

Font: www.ornitho.cat
Observador: David Abert

Rascló (Rallus aquaticus) a Sant Pol de Mar 10/7/2019 Miquel Àngel

Rascló (Rallus aquaticus) jove en dispersió a un terrat de Sant Pol de Mar.
Fotografies de Miquel Àngel

Fotografies d'un Rascló (Rallus aquaticus) jove en dispersió, de Miquel Àngel ahir dimecres 10/7/2019 a un terrat de Sant Pol de Mar. Avui ja no hi és.

Sobre la lectura d'anelles de Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) 10/7/2019 Pere Alzina. Font: Twitter.com

Ara que és temps de platja, estigueu amatents a l’observació dels corbs marins emplomallats i de les lectures de les anelles de colors amb sengles codis alfanumèrics. L’equip que lidera en C. Tobella i l’E. Badosa us ho agrairan (foto: )

Si veieu les anelles entreu-les a

Més sobre la Lymantria dispar i les suredes 8-11/7/2019

Un mes després de la seva defoliació, el bosc ja rebrota amb força al Montnegre.

Rebrota el suro de i els del voltant que havien quedat totalment desfoliats per la plaga d’. La pluja d’ahir ajudarà molt. 29 litres a


Allò del tumicus de fa 2 i 3 anys ja tot és pi sec i esquelètic. Allóò de la Lymantria dispar o eruga peluda del suro ja va passant...el que estava devorat fa 2 o 4 setmanes va rebrotant.

Turó de Ca l 'Amar 417 m alt # ArenysdeMunt


Neus Ferrete (Subdirectora General d') afirma als que dispar és una espècie exòtica invasora. Com podem gestionar correctament si tenim un total desconeixement de l'espècie? És realment preocupant. cal donar informació rigorosa.

/>

En respuesta a   y a 
I per què fumiguen, per ajudar el medi ambient o la indústria del suro?

En respuesta a   y a 
A cap dels 2. A 4 tècnics que s'haurien de juvilar pel bé de tots i a qui es guanya les garrofes fumigant. També que 'rectificar' i 'canviar' és inasumible per alguns, però justificar-se amb mentides és fàcil i lucratiu. TV3 i diaris fan el ridícul en aquests temes i l'empitjoren

Recomano a tothom a que ho vegi amb els seus ulls. Les fotos són de diumenge a una de les suredes més defoliades. Tota la vegetació està brotant sense problemes. L'estructura del bosc ha millorat. No s'ha compromés ni hi ha pèrdues a la indústria del suro. Hi ha més depredadors.

I és abans de les pluges, per si a algú se l'acut relacionar-ho amb el clima. Totes les espècies estan adaptades a aquests procesos naturals (i l'agraeixen) i no hi ha cap dany o pèrdua per a res ni ningú.

En respuesta a   y a 
Però continuaran mentint i dient que 'és una plaga', 'arrasa boscos', 'posa en perill els boscos', 'compromet econòmicament als propietaris', etc etc etc... I és tot el contrari😏

En respuesta a   y a 
Cal veure-ho com un procés biològic interessantíssim. En pocs dies la biomassa vegetal (normalment no aprofitable) passa a ser disponible a la xarxa tròfica animal. Milers d'orugues i papallones son l'aliment de nombroses grups d'espècies: ocells, ratspenats, aranyes, escarbats..


I aprofito per colar-ho😜 (però explica lo que ha passat😏)... ?Per què gestiona Agricultura la Lymantria dispar com plaga a un camp de patates i no Medi Natural, quan es tracta d'una espècie autòctona i un fenòmen natural dins espais XN2000?

Per què tu i jo hem de pagar unes fumigacions via Departament (externalitzant costos) per caprici d'un sector econòmic dins XN2000 que, a canvi, no ofereix cap benefici ecosistèmic a la societat?... És només un exemple.


En respuesta a  
En general es continua reiterant sobre els mateixos errors. No és cap plaga ni cap indicador de cap anomalia (tot el contrari, és un indicador de salut de l'ecosistema). No hi ha pèrdues al sector del suro (si ganes de buscar culpables a la no gestió correcta de les suredes) i...

... i aquests episodis cíclics i naturals propis d'un procés de maduració de les suredes joves i en evolució cap a mases forestals més productives, sanes i adaptades no tenen res a veure (RES, insisteixo) ni amb el canvi climàtic ni amb la precipitació.

Tens raó, no és plaga, però aquest any algú ho considerava per la gran afectació. He sentit que si afectarà la pela, que no sortirà suro bo fins a una segona pelada.

Això és així amb o sense Lymantria dispar i amb o sense defoliacions com les d'enguany, les d l'any passat i les de l'any vinent (els cicles duren anys). La qualitat del suro ja estava compromesa x altres motius (cada any és la mateixa cantarella) i han de madurar x ser rendibles


Avui hem estat donant suporta a per a fer proves de productes alternatius per lluitar contra l'escaldat del suro Agraïm la col.laboració de l'

Tordera participa en un projecte de recerca pioner a Catalunya per combatre el fong que ataca les alzines sureres
Ràdio Tordera 11/7/2019


Tècnics del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, el Departament de protecció dels vegetals de la Generalitat i la Diputació de Barcelona han iniciat un nou estudi per investigar i descobrir nous tractaments biològics que siguin respectuosos amb el medi i ataquin definitivament el fong patogen de les sureres.

L’Escaldat és una malaltia provocada pel fong Diplodia Corticola, que afecta des de fa anys les alzines sureres un cop pelades. Entre d’altres afectacions, com la pèrdua de fulles i el debilitament de l’arbrat, el fong ataca els vasos conductors de la saba i els teixits regeneradors de l’arbre, per la qual cosa  no pot tornar a crear el suro que el recobreix.

Tordera és un municipi ric en producció de suro i moltes de les alzines també es veuen afectades per aquest fong. Per aquest motiu, d’acord amb l’Associació de propietaris forestals del Montnegre Corredor, l’Ajuntament  va oferir la possibilitat que les alzines situades a les franges de protecció contra incendis formessin part d’aquest projecte experimental a Catalunya.

D’aquesta manera, des de fa unes setmanes i coincidint amb la temporada de lleva del suro, tècnics de l’estudi han identificat i provat diferents fungicides naturals i biològics, fets a base d’argiles, sucres i bacteris a una quinzena d’ alzines situades a la zones de Niàgara Parc. Aquestes proves, que s’allargaran durant tot l’hivern, determinaran l’efectivitat dels nous productes.

A banda del Centre Tecnològic Forestal, el Servei de protecció dels vegetals del Departament de Medi ambient de la Generalitat, el projecte de recerca també compta amb el suport i l’assessorament de la Universitat de Lleida, la Diputació de Barcelona, els agents rurals i l’Ajuntament de Tordera.

Aquest projecte d’investigació no està relacionat amb la recent aparició de la Lymantria, més coneguda com “l’eruga peluda del suro”.