divendres, 5 d’octubre del 2007

Els Prats d'en Gai (Tordera) 4/10/07


Aquesta tarda als Prats d’en Gai (Tordera)... La freixeda i el prat de dall continuen sense aigua, i amb els raigs de sol entrant per les capçades, les sargantanes roqueres (Podarcis muralis) es troben en plena activitat.

En aquest bosc inundat hi ha una població aïllada amb una densitat important, de fins a 3 o 4 exemplars adults per soca. Les podem veure per tots els racons... Sempre trobarem al mascle dominant (visiblement més gran) a prop del refugi, normalment un forat de l’arbre, sota l’escorça d’un arbre mort, o sota les arrels,... i cercant aliment activament. Les femelles no gaire lluny i normalment sota el mascle, algun mascle no tan gran que també es pot veure per les branques, i multitud de petits que aquests dies campen pel terra entre el càrex o enfilant-se pels troncs dels freixes.

Mascle dominant


Una de les femelles properes al mascle.



Un dels petits enfilant-se per una branca.




Mascle defençant el refugi i petit.




Es tracta d’uns rèptils força arborícoles que, quan s’omple d’aigua el bosc, no dubten en nedar d’un tronc a altre amb moviments forts de la cua.

Busquen ambients molt humits (quan no inundats), tot el contrari de les sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica) que normalment veurem per les parets assolellades, a la vora dels camins, o a qualsevol camp sec dels nostres pobles i urbanitzacions.

Tot i que en determinats llocs es poden barrejar les dues espècies, no és habitual, i es dona la circumstància que, com en aquest cas, al sortit de la freixeda inundable on totes són sargantanes roquera (Podarcis muralis), només trobem sargantana ibèrica (Podarcis hispanica), avui també molt abundant. Sota una alzina surera... un petit de serp verda (Malpolon monspessulanus)...

Vinyes properes a la freixeda inundable.
.

Una de les sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica).


Juvenil de serp verda (Malpolon monspessulanus).

Els Prats d’en Gai estan envoltats de camps de conreu, vinyes i alguns boscos mediterranis, però al seu interior es manté un important bosc humit que ens dona l’idea de com havia d’ésser la plana antigament.

Xavi.