Diari de Girona 30/9/08
BLANES DDG
L'Associació Nàutica Esportiva de Blanes i el Voluntariat de l'Alt Maresme de Medi Ambient dissabte van fer neteja del fons marí i van recollir 200 quilos de residus amb motiu del Dia Mundial del Mar. Es va netejar el fons marí i de la platja de Sant Antoni al port de Blanes. Entre els residus extrets hi havia bateries de vaixell, pneumàtics de cotxe, boies, tubs metàl·lics, plàstics, palangres vells, xarxes, llaunes de begudes,etc. El Dia Mundial del Mar, que es celebrava ahir, és una celebració establerta per Nacions Unides l'any 1978 amb la finalitat de mantenir i millorar la seguretat en les operacions marítimes i per prevenir la contaminació.
Espectacular viaducte del TAV a Massanes
Diari de Girona 1/10/08
Fotgrafia de Diari de Girona/carles colomer
foment executa l'última fase del viaducte de la riera de santa coloma.
L'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) del Ministeri de Foment està enllestint aquesta setmana l'última fase de construcció del viaducte sobre la riera de Santa Coloma, que té 727 metres de longitud i que forma part del tram Massanes-Maçanet de la línia d'alta velocitat Madrid-Saragossa-Barcelona-Frontera Francesa. Segons el Ministeri de Foment, es tracta de viaducte més singular del tram Massanes-Maçanet per on passarà el tren d'alta velocitat (TAV), ja que té forma de corba circular. En aquests moments, va explicar ahir Adif, s'està acabant de construir el tauler amb la col·locació dels dos últims "vans" que formen la plataforma. Per altra banda, en aquest tram de Massanes-Maçanet, també s'està enllestint el túnel de Maçanet amb una longitud total de 334 metres. Segons Adif, queden encara uns 75 metres per perforar.
Els «top ten» dels càmpings
Diari de Girona 30/9/08
Set municipis gironins entren a la llista dels deu punts turístics amb més pernoctacions en càmpings de tot el mercat estatal
ACN/DDG Calonge, Torroella de Montgrí, Sant Pere Pescador, Blanes, Castelló d'Empúries, Castell-Platja d'Aro i Parlafrugell han entrat en la llista dels deu punts turístics de tot el mercat estatal que han registrat un major nombre de pernoctacions en càmpings, segons dades fetes públiques avui per l'Institut Nacional d'Estadística. Per zones turístiques, la Costa Brava, la Costa Daurada, el parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà, el Pirineu i la costa del Maresme, també lideren el rànquing estatal.
En el conjunt de les comarques gironines s'han registrat 2.585.013 pernoctacions, de les quals, la major part corresponen a no residents (1.599.647) i la resta (985.366) són de residents. Segons les dades de l'INE, 336.509 persones han triat el càmping com a forma d'allotjament turístic el mes d'agost passat, 142.002 de les quals són residents i 194.507 són no residents. L'estada mitjana registrada va ser de 7,68 dies, amb un grau d'ocupació estimat del 57,39% d'un total de 48.913 parcel·les estimades corresponents a 145 establiments estimats. El sector ha donat feina a 3.014 persones a les comarques gironines l'agost passat.
Sobre la N-II i el seu desdoblament...
L´Ajuntament de Blanes perd la batalla jurídica per evitar que la N-II desdoblada passi pel Vilar
Diari de Girona 27/9/08
El Consistori va recórrer contra el projecte de Foment per no haver fet públic l'estudi d'impacte ambiental abans de licitar les obres de transformació de la N-II en autovia
L'Ajuntament de Blanes ha rebut aquesta setmana la notícia que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat el recurs que va interposar el consistori contra el Ministeri de Foment perquè aquest havia tret a licitació el desdoblament de la N-II per Blanes sense tenir a punt la Declaració d'Impacte Ambietal (DIA).
L'alcalde de Blanes, en declaracions a la Cadena Ser, va assegurar ahir que "des de l'Ajuntament farem tot el que es pugui fer, però que si no es resolen positivament, realment hem de dir que amb els peus a terra, poca cosa podem fer". Així doncs, el primer edil assumia que finalment el desdoblament de la N-II per Blanes, fet al qual el municipi s'oposa i havia proposat com a alternativa un altre traçat, que passaria per Tordera i que consideraven més curs, barat i sostenible; finalment tirarà endavant i per tant, el paratge de Sant Daniel i l'ermita del Vilar, quedarà afectat, dos espais naturals i emblemàtics de Blanes, defensats per entitats socials i polítiques durant els anys de lluita per evitar que la N-II acabés passant per Blanes.
De tota manera, tot i la desestimació del recurs, Blanes està a l'espera de la resolució de dos contenciosos-administratius més relacionats amb el desdoblament de la N-II, que passarà a anomenar-se A-2 un cop desdoblada. Un d'ells contra el traçat del mateix desdoblament i l'altre, que demana que no es comencin les obres fins que tots estiguin resolts. A banda dels recursos judicials, Blanes va aportar 1.279 al·legacions i 11.000 signatures d'entitats civils, partits polítics i administracions que van modificar substancialment el traçat original de la primera proposta, que afectava molt més els paratges del Vilar i Sant Daniel; segons Foment.
La N-II Tordera-Girona té un trànsit diari de 26.000 vehicles, un 28% més que el 2000
Diari de Girona 29/9/08
La xifra correspon al tram entre Tordera i Girona, on el percentatge de vehicles pesats arriba fins al 21,1% a Vidreres
UN INCREMENT CONSTANT
De moment només hi ha 8 quilòmetres de desdoblament inaugurats, però la N-II entre Tordera i Girona és transitada cada dia per més vehicles, amb un increment constant des de l'any 2000. Segons les dades oficials de l'Estat, per aquest tram passen una mitjana de 26.173 vehicles diaris, de manera que el diputat de CiU Jordi Xuclà considera que cal accelerar el ritme del desdoblament.
GIRONA LAURA FANALS
El volum de trànsit a la carretera N-II entre Tordera i Girona no ha deixat d'incrementar-se en els darrers vuit anys i actualment es troba en una mitjana de 26.173 vehicles diaris, la qual cosa suposa un 28% més que en l'any 2001. Així ho explica el Govern de l'Estat en una resposta parlamentària al diputat gironí de CiU Jordi Xuclà, qui considera que aquestes xifres confirmen la necessitat de desdoblar la carretera a un ritme molt més elevat del que s'ha fet fins ara (en l'anterior legislatura, es van desdoblar només 8 quilòmetres al llarg dels 4 anys). Segons les xifres fetes públiques per l'Estat, aquest tram de carretera entre Tordera i Girona compta amb cinc estacions de control de la intensitat mitjana diària (IMD) de vehicles.
D'aquestes, una (la que està situada més al sud, a prop de Vidreres) és de caràcter permanent, és a dir, recull dades durant tots els dies de l'any amb aparells automàtics que tenen registradors horaris i sistema de detecció de vehicles lleugers i pesats. Tres més són estacions de cobertura, és a dir, només realitzen el registre durant un dia laborable a l'any al llarg de 16 hores, i a partir d'aquí s'extreu la mitjana. I finalment n'hi ha una de secundària, que recull les seves dades sis dies laborables l'any, un cada dos mesos.
Així doncs, segons les dades d'aquestes cinc estacions, el trànsit és més fluid al sud de la carretera (al seu pas per Vidreres i Sils) i es va fent més dens a mesura que s'acosta a Girona, on la carretera ja està desdoblada i es registra un major volum de vehicles. En canvi, el percentatge de vehicles pesats és completament diferent: se'n troben més a les estacions properes a Tordera que no pas a l'arribada a Girona ciutat.
Així doncs, el punt on hi ha una major intensitat diària de trànsit és al pas de la carretera per Riudellots de la Selva, on hi ha 36.202 vehicles per dia, dels quals només un 17,3% són pesats (és a dir, camions i tràilers). Pel segon punt de control, situat a prop del veïnat de Franciac, passen cada dia 26.104 vehicles, amb un 17,8% de pesats, mentre que pel tercer tram, a l'alçada de Caldes de Malavella, les xifres són molt similars: 26.065 vehicles/dia i un 17,3% de camions.
Els trams situats més al sud, en canvi, compten amb menys vehicles però més camions. A l'alçada de Sils, la carretera registra 21.837 cotxes cada dia (un 20,7% són pesats), mentre que a prop de Vidreres la carretera suporta cada dia el pas de 20.659 vehicles, amb un 21,1% de camions.
Urgència del desdoblament
Per al diputat que les ha demanat, Jordi Xuclà (CiU), aquestes dades "avalen la urgència del desdoblament de la N-II". Segons va recordar, a partir dels 15.000 vehicles diaris ja es considera que una carretera s'ha de desdoblar, "i des del 2000, que n'he anat fent un seguiment, mai s'ha baixat d'aquesta quantitat". Així doncs, assenyala que "és incomprensible que malgrat la saturació de la carretera el desdoblament continuï fent-se a un ritme tan lent". En la seva opinió, els plans per desdoblar la N-II i la N-260 s'han de veure reflectits en els pressupostos generals de l'Estat, i pensa que per aconseguir-ho cal certa unitat política i social, ja que en altres temes (com ha succeït recentment amb els trens al Congrés, on tots els grups s'han posat d'acord per demanar una ampliació d'horaris i freqüències) s'ha demostrat que la unió fa la força. Per a ell, incrementar el ritme del desdoblament és perfectament possible, ja que així ha succeït en altres casos: "En la carretera de Saragossa a Teruel, per exemple, es van fer 148 quilòmetres de desdoblament amb una sola adjudicació", explica el diputat gironí.
Maresme. Desdoblament de l'N-II entre Tordera i Maçanet
El Punt 01.10.2008
Una de les actuacions més importants que es duran a terme a Catalunya i que tocaran d'esquitllada el Maresme és el desdoblament de l'N-II entre els municipis de Tordera i Maçanet de la Selva. La nova infraestructura, pressupostada amb més de 214 milions d'euros, rebrà l'any que ve una primera injecció econòmica de 7,1 milions d'euros. Tot i això, la part més important de la inversió es farà de cara al 2010 i fins al 2012 per a un tram de carretera que tindrà vuit quilòmetres i mig. L'Estat ha resolt que l'N-II desdoblada ha de passar per Blanes, concretament a prop del santuari del Vilar i del paratge de Sant Daniel de Tordera. Ha descartat d'aquesta manera l'altra opció, l'anomenada Tordera, més propera a l'actual traçat de la carretera N-II, amb la qual, segons l'Ajuntament de Blanes, l'impacte sobre el Vilar seria inexistent i, a més, s'estalviaria un nus de comunicacions situat a l'entrada del poble amb un impacte important. En aquest sentit, la decisió de tirar endavant el projecte ha estat impugnada pel consistori blanenc.
L'N-II tindrà partides per 27 milions
El Punt 01.10.2008 O.M.
El desdoblament de l'N-II serà la segona partida més important pel 2009, després de la del TAV. Està dividit en diversos trams, i els que rebran més inversions són els que actualment ja estan en obres, per la banda de la Selva. Així doncs, el tram entre Maçanet i Sils, de 4,7 quilòmetres, rebrà 9,6 milions, i el tram entre Sils i Caldes, 3,1 milions. Els dos projectes tenen partides pressupostades fins al 2010, quan teòricament s'haurien d'acabar les obres de la nova autovia. Pel que fa al tram entre Tordera i Maçanet de la Selva, que inclou el pas per Blanes, l'any que ve tindrà una partida de 7,1 milions per començar a executar les obres. Serà a partir del 2010, però, quan rebrà una injecció més important de diners. Per aleshores està previst destinar-hi 75 milions d'euros, i 65 milions tant el 2011 com el 2012.
Pel que fa al tram de la futura A-2 a l'Alt Empordà, està dividit en quatre trams més petits. De Medinyà a Orriols s'hi destinaran 200.000 euros, i als trams Orriols-Garrigàs, Garrigàs-Pont de Molins i Pont de Molins-Agullana, 907.000 euros, 5,5 milions i 702.000 euros, respectivament. En tots els casos es tracta de la redacció dels projectes constructius, pas previ per a l'adjudicació i posterior execució de les obres. Per tant, tots els trams de l'N-II ja estan en alguna fase del procés de desdoblament.
Sobre l’IBI que pagarà ACESA amb l'ampliació de l'autopista del Maresme fins a Blanes…
L'última llei, la d'hisendes locals
El Punt 30.09.2008
Les autopistes es regeixen per la llei d'autopistes aprovada encara en època franquista, el 1972. Aquesta llei fixa una bonificació d'un 95% a la base imposable per a la concessionària de l'impost de béns i immobles (IBI). D'aquesta manera, només han de pagar un 5% d'aquesta taxa als ajuntaments, en concepte d'ocupació de terreny públic. El 1990, però, l'Estat va aprovar la llei d'hisendes locals, que especifica que els ajuntaments poden cobrar la totalitat de l'import de l'IBI en les concessions d'autopista. Aquesta norma no és retroactiva, de manera que les concessions anteriors a aquesta data no se n'han de fer càrrec. Diversos ajuntaments han presentat recurs a aquesta edició, però la jurisprudència va en aquest sentit, segons explicaven ahir des d'Acesa. Per exemple, el grup ja ha de pagar tot l'IBI en l'autopista del Garraf. En canvi, com que la concessió de l'AP-7 és anterior al 1990, només n'ha de pagar un 5%. La concessió actual acaba al 2017, però amb l'ampliació a tres carrils es va allargar fins al 2021. En aquests cinc anys d'ampliació Acesa ja s'haurà de fer càrrec de tot l'import íntegre de l'IBI, així com en l'ampliació de l'autopista del Maresme fins a Blanes.
No hi ha partida pressupostària per a la platja de s’Abanell (Blanes)...
3,3 milions per al litoral
El Punt 01.10.2008
El pressupost de l'Estat pel 2009 inclou una inversió global de 3,3 milions per a diverses actuacions de recuperació i preservació del litoral gironí. La principal partida és d'1,2 milions que el Ministeri de Medi Ambient preveu destinar a garantir l'accés i l'ús públic de la costa gironina. La protecció de la costa s'endú 1,1 milions i la partida de control de la regressió de la costa serà de 980.000 euros. Per contra, el pressupost del 2009 no estableix inicialment cap partida específica per a projectes que s'esperaven amb especial interès, com eren els casos del passeig marítim de Colera, la recuperació de la Platera a l'Estartit, les ribes de Cadaqués, el passeig d'Empúries, i la millora de la platja i reforma del passeig s'Abanell de Blanes.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada