Un litoral de ciment
La Vanguardia 29/8/2016
Més del 35% de la primera línia de la costa mediterrània ha estat urbanitzada
Milers de turistes han gaudit del sol i el mar a la platja de Llevant de Benidorm l'últim cap de setmana d'agost (EFE)
Espanya continua, almenys fins a l’any 2011, el galopant procés d’urbanització a tota la costa. I esgota els últims espais que li manquen per construir.
La regió mediterrània és amb diferència la zona més urbanitzada. L’any 2011, ja s’havia transformat el 35,28% de la primera línia costanera (la franja dels primers 500 metres). El que més sorprèn, no obstant això, és la velocitat a què s’ha produït aquesta transformació del litoral mediterrani, ja que en els últims 25 anys (entre el 1987 i el 2011), a la franja litoral de dos quilòmetres, s’ha urbanitzat el 30% de tot el construït al llarg de la història en aquella zona. Tot això ho explica l’informe Canvis d’ocupació del , elaborat per l’ Observatori de la Sostenibilitat, entitat que reuneix ecòlegs, enginyers, economistes i altres experts.
Els autors de l’estudi ( Raúl Estevez, Fernando Prieto i Carlos Alfonso) consideren molt preocupant l’alt grau d’urbanització (edificacions, equipaments, instal·lacions) de la primera línia de mar i alerten que el monocultiu turístic com a motor econòmic “presenta greus riscos” per a una economia pròspera i perdurable. També destaquen que en paral·lel s’ha produït la desaparició d’ecosistemes naturals de gran interès en la costa, com ara dunes, arenys, zones forestals o estepàries, que han estat transformades en zones artificials. Per això, reclamen augmentar les àrees protegides al litoral, per prevenir una nova acceleració urbanitzadora en cas d’una reactivació econòmica pronunciada.
El resultat és que a les províncies de Màlaga, València, Barcelona, Castelló, Alacant i Cadis més del 50% de la superfície de la primera línia de costa (als primers 500 metres) ja ha estat ocupada. L’alteració més gran es dóna a la Costa del Sol (més del 80% a Màlaga), seguida de València (66,8%), Barcelona (63,73), Castelló (57,2%), Alacant (56,3%), Cadis (50,2%), Granada ( 41,5%) i Girona (39,8%).
Barcelona, Màlaga i Alacant es mantenen també en les primeres posicions en el rànquing d’ocupació a les franges costaneres de 2 i 10 quilòmetres. És el que es va veure l’any 1987 i el que es continua observant en el 2011, últim any analitzat. És molt destacable sobretot el fet que províncies amb una costa baixa i sorrenca, o que disposaven de molt espai lliure en la primera línia de mar, han experimentat en els últims 25 anys (1987-2011) un gran salt qualitatiu que els ha portat també a enfilar-se a les primeres posicions en el rànquing d’ocupació de la primera línia de costa en l’època més recent. Aquest és el cas de Castelló ( lloc 4), Granada (7) o Almeria (11). És com si es reproduís un model antic que tendeix a reblir també de ciment el litoral que fins ara s’havia deslliurat d’ell.
El cas de Castelló mereix un comentari a banda. L’any 1987, un 32% de la costa d’aquesta província estava urbanitzat; mentre que 25 anys després ha donat el salt més gran i ja ha consolidat aquest procés al 57% dels primers 500 metres. A més, duplica en aquest període l’espai ocupat a la franja dels dos quilòmetres i s’aproxima molt a València en el rànquing dels 10 quilòmetres.
A l’extrem oposat, les regions atlàntiques i cantàbriques es mantenen en el percentatge més baix d’ocupació. Tot i això, crida l’atenció l’evolució de les províncies de Biscaia i de Pontevedra, que han pujat deu punts percentuals el grau d’ocupació els últims 25 anys ( Biscaia passa del 13,7% al 23,5%, i Pontevedra, de 24,6% a 34,1%).
En diferents llocs del nord d’ Espanya “estan començant a formar-se incipients cordons d’urbanització litoral que recorden els inicis de la destrucció de la costa a la Mediterrània fa moltes dècades”, ressalten els autors. La resta de les províncies cantàbriques han vingut registrant augments de cinc punts percentuals o menys. Astúries és la que menys percentatge de costa artificial té en la primera línia (14%).
Espanya va camí, doncs, d’esgotar el terreny lliure davant el mar a passos de gegant. La velocitat ha estat creixent en els últims anys. El resultat global és que només entre el 1987 i el 2011 es va polir el 25% de la primera línia.
En aquest gens meritori rànquing que mesura el ritme d’alteració del litoral, Castelló ocupa la primera posició. És la província que ha patit la velocitat de transformació més important i il·lustra perfectament fins a quin punt l’interès immobiliari s’ha despertat aquí més tard que a les províncies veïnes.
També aquests números objectiven l’evolució immobiliària de València, on la cultura del maó ha caracteritzat el model econòmic els últims anys. Així s’hi ha accelerat la dinàmica ja registrada el 1987; i els últims 25 anys s’hi ha a transformat més del 40% del que hi havia construït al llarg de tota la història anterior.
Al contrari, les costes ja molt alterades en dècades anteriors, com les de Catalunya, Alacant i Màlaga se situen per sota de les taxes de canvi de moltes províncies del Cantàbric o de Galícia, mentre que la pressió urbanística s’hi ha desenvolupament sobretot a l’interior, a causa de la colmatació antiga de les zones properes a mar.
Com a solució, els autors de l’estudi publicat per l’Observatori de la Sostenibilitat proposen de crear reserves de sòl com a instrument per paralitzar els processos d’ artificialització a les primeres franges de costa. En aquest sentit, propugnen un paper actiu dels ajuntaments titulars d’aquests territoris que romanen sense urbanitzar.
També es planteja la necessitat de tenir una actitud activa per restaurar, crear i expandir els ecosistemes naturals: forestals, de zones humides, sistemes agraris tradicionals i cordons dunars, és a dir la recuperació dels ecosistemes litorals tal com eren.
L'entrada recuperada...
No és només manca de sediments... Temporals, platges i altres xorrades. 28/7/2016
I la notícia de fa 10 dies...
ELS CÀMPINGS DE MALGRAT DE MAR ES VOLEN EXPANDIR PEL PLA DE GRAU
elmalgratenc.com 19/8/2016
Una desena de càmpings de Malgrat de Mar han presentat un projecte a l’ajuntament en el que demanen poder expandir-se cap a l’interior, a la zona agrícola. Segons Marc Monguilod, propietari d’un d’aquests càmpings, es tracta de recuperar l’espai que el mar els ha anat prenent a alguns d’ells. Per aconseguir-ho, els amos dels càmpings comprarien els terrenys que tenen al darrere. Per poder-ho fer caldria que el consistori canviés el pla d’usos d’aquestes parcel·les per permetre la nova activitat.
El projecte també proposa la creació d’un vial, que uniria l’avinguda de la Pomereda fins a la desembocadura del riu.
Monguilod assegura que els nous terrenys servirien per oferir més i millors serveis als campistes. Subratlla que, en cap cas, s’hi edificaria. Tampoc s’augmentaria el nombre de parcel·les de càmping.
Marc Monguilod ha aprofitat per reclamar “més ambició política, que ara no hi és” per fer front a la reordenació del delta de La Tordera. Proposa la constitució d’un grup de treball amb totes les parts implicades per “desencallar una problemàtica que fa massa anys que dura”.
Per la seva banda, la regidora d’Urbanisme ha manifestat la bona predisposició que hi ha des del govern local per tirar endavant el projecte d’ampliació. Un dels aspectes positius de la proposta, segons Mireia Castellà, és que “permetria alliberar part de la costa actualment ocupada pels càmpings”. La regidora remarca que no es vol canviar la qualificació dels terrenys, que continuaran essent agrícoles, sinó que només es proposa modificar-ne el pla d’usos. Castellà també ha volgut deixar clar que el cost econòmic de desenvolupar el projecte hauria d’anar íntegrament a càrrec dels interessats. A més, ha assenyalat que, des del consistori, se’ls ha demanat la creació d’un pla d’autoprotecció ja que es tracta d’una zona declarada com a inundable.
El projecte d’ampliació dels terrenys dels càmpings, però, es topa amb l’oposició d’una part dels pagesos de la zona, que no veuen amb bons ulls la proposta ja que la situació, segons alguns agricultors, està provocant que s’especuli amb els terrenys de cultiu de la zona afectats pel projecte.
... Sumeu 2 i 2 vosaltres mateixos.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada