dimecres, 26 d’abril del 2017

Algunes notícies per llegir 25 i 26/4/2017...

La modificació de l’ordenança de tinença d’animals es sotmetrà a consulta pública
Ràdio Arenys 25/4/2017

L'ordenança regula també l'accés dels gossos a les platges

L’objectiu és recollir l’opinió dels arenyencs, tinguin o no tinguin gossos, sobre aspectes com l’accés a les platges i el fet que puguin anar deslligats en les zones on estigui expressament indicat.

Igual que es va fer amb el reglament del viver d’empreses del Xifré, l’ordenança de tinença d’animals domèstics es sotmetrà valoració ciutadana. El regidor de Sanitat, Carles Sala, va explicar el diumenge a l’espai Tribuna Política d’El Dominical que la consulta durarà una setmana. Sala va afirmar que, després d’haver elaborat un informe i d’haver parlat amb la nova Associació pel Drets del Peluts d’Arenys de Mar, l’objectiu és recollir noves idees dels arenyencs.

Carles Sala confia que pugui estar tot el procés tancat abans de l’estiu. Per la seva banda, la regidora de Participació, Laia Martín, va reconèixer que tot plegat potser es fa massa llarg però el procés és bo perquè així tothom es pot expressar.

Des del govern es remarca que, mentre no quedi aprovada definitivament l’ordenança modificada, continuarà en vigor l’anterior. Tot i això, l’Alcaldessa pot fer decrets com el que va fer el passat febrer posant una moratòria per les multes a aquells que portin els gossos deslligats a les platges.


Ràdio Palafolls 25/4/2017


La urbanització situada als peus de la N-II és compartida entre Palafolls i Tordera. Gran part de la zona depèn de Palafolls, tot i estar més a prop del terme municipal torderenc. En una entrevista al programa “La tarda és temps era temps” de Ràdio Tordera, l’alcalde palafollenc, Valentí Agustí, ha proposat fer una consulta popular als veïns de la urbanització per tal que la zona passi a ser gestionada només per un dels dos municipis.


Agustí assegura que l’alcalde de Tordera, Joan Garcia, també li ha traslladat que la consulta seria la solució per desencallar el futur de Mas Reixach. Es busca que un dels dos municipis assumeixi la urbanització i així deixi de ser compartida.

Tot i la proximitat amb Tordera, Palafolls té 130 vivendes de Mas Reixach i una 20a de Tordera. Ja al novembre s’havien anunciat converses entre els alcaldes i l’oposició va demanar que la decisió passés per una consulta popular.

Agustí també ha reclamat al municipi veí la construcció d’un vial que permeti la sortida de camions que circulen al polígon on es concentren les fàbriques tèxtils. Tordera es va avançar a Palafolls en prohibir la sortida de camions i per contra es desvien cap a Palafolls.


Els legionaris també han sigut tema a l’entrevista. Al respecte, Agustí assegura, literalment, que és “molt difícil de paralitzar-ho” i ha apuntat al malestar que genera a la població. “L’esforç per impedir-ho és tan gran que no val la pena” diu. Al respecte defensa que l’Ajuntament ha optat enguany pel silenci, una estratègia amb la que buscaven restar-li publicitat.


Ràdio Palafolls 25/4/2017

 Zona perimetral de 25 metres. Generalitat de Catalunya

L’Ajuntament busca una empresa que s’encarregui de la neteja de les franges perimetrals de Ciutat Jardí, Mas Carbó i Mas Reixach. El concurs públic finalitza demà i un cop feta l’adjudicació, amb un pressupost de gairebé 38.000 euros, començarà l’execució dels treballs amb una durada d’ 1 mes i 14 dies.

Els treballs consistiran en la creació d’una franja de 25m de distància entre la zona urbanitzada i el bosc que actuaria com a tallafoc en cas d’incendi. Es redueix la presència d’arbres i es neteja el sotabosc per prevenció i reduir el risc de danys humans i materials en cas de foc.

La Generalitat assumirà el 60% del cost dels treballs, que es fan cada 2 anys.

La neteja que començarà un cop adjudica el contracte prepararà el terreny ja amb la vista posada a l’estiu. De moment, el mapa de predicció de perill d’incendi forestal és baix a la zona.

Des del passat 15 de març, a més, està prohibit fer foc sense autorització prèvia, pel que cal demanar permís per cremar rostolls.

Franja Perimetral de Mas Carbó. AJ. Palafolls


Ràdio Arenys 25/4/2017

La comissió de mobilitat estudirà el diagnòstic de la Generalitat

La intenció del consell és recollir les propostes dels diferents municipis de la comarca per intentar pacificar aquesta via.

La setmana passada vam saber que el departament del Territori i Sostenibilitat va fer arribar al Consell Comarcal del Maresme el diagnòstic de mobilitat, on es contempla la transformació de la carretera N-II, desviant-la a la C-32. En aquest sentit, el president de l’òrgan supramunicipal, Miquel Àngel Martínez ha afirmat que ja s’ha convocat el comissionat de mobilitat del maresme, integrat per tors els grups polítics representats al territori i per la Plataforma Preservem el Maresme, i que han decidit contractar professionals per estudiar el diagnòstic de la Generalitat.

Val a dir, però, que el calendari del Departament era, segons Martínez “força apretat”, ja que contemplava poder recollir les propostes dels municipis a finals d’aquest mes d’abril. Per aquest motiu, des del Consell Comarcal han decidit demanar una moratòria d’entre 3 i 4 mesos per estudiar el pla i demanar als consistoris maresmencs les seves peticions. Martinez va afirmar, també, que és normal que Arenys de Mar encara no tingui la informació, ja que primer s’ha de fer l’estudi.
Finalment, el president del Consell Comarcal va apuntar que no existeixi cap projecte per crear un camí que uneixi totes les poblacions, sinó que la intenció de l’òrgan supramunicipal és la de pacificar la carretera.


Nova Ràdio Lloret 26/4/2017

IMATGE: CAMÍ DE RONDA DE LLORET A TOSSA | FONT: EQUIPATGE DE MÀ


Jaume Dulsat valora positivament el compromís de la Generalitat amb el pla operatiu de turisme de Lloret, tal i com ho va expressar el conseller d’Empresa, Jordi Baiget, en una conferència aquest dilluns.

Aquestes declaracions han estat ben valorades des de l’Ajuntament. L’alcalde ha anunciat que en pocs dies se sabrà la data de signatura del conveni, pel qual la Generalitat, altres administracions i el sector privat es comprometran a invertir en Lloret, i així seguir donant compliment al pla operatiu de turisme.

Segons Jaume Dulsat, es tracta d’un “pas més” dins d’aquest projecte que té per finalitat actualitzar un dels destins turístics més importants de Catalunya, que l’any passat va rebre més d’un milió de visitants.

El Govern –conjuntament amb l’Ajuntament i la Mesa de Turisme – van impulsar aquest pla l’any 2015.

La primera fase d’actuacions s’havia previst amb l’horitzó 2015-2016 i el conseller ha avançat que mantindran la col•laboració. El pla preveu 29 accions que s’han de desenvolupar amb l’horitzó del 2020.

La Diputació de Girona –a través del Patronat de Turisme- es va sumar al projecte el desembre de 2016. Properament està previst que se signi un document on la Diputació i la Generalitat concretin les aportacions econòmiques al pla operatiu.

Els treballs de desplegament del pla se centren, prioritàriament, en la concreció de les solucions urbanístiques de transformació que afavoreixin la millora de la destinació, l’arranjament i finalització del camí de ronda.

També en la projecció i implementació de xarxes de telecomunicacions i infraestructures d’eficiència energètica i ús d’energies renovables, que han de possibilitar l’evolució de Lloret de Mar cap a un model de destinació intel•ligent.

Una de les primeres accions que es van dur a terme va ser l’organització, el gener de 2016, d’un seminari on sis arquitectes, paisatgistes i enginyers de prestigi internacional van estudiar i proposar millores per al model turístic del municipi.


fa 100 anys a St Pol conferència pels vinyaters al teatre del Centre, a càrrec de l'enginyer agrònom Jaume Nonell


Notícies 3/24 TV3 26/4/2017

Es tracta d'un rorqual comú que anava a la deriva i que tenia el cos extremadament inflat pel seu avançat estat de descomposició

Una balena morta trobada davant les costes de Tossa de Mar

Davant la costa de Tossa de Mar, han trobat una balena morta. Es tracta d'un rorqual comú que va a la deriva i que té el cos extremadament inflat pel seu avançat estat de descomposició. Tot fa sospitar que l'animal ja fa dies que és mort.

Un pescador de la confraria de Blanes va veure la balena morta coronada per gavines a unes 15 milles mar endins davant la costa de Tossa de Mar, segons ha informat l'associació Edmaktub en un comunicat.

Es tracta de la segona mort d'un rorqual que es registra aquesta temporada. El 24 de març passat, un altre cetaci de l'espècie "Balaenoptera physalus" va ser arrossegat per un vaixell de càrrega des de Vigo.

L'associació ha lamentat la mort d'aquesta espècie en perill d'extinció:

"És una trista estadística per a la conservació d'una espècie protegida per trobar-se en perill d'extinció".

El rorqual comú, que pot arribar a mesurar fins a 24 metres de llarg, és la balena de majors dimensions que habitualment es pot veure al mar Mediterrani.

Edmaktub ja ha vist més de 15 balenes en les seves exploracions aquest any i els pescadors ja han emès mes de 80 avisos. En aquestes imatges s'ha captat una balena amb la seva cria:


Últimas noticias

Ayer fue una jornada de investigación muy especial: captamos unas bellas imágenes aéreas de un rorcual común con su cría. Es un hecho extraordinario y muy positivo para la conservación de la especie, que ya tuvimos ocasión de disfrutar la temporada anterior.

Ràdio Pineda 25/4/2017


Les dades recollides a l'informe "Activitats turístiques. Situació laboral" elaborat pel Consell Comarcal mostren cinc anys consecutius d'increment de l'ocupació arribant, el 2016, a superar en gairebé un 13% els llocs de treball que el sector tenia el 2008, abans de l'inici de la crisi econòmica. El Maresme té registrades 1.690 empreses que es dediquen al turisme. En aquest àmbit s'incorporen els serveis d'allotjament, els de menjars i begudes, les agències de viatges i els operadors turístics. El nombre de negocis del sector ha experimentat un creixement interanual del 3,24%. L'any passat, el sector va donar feina a 10.938 assalariats (el 9,39% més que l'any anterior) i a 3.229 autònoms, una xifra que en aquest cas representa un descens del 0,25% respecte a 2015. El volum més important d'ocupació, tant pel que fa a assalariats com a autònoms, el generen els serveis de menjars i begudes. Aquesta radiografia laboral indica que el sector turístic al Maresme gaudeix de bona salut pel que fa a ocupació. En els darrers cinc anys ha experimentat un creixement constant fins arribar a tenir gairebé un 13% més de llocs de treball que abans de l'inici de la crisi econòmica. Tot i la bonança de les xifres, una anàlisi aprofundida posa de relleu l'estacionalitat del sector.


Ràdio Calella 25/4/2017


El sector turístic maresmenc genera més de 14.000 llocs de treball. És la xifra anual d’ocupació que es recull en l’informe sobre activitats turístiques que ha publicat l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

L’any 2008, el turisme donava feina a 12.697 maresmencs i maresmenques i, en aquest sentit, les dades recollides porten als experts comarcals a afirmar que s’ha retornat a nivells precrisi.

Amb tot, la forta estacionalitat del sector fa que la majoria dels contractes (86%) siguin temporals, enfront dels contractes de forma indefinida (14%). Les puntes de contractació es produeix. En entre el segon i tercer trimestre de l’any, coincidint amb la temporada alta i la major oferta vinculada al turisme de sol i platja.

El volum més important d’ocupació el genera l’hosteleria, que concentra el 73% dels empeats turístics. Per darrera, l’allotjament, les agències de viatges i les operadores turístiques.

Al Maresme hi ha 1.690 empreses que es dediquen al turisme i el seu volum de negoci també ha registrat dades positives, amb un creiement interanual del 3,24%.


Miquel Puig, economista: "Els catalans no són conscients de fins a quin punt el turisme aporta poc a la riquesa del país"
Ara, "La ciutat dels turistes" a TV3
Miquel Puig, economista: "Els catalans no són conscients de fins a quin punt el turisme aporta poc a la riquesa del país. Pensen que té inconvenients, però vivim del turisme. I això és un gran error"