Diari de Girona 25/4/2017
Investigadors del projecte «Platja+» eleven fins 200.000 m3 l'aportació anual de sediments de la Tordera, deu vegades més que l'estimat fins ara · L'alcalde, Miquel Lupiáñez, assenyala que les llevantades «no fan el mal que feien abans»
Des de l'any 2009, «una vegada aturades la majoria de les actuacions perjudicials» i «regenerada artificialment», la platja de s'Abanell, a Blanes, presenta, en l'estat actual, «senyals de recuperació» pel que fa a «l'amplada» que «plantegen un nou escenari a tenir en compte» sobre la «gestió futura» d'aquest espai.
És una de les «conclusions generals» més sorprenents que avança el projecte Platja+, que compta amb la participació d'investigadors del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), que depèn del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC); dels departaments de Geografia i Economia de la Universitat de Girona (UdG) i de l'escola de negocis Esade, amb seu a Barcelona.
Resulta, avança el CEAB, que els «últims estudis» sobre la quantiat de sorra que baixa de la Tordera posen de manifest que l'aportació que fa aquest riu a la platja de s'Abanell oscil·la entre els 150.000 i els 200.00 metres cúbics, unes xifres que, sostenen els investigadors, «són sensiblement superiors a les estimacions tradicionals d'entre 20.000 i 40.000 metres cúbics» anuals; és a dir, les últimes investigacions conclouen que l'aportació real de sediments que fa el riu podria arribar a multiplicar per deu l'estimada fins ara.
L'avançament d'aquestes conclusions es va fer, informa el CEAB, en una trobada en la qual, a banda d'investigadors hi van prendre part representants municipals, encapçalats per l'alcalde, Miquel Lupiáñez. Al llarg dels propers mesos els grups de treball Platja+ «aniran publicant» diversos articles científics que aprofundiran en les conclusions.
Canvi de paradigma
Sigui com sigui, i després de dècades al llarg de les quals la platja blanenca ha estat objecte de la polèmica, alhora que víctima de pràcticament cada llevantada, s'Abanell, tal i com apunten inicialment els experts, podria viure un canvi de paradigma, inesperat per a molts.
Al llarg dels últims 50 anys «l'evolució» de la platja «ha tingut dos períodes de comportament diferents», afirmen els investigadors Juan Pablo Lozoya, Rafael Sardá i José A. Jiménez en el llibre Hacia un nuevo modelo integral de gestión de playas, publicat el desembre de 2013. «Un període de creixement des de finals dels anys 50 fins als anys 70 (...) sobretot a la zona de la Tordera» i «un període de retrocés a partir de llavors» i fins a principis del present mil·lenni.
El batlle Lupiáñez precisa que «més que de recuperació de la platja, s'hauria de parlar d'estabilització». Exposa a continuació que la major aportació de sediments per part de la Tordera ha omplert, en el decurs dels últims anys, l'enorme «banyera» submarina que es va formar a mitjans dels anys 90 al fons marí per l'extracció reiterada d'arena de la zona submergida del delta de la Tordera (l'any 1994, recorden Lozoya, Sardá i Jiménez, es van bombejar «de l'ordre d'un milió de metres cúbics» fins a la platja, en virtut d'una actuació aprovada i finançada pel llavors Ministeri d'Obres Públiques, que hi va invertir 2,2 milions d'euros). En aquest context, Lupiáñez afirma que, amb la «banyera» coberta, la realitat és que «els temporals de llevant no fan el mal que feien».
«No tocar» el delta
Els «senyals de recuperació» que els investigadors del projecte Platja+ observen a s'Abanell són possibles, en tot cas, per la reducció de la «intervenció humana» al delta de la Tordera, sosté Lupiáñez. «Com menys es toqui, millor» afirma l'alcalde de Blanes, que advoca per una gestió mancomunada i «lliure de partidismes» de l'espai per part d'ajuntaments i sector econòmics. «Amb la millor gestió del delta la platja s'ha refet», assenyala Miquel Lupiáñez, que es mostra convençut que aquesta és la línia d'actuació que cal seguir.
L’ACA no urbanitzarà la riera fins el 2021 i en culpa l’Ajuntament malgratenc
Ràdio Palafolls 24/4/2017
Desembocadura de la Riera. Google Maps
L’actuació, argumenta l’Agència, no està inclosa en la planificació actual que té vigència fins el 2021, pel que defensen que qualsevol partida destinada a la urbanització de la desembocadura de la riera no es podria incloure fins d’aquí 4 anys.
L’Ajuntament i l’Agència Catalana de l’Aigua van signar un conveni de col·laboració el 2009 on es definien les actuacions pendents a la riera de Palafolls al seu pas per Malgrat.
L’òrgan s’havia d’encarregar de redactar els estudis i projectes així com de la seva execució en terminis determinats. La llista contenia la canalització del tram final de la riera, amb un pressupost de 2,4 milions. Les obres no s’han executat. L’Ajuntament ara les reclama, però l’ACA culpa el consistori d’evitar que prosperessin en el seu moment.
L’ens manté que dos dels projectes que es preveia redactar “no es va poder fer en els terminis establerts al conveni” i que al 2012 es va proposar incloure un annex al document on unificar els dos projectes i ampliar el seu termini de redacció.
Segons l’ACA, la proposta va comptar amb el desacord de l’aleshores alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy (PSC), pel que es va aturar la signatura i, per conseqüent, la tramitació del conveni .
El Pla de Gestió vigent, que va entrar en vigor el 3 de gener, no contempla invertir els més de 2 milions d’euros a la Riera. L’assumpte podria acabar als jutjats. El govern està elaborant un estudi jurídic perquè si no s’executen les obres, no descarten denunciar l’ACA. L’Ajuntament manté que és una actuació “prioritària”, ja que amb les pluges s’inunda la zona i no s’hi pot passar. A més, està subjecte a les obres del passeig marítim.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada