El Punt Avui 27/5/2017
La bocana del port de Llavaneres es buidarà per posar sorra a la platja que hi ha al costat i a les de l’Alt Maresme
A Malgrat de Mar, es preveu que els treballs comencin la setmana vinent
El vaixell draga que des de fa dies ressegueix la costa, fotografiat ahir Foto: QUIM PUIG.
Fa una setmana que dos vaixells draga operen i fan nit al port del Balís de Llavaneres, des d’on la setmana vinent es preveu que comencin els treballs per transportar sorra cap a les platges de l’Alt Maresme. Els preparatius per al dragatge, però, fa dies que estan en marxa i una de les embarcacions fa diàriament el recorregut paral·lel a la costa fins a arribar davant del delta de la Tordera. En aquest punt és on es preveu que la setmana vinent el vaixell comenci a expulsar a través de les mànegues la sorra que es transportarà des de la bocana del port de Llavaneres. Una extracció que podria superar els 35.000 m³, tot i que a la platja de Malgrat inicialment es va preveure dipositar 20.000 m³.
El Ministeri de Medi Ambient, però, també va anunciar extraccions de sorra d’altres ports, com el d’Arenys de Mar i el Masnou, per dipositar la sorra necessària a l’Alt Maresme, on la regressió de la sorra va ser més important arran dels últims temporals d’hivern. Una part de la sorra que sortirà de Llavaneres també es preveu que vagi a parar a Pineda de Mar, on s’ha de reomplir un tram del passeig. Per ara, les embarcacions de 60 metres d’eslora estan mesurant les profunditats i traçant les rutes que seguiran durant les setmanes que operin fent els trajectes.
Sorra per deixar-la a casa
Des de les instal·lacions del Balís, donen per fet que una part de la sorra que tapona l’entrada als vaixells a la bocana del port es dipositarà a la mateixa platja que hi ha al costat. “Una part de la sorra es quedarà aquí”, afirmaven responsables del port, on es preveu que els vaixells treballin durant quinze dies.
L’última regeneració en aquest petit tram de platja a ponent del Balís la va assumir el 2016 el mateix port amb el lloguer de la draga que tenen al Masnou per fer aquest tipus de manteniment. Aleshores, les aportacions de sorra tan sols van ser d’uns 5.000 m³.
Malgrat de Mar espera amb impaciència que comencin els treballs que han de reomplir la platja de l’últim tram del camí de la Pomareda, engolit pel temporal de principis d’any. En una visita feta aquesta setmana per la responsable de la demarcació de Costes a Catalunya, María Toledano, es va concretar que el dragatge de sorra començarà la setmana vinent. Segons fonts municipals, Toledano va transmetre aquesta previsió directament a la regidora d’Urbanisme, Mireia Castellà (JxM), i també que l’actuació hauria d’estar enllestida abans de l’inici oficial de la temporada d’estiu, que tradicionalment comença el 15 de juny. Castellà recorda, però, que un cop acabades les obres del Ministeri –que inclouen la construcció d’una escullera de 410 metres– encara caldrà refer el camí. L’Ajuntament és l’encarregat de la urbanització del vial, que es preveu que tindrà un cost de 200.000 euros, una partida que el consistori confia que pugui ser cofinançada per una de les línies d’ajut que el mateix Estat atorga als municipis afectats pels temporals.
LA XIFRA
20.000 metres cúbics va determinar inicialment Costes que anirien a la platja de Malgrat de Mar.
Donem suport a les al.legacions dels veïns al PGO en relació a la planta de biogàs http://locals.esquerra.cat/palafolls/article/90122/erc-donara-suport-a-les-allegacions-presentades-pels-veins-de-mas-reixach-i-unio-de-pageso … @radiopalafolls @Teresa_Marquez_
ERC Palafolls 26/5/2017
La voluntat dels republicans, segons el seu portaveu Francesc Alemany, és la de “fer la màxima pressió possible, conjuntament amb els veïns, per propiciar una discussió oberta i amb tota la informació al respecte”.
El posicionament del partit que lidera l’oposició al municipi respon a què “el govern ha dimitit de la seva obligació de vetllar per l'interès públic” en aquesta qüestió.
Malauradament, des del primer moment en què Bioibèrica va plantejar la construcció d’una planta de biogàs a Palafolls, el Govern es va mostrar opac i amb molt poques ganes de posar els mecanismes de participació necessaris per incentivar el debat al poble i prendre una decisió que respongués als interessos dels ciutadans. Fins ara, la coalició de govern PSC-EUiA i Victòria (no adscrit) no ha tingut ni tan sols en compte l’impacte mediambiental sobrevingut amb l’increment de la circulació que aquesta instal·lació comportaria en un polígon que avui ja està desbordat.
???... Algú pot explicar els punts 2, 3 i 6, per exemple?... Recuperació de què?...
Recuperem espais naturals degradats per restituir el seu estat original. #Infraestructuraverda Via @LaVanguardiaCAT https://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-
#Terremoto leve en SO de Sant Feliu de Guíxols.Gi a las 23:17. Detalles: http://weatheralert.overwall.es/terremotos/view/index.php?id=es2017gepac&loc=sw-sant-feliu-de-gu …Íxols.gi?ref=twitter
#Terremoto moderado en Sur de Sant Feliu de Guíxols.Gi a las 02:23. Detalles: http://weatheralert.overwall.es/terremotos/view/index.php?id=es2017gfahc&loc=s-sant-feliu-de-gu …Íxols.gi?ref=twitter
1937. Torpede fallat d'un submarí cap al vaixell republicà "Ciudad de Barcelona" a la platja de Lloret de Mar
La proliferació del cabirol malmet conreus i pastures
El Punt Avui 25/5/2017
La presència d’aquests animals a la Catalunya Central s’ha disparat els últims anys i els pagesos se’n queixen
El govern farà un estudi sobre els danys reals
Un cabirol pasturant, en una foto d’arxiu Foto: DAVID MARIN.
La població de cabirol al país s’ha multiplicat per cinc en els últims deu anys, segons les dades d’Agricultura, i això ha tingut un efecte directe a la Catalunya Central: els pagesos adverteixen que la presència d’aquests animals és cada cop més gran i posa en perill les seves pastures i bestiar. Especialment aquest any, quan la seva presència “està lluny del que és habitual”, segons els pagesos, i en comencen a patir les conseqüències. Aquestes darreres setmanes han iniciat la campanya de recollida de farratge i els agricultors alerten que les pèrdues són considerables.
Per exemple, el pagès Josep Mas, de Santa Maria d’Oló, explica que, en camps on normalment es recullen entre dues i tres bales de farratge, ara només en recullen mitja, i hi ha camps on ni tan sols val la pena passar-hi amb el tractor. Els pagesos també expliquen que els cabirols fan malbé filats elèctrics, però una de les qüestions que més els preocupa, segons han explicat, és la transmissió de malalties al seu bestiar, ja que el cabirol és sensible a malalties com ara la tuberculosi i la brucel·losi, tot i que Agricultura sosté que els cabirols no tenen cap paper en la transmissió d’aquestes malalties a Catalunya. Aquest animal també causa accidents i està fent mal al sector vitivinícola. El celler Solergibert, d’Artés, ha decidit tancar amb filat elèctric gran part de les vinyes perquè, segons el seu gerent, Josep Solergibert, fa dos anys tres cabirols van destrossar la producció d’una vinya centenària.
En un intent de reconduir la situació, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat ha encarregat un estudi al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya per conèixer els danys reals que provoca i quins són els conreus més afectats. L’estudi, que estarà llest a partir de la tardor, haurà de servir al departament per fixar les mesures de control necessàries per tal de buscar l’equilibri. La directora general de Forests, Montse Barniol, explica que al Departament d’Agricultura li interessa una fauna salvatge que, en la mesura del que sigui possible, estigui controlada. Tanmateix, hi afegeix que “cal ser molt prudent per tal de no prendre decisions que, al cap de 20 o 30 anys, ens en puguem penedir”.
Ara per ara, segons Barniol, la mesura més eficient a curt termini és la caça. Fruit d’aquestes actuacions, la temporada 2015-2016 a Catalunya se’n van capturar 3.531 exemplars.
Quan una foto explica a la perfecció el despropòsit...
Ajut de 60.000 euros pels aiguats a Llavaneres
El Punt Avui 27/5/2017
La Diputació ha atorgat l’ajut per fer front a la reparació dels danys
La riera de Sant Andreu, una de les que van ser afectades pels aiguats de l’octubre passat Foto: AJ. LLAVANERES.
L’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres rebrà prop de 60.000 euros de la Diputació de Barcelona, que li ha concedit un ajut per fer front a les despeses ocasionades per la reparació dels danys causats pels forts aiguats del mes d’octubre passat. Malgrat que la petició feta pel consistori pocs dies després del temporal elevava la xifra fins a 70.000 euros, finalment la subvenció atorgada per l’ens supramunicipal ha estat de 59.870 euros, emmarcats en el pla d’acció creat amb l’objectiu d’ajudar els municipis més afectats per les fortes tempestes que van caure a tota la comarca el 12 i 13 d’octubre de l’any passat.
En el cas de Llavaneres, els aiguats van causar esllavissades als laterals de diverses rieres, com les de Can Cabot de Munt, Sant Andreu, del Puntó i la de l’Avall. A més, la gran quantitat d’aigua que va caure en molt poca estona, més de 100 litres per metre quadrat, va fer que la riera de Can Cabot de Munt es desbordés i inundés uns camps de conreu de la finca de Can Rogent.
A tot això, s’hi van haver d’afegir els danys que hi va haver a la biblioteca, valorats per l’Ajuntament en 13.000 euros, 10.000 dels quals es van gastar en llibres. La resta es va haver d’invertir a pintar, arranjar el parquet, netejar i comprar el mobiliari que es va fer malbé.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada