dijous, 14 de setembre del 2017

Èxits i fracassos en la gestió dels sistemes dunars 2016 Prismàtic

Èxits i fracassos en la gestió dels sistemes dunars
Prismàtic 2016

Un estudi sobre Ecologia funcional i Canvi Global publicat l'any 2016.

Objectiu

Oferir informació a mode d'exemples de casos reals, que permetin reflexionar sobre tot el que cal tenir en compte per a una restauració dunar amb èxit i que ajudin els gestors dels espais naturals en la presa de decisions i en el desenvolupament de bones pràctiques de restauració dunar.

Mètodes bàsics

Aquesta publicació s’estructura com un manual de bones practiques que recull una sèrie de casos d’estudi portats a terme en diferents indrets de la costa atlàntica i mediterrània i en diversos països (Espanya, Portugal, Itàlia i França), on s’han utilitzat mètodes tous de restauració dunar i de com s’han abordat els èxits i fracassos.

Resultats principals

En un passat no molt llunyà, els sistemes dunars eren menystinguts i, fins i tot, explotats i ocupats sense miraments. Les dunes es creien innecessàries o, fins i tot, molestes, i eren considerades una zona improductiva. No obstant, en les darreres dècades la sensibilització vers aquests espais ha crescut i ara s'intenten prendre mesures per restaurar o recuperar aquests ecosistemes litorals en clara regressió. Ara sí, amb una protecció reconeguda per llei.

Els Estudis recollits en aquest volum aborden estudis de casos de restauració dunar en costes a la costa cantábrica, a Catalunya, València, Huelva, Canàries, Portugal, França i Sardenya. S’aborda també una aproximació teòrica de gestió integrada de zones costaneres i s’inclou un capítol sobre la incidencia de la llei sobre la conservació dels sistemes platja-duna.

Segons els estudis recollits en aquesta publicació, els aparcaments i el trepig de les zones dunars com a conseqüència de la sobrefreqüentació humana, són una de les causes principals de la degradació i desaparició de les dunes. Per altra banda, les infraestructures com ara ports, espigons, polígons, passeigs marítims, urbanitzacions, carreteres, preses, etc. així com les tasques de manteniment que s’hi duen a terme, són sovint les responsables directes dels canvis en la dinàmica dels sistemes dunars i dels danys ocasionats en el sistema platja-duna. Però hi ha una amenaça que, malauradament, poc a poc va guanyant importància: l’augment del nivell del mar degut al Canvi Climàtic i els forts temporals associats.

En tots els estudis de la publicació queda palesa la importància d'un gran coneixement de la zona i caracterització de la dinàmica del sistema dunar. L’èxit o fracàs d’un programa de restauració dunar depèn del coneixement d’aspectes com l’orientació, la direcció del vent,  l’alineació del sistema dunar, el balanç d’entrades i sortides o l’evolució sedimentària del sistema a restaurar. Així que l'èxit de les actuacions que s'hi duguin a terme dependrà de com abordin tots aquests aspectes.

Les possibles mesures de gestió dels camps dunars es basen en la col·locació de captadors que retinguin sorra i en la minimització dels factors que afavoreixen l’erosió del sistema dunar. En definitiva, es busca equilibrar la dinàmica litoral i el balanç d’entrades i sortides de sorra. Això inclou aspectes com:

1) delimitació d’espais mitjançant estaques i cordades;
2) col·locació de captadors de sorra;
3) eradicació d’espècies invasores i plantació d’espècies vegetals característiques;
4) reconstrucció de noves dunes;
5) instal·lació de passarel·les d’accés a la platja i, paral·lelament, com a camins per a vianants;
6) seguiment de les accions;
7) col·locació de plafons divulgatius per conscienciar la ciutadania de la seva importància i, d’aquesta manera, garantir-ne un millor gaudi, preservació, implicació i col·laboració.

Per a la gestió de la zona de platja:

1) addició de sorra sobre platges existents per incrementar la seva superfície;
2) realimentació de platges en retrocés amb sorres procedents del fons marí de la mateixa platja o d'una zona propera;
3) transferir sorra d'una zona amb excedents de la platja a la zona on en falta;
4) creació de noves platges;
5) seguiment de les accions.
Cal remarcar que tot i l'aparent simplicitat conceptual, la restauració dunar és un procés complex del què en depenen múltiples factors propis de cada zona, que determinaran el seu èxit o el fracàs.

Conclusions

La importància natural i socioeconomica del sistema dunar és reconeguda, però encara hi ha un llarg recorregut per protegir aquests espais per davant d'altres interessos.

Són moltes les causes que poden modificar la dinàmica de la sedimentació de sorres, però totes elles tenen en comú a l'ésser humà. Abans d'establir les accions que es duran a terme en un sistema dunar en retrocés caldrà conèixer bé el seu funcionament i analitzar profundament les causes de la seva situació.

Apostar pel desenvolupament sostenible, la coherència i la gestió integrada, pot resultar una bona opció. Aquesta publicació vol ser un recull d'exemples que serveixin de referència per a la gestió futura, per aprendre dels encerts i els errors comesos i per determinar-ne l’aplicabilitat a noves intervencions.

Títol original

Restauració i Gestió de Sistemes Dunars. Estudi de casos

Consulta la publicació original

FITXA ELABORADA PER: 

Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis

prismatic@lifeemyster.com

AUTORS DE L'ESTUDI: 

X. Quintana, J. Vicens, F. pons, C. Garriga, G. Flor-Blanco, G. Flor, M. Durán, M.S. Pinna, M. Orrù, A. Sanna, G. Fenu, D. Cogoni, A. Nebot, G. Bacchetta, J. Pintó, C. Garcia-Lozano, V. Silva, I. Correia, A. Neto, J. Romana, S. Saraiva, A. Quintana Trenor, A.Vizcaíno Matarredona, F. Collado Rosique, JM. Benavent Olmos, J. Soriano González, D. Sánchez Escalera, P. Fraile Jurado, C. Peña Alonso, C. Arteaga Cardineau, C. Peña Alonso, A. Hernández Cordero, L. Hernández Calvento, P. Balaguer Huguet, F.X. Roig-Munar