dijous, 1 de febrer del 2018

Algunes notícies per llegir 31/1/2018 i 1/2/2018...

Osorio creu que l’hostaleria impulsa la Taula de la Tordera per salvar els càmpings del Delta
Ràdio Palafolls 1/2/2018


Fa uns dies es va celebrar a Blanes la segona trobada de la Taula de la Tordera, amb la presència dels ajuntaments i agents implicats en la conservació del tram final  del riu Tordera. Aquesta taula vol estudiar la situació actual del Delta i quines són les actuacions a fer per conservar-lo i protegir-lo.

L’Ajuntament de Palafolls, però, també hi veu altres intencions. En l’últim ple municipal el regidor de Medi Ambient, Juan Andrés Osorio va ser molt crític amb la Taula de la Tordera. Osorio té la sensació que el sector hostaler ha impulsat aquesta mesa de treball entorn a la Tordera per intentar salvar els càmpings que hi ha a banda i banda del Delta, amb la connivència dels consistoris de Blanes i Malgrat.

Àudio

Osorio denuncia la poca presència del sector agrícola en aquesta taula de treball i ren recorda la importància i pes específic al tram baix del riu. També demana definir quin model es defensa pel Delta de la Tordera; si un de natural , d’oci o industrial.

Àudio

El regidor també va qüestionar el model que s’ha utilitzat durant molts anys d’agrupar empreses a tocar del riu, com passa per exemple a PLF.

La propera trobada de la Taula de la Tordera es farà al mes de juny al CEAB, que s’encarrega de la part tècnica d’aquesta taula de treball.


Menys Delta?... Aquí pot haber un gran parc que inclogui bassa de recàrrega aqüífer que doti al municipi d'un gran espai lúdic i eviti inundacions al nucli urbà... O no... vía

AVANÇA LA PISTA POLIVALENT
Elmalgratenc.com 1/2/2018


Malgrat de Mar avança en la construcció d’un espai polivalent al municipi. Els darrers dies, el govern local ha adjudicat la redacció del document tècnic del projecte. Hi ha destinat un total de 32.536,90 euros.

El passat 2017 es coneixia la intenció del govern quadripartit de tirar endavant la construcció d’una pista polivalent. Aquest espai hauria de donar cabuda a diferents activitats relacionades amb la cultura i l’esport, entre d’altres. Una part del seu cost es finançaria a través d’una subvenció de la Diputació de Barcelona.

El terreny on es vol ubicar les instal·lacions encara està per determinar. El descampat a tocar del camp de futbol, però, és el nom d’un dels espais que s’haurien posat damunt la taula per construir-hi la pista polivalent.

contingut relacionat:

Els diners de Can Palomo serviran per fer la pista polivalent


De la seva creació surt tota la sorra per a regenerar platges a la zona dels càmpings sense les nocives dragues...

Dotar al municipi d'un parc important per a la ciutadania que oxigeni un sector molt dens, evitar inundacions al nucli urbà, recarregar l'aqüífer i regenerar platges amb milers de m3 de sorra de la seva creació... i segur que hi ha moooltes empreses disposades a fer-ho...

No és cap idea boja, vaja... funciona i només cal que mirin com l'han fet a altres llocs i que preguntin a la ciutadania si volen més ciment o això...


De la seva creació surt tota la sorra per a regenerar platges a la zona dels càmpings sense les nocives dragues.


Josep Lluís Pouy Hace 19 horas
Este mediodía, hemos acudido a un servicio por avistamiento de un nido de si envergadura, superior al metro de altura

La vespa asiàtica ja s'ha detectat al Maresme
Ràdio Arenys 31/1/2018


El Maresme és una de les cinc comarques a Catalunya on s’ha estès la presència de la vespa asiàtica tal com ha alertat el Departament de Territori i Sostenibilitat. De fet, s’ha pogut trobar en poblacions com Santa Susanna, Sant Pol de Mar i Canet de Mar. Aquesta espècie es troba plenament instal·lada a Catalunya.

L’any 2017 el nombre de nius detectats de la vespa asiàtica va incrementar fins als 370, xifra que representa un augment del 68% respecte a l’any anterior. El biòleg arenyenc, Pere Alzina, recorda que d’espècies exòtiques en venen moltes, tot i que la gran majoria no es desenvolupen bé. Tot i així, n’hi ha que sí que troben el seu hàbitat, com ha estat la vespa asiàtica.

A hores d’ara, ja s’han començat a destruir els nius i la Generalitat ha elaborat un protocol d’actuació per a la vigilància i el control de les poblacions. Consisteix en l’eliminació dels nius i en la captura d’abelles reines quan surten de la hivernació. Precisament, aquesta temporada comença a finals de febrer, amb l’augment de temperatures.   La vespa velutina s’instal·la els seus nius a les branques altes dels arbres, indistintament en zones urbanes, agrícoles o boscoses. Els adults s’alimenten de líquids dolços com el nèctar i la mel, també de fruita madura; mentre que les larves es nodreixen d’abelles i altres insectes. Per això la seva presència influeix en el sector de l’apicultura, encara que aquí l’afectació és relativa pel poc pes de l’activitat.

La vespa asiàtica, originària de la Xina, el nord de l’Índia i Indonesia, s’ha anat estenent des del 2004 i es va detectar per primer cop a Catalunya l’any 2012. Alzina ha destacat que no és un insecte especialment agressiu amb les persones.


Vergonya aliena... desinformatius Fontseca...
Les freixes son els arbres predominants als Prats d’en Gay
Ràdio Tordera 1/2/2018


Descobrint Tordera ens porta fins als Prats d’en Gay acompanyats d’en Sergi Fontseca, que ens explica la diferència amb els Prats de Cal Raba.




L’Ajuntament de Tordera dóna continuïtat al control biològic de la processionària per evitar que la seva presència esdevingui una plaga
Ràdio Tordera 1/2/2018


L’Ajuntament de Tordera va posar en marxa fa unes setmanes una prova pilot consistent en fer un programa alternatiu per al control de la població de la processionària, més proper a l’àmbit de la lluita integral de plagues. Les actuacions a realitzar van consistir en afavorir el control de la dinàmica poblacional d’aquest insecte autòcton, mitjançant la instal·lació de caixes niu per a les aus insectívores; l’eliminació del nius detectats a l’arbrat privat, mitjançant el compliment dels requeriments enviats als propietaris dels pins afectats.

La Generalitat plantejarà un pla global contra la processionària que impliqui més departaments per combatre’n la virulència. En declaracions a Ràdio Tordera, El cap de la secció de la Planificació de la direcció general de Forests del govern, Jorge Heras, ha dit que caldrà la implicació conjunta no només d’Agricultura sinó també de Territori i de Salut.

Àudio

Les molèsties més freqüents associades a aquest insecte són bàsicament els danys produïts a les persones i als animals domèstics,  fruit de la pròpia ingesta o l’aparició d’urticària produïda per les erugues i la proliferació, augment i freqüència de brots al·lèrgics . No obstant,  a més d’aquests efectes sanitaris,  també cal tenir en compte els efectes en el propi paisatge de la zona que provoca quan esdevé plaga (boscos defoliats, plomalls d’agulles mig menjades i seques, la presència de nius hivernants) i que també incideix en el malestar de la població propera a aquestes masses forestals afectades. Per a qualsevol consulta, aclariment o incidència al respecte de la processionària a Tordera podeu posar-vos en contacte amb l’Àrea de Medi Ambient.


Salvem lo Montsià denuncia que amb l’arrencada d’oliveres monumentals a Ulldecona s’espolia un patrimoni mundial
Vilaweb 31/1/2018

La plataforma alerta que aquests arbres, amb els anys, acaben morint als jardins privats


La plataforma Salvem Lo Montsià ha dut a terme una acció reivindicativa, aquest dimecres, a la finca d’Ulldecona on l’empresa Cultius Ponç, de Sant Celoni, s’està emportant oliveres monumentals per a vendre-les. Els activistes han denunciat que ‘aquest espoli’ no afecta únicament un patrimoni local i comarcal sinó el de tota ‘la humanitat’.

‘Les oliveres monumentals són dels éssers més antics del món’, ha assenyalat el portaveu Ferran Puig. Salvem Lo Montsià s’ha alineat amb l’Ajuntament d’Ulldecona per demanar la creació d’una llei de protecció per aquestes oliveres perquè la seva compra-venda deixi de fer-se amb impunitat i sigui, com a mínim, un delicte com és al País Valencià.

També han recordat que la venda de les oliveres a particulars ‘no els dona una segona oportunitat’ sinó que aquests arbres acaben morint en 10 o 15 anys als jardins privats.