El Punt Avui 19/10/2018
Té un cost de 1,62 milions, finançats per la Unió Europea, i inclou tecnologia per aprofitar fins a un 90% l’aigua de mar i tractar-la més eficientment
La dessalinitzadora de Blanes, on fa un any que es du a terme la prova pilot AJ. BLANES.
REDACCIÓ - BLANES
La dessalinitzadora de Blanes és l’escenari d’una prova pilot, finançada amb fons europeus, per fer-la més sostenible ambientalment. Amb un pressupost d’1,62 milions d’euros, inclou tecnologia per aprofitar fins al 90% de l’aigua de mar i tractar-la d’una manera més eficient tot combinant pretractaments innovadors, la reutilització de corrents residuals mitjançant la gestió d’efluents i la generació de productes d’alt valor afegit.
Al capdavant del projecte, Life Dreamer, hi ha Acciona Aigua com a coordinadora i hi participen l’empresa de consultoria WE&B i l’empresa Aquastill, dedicada a la destil·lació per membranes. La prova, que va començar ara fa un any i finalitzarà el desembre del 2020, té com a objectiu aprofitar al màxim l’aigua de mar, aconseguir tractar-la per a diferents usos i recollir dades en un entorn real per després portar-ho a altres punts.
Actualment ja s’han posat en marxa les diferents unitats que configuren la planta pilot, dissenyada per reduir els costos i l’impacte ambiental de la dessalinitzadora. El que es vol és disminuir el consum d’energia per unitat d’aigua i augmentar la seva conversió a través del tractament de residus i corrents de salmorra concentrada. En definitiva, es vol “augmentar la sostenibilitat del procés de dessalinització per osmosis inversa”, afavorir la recuperació d’aigua i la reutilització de recursos. La solució proposada consisteix en implementar un pretractament d’eliminació de nutrients per evitar que s’embrutin les membranes d’osmosis inversa.
LA XIFRA
1,62 milions d’euros és el pressupost, finançat amb fons europeus, de la prova pilot que es du a terme.
LA DATA
2002 és l’any en què es va posar en marxa la dessalinitzadora de Blanes, la primera de tot Catalunya.
La primera planta que es va posar en marxa
La dessalinitzadora de Blanes és la primera que va entrar en servei a Catalunya, el 2002, arran de la sequera que es patia des dels anys noranta. Amb ella es volia posar fi a la sobreexplotació de l’aqüífer de la Tordera i es va garantir el subministrament d’aigua al sud de la Selva i al Maresme nord. Es va dissenyar per produir fins a 10 hm d’aigua, però la sequera del 2007 i el 2008 va fer que se n’ampliés la capacitat fins a 20 hm.
Macrooperació policial contra el tràfic de marihuana a gran escala
Aquest matí a Sta. Coloma de Farners han passat a disposició judicial els 20 detinguts en la macrooperació policial duta a terme aquest dimecres a Maçanet de la Selva.
http://www.laselvatv.cat/index.php/noticies/2079-macrooperacio-policial-contra-el-trafic-de-marihuana-a-gran-escala …
Continua, i s'amplia (hivernacle), la plantació de marihuana al cor de l'aiguabarreig de la Riera de Santa Coloma amb la Tordera XN2000 (Fogars de la Selva-Maçanet de la Selva) 30/9/2018 https://natura-tordera.blogspot.com/2018/09/continua-i-samplia-la-plantacio-de.html …
@mossos @agentsruralscat @Agents_Rurals @aigua_cat @mediambientcat
El9nou.cat 19/10/2018
És una espècie invasora que va arribar de la Xina i del Japó cap a Europa fa una dècada i aquest any s’ha citat per primer cop a Catalunya
Un exemplar d'abella gegant de la resina | CREAF
L’abella gegant de la resina, una espècie d’insecte originari de l’est de l’Àsia que va arribar a Europa fa una dècada, s’ha detectat per primer cop a Catalunya aquest any. En concret, al juliol es van trobar dos exemplars d’aquesta abella a Sant Celoni i un a la Garriga. També a dos llocs més de la ciutat d’Olot, a la Garrotxa.
Un equip d’investigadors entre els quals hi ha Constantí Stefanescu, del Museu de Ciències Naturals La Tela, de Granollers, ha confirmat l’entrada de l’abella gegant de la resina a la península ibèrica per primera vegada. Des de la seva arribada a Europa fa una dècada, s’havia trobat en diversos països del centre i de l’est del continent.
Aquesta espècie d’abella no forma colònies. Destaca pel seu tamany, uns 2,5 centímetres. Fa el niu en forats que pot troba en troncs, talussos o totxanes i fa servir resina, argila o petits trossos de fusta per construir-los. És una espècie inofensiva pels humans. Rarament ataca perquè la seva prioritat és preservar la reproducció de l’espècie i la protecció del niu.
Diferències amb la vespa asiàtica
Tot i que la mida és similar, hi ha elements que permeten diferenciar clarament una vespa gegant de la resina d’una vespa asiàtica. Un d’aquests és la pilositat que els permet transportar el pol·len, una funció que no fa la vespa asiàtica. S’alimenta de pol·len i del nèctar de les flors.
Els experts estimen que hauria arribat a Catalunya l’any passat. Creuen que seguirà estenent-se per tot Catalunya i per la resta de l’Estat espanyol perquè té una gran capacitat de dispersió i nidifica pràcticament a qualsevol forat.
@ferranpolo hi ha una petita imprecisió! S'han trobat més de dues abelles a Sant Celoni, concretament 20 exemplars en una casa, i 1 sol exemplar en una altra casa. També 1 sol exemplar a una casa de la Garriga. Realment costava una mica d'entendre tal i com ho hem escrit :)
Una actuació que no serveix, literalment, per a res (a part de balafiar fons públics, clar). Què en faran dels senglars capturats?
Capgròs 18/10/2018
L'objectiu és combatre la presència cada cop més elevada d'aquests mamífers a tocar del nucli urbà
Un senglar capturat. Foto: Ajuntament de Mataró
L’Ajuntament de Mataró ha contractat una empresa especialitzada per capturar senglars. La mesura, presa amb el permís de la Generalitat, es duu a terme de cara a reduir la població d'aquesta espècie de mamífers al terme municipal de la ciutat, en especial a l'entorn de la carretera de Mata. Segons informa el consistori, amb aquesta acutació es vol garantir la seguretat del trànsit i donar resposta a les queixes d’agricultors de l’àmbit. A més, expliquen que ja s’han fet vàries captures.
La presència de senglar s'ha fet cada cop més notòria a prop de zones urbanes de la ciutat. El passat mes de juny una mataronina va denunciar que quatre d'aquests animals van atacar el seu gos al barri de les Cinc Sènies, deixant-lo molt malferit. Va ser pocs dies després que es fes viral un vídeo d'un grup de més d'una quinzena de senglars creuant una rotonda al sector de Vallveric.
Es parla molt de diners llençats al mar amb les dragues d'emergència per mantenir platges però no dels milions llençats al riu amb la "neteja i manteniments d'emergència a les lleres" quan el principi és el mateix
I si invertim en recuperar-les i no en nyaps efímers i estètics?
I si invertim en recuperar-les i no en nyaps efímers i estètics?
.@aigua_cat desenvolupa actuacions d'emergència de neteja i manteniment a les #lleres dels rius arran dels últims aiguats
http://bit.ly/2EwEj8j
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada