Pregunteu-vos per què quan es tracta de preservar el medi natural (també el paisatge encara que no sigui el mateix) els alcaldes (i ajuntaments) no se senten interpelats a mitjançar entre parts, sinó perjudicats o víctimes
... com a part afectada.
... com a part afectada.
Aquestes coses passen perque encara hi ha qui pensa que els ajuntaments funcionen com gestors del territori, no com promotores urbanístiques... http://www.elpuntavui.cat/territori/article/1538866-la-moratoria-urbanistica-al-litoral-sorpren-els-alcaldes.html?utm_source=facebook&utm_medium=botons&utm_campaign=com_epanoticies&fbclid=IwAR2h9ZeZHOH-Uktlf9nxRcyV2Fkg3R9iB_DlNloJybYxf-0yvl_TLgW2ruc … vía @elpuntavui
... http://www.elpuntavui.cat/territori/article/1538866-la-moratoria-urbanistica-al-litoral-sorpren-els-alcaldes.html?utm_source=facebook&utm_medium=botons&utm_campaign=com_epanoticies&fbclid=IwAR2h9ZeZHOH-Uktlf9nxRcyV2Fkg3R9iB_DlNloJybYxf-0yvl_TLgW2ruc … vía @elpuntavuiLa moratòria urbanística al litoral sorprèn els alcaldes
El Punt Avui 19/1/2019
Alguns batlles s’assabenten de l’afectació pels mitjans, abans de rebre’n l’esborrany oficial
Hi entren sectors edificats, en obres, i hi ha risc de perdre ingressos
La reunió en què Serra va anunciar a alcaldes i regidors del litoral de la Costa Brava, al novembre, els objectius de la moratòria i la previsió de l’avanç del nou PDU, a l’ajuntament de Platja d’Aro E.A.
EMILI AGULLÓ / ESTEVE CARRERA - GIRONA
La suspensió de llicències urbanístiques al litoral de la Costa Brava, en tota la franja de 500 metres des del mar terra endins i sòls forestals o amb forts pendents, ha generat neguit en alguns dels 22 alcaldes dels municipis afectats. Diversos d’ells consideren que ha faltat comunicació amb el Departament de Territori, i no els quadren alguns dels sectors anunciats a la premsa, perquè hi ha urbanitzacions ja construïdes.
La gran qüestió, pels alcaldes de Begur, Tossa o el Port de la Selva, és el desconeixement dels tràmits administratius que hauran d’autoritzar o emprendre amb algunes obres en curs en les zones incloses. I alerten, a més, que els aboca a una retallada imprevista d’ingressos ja pressupostats en els comptes de l’any que acaba de començar, pel que fa a l’IBI de les nombroses finques i parcel·les afectades o les llicències d’obres d’edificacions aïllades. Aquests i altres interrogants planaran sobre la reunió a què el secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, ha convocat alcaldes i edils dels municipis afectats dimecres a la tarda a Girona.
L’aprovació de la moratòria d’un any –prorrogable durant un segon–, dijous per part de la comissió d’Urbanisme, ha agafat els consistoris per sorpresa. L’avanç del pla director (PDU) de sectors no sostenibles s’havia anunciat, al novembre, dins del primer trimestre, i de fet no estarà aprovat fins al febrer, però la suspensió general de llicències en la franja litoral s’ha avançat, per exemple, per afectar “pràcticament tot el nucli urbà del Port de la Selva”, lamentava ahir l’alcalde, Josep Maria Cervera, amb 12 sectors on “pràcticament ja està tot construït”, o “fins i tot al 100%, com la Lloia”.
Cervera defensa que els edils del seu govern són “els primers interessats a preservar el paisatge”, però qüestionava “que la moratòria s’anunciï primer en un ateneu de Barcelona” i als municipis hagin rebut un document en què “ni tan sols queda clar si es poden autoritzar obres de rehabilitació”. I tampoc no saben què han de fer amb dues llicències d’obres que havien de concedir en la junta de govern de dimarts, pendents de si la resolució es publica ja o encara no al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC).
Begur i Tossa, amb riscos
En la diagnosi de Cervera hi coincideix l’alcalde de Begur, Joan Loureiro, que dijous mateix ja va atendre diverses qüestions de promotors i industrials. En el cas de la Pedrera de s’Antiga, en obres, hauran de suspendre llicències. Hi coincideixen els treballs d’urbanització i els de construcció de cinc dels 24 habitatges previstos, però el promotor tenia pendents les llicències per a una desena més, que ja té venuts sobre plànol. Per la seva banda, l’alcaldessa de Tossa, Gisela Saladich, també es mostrava “perplexa” perquè en la llista anunciada dijous hi ha zones amb llicències concedides i d’altres totalment edificades, o a cavall dins i fora del perímetre de 500 metres.
Per Loureiro, ara hi ha el risc afegit de litigis que puguin anar contra el consistori i, en una primera estimació, temen que els ingressos pressupostats per IBI i llicències aquest 2019 es desplomin per sobre del milió d’euros, fet que comprometria la hisenda municipal. A banda hi ha el temor que quedin obres empantanegades, mentre en el cas de s’Antiga ja es contemplava per exemple un projecte de reforestació i plantada d’arbres. Saladich troba a faltar que entre el 1999 i el 2015 no hi hagués una acció similar de la Generalitat amb cala Morisca, on ara ella defensa “la norma del POUM aprovat per unanimitat” fa quatre anys.
Altres edils prefereixen esperar a dimecres, per bé que a Palafrugell la suspensió s’ha rebut amb satisfacció i, a Sant Feliu de Guíxols, a l’ajuntament penjaran un plànol amb les finques afectades perquè els interessats –propietaris, promotors o possibles compradors– puguin formular consultes als tècnics del consistori.
LA DATA
23.01.19 alcaldes i edils d’Urbanisme es reuniran amb el secretari d’Hàbitat Urbà per concretar els detalls de la suspensió de llicències al litoral.
LES FRASES
Hi ha divergències, fins i tot, entre les zones que s’han fet publiques i l’esborrany de la resolució
Gisela Saladich
ALCALDESSA DE TOSSA (TU)
És una mesura efectiva i ràpida del Departament, però estarem atents a l’evolució del PDU i com acaben els sectors
Josep Saballs
TINENT D’ALCALDE D’URBANISME DE SANT FELIU DE GUÍXOLS (TSF)
La llista s’ha fet amb escàs coneixement del territori, perquè hi ha sectors que ja estan urbanitzats al 100%
Josep Maria Cervera
ALCALDE DEL PORT DE LA SELVA (ERC)
Entenc que s’abordi el sòl urbanitzable, però no entenc que l’urbà es qüestioni, amb plans aprovats fa anys al Puig Rom o l’Almadrava
Montse Mindan
ALCALDESSA DE ROSES (PDECAT)
El govern, després de deixar arrasar tots els boscos, ara ens ve a dir que no podrem tallar cap arbre en nom del bé comú
Xavier Barranco
REGIDOR D’URBANISME DE PORTBOU (CIU)
No es tracta de crear alarma; només és una mesura cautelar, i ara caldrà veure’n l’abast
Francesc Guisset
PRIMER TINENT D’ALCALDE D’URBANISME DE LLANÇÀ (PSC)
Des del meu punt de vista, veig bé la mesura i fins i tot aniria més lluny dels 500 metres
Josep Maria Rufí
ALCALDE DE TORROELLA (ERC)
Segons un primer càlcul, la moratòria pot fer ballar més d’un milió d’ingressos d’IBI i llicències enguany
Joan Loureiro
ALCALDE DE BEGUR (ERC)
En el nostre cas, ens resta pressió a la zona d’Aigua Xelida, perquè és la Generalitat qui atura, encara que es manté el risc de litigi
Josep Piferrer
ALCALDE DE PALAFRUGELL (ERC)
A Montgó, afecta una zona de sòl urbà consolidat, aprovat, i on només queden parcel·les pendents de llicències
Víctor Puga
ALCALDE DE L’ESCALA (PSC)
Portbou: indignats per la platja petita
E. CARRERA
Al govern de Portbou, la notícia de la moratòria ha caigut com dues galledes d’aigua freda. A més de no poder autoritzar noves construccions a 500 metres de la línia de la costa, un fet que pel regidor d’Urbanisme, Xavier Barranco, també els abasta gairebé tot el nucli urbà, l’anunci fet per la comissió territorial d’Urbanisme de Girona inclou en la llista de revisions el sector de la platja petita, precisament la zona on la sentència d’un litigi juridicourbanístic ja obligava l’Ajuntament a pagar una indemnització d’uns 3 milions al propietari que es considerava perjudicat.
Barranco atribueix la càrrega a “una mala gestió des de Territori anys enrere –en època de Quim Nadal com a conseller–”. I recordava que estan “endeutats i amb amenaça de ruïna per 10 anys”, de manera que defensaran que en aquella zona s’hi permeti un mínim desenvolupament, “res d’insostenible ni massa gran”, per recuperar part de la indemnització. D’entrada, però, l’edil es mostra crític amb la suspensió, que creu que arriba tard.
Els promotors demanen consens a la Generalitat
Pisos en obres als Estanys de Platja d’Aro, en una zona no afectada però que il·lustra la recuperació de l’activitat prop del litoral E.A.
Els promotors estaven en guàrdia davant la suspensió prevista de permisos des del novembre. En el cas de Tamariu, enmig de les allargues del consistori de Palafrugell per renovar la llicència caducada, Aiguacel va engegar unilateralment la urbanització amb una tala d’arbres a final d’any, amb comunicació prèvia el dia abans de Nadal al consistori. Aquestes imatges de pins caient segur que han contribuït a accelerar encara més els tràmits de la moratòria, però la inclusió de sòls urbans, i en alguns casos en zones consolidades des de fa més de mig segle, han fet encendre els llums d’alarma a l’Associació de Promotors de Catalunya, on han trobat a faltar consens amb la Generalitat.
El secretari general de l’entitat, Josep Donés, admet que hi pot haver marge per ajustar planejaments i projectes, però, en espera d’analitzar l’abast final de la suspensió quan es publiqui al DOGC, creu que si s’afecten fins i tot parcel·les aïllades en alguns sectors, caldria “cintura” i agilitar l’actuació per anar alliberant zones sobre la marxa. Temen que l’aprovació del PDU s’allargui, encara que “en alguns sectors potser no canviarà res”. I la notícia ha provocat una allau de consultes en diversos ajuntaments, fins i tot de propietaris de zones més interiors no afectades.
Donés i alguns dels alcaldes coincideixen que el bloqueig afectarà el conjunt de professionals d’un sector, el de la construcció, que es començava a recuperar a la demarcació, com ara pintors que tenien feina compromesa en alguns dels sectors suspesos per a tot l’any.
Pel secretari de l’Associació de Promotors de Catalunya, tot plegat pot tenir “un cost elevat per a l’economia gironina”, ja que es paralitza tot l’àmbit on es concentra un elevat percentatge dels visats de tota la demarcació. Recorda que s’encarrilava la sortida a una dècada de crisi, i “amb esforços per tirar endavant sectors bloquejats i amb finques en mans de la Sareb”. Per tot plegat, han demanat també una reunió urgent amb Serra per exposar-li els seus punts de vista.
La moratòria de tramitacions i llicències en la franja litoral de la Costa Brava és una bona notícia. Un pas més en la preservació del territori i el paisatge que tant ens estimem i que hem de protegir.
Una moratòria no preserva el territori, congela un any la seva destrossa perquè venen les municipals.
i només a la Costa Brava.
Aprovada una primera moratòria de tramitacions i llicències en la franja litoral de la Costa Brava
Gencat.cat 17/1/2019
La Comissió d’urbanisme de Girona suspèn durant un any la tramitació d’instruments de planejament i de gestió i la concessió de llicències d’obra nova en els primers 500 metres del litoral gironí per a projectes situats majoritàriament en terrenys amb pendent
La moratòria impedirà l’execució dels projectes més insostenibles mentre el Departament de TES redacta el nou Pla director urbanístic (PDU) que analitzarà l’ordenació de tots els sòls pendents de desenvolupar
Aquest PDU desclassificarà directament aquells sòls que es considerin més insostenibles o en proposarà una nova ordenació per reduir l’impacte paisatgístic
L’avanç del PDU s’aprovarà en les properes setmanes i anirà acompanyat d’una extensió de la moratòria a més sectors dels municipis
Reunió, avui, de la Comissió territorial d'urbanisme de Girona.
La Comissió territorial d’urbanisme de Girona ha aprovat avui la suspensió de tramitacions d’instruments de planejament i de gestió, així com la concessió de llicències d’obra nova, en tots els sòls urbans i urbanitzables sense edificar situats en la franja de 500 metres del litoral gironí i ubicats majoritàriament en terrenys amb pendents superiors al 20%.
Això implica que no es podran tramitar ni projectes d’urbanització ni de reparcel·lació i que els ajuntaments tampoc podran atorgar llicències per començar noves edificacions en els sectors i sòls afectats per la suspensió. Sí que es podran tramitar reformes i ampliacions de construccions existents i projectes que afectin solars no edificats dins dels teixits urbans històrics. La moratòria no paralitza obres d’urbanització o de construcció que ja estiguin autoritzades en els sectors afectats.
La suspensió de llicències i de tramitacions aprovada avui es publicarà de manera imminent en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha impulsat aquesta moratòria mentre treballa en la redacció del Pla director urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles en l’àmbit del litoral gironí. Aquest PDU analitzarà l’ordenació de tots els sòls que encara es podrien urbanitzar als 22 municipis de la costa de Girona però que no s’han arribat a desenvolupar, i proposarà un nou disseny més sostenible o, en el seu cas, els desclassificarà directament.
Tal com ha explicat el secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, “es tracta d’una moratòria preventiva, per evitar que tirin endavant projectes que poden tenir un impacte molt gran en el litoral mentre treballem en el PDU”.
Es preveu que l’avanç d’aquest document s’aprovi en les properes setmanes , en aquell moment s’ampliarà la suspensió de tramitacions i llicències a nous sectors i sòls més enllà d’aquesta franja de 500 metres de la costa. Amb aquesta primera moratòria aprovada avui “hem volgut prioritzar la franja més sensible dels 22 municipis del litoral gironí”, ha detallat Serra.
Sectors i sòls afectats per la suspensió
La suspensió aprovada avui afecta 43 sectors de sòl urbanitzable que compleixen les característiques de proximitat a la costa i de pendents pronunciades, que sumen més de 270 hectàrees de superfície i on s’hi podrien construir més de 3.000 habitatges:
MUNICIPI i NOM DEL SECTOR
Portbou (3)
Eixample Sud
Coma Morisca
Mas Gemen
Colera (2)
La Rovellada
La Jeannetta
Llançà (4)
Gifreu-Cap Ras
Perpinyà
Roses
Súper Fener
Port de la Selva (12)
Carretera de Cadaqués 1
Perabeua 2
Rec de Canet 2
El Serrat
Sant Pere 2
Sant Pere
La Lloia
Carbonera
Els Eucaliptus
La Carrerada 2
Beleser
Santa Isabel
Cadaqués (9)
El Llané
Els Arrels 1 (desclassificat pel PDUSC II)
Els Arrels 2
Sa Guarda
Quatre camins sud
Pins del Rector (desclassificat pel PDUSC I)
Riera de Sant Vicenç (desclassificat pel PDUSC I)
La Pineda
Sa Guarda 2
Begur (4)
Es Torradors (A)
Es Torradors (B)
Sa Riera
Pedrera de S’Antiga
Palamós (1)
Cala Margarida
Sant Feliu de Guíxols (3)
Vinya Miomi
Hotel Eden Roc
Carrer de Nàpols
Tossa de Mar (4)
Cala Morisca
Santa Maria del Llorell
Codolar-Roqueta
Martossa-Porto Pi 2
Lloret de Mar (1)
Pla de Millora urbana s’Esquinze
La moratòria afecta també a les tramitacions i llicències en 850 hectàrees de sòls classificats com a urbans amb les mateixes característiques. Alguns d’aquests són la urbanització de la Cala d’Aiguafreda (Begur) o els sòls al voltant de la urbanització Aigua Xelida (Begur) i al voltant del Far de Sant Sebastià, a Llafranc.
Un Pla director per a tota Catalunya
El Departament de TES va iniciar el 2015 la revisió del PDU dels sòls no sostenibles, que abastarà tota Catalunya però que, per la seva complexitat, s’anirà aprovant per àmbits territorials. Així, l’octubre de 2017 es va aprovar l’avanç per a la demarcació de l’Alt Pirineu.
En el cas de les Comarques Gironines, l’avanç que s’aprovarà properament es concentrarà en la franja de la costa, atesa la seva singularitat, i s’abordarà la resta de la demarcació posteriorment.
El PDU té el mateix objectiu per a cadascun dels seus àmbits territorials: revisar l’ordenació i, en el seu cas, desclassificar els sòls que no s’han arribat a urbanitzar i que, de forma manifesta, no s’ajusten a un model d’ocupació del sòl sostenible, ni guarden proporció en relació al nucli urbà existent. En el cas del litoral, però, la forta pressió urbanística i la importància de la preservació del paisatge fan que la revisió hagi de ser més acurada.
Es consideraran factors d’insostenibilitat la llunyania dels nuclis urbans, la baixa densitat, la desproporció amb el teixit urbà o la inadequació dels terrenys per raons topogràfiques, de risc, d’incompatibilitat amb el règim de protecció sectorial o d’impacte ambiental elevat. En el cas del litoral també es tindrà en compte l’impacte paisatgístic, d’acord amb la legislació de costes.
Directrius individualitzades
En el cas de la demarcació de Girona, la Costa Brava s’estén al llarg de 200 quilòmetres, repartits en 22 municipis, amb una morfologia força accidentada. El 82% d’aquest litoral està classificat com a no urbanitzable, mentre que en el conjunt de Catalunya és el 94%.
El PDU analitzarà cadascun dels sectors classificats com a urbanitzables i urbans no desenvolupats dels municipis del litoral gironí i proposarà, si cal, l’estratègia més adequada, que pot passar per la seva desclassificació, per la reducció de l’àmbit a urbanitzar o pel canvi de model. Cada estratègia es traduirà legalment en normes, directrius o recomanacions que els municipis hauran de complir.
L’anàlisi de cada sector urbanitzable tindrà en compte el compliment de tres tipus de criteris:
1. Criteris territorials: si respecta l’estratègia de creixement que marca per aquell municipi el Pla territorial parcial de les Comarques Gironines, aprovat el 2010 per orientar el desenvolupament urbanístic i territorial de la demarcació.
2. Criteris urbanístics: si se situa a continuació del nucli urbà o si el terreny té pendent.
3. Criteris sectorials: si respecta la normativa de protecció ambiental i de riscos naturals o tecnològics, així com la Llei de Costes.
El document d’avanç del PDU concretarà quants i quins àmbits es revisaran de les Comarques Gironines. En principi, es preveu examinar-ne més de 263. També es revisaran els sòls urbans situats a primera línia de costa i s’hi proposaran actuacions per minimitzar-ne l’impacte paisatgístic.
El secretari d’Hàbitat Urbà i Territori ha explicat que, un cop s’hagi aprovat l’avanç del PDU, “obrirem un procés participatiu per a tota la ciutadania per copsar la seva opinió”. Aquest procés complementarà “el treball que ja estem fent conjuntament amb els ajuntaments”, ha assegurat Serra.
Un planejament municipal obsolet
L’any 2002 es va aprovar la Llei d’urbanisme de Catalunya, que va reforçar el concepte que la planificació urbanística havia de seguir criteris de desenvolupament sostenible i reducció del consum de nou sòl. Des de llavors, el concepte de sostenibilitat s’ha ampliat per englobar també la visió econòmica i social. El planejament territorial que s’ha anat aprovant ha recollit aquests nous criteris.
Els ajuntaments han de revisar i refer els seus plans d’ordenació urbanística municipal (POUM), adaptant-los a les noves directrius. A hores d’ara, però, dels 22 municipis estrictament costaners gironins, només 11 tenen el seu POUM adaptat a la Llei d’urbanisme. Així, gran part del planejament urbanístic vigent als municipis gironins té el seu origen en els anys 70 i 80, i alguns en els anys 90.
Per tant, en bona part dels casos, els desenvolupaments urbanístics actuals són fruit de planejaments aprovats fa dècades, anteriors a lleis i normes més modernes que aposten per un creixement urbanístic compacte, amb el menor consum de sòl possible i amb la cura del paisatge com un element central. Com a exemple, el 66% dels sòls residencials dels nuclis urbans de la Costa Brava estan ocupats per urbanitzacions de baixa densitat. És un model “que no volem que es reprodueixi”, ha volgut emfasitzar Serra.
D’altra banda, l’existència de molt sòl classificat i encara pendent de desenvolupar, aconsellava una revisió més ràpida que l’actualització del planejament municipal a càrrec de cada ajuntament. Cal tenir present que a tota la demarcació de Girona queden 4.260 hectàrees de sòl urbanitzable encara pendents de desenvolupar, que podrien acollir més de 71.500 nous habitatges. El PDU que impulsa el Departament agilitarà aquesta revisió i oferirà una solució cas per cas.
Nou marc legal global
El Pla director s’afegeix a tot un paquet legislatiu que impulsa el Departament de TES i que incidirà tant en la reorientació del model urbanístic i de planificació de tot Catalunya com en la millora de la gestió del a franja litoral.
Així, el Departament té en marxa la redacció de la Llei de territori, concebuda per repensar tota la legislació vigent en matèria d’ordenació del territori, urbanisme, paisatge i urbanitzacions amb dèficits. Comportarà, de fet, una reforma completa del model.
La preservació del paisatge i dels espais oberts serà una de les seves prioritats, que es traduirà en la redacció d’una estratègia per a cadascuna de les 134 unitats de paisatge identificades, donant respostes específiques a cada àmbit del territori. Cal dir que el Departament ja aplica aquests criteris en la gestió urbanística quotidiana.
Igualment, la nova Llei del litoral, en tràmit, crearà nous instruments, tant urbanístics com financers, per millorar la preservació i la gestió del litoral català, amb especial atenció a les platges catalogades com a naturals.
Aquest nou paquet legislatiu dona continuïtat a la política de preservació del litoral impulsada fa més d’una dècada. El 2005, el Govern va aprovar dos plans dissenyats específicament per protegir la costa de tot Catalunya d’una excessiva urbanització: els plans directors urbanístics del sistema costaner (PDUSC) 1 i 2. Ambdós tenien com a objectiu protegir els espais oberts i orientar el desenvolupament dels sòls en la franja de 500 metres de la costa.
Una segona moratòria anirà més enllà dels 500 metres de la Costa Brava
Diari de Girona 18/1/2019
La plataforma SOS Costa Brava celebra la suspensió per a un any, però reclama que «es desclassifiquin» definitivament els sòls urbanitzables La prohibició de construir exclou els projectes que ja tenen llicència d'obres
La comissió d´Urbanisme que es va celebrar ahir a Girona. marina lópez
Urbanisme va aprovar ahir la moratòria que suspèn un any la tramitació de projectes urbanístics i la concessió de llicències d'obra nova a primera línia de la Costa Brava. La mesura, presa en una comissió territorial extraordinària, abasta 1.120 hectàrees i inclou vuit dels projectes denunciats per la plataforma SOS Costa Brava: la construcció de 33 xalets de luxe a Aigua Xelida a Palafrugell, un hotel a Begur i altres projectes a sa Guarda de Cadaqués, la cala Morisca de Tossa de Mar, el cap Ras de Llançà i l'entorn del Far de Sant Sebastià de Llafranc a Palafrugell.
El secretari general d'Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, va afirmar que no es poden incloure els projectes que ja tenen la llicència municipal d'obres.
Aquesta és una primera moratòria que afecta 500 metres del litoral, però se n'impulsarà una segona el 13 de febrer, quan s'aprovi l'avançament del nou pla director, que implicarà tot el litoral. Aquest té 22 municipis.
La suspensió és tant per a la tramitació d'instruments de planejament i gestió com per a la concessió de les llicències, una competència municipal. Es tracta d'una mesura preventiva mentre el Departament de Territori i Sostenibilitat treballa en el nou Pla Director Urbanístic (PDU) de revisió de sòls sostenibles. Segons Serra, preveuen que el 13 de febrer s'aprovi l'avançament del pla i es doni llum verda a una segona moratòria més àmplia, que no estigui restringida a primera línia de mar.
Serra va afirmar que la moratòria no és una decisió de darrera hora ni han accelerat el PDU per la pressió de SOS Costa Brava. «Hi estem treballant des del 2015», va dir el secretari general. Tant aquesta primera moratòria, que es publica el divendres 18 de gener al DOGC, com la segona, són ampliables per a un any, mentre s'acaba la tramitació del PDU.
Aquest pla analitzarà parcel·la per parcel·la amb l'objectiu de reduir la possibilitat de construcció a la Costa Brava. D'aquesta anàlisi, va dir, es poden adoptar tres decisions diferents, segons el cas: resoldre que no es pot aturar l'edificació, reordenar els sectors per disminuir-ne la construcció o desclassificar els sòls per impedir que s'hi pugui edificar. «De risc d'indemnització n'hi haurà», va apuntar Serra, perquè els propietaris poden acabar portant el PDU als tribunals.
Petició de SOS Costa Brava
SOS Costa Brava es va mostrar satisfeta amb l'aprovació de la moratòria, però va demanar al govern català que «desclassifiquin definitivament» els sòls urbanitzables afectats per la congelació en el nou Pla Director Urbanístic. Segons un dels portaveus de la plataforma, Eduard de Ribot, aquesta via és l'única per garantir que «es preserva el paisatge» de la Costa Brava. Alhora, el col·lectiu ecologista també està pendent de «com els ajuntaments traduiran la moratòria» en aquells projectes que ja tinguin una «llicència a mitges», va explicar Núria Vidal.
En paral·lel, De Ribot va anunciar que presentaran una «denúncia urbanística» a la nova urbanització dels Jardins Sa Riera Living, a Begur. En aquest cas, el projecte ja té la llicència d'obres i, per tant, queda exclòs de la moratòria. De tota manera, SOS Costa Brava va dir que «encara no s'ha edificat i som a temps d'evitar els 52 habitatges» previstos. Segons la plataforma, aquest és un dels projectes més importants que queda fora i «afecta la baixada i els accessos de la cala» i podria provocar un important impacte paisatgístic.
D'altra banda, la plataforma es mostra satisfeta que la zona de la Pedrera, al costat de sa Riera, es pot incloure en la prohibició de les obres. De Ribot va matisar que «l'obra ha començat amb moviments de terra i tala d'arbres», però encara no hi ha una llicència d'obres i per això es podrà evitar la construcció de nous habitatges.
Des de la plataforma de SOS Aiguafreda van alertar que seguiran vigilant el futur de les urbanitzacions de Montcal i Font de la Salut, a Begur.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada