dimarts, 25 d’agost del 2009

Algunes notícies més per llegir 24 i 25/8/09...

Els tiradors del camp de tir La Gaviota es podrien traslladar a Tordera
Malgrat Confidencial 25/8/09
.

.
Tal i com ja va avançar MC el dia 9 de juliol, el Parlament de Catalunya demanarà al Govern que iniciï un procés de diàleg amb l’Ajuntament de Malgrat de Mar per a impulsar el trasllat del camp de tir La Gaviota.
La iniciativa va ser impulsada pel diputat Benet Maimí (CiU). Segons explicava el mateix Maimí, el camp de tir "està en situació irregular i comporta un fort impacte ambiental".
Des de la seva creació –fa uns 25 anys- el camp de tir La Gaviota ha estat en el punt de mira d’ecologistes, ciutadans i partits polítics ja que està ubicat a la llera del riu La Tordera. Aquesta és una zona natural protegida, i es considera que l’activitat malmet l’entorn i a les espècies que hi viuen.
Els tiradors estan disposats a traslladar-se. De fet, tenien previst anar-se’n al camp de tir que es volia construir a Lloret de Mar. Finalment, però, aquest equipament no s’ha fet ni està previst que es faci en un futur pròxim. I és que l’equip de govern de Lloret de Mar va canviar les prioritats després de les eleccions municipals de 2007.
Ara als tiradors se’ls presenta una altra oportunitat. Es dóna el cas que en uns terrenys del veïnat de Sant Pere de Tordera, coneguts com Can Peira (a la imatge), s’està construint un camp de tir. El passat mes de març, l’Ajuntament de Tordera –governat per CiU i Esquerra- va aprovar el canvi d’usos d’aquests terrenys per a poder ubicar-hi l’equipament. És en aquest lloc on es podria traslladar l’activitat del camp de tir La Gaviota de Malgrat de Mar.


imatge: MJ Caubilla


anteriorment a MC...
El Parlament de Catalunya demanarà a l’Ajuntament de Malgrat de Mar que tregui el camp de tir de la ribera del riu Tordera

............................................................


Restes de petards a Blanes
Diari de Girona 25/8/09

En la neteja del fons marí a sa Palomera es van extreure més de 100 kg de brossa, majoritàriament material pirotècnic


Alguns dels participants durant la jornada de neteja del fons marí a sa Palomera, a Blanes.
vamma

BLANES MARTÍ SANTIAGO
Despuntava càlid el dia amb un sol que fonia els gelats abans que els nens fessin la primera llepada. Davant la roca de sa Palomera, a Blanes, una trentena de submarinistes es vestien i carregaven les botelles d'aire a l'esquena. Tots, voluntaris que efectuarien la neteja del fons marí programada pel Voluntariat de l'Alt Maresme de Medi Ambient (Vamma) i que va dur-se a terme diumenge passat, 23 d'agost. A escassos metres, una draga tornava d'Arenys carregada de sorra per acabar les obres de regeneració de la platja.
Eren dos quarts d'onze del matí quan el president del Vamma, Joan Basart, va dirigir-se als bussos per donar-los les directrius que havien de guiar la neteja: una immersió de 45 minuts, retirar tota la brossa possible, no extreure les deixalles colonitzades per les espècies marines perquè això indicava que s'havien convertit en hàbitat i formar grups de bussejadors.
Apropant-se a l'aigua amb tot l'equip complet, els submarinistes eren com arbres de nadal plens de galindaines a l'armilla. Un cop al mar, amb les aletes calçades i la màscara als ulls, s'enfonsaven lentament mentre a la superfície es desfeien les bombolles de l'aire que expiraven.
Sota el mar, la visibilitat era extremadament dolenta. Els treballs de la draga havien enterbolit l'aigua de tal manera que una densa capa de sorra impedia als submarinistes prendre referències visuals. Tres metres eren suficients com per perdre de vista la silueta dels companys i més d'un va haver de pujar diverses vegades a la superfície per orientar-se o tractar de trobar la seva parella.
Aquest fet advers no va fer plegar els voluntaris. Al contrari, organitzats en petites quadrilles procuraven mantenir-se junts per pentinar el fons marítim al voltant de sa Palomera. Papers, llaunes, plàstics, i petards, molts petards i material pirotècnic, anaven omplint les bosses dels submarinistes. Res fora del que és habitual tret d'un tros d'embarcació- probablement naufragada durant els temporals de Sant Esteve- i un pilot del darrere d'un cotxe. En total, més de 100 quilograms de deixalla que haurien estat més si la visibilitat del mar ho hagués permès.
El Vamma ja preveia recuperar força material d'artifici. De fet, el seu president ja havia parlat amb l'alcalde de la població, Josep Trias (CiU), per organitzar aquesta neteja del fons marí passades les festes de Santa Anna, que és quan es produeix el concurs de focs artificials que caracteritza la vila. Un equip format per dos biòlegs elaborarà l'informe tècnic sobre la jornada que s'entregarà a l'Ajuntament.D'aquí a un mes, el 26 de setembre, el Vamma realitzarà una altra neteja a Blanes, a la platja de Sant Antón. I el 4 d'octubre Lloret també acollirà una jornada de neteja del fons marí a sa Caleta.
Un cop finalitzades les vuit trobades de neteja que organitza l'entitat, compreses des d'Arenys fins a Lloret, es realitzaran un seguit d'immersions durant l'hivern per vigilar l'evolució dels espais netejats i detectar nous punts susceptibles de menester una nova actuació de cara a l'estiu vinent.
El Vamma
Les característiques particulars que van dur a la fundació del Vamma fan que l'entitat s'abstingui de fer valoracions com si s'hauria de permetre o no que s'instal·lessin elements pirotècnics a l'aigua sense que després fossin recollits. Com manifesta el seu president, "l'entitat no és una plataforma reivindicativa". De fet, es tracta d'una organització ambiental sense cap implicació política i que rep el finançament per altres canals fora de l'Administració pública amb l'objectiu de garantir-ne la independència. En particular, se centra en la promoció, estudi i difusió d'activitats relacionades amb el Medi Ambient i la col·laboració amb altres institucions.

...........................................


La Costa Brava esdevé un refugi mundial del corb marí
Diari de Girona 25/8/09

L'últim recompte de Medi Ambient ha censat més de 200 exemplars d'aquesta au a les illes Medes i el cap de Creus

GIRONA DDG
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha constatat que el corb marí emplomallat de la Mediterrània prefereix la costa catalana i, especialment la Costa Brava, com a lloc de refugi durant l'estiu. Aquesta conclusió és a la que han arribat els experts encarregats de cartografiar i censar aquesta au, que és estrictament marina.
En l'últim estudi realitzat aquest any pel Departament de Medi Ambient s'ha comprovat que la població del corb marí a la costa catalana s'incrementa de forma notable durant l'època estival. En alguns indrets s'observen concentracions de desenes d'aquest animal, però en d'altres el nombre total d'aus pot arribar a la centena, com és el cas del litoral de la Costa Brava. De fet, les dades més recents amb les quals compta el departament són que la concentració és de més de 200 exemplars de corb marí emplomallat repartits entre les illes Medes (114) i el cap de Creus (115). Les dades preliminars de 2008 ens van donar resultats positius a nou de les onze comarques costaneres amb els màxims obtinguts a l'Alt Empordà i la Selva. Les costes centrals del Garraf i les del Tarragonès també van registrar resultats positius.
Cal especificar que les dades obingudes per Medi Ambient corresponen als resultats obtinguts de la inspecció que es realitza a les àrees protegides on nien aquests exemplars. A banda d'elaborar un cens, la Direcció General de Medi Natural també realitza el mapatge de la seva població. Gràcies a aquest estudi i al marcatge d'algunes d'aquestes aus, se sap que aquests ocells es deplacen des de les Illes Balears i s'afegeixen a la població local catalana.
Després d'un període de recuperació d'aquesta espècie, que es troba amenaçada, a Catalunya hi ha establertes de manera permanent unes 40 parellesde corb marí emplomallat. Aquesta xifra respresenta el 60% dels individus litorals que hi ha a la península mediterrània, on nien aproximadament entre 60 i 70 parelles. Amb aquesta població, la costa del Meditarrani d'Espanya esdevé la segona regió mundial que més aus d'aquesta espècie acull.
Des de Medi Ambient s'ha destacat l'"important procés de recuperació i conservació " d'aquesta au, ja que ha permès que en els darrers anys s'hagi passat de 14 parelles a les 40 actuals. De fet, a Catalunya el corb marí emplomallat està qualificat com a espècie de vulnerable extinció. Per aquest motiu, i pel fet de tenir aquesta au a la costa catalana i amb més presència a la Costa Brava, s'han designat com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) diversos trams del litoral Gironí per preservar-los. En l'àmbit estatal aquesta espècie també està classificada com en perill al Llibre vermell de les aus d'Espanya i d'interès especial per a la Unió Europea, la qual compta amb un pla d'acció vigent.

Un ocell que necessita bona aigua.

El corb marí emplomallat és una espècie sensible a abocaments d'hidrocarburs i a la captura accidental en arts de palangre. No obstant això, a Catalunya els casos d'incidències d'aquest tipus són insignificants. La seva presència a la costa constata un bon estat ambiental del litoral i amb presència suficient de peix, que captura en persecucions submarines mentre neda sota l'aigua. El corb marí és, doncs, un ocell bioindicador que requereix aigües transparents i en bon equilibri ecològic. Aquest corb és estrictament marí. Els adults són negres i verdosos i tenen cresta, els joves són més blancs. El cicle vital del corb marí emplomallat es divideix en dues etapes: la nidificació (entre gener i maig) i la dispersió postnupcial (entre juny i desembre). Cal no confondre'l amb un parent de la mateixa família, el corb marí gros, que no està amenaçat.

..........................................



La posidònia de la Costa Brava està en perill pel "descontrol" en l'ancoratge de vaixells
Diari de Girona 24/8/09

Un estudi diu que el fons marí està en bon estat però que augmenten les espècies que no són del propi ecosistema

Un submarinista amb les praderies de posidònia al fons marí de la Costa Brava. marina lópez/acn

BEGUR ACN/ M.LÓPEZ/A.RIERA
El descontrol en l'ancoratge d'embarcacions a la Costa Brava posa en risc el fons marí. La manca de boies fa que les embarcacions tirin l'àncora i destrueixin les praderies de posidònia. Durant l'estiu, el problema s'agreuja per la pressió turística.
Aquesta és una de les conclusions provisionals d'un estudi que elabora la Fundació Mar. El seu director, Miquel Ventura, va afirmar que el litoral té un bon nivell de salut però avisa que no es pot abaixar la guàrdia. L'anàlisi va detectar que en molts punts de la costa hi ha espècies, com l'alga cistoseira, que indiquen que el fons marí està en bon estat però augmenta la presència d'espècies que no són pròpies de l'ecosistema, com el peix fadrí.
El projecte Silmar té la voluntat de diagnosticar, a través del seguiment constant, l'estat mediambiental i ecològic de diversos punts de la costa. Des de setembre de ?l'any passat funciona un programa pilot a sis punts del litoral gironí. En aquests mesos, la Fundació Mar ha detectat que almenys en quatre d'aquestes sis estacions les embarcacions fondegen directament sobre les praderies de posidònia i arranquen les arrels. La posidònia és una espècie essencial en l'ecosistema perquè fa de coixí en la reproducció de peixos, fixa el substrat i forma part de l'hàbitat de més de 1.400 espècies animals i vegetals.
A l'estiu, més descontrol
Els efectes d'aquest descontrol, segons van informar els voluntaris que fan el seguiment, es multipliquen durant els mesos d'estiu amb la massificació de la circulació d'embarcacions i la pressió turística. Tot i que, en principi, les boies d'amarratge instal·lades serveixen per minvar aquest dany, un excés també pot ser perjudicial perquè els punts de fixació erosionen el fons. A la cala d'Aiguafreda de Begur, al Baix Empordà, per exemple, la Fundació Mar ha comptabilitzat 150 boies, juntament amb les de la zona propera de cap sa Sal.
El director de la Fundació Mar, Miquel Ventura, va qualificar de "desastre" l'actual situació perquè la posidònia és una espècie essencial per al bon funcionament de la biodiversitat marina i "la seva recuperació és tan lenta com la d'una alzina". Recorda que hi ha molts altres llocs de la Costa Brava que es troben en la mateixa situació i que, des de fa uns anys cap aquí, les praderies de posidònia s'han reduït en un 40 per cent, i en alguns llocs han desaparegut del tot.
No tots els impactes, però, són conseqüència de l'efecte de l'home. Aquest és el cas detectat en una estació de control Silmar situada a la cala Montgó de l'Escala, a l'Alt Empordà. El temporal de Nadal va arrasar el fons i va destrossar el 25 per cent del bosc de posidònia.
El seguiment que fan els voluntaris de Silmar també reflecteix la presència de pescadors furtius en algunes zones on hi ha situades les estacions de control. En concret, Silmar remarca el seu impacte a la cala El Crit de Mont-ras i a la zona d'Aiguafreda a Begur.Cada estació comprèn un segment de 100 metres en línia recta. Les estacions es controlen periòdicament, seguint uns protocols d'anàlisi de la biodiversitat. Per arribar a conclusions, els voluntaris de cada estació fan un seguiment d'un nombre tancat d'espècies que es poden trobar a la Costa Brava.
Bona qualitat de l'aigua
Durant aquests mesos, els submarinistes voluntaris de Silmar han trobat espècies que indiquen una bona qualitat de l'aigua i el fons marí, com la cistoseira, una alga típica del Mediterrani que indica que estem davant un litoral rocós de bona qualitat. En quatre dels sis punts de seguiment hi han trobat cistoseira.
Però Silmar també alerta de la progressiva presència d'espècies que no són pròpies de l'ecosistema marí d'aquesta zona del Mediterrani. Es tracta d'espècies procedents d'aigües més càlides que, a causa de l'escalfament global, actualment es troben al litoral gironí. És el cas del peix fadrí, que ha augmentat la seva àrea de distribució, segons va informar la Fundació Mar.
Els responsables de Silmar també ensenyen als voluntaris a reconèixer altres espècies que encara no han arribat a la Costa Brava però que "és qüestió de temps que ho facin".Aquest projecte de custòdia del mar a través del voluntariat pretén cobrir a tota la costa de la península Ibèrica el 2011. El primer pas ha estat el programa pilot a les costes gironines. L'objectiu és crear protocols que serviran més tard com a eixos bàsics per a tots els voluntaris que vulguin iniciar la seva pròpia estació de custòdia del mar. La meta és assolir 80 punts de control repartits per tot el litoral ibèric.
"Si tot va bé, a finals d'any hi haurà noves estacions obertes a Barcelona, Tarragona i Balears", va explicar el director de la Fundació. Miquel Ventura creu que la Costa Brava viu una situació privilegiada i augura que el fons marí estarà en "pitjors condicions" tan bon punt comencin a analitzar la costa barcelonina.

El fondeig sense control de les barques fa perillar la posidònia
El Punt 25/8/09

El descontrol en l'ancoratge de les embarcacions és un dels principals riscos per al manteniment de les praderies de posidònia de la Costa Brava. Així ho conclou un estudi que està elaborant la Fundació Mar, en què s'analitzen diversos punts de la Costa Brava. En general, s'està demostrant que hi ha un bon estat del fons marí, si bé des de la fundació s'apunta que seria necessari instal·lar més boies per a les embarcacions, i així reduir la degradació del medi natural.

Salvem el Crit denunciarà a Europa la falta de protecció de la posidònia
Diari de Girona 25/8/09

El grup va assegurar que la degradació dels boscos és fruit de l'incompliment de la normativa europea

Un exemplar de posidònia recollit a la cala Cap de Planes. diari de girona

PALAFRUGELL DDG
La plataforma Salvem el Crit-Arítjol té la intenció de denunciar l'incompliment i la deixadesa per part de les administracions europees responsables de la protecció dels boscos de posidònia. Segons va explicar el grup ecologista, al llarg d'aquest estiu han estat recollint imatges submarines i aèries dels camps de boies i del fondeig indiscriminat que han presentat les nostres platges. Aquestes proves enregistrades permetran a Salvem el Crit demostrar que "l'Administració, malgrat la normativa existent des dels anys 90, encara permet el fondeig i la instal·lació de camps de boies damunt els boscos de posidònia.
Josep Maria Piferrer, de Salvem el Crit, va assegurar que el creixement d'aquesta important espècie és molt lent i complex i, per aquest motiu, és prioritari establir unes "mesures urgents que garanteixin la seva protecció i recuperació, ara que encara hi som a temps". Per tal de millorar la protecció de la posidònia, Piferrer va explicar que caldrà reduir el nombre d'amarratges, instal·lar alguns punts de fondeig i augmentar els controls de la navegació d'esbarjo, entre d'altres, per evitar actuacions que perjudiquin la vegetació del litoral català. La plataforma va fer-se ressò de l'estudi de la Fundació Mar, el qual detalla l'empitjorament al llarg dels darrers anys de l'estat de la posidònia oceànica.

dilluns, 24 d’agost del 2009

Un dels mosquits tigre (Aedes albopictus) del centre urbà de Tordera 24/8/09

Imatge d’un dels mosquits tigres (Aedes albopictus) que aquests darrers dies es poden veure pel centre urbà de Tordera...
.

Les tortugues de Florida (Trachemys scripta) de l’Arboretum i la riera de Reguissol (Santa Maria de Palautordera) 23/8/09


Aquest diumenge en visita ràpida a l’Arboretum de Santa Maria de Palautordera...

Unes 25 tortugues d’aigua americana –de Florida- (Trachemys scripta) per les diferents basses del parc...

També unes 10 als tolls que es formen a la riera de Reguissol, afluent del Tordera i que transcorre adjacent a les basses...

FOTODENÚNCIA 23/8/09... Avanç de les obres de la prolongació de l’autopista C-32 pel Pla de Jalpí (Tordera)




Algunes notícies més per llegir 16-24/8/09...

Domesticant l'aigua
El Punt 24/8/09

La canalització i urbanització de moltes rieres del Maresme ha canviat una comarca castigada per les avingudes d'aigua
.
Una imatge per recordar: l'avinguda d'aigua que es va endur 46 vehicles de la riera de Calella el 2006. Foto: XAVIER FOLCH.

El dia 25 d'agost del 2006 una tempesta de finals d'estiu va provocar un altre episodi nefast en una riera del Maresme. Quaranta-sis vehicles van quedar encastats a la part baixa de la riera Capaspre de Calella i, afortunadament, no hi va haver víctimes. La comarca saldava així l'últim episodi amb conseqüències greus d'una història farcida d'accidents vinculats a les avingudes d'aigua, un dels punts negres habituals de la zona. Fa prop de setze anys, Generalitat i Estat van decidir posar fre a les rierades i actuar en setze rieres considerades perilloses. Els calaixos de formigó han ocupat les lleres i han aixecat les ires dels grups ecologistes que denuncien el tractament agressiu d'aquests espais naturals. Les obres, però, encara no han acabat.

L'any 1992, Josep Borrell, que aleshores era ministre d'Obres Públiques, i el conseller Josep Maria Cullell van signar un document esperat pels alcaldes des de l'inici dels vuitanta. L'acord detallava setze obres de millora vinculades a les rieres més perilloses i d'execució prioritària. Per a cada administració, el govern espanyol i el català es comprometien a fer una inversió superior als 14.000 milions de pessetes de llavors, en un termini de sis anys. Disset anys després d'aquell acord, les últimes actuacions previstes en el famós pla d'avingudes del Maresme encara s'estan executant i alguns trams encara estan igual que trenta anys enrere. De fet, els projectes van anar acumulant pols i retard fins a finals dels anys noranta, quan la Generalitat va donar un impuls definitiu a les obres que li corresponien i l'Estat es va veure obligat a respondre.

Les resoltes

Una de les actuacions més importants en el paquet del ministeri que es va executar va ser la canalització de la riera d'Arenys de Mar, que havia de salvar, en el tram final, la carretera N-II i la via del tren. També es va tirar endavant la canalització dels trams urbans de la riera de Sant Domènec, Gavarra i Buscarons de Canet de Mar i darrerament va resoldre el soterrament de les rieres de Tiana i Montgat. Pel que fa a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), va tirar endavant la cobertura de la Rasa Vella de Pineda, el soterrament de la riera de Premià de Dalt o l'endegament d'obres de pas de la riera de Santa Susanna.

D'altra banda, en el compromís adquirit per les dues administracions es preveia, a càrrec de la Generalitat, un pla de neteja de rieres i un pla d'implantació de sorrers i basses d'infiltració que ajudessin a pal·liar al màxim les conseqüències de futures rierades. Tot i això, l'escandalós retard en l'execució del pla d'avingudes del Maresme va provocar que es fessin sentir les primeres veus crítiques sobre la idoneïtat d'uns projectes que acumulaven pols en el calaix. El Consell Comarcal del Maresme es va fer ressò de les queixes dels ajuntaments i va reclamar a les dues administracions responsables que es revisés el projecte global. Els arguments eren de pes: quan es va redactar encara no hi havia l'autopista C-32 fins a Palafolls i no s'havia experimentat el gran creixement urbanístic dels últims anys. L'ACA va acceptar fer alguns canvis per adaptar més bé les propostes, però es va denegar la revisió a fons.

Els ulls de poll

El desenvolupament de les obres a les rieres del Maresme ha tingut, sense cap mena de dubte, un parell d'esculls difícils d'oblidar. El primer és la canalització de la riera d'Arenys de Munt, l'única de sorra que transcorre per una trama urbana que encara queda al Maresme i que ha estat motiu d'un ampli debat social i ciutadà abans no s'ha tirat endavant l'obra. El polvorí de la segona va esclatar fa dos anys, quan va començar la canalització d'un nou tram de la riera de Palafolls, a Malgrat de Mar. Una protesta ciutadana va aturar les obres i, a hores d'ara, encara no s'han reprès tot i les reiterades promeses de l'ACA de resoldre no només aquest tram sinó la resta del traçat de la riera.

El pla de rieres de la comarca del Maresme pretenia resoldre els principals problemes ocasionats per la peculiar orografia de la comarca. Un cop solucionats els punts crítics del paisatge, però, també cal actuar en dos vessants. El primer és assegurar que les desenes de rierols i torrents que desemboquen a les rieres principals també estiguin ben canalitzats. El segon és mantenir els ajuts puntuals i anuals destinats al desbrossament i a la neteja de les lleres que han de garantir que l'aigua flueixi lliurement. En tots dos casos, el compromís abasta molt més que l'obra urbana puntual.

Agost 2005

Troben el cadàver d'un home arrossegat per l'aiguat en una riera de Sant Pol

Agost 2003

Cotxes arrossegats a les rieres dels dos Arenys. A Cabrils, l'aigua de la riera i el Torrent Roig tallen l'accés al poble. Inundacions a Canet

Setembre 2002

Vint-i-un cotxes arrossegats a les rieres dels dos Arenys

Setembre 2001

Tres cotxes atrapats a la riera d'Arenys de Munt

Setembre 2000

Setze cotxes arrossegats a la riera Sant Jordi de Montgat

Agost 2000

Mor un home arrossegat per la riera de Vilassar de Mar

Agost 1998

Mor un estiuejant de Caldes arrossegat per la riera del Gorg que separa Sant Vicenç de Montalt

Novembre del 1997

Mor un veí de Barcelona arrossegat amb el cotxe a la riera de Canet

Agost 1996

Mor un home al Torrent Roig de Cabrils

Una avinguda canalitzada i sense perill

La riera Capaspre de Calella no va ser inclosa dins el Pla Director de Protecció contra Avingudes del Maresme perquè, segons es va decidir, no representava cap perill per a les persones. Feia anys que el tram urbà havia estat encaixat en formigó, tot i que en més d'una ocasió havia provocat ensurts als conductors agosarats que feien cas omís del senyal de prohibit aparcar a la riera. De fet, la lassitud del govern per fer complir la normativa va ajudar, en certa mesura, que la nit del 25 d'agost del 2006 46 vehicles acabessin com a ferralla i fessin un mur de metall a la part baixa de la riera. Tot i que no hi va haver danys personals, els danys materials van ser molt importants ja que als vehicles que va arrossegar l'aigua cal sumar-hi els desperfectes ocasionats pel fet que la riera es va desbordar, en part per la barrera que van provocar els cotxes i la brutícia que hi baixava, i l'aigua va afectar botigues i habitatges. El relat dels fets parla de només vint minuts de forta tempesta, però van ser més que suficients per deixar imatges impressionants –com la que il·lustra aquest article–.

Tres anys després, la realitat ha canviat força. A la riera Capaspre de Calella ja no hi aparquen cotxes. En part perquè està prohibit, però, sobretot, perquè ja no poden. Els 350 metres que hi ha entre la carretera N-II i el passeig de les Roques s'estan cobrint i urbanitzant perquè a finals d'any la riera esdevingui un bulevard de sentit pels vehicles i amb un gran espai públic destinat a la ciutadania. Un canvi notable.

L'última riera urbana de sorra

Obres a la riera d'Arenys de Munt. Foto: ELENA FERRAN.

La canalització de la riera d'Arenys de Munt és l'última gran obra que l'Estat arrossega del pla de rieres. Les obres van començar fa més de dos anys i han acumulat, entre altres, un fort rebuig d'una part de la ciutadania que entenia que les obres destruirien la part més emblemàtica del paisatge del municipi. Es van adjudicar, per més d'11 milions d'euros, un tram urbà subterrani de la riera i un segon tram interurbà al descobert durant un quilòmetre. A més, s'habilitaran talussos d'escullera d'1,70 metres d'alçada. Les obres també comprenen la creació d'una bassa de regulació de 2,5 hectàrees i la captació de les aigües dels rierols i carrers secundaris a la riera principal, com el torrent de Panagall, el Rial de Bellsolell i el torrent d'en Puig. La coneguda implicació ciutadana dels arenyencs en els projectes públics va propiciar una consulta ciutadana per determinar el projecte d'urbanització de la riera. La inversió prevista, d'uns tres milions d'euros, era difícil d'assumir. Per això, es van aprofitar els 1,3 milions d'euros dels Fons de l'Estat per fer voreres noves i l'enllumenat de la riera des del Torrent d'en Puig fins a l'avinguda Panagall. La urbanització només arribarà pels trams que ja estan canalitzats.

La gran artèria del municipi

La riera de Targa, a Vilassar de Dalt. Foto: G.ARIÑO.

El passat mes de setembre començaven finalment les obres de canalització de la riera de Targa, a Vilassar de Dalt, una actuació a càrrec de l'Agència Catalana de l'Aigua(ACA) i prevista ja en el pla de rieres. La instal·lació de grans calaixos de formigó al llarg de dos quilòmetres ha sacsejat la vida dels veïns del municipi –des de la confluència amb la riera Salvet fins al límit nord del nucli urbà– al llarg d'un any. El veïnat ha hagut d'aguantar estoicament talls d'aigua, canvis en el recorregut del bus urbà i problemes de circulació importants a mesura que avançava el projecte. Si els terminis es mantenen, està previst que l'obra s'enllesteixi el proper mes. El projecte compta amb un pressupost de més de set milions d'euros i també inclou la canalització, mitjançant una canonada d'un metre de diàmetre, dels torrents Lloveres i Daniel. A diferència del cobriment de la Salvet –l'altra gran riera de Vilassar de Dalt–, el cobriment de la riera de Targa es fa tot seguit. Això sí, està dividit en trams de prop de 200 metres cadascun. Amb aquesta actuació, la Generalitat va deixar clar que volia «millorar la capacitat de desguàs de la riera i reduir el risc de desbordament al pas pel municipi».

Urbanitzar amb els fons locals

La riera d'Alella s'està urbanitzant actualment. Foto: G.A.

Alella va canalitzar i cobrir, el 2001, la riera que travessa el municipi. El gran maldecap de molts municipis un cop feta l'obra és tirar endavant una urbanització que permeti ordenar l'espai. En aquest cas, el municipi del Baix Maresme ha hagut d'esperar fins ara per disposar dels diners necessaris per enllestir l'arranjament de la zona. Les tasques d'urbanització de la riera, que l'empresa Copcisa executa des de la primavera per un import de 1.153.000 euros, s'han dividit en dues fases. Fins a mitjan octubre s'actuarà en el tram superior, entre Marià Estrada i Can Sanmiquel. A finals d'octubre s'actuarà en el tram inferior, entre Can Sanmiquel i el carrer de les Heures. El projecte, escollit en un concurs d'idees, ha estat possible gràcies a la injecció econòmica que suposen els fons estatals d'interès local (Feil). La nova riera tindrà dos espais ben diferenciats que seran paral·lels: un passeig de sauló i un vial de servei asfaltat per accedir amb cotxe a les finques veïnes. A més, es farà un carril bici i es plantarà una filera de plataners al bell mig de la llera, que separarà el passeig i el vial.

Dos anys aturada, a Malgrat

El polèmic tram de Can Feliciano a Malgrat. Foto: T.M.

Si hi ha cap riera al Maresme que hagi cridat l'atenció dels mitjans de comunicació en els darrers dos anys és la de Malgrat. Concretament, el tram de Can Feliciano. L'empresa encarregada de continuar les obres de canalització va topar l'estiu del 2007 amb la negativa d'un grup de ciutadans a deixar que es tallessin els arbres d'aquest espai. L'acte reivindicatiu va donar pas a una plataforma ciutadana i, amb el suport dels grups de l'oposició, es va obligar a l'ACA a redactar un projecte alternatiu que permetés conservar el tram amb l'aspecte natural que el caracteritza. Finalment, la majoria del govern local va aprovar en un ple recuperar el projecte original després de defensar que els arbres que se salvaven eren molt pocs i que la proposta alternativa era massa cara. El llarg procés ha generat un debat social intens i ha encès la vida política del municipi. Fa pocs mesos, l'ACA i l'Ajuntament signaven un conveni pel qual no tan sols s'acordava reprendre les obres en el tram de Can Feliciano, sinó també desencallar definitivament la canalització de la resta de trams d'una riera també inclosa en el pla del 1992.


Tot un reguitzell d'obres arreu de les comarques gironines
El Punt 20/8/09


El Pacte Nacional per a les Infraestructures neix amb l'objectiu de planificar les grans obres a Catalunya fins al 2020, tant les que ha de fer l'Estat com la Generalitat, i contemplant la inversió prevista en cada cas. A les comarques gironines hi ha un reguitzell d'obres previstes, moltes de les quals ja fa molts anys que es reivindiquen, i que fan referència, sobretot, a projectes viaris i ferroviaris. En una primera fase, fins al 2015, es preveu el desdoblament complet de l'N-II, el túnel de Toses, el desdoblament de l'N-260 entre Figueres i Llançà i les obres del TAV entre d'altres, per part de l'Estat espanyol. Pel que fa a la Generalitat, i en la vessant ferroviària, es preveu el ramal de mercaderies de Girona –que ha de passar per Salt–, crear un sistema de rodalies entre Figueres i Blanes i un tramvia entre Flaçà i l'aeroport. En la planificació de les carreteres, hi ha obres ja en marxa com ara el desdoblament de la C-17 entre Vic i Ripoll, de la C-31 entre Palamós i Platja d'Aro o de l'eix transversal. Hi ha altres projectes com ara l'ampliació a 4 carrils de la C-66 entre Besalú i Banyoles, completar l'autovia de l'anella de les Gavarres –entre Medinyà i Palafrugell, i també entre Llagostera i Girona, si bé en alguns casos no es preveu acabar-ho abans del 2015– o bé allargar l'autopista C-32 fins a Lloret.

Per més endavant, entre el 2015 i el 2020, es deixen obres com ara el condicionament de la C-63 entre Maçanet i la Vall d'en Bas, amb les variants de Riudarenes, Santa Coloma, Sils, Anglès, Amer, les Planes i Sant Feliu de Pallerols; el condicionament de la C-26 entre Berga i Ripoll, o l'eix transversal ferroviari, valorat en 5.500 milions.

A part de les obres en trens i carreteres, també s'inclouen altres projectes que afecten, sobretot, el Departament de Medi Ambient, com ara la millora de regadius del Baix Ter i de la Muga. També hi ha prevista la construcció i modernització d'equipaments de gestió de residus o bé l'ampliació de la dessalinitzadora de Blanes.

El govern proposa ara allargar la xarxa de rodalies de Barcelona fins a Girona

«La falta de sòl disponible mai més podrà ser una excusa per al sector immobiliari»
El Punt 24/8/09

JOAQUIM NADAL CONSELLER DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES

El conseller Nadal repassa els principals objectius viaris i ferroviaris que la Generalitat i l'Estat han de desenvolupar a les comarques gironines, i defensa un canvi de model del mercat immobiliari després de la crisi, a qui garanteix el sòl «estrictament necessari» a través dels plans directors

«Hem de mirar de treure el màxim profit del polígon industrial»
El Punt 24/8/09

JORDI PORTA ALCALDE DE MASSANES

Assegura que d'aquí dos anys s'hi tornarà a presentar, destaca la feina feta en l'arranjament de camins i reconeix que el tancament d'empreses ha afectat l'economia de l'Ajuntament


Neteja marina a Blanes
El Punt 19/8/09

L'entitat Voluntariat de l'Alt Maresme de Medi Ambient (VAMMA) ha organitzat una neteja del fons marí a Blanes per a aquest diumenge. El punt de trobada serà la zona de sa Palomera, a dos quarts de deu del matí. VAMMA és una associació sense ànim de lucre, la finalitat de la qual és realitzar activitats en defensa del medi ambient en tots els seus aspectes. L'entitat realitza activitats de tot tipus, com ara neteges de platges, xerrades i projectes de replantaments. Per participar en les neteges del fons marí, cal portar la titulació de busseig esportiu o professional i la llicència federativa o assegurança en vigor. El dia 26 de setembre el VAMMA organitzarà una altra neteja a Blanes, aquest cop a la platja de Sant Anton. El 4 d'octubre en farà una altra a sa Caleta de Lloret de Mar.


La fi de les palmeres
El Punt 16/8/09

L'escarabat morrut ja n'ha matat 3.600 i encara té gana

Una palmera afectada per l’escarbat morrut al municipi de Pineda de Mar. FOTO: T.M.

La plaga de l'escarabat morrut roig de les palmeres continua avançant implacablement i matant totes les palmeres. Les últimes dades oficials fetes públiques pel Servei de Sanitat Vegetal, del mes de juny, parlen de 3.633 exemplars destruïts. De moment, els tractaments, tots en fase experimental, no han donat els resultats esperats.

L'escarabat morrut o Rhynchophorus ferrugineus Olivier ja és un vell conegut pels municipis costaners i comença a ser-ho per a algunes poblacions de terra endins. La presència d'aquest insecte en forma de plaga està obligant a canviar alguns paisatges de Catalunya, perquè la lenta i constant destrucció de les palmeres no s'atura. L'escarabat treballa amb temps –uns 12 mesos– i els efectes de la invasió de l'arbre no són visibles fins que, en la majoria de cops, ja no hi ha res a fer per salvar-lo. I no es tracta tan sols d'haver matat la palmera, sinó que cal afegir una despesa per exemplar que ronda els 600 euros per tallar i cremar l'arbre. I amb aquest, la colònia d'insectes que hi han fet niu.

La colonització

El morrut de les palmeres s'introdueix des de l'ull, per això els experts recomanen no fer una poda excessiva de les fulles, entenent que qualsevol fissura o ferida serà la porta d'entrada de l'insecte. L'escarabat barrinarà fins al cor del tronc i allà hi pondrà els ous, que hi trobaran aliment i escalfor per a molts mesos. El servei de Sanitat Vegetal recorda que l'escarabat morrut és capaç de volar grans distàncies i que un cop colonitzada i assegurada una palmera, és qüestió de temps que les més properes segueixin el mateix camí. Els símptomes més evidents són «l'asimetria de la capçada, decaïment de les fulles i debilitament de l'ull». Aleshores, l'arbre ja no té salvació de cap mena i se l'ha de sacrificar.

Els tractaments

Poc després que fos descoberta la plaga, l'any 2005, els treballs per adequar un tractament eficaç aviat es van orientar als laboratoris. Calia aconseguir un antídot que permetés salvar la palmera. De moment, les proves han obtingut resultats mínims i en cap cas es poden aplicar de manera general. Els més habituals són l'endoteràpia o introducció d'insecticides dins el tronc de la palmera; el tractament al terra regat amb un insecticida sistèmic per tal que, absorbit per les arrels, arribi a afectar les larves de la plaga; el tractament de poda i recobriment amb plàstic de la valona; finalment, el tractament amb nematodes.

De fet, aquest últim és el que pot donar més esperances. Consisteix a aplicar a cada palmera una dosi de solució líquida que conté un organisme microscòpic que infecta i mata els escarabats morruts dins la palmera. Les dades preliminars obtingudes són positives, i en alguns casos s'ha arribat a un 92% de mortalitat dels escarabats. La Generalitat va declarar oficialment l'existència de la plaga de l'escarabat morrut el maig passat i, per tant, qualifica d'utilitat pública la prevenció i la lluita contra aquest insecte.

ELS MUNICIPIS AFECTATS

Baix Llobregat

Castelldefels 22
Cornellà 1
Gavà 23
Molins de Rei 2
Prat de Llobregat 1
Sant Boi de Llobregat 2

Barcelonès

Badalona 6
Barcelona 41
Sant Adrià del Besòs 1

Garraf

Cubelles 23
Sant Pere de Ribes 1
Vilanova i la Geltrú 40

Maresme

Alella 38
Arenys de Mar 31
Arenys de Munt 11
Argentona 82
Cabrera de Mar 182
Cabrils 131
Caldes d'Estrac 6
Calella 76
Canet de Mar 58
Dosrius 5
Llavaneres 34
Malgrat de Mar 32
Masnou 89
Mataró 36
Montgat 1
Palafolls 39
Pineda de Mar 410
Premià de Dalt 68
Premià de Mar 96
Sant Cebrià 6
Sant Pol 42
Sant Vicenç 15
Santa Susanna 275
Teià 65
Tiana 30
Tordera 42
Vilassar de Dalt 50
Vilassar de Mar 243

Vallès Oriental

Ametlla del Vallès 2
Cànoves 4
Cardedeu 1
Les Franqueses 2
Garriga 9
Martorelles
Sant Antoni de Vilamajor 3
Sant Celoni 1
Sant Fost de Campsentelles 2
Sant Pere de Vilamajor 7
Santa Agnès de M. (La Roca) 5
Vilanova del Vallès 12

Baix Penedès

Albinyana 3
Banyeres del Penedès 3
Bellvei 13
Bisbal del Penedès, 27
Bonastre 6
Calafell 326
Cunit 162
Vendrell 254
Sant Jaume dels Domenys 1
Santa Oliva 14

Baix Camp

Cambrils 1
Reus 10
Baix Camp
Riudoms 20

Tarragonès

Altafulla 1
Creixell 190
Pobla de Montornès, 8
Roda de Barà 70
Torredembarra 47

Gironès

Llagostera 1

La Selva

Blanes 21
Breda 1
Caldes de Malavella 1
Hostalric 1
Lloret de Mar 37
Maçanet de la Selva 3
Vidreres 7

Total Catalunya 3633

Pineda aposta per substituir els arbres

El municipi de Pineda és a hores d'ara el més afectat per la plaga de l'escarabat morrut. Segons les darreres dades oficials, ja ha hagut de sacrificar 410 palmeres. La població, amb un llarg passeig Marítim, veu perillar el futur d'aquests arbres tan habituals en el seu paisatge. Per aquest motiu, des de la regidoria de Medi Ambient s'han donat ordres que aquelles palmeres que han estat arrencades siguin substituïdes per una altra classe d'arbre. «Replantarem espècies diferents per reduir al màxim els efectes d'altres plagues que puguin malmetre els arbres», va explicar la regidora responsable, Mònica Palacín (ERC).

Queixalades d'insecte
El Punt 16/8/09

El mosquit tigre s'escampa pel territori tot i que es multipliquen les mesures, sense coordinació, per combatre'l

Efectes de les picades de mosquit tigre a la cama d'un jove de Calella. Foto: T.M.

El mosquit tigre s'ha convertit aquest estiu en un conegut desagradable que no entén de límits territorials i que escampa la seva presència arreu del país. Detectat per primer cop el 2004, en els dos últims anys han colonitzat prop de noranta municipis i amenaça d'escampar-se per molts més, tot i que per fer-ho necessita la col·laboració dels humans. L'insecte, que no es desplaça més enllà dels 400 metres, ha aconseguit cobrir grans distàncies gràcies, en part, a haver estat transportat en vehicles. El departament de Medi Ambient va fer públiques en el seu moment un seguit de mesures per frenar l'avanç del mosquit tigre. Els ajuntaments, especialment els més afectats, han intensificat el control i la demanda, imprescindible, de col·laboració ciutadana.

Les actuacions contra la plaga del mosquit tigre, que ja s'ha fet present a prop d'un centenar de municipis catalans, es multipliquen. Molts d'aquests municipis apliquen amb més o menys efectivitat les recomanacions del departament de Medi Ambient. Alguns consistoris aprofiten les noves tecnologies per enllaçar amb la Generalitat des dels seus webs; d'altres reediten amb l'escut de l'Ajuntament els tríptics amb la informació concreta de l'insecte; i d'altres s'atreveixen amb accions específiques que van des de les xerrades a associacions i casals d'avis al repartiment de material que pot ajudar a resoldre el problema. Montgat ha repartit accessoris sanitaris per utilitzar com a plat dels testos, un lloc especialment apreciat pel mosquit. En cas de necessitat, les innovacions sempre són benvingudes. Tot i això, les accions més generalitzades requereixen abocar larvicides en els embornals o fumigar les zones on s'ha detectat l'insecte, com ara espais humits i llocs amb presència de pneumàtics vells.

L'estiu sens dubte ha fet revifar la bèstia i les consultes als CAP es multipliquen, especialment si els afectats són persones més sensibles al verí del mosquit, i en el cas dels infants. Des del Departament de Salut constaten que no hi ha un seguiment específic de les picades i que els metges les tracten igual que altres afeccions menors. En qualsevol cas, la gent que les ha patides no les considera menors. «Són molt doloroses, la zona de la picada s'infla molt i passen força dies abans no et passa l'efecte», comenta un afectat.

Atac diürn

Segons recull el Servei de Control de Mosquits que treballa especialment amb els municipis del Baix Llobregat, el mosquit tigre ataca de dia, al contrari que els seus parents més coneguts entre nosaltres. «Els mosquits no són fàcils de veure, són de vol molt àgil, mida petita i es mouen a prop de terra. Com que els agrada la vegetació baixa, als jardins no s'estan als espais oberts sinó a zones embardissades, fosques i humides. És per això que sovint, els ciutadans es troben plens de picades sense haver vist res d'especial», recullen en el seu web. Una altra de les curiositats de l'animal és que les responsables de la recerca de sang humana per poder alimentar les larves són els mosquits femella. Els mosquits mascle no piquen i els agrada el nèctar de les flors. «En set dies, una miqueta de la nostra sang s'haurà convertit en uns 80 nous mosquits. N'hi haurà la meitat de femelles, i si totes tornen a picar, al cap d'una setmana més, tindrem 3.200 nous mosquits tigres a casa nostra», especulen i alerten els responsables del servei.

L'ajuda del ciutadà

Les administracions han vist des del primer moment que en aquest cas, potser més que en els altres, la col·laboració ciutadana és imprescindible per aconseguir resultats en la lluita contra el mosquit tigre. L'educació cívica, l'acció social i la pedagogia col·lectiva per combatre-la són eines efectives, com l'experiència que s'ha fet a les escoles de Salt. Aquesta col·laboració, però, en determinades poblacions s'ha redactat de manera d'ordenança municipal que inclou sancions per tots aquells que tot i ser conscients que han de mantenir a ratlla el mosquit tigre, per negligència no hi actuen. Llocs com Arenys de Mar, Cerdanyola del Vallès o Lliçà de Munt ja han aprovat un reglament que preveu sancions de fins a 600 euros.

En qualsevol cas, els experts aventuren que la plaga del mosquit tigre no s'eradicarà fàcilment i que evitar-ne l'expansió és pràcticament impossible. L'única esperança és que la conscienciació de les conseqüències que el mosquit tigre té en les persones acabi minimitzant el seu efecte perquè tothom hi posi de la seva part per posar fi a la plaga d'aquest insecte.

CARACTERÍSTIQUES

Mides

Entre els 2 mm i els 10 mm

Cos

Ratllat amb franges blanques

Hàbitat

Els ous i les larves viuen en petits dolls d'aigua estancada

Activitat

Diürna. Les femelles són més molestes perquè piquen moltes vegades

Àmbit d'actuació

No volen més enllà dels 400 metres del lloc de cria

ELS MUNICIPIS AFECTATS

2004

Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès

2005

Sant Quirze del Vallès, Rubí, Molins de Rei, Ripollet, Terrassa, Barberà del Vallès, Barcelona, El Papiol, Altafulla

2006

Montcada i Reixac, Badia del Vallès, Sitges, Polinyà, Castellbisbal, Sta. Perpètua de la Mogoda, Vilanova i la Geltrú, Caldes d'Estrac, Gavà, Castelldefels, Pallejà, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Vallirana, Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat

2007

Gelida, Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Cubelles, Arenys de Mar, El Masnou, Canet de Mar, Montgat, Sabadell, Ullastrell, Castellar del Vallès, Palau Solità i Plegamans, Mollet del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Esparreguera, Sant Andreu de la Barca, Viladecans, El Prat de Llobregat, Castellví de Rosanes, Sant Joan Despí, La Palma de Cervelló, Cervelló, Martorell, Sant Boi de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Abrera, Santa Coloma de Cervelló

2008

Torredembarra, Tiana, Vilassar de Dalt, Lliçà d'Amunt, Calella, St. Cebrià de Vallalta, Canyelles, Tordera, Tarragona, Maials, El Vendrell, Teià, St. Pere de Ribes, Calafell, Granollers, Argentona, Cardedeu, Premià de Dalt, St. Vicenç de Castellet, St. Vicenç de Montalt, Martorelles, St. Vicenç dels Horts, Torrelles de Llobregat, St. Esteve Sesrrovires, Vacarisses, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Vidreres, Maçanet de la Selva, Blanes, St. Andreu de Llavaneres, Premià de Mar.

dissabte, 22 d’agost del 2009

Anellament de blauets (Alcedo atthis) al riu Tordera (Sant Feliu de Buixalleu) 22/8/09. Enric Badosa

Aquest matí amb l’Enric Badosa al tram del Perxistor (Sant Feliu de Buixalleu)...

4 blauets (Alcedo atthis) joves anellats i un possible cinquè rebotat a la xarxa.
Cueretes torrenteres (Motacilla cinerea), una anellada
4 oriols (Oriolus oriolus) junts
1 picot garser gros (Dendrocopos major)
raspinell comú (Certhia brachydactyla)
tudons (Columba palumbus)
merles (Turdus merula)
tords comuns (Turdus philomelos)
... entre altres.


Imatge dels 4 blauets (Alcedo atthis) anellats...


cuereta torrentera (Motacilla cinerea) anellada...



algunes imatges dels blauets (Alcedo atthis)...


Territ menut (Calidris minuta) a la desembocadura del riu Tordera 21/8/09. F. Xavier Macià Valverde i Xavi Larruy

Aquest divendres en F. Xavier Macià Valverde i en Xavi Larruy han vist un territ menut (Calidris minuta) juvenil a la desembocadura del riu Tordera.

divendres, 21 d’agost del 2009

Algunes notícies més per llegir 21/8/09...

Les entitats naturistes estudien emprendre accions legals contra l'ordenaça de Malgrat de Mar i rebutgen "guetos nudistes" a la platja
Malgrat Confidencial 21/8/09

Les entitats naturistes reclamen llibertat per poder anar despullat. És per això que rebutgen les ordenances de convivència ciutadana que preveuen multes per anar nu.
En aquest sentit, el president del Club Català de Naturisme, Joaquim Plana, ha explicat a MC que estan parlant amb el seu advocat per decidir si és convenient emprendre accions legals contra l’ordenança de civisme de Malgrat de Mar.
Aquesta norma preveu multes de fins a 200 euros per anar nu fora de les zones autoritzades, tot i que fins el moment mai s’ha sancionat ningú per aquest motiu. Plana explica que aquestes normatives municipals són il·legals ja que contradiuen lleis superiors com la resolució del Parlament de Catalunya que insta a treure totes les traves per a la pràctica del nudisme. A més recorda que la Constitució Espanyola prohibeix les normes basades en creences morals i que en la reforma del Codi Penal de 1995 es va abolir el delicte "d’escàndol públic".
Abans d’emprendre accions legals, però, l’entitat parlarà amb l’alcaldessa del municipi. Joaquim Plana i Conxita Campoy es reuniran el dia 4 de setembre.Des de la Federació Espanyola de Naturisme ja s’ha començat una batalla contra normatives que persegueixen el nudisme com ara l’ordenança municipal de Cádiz que preveu multes d’entre 100 i 750 euros per anar despullat.
Ara, aquesta lluita s’està iniciant a Catalunya contra ordenances de convivència com la de Malgrat de Mar .
Tant el Club Català de Naturisme com les entitats més importants de Catalunya a favor del dret a anar nu, coincideixen en una altra qüestió. Rebutgen la delimitació d’espais específics per a la pràctica del nudisme. Reclamen llibertat i manifesten que no volen que es facin guetos.
En aquest sentit, no els convenç la proposta d’Esquerra de Malgrat de Mar de delimitar un espai a la platja del municipi on poder anar nu.
El President del Club Català de Naturisme valora positivament que el grup vulgui fer alguna cosa per arreglar "aquesta incoherència d’una ordenança il·legal que pretén delimitar el nudisme quan per llei no es pot fer". Ara bé, diu que prefereixen "no separar espais i que el nudisme es practiqui amb llibertat i normalitat" tal i com s’ha fet fins ara, per exemple, a la zona del Delta de La Tordera.
Fa uns dies, Plana va visitar el municipi per conèixer de primera mà la situació. Ho va fer acompanyat de la regidora i portaveu d’Esquerra de Malgrat de Mar Teresa Verdaguer, qui li va expressar la necessitat de donar una solució als nudistes del Delta de La Tordera. Segons va dir-li Verdaguer, la proposta d’Esquerra va sorgir després que alguns banyistes els diguessin que se sentien atemorits davant la possibilitat que se’ls multés per anar nus.
Precisament, alguns dels usuaris d'aquest espai amb els qui ha pogut parlar MC, han manifestat no haver tingut mai cap problema per practicar el nudisme. Han dit desconèixer aquest punt de l'ordenança municipal i s'han manifestat contraris a la delimitació d'una zona exclusiva per a ells.Segons Joaquim Plana, la proposta d’Esquerra hauria de ser l’últim recurs. Abans "cal lluitar per eliminar aquest punt de l’ordenança de convivència ciutadana". La línia de pensament del Club Català de Naturisme coincideix amb la de la Federació Espanyola i amb el de les entitats més representatives en aquest àmbit que també defensen que es pugui anar nu amb total llibertat.
És el cas d’una altra de les entitats més actives en defensa de la nuesa, l’associació Addan, que també es manifesta contrària a la delimitació d’espais on poder anar despullats. L’entitat explica que, després de la despenalització de la nuesa, si es "volgués regular altre cop la nuesa i la lliure indumentària, caldria fer un altre decret de llei a nivell espanyol". Addan reclama a totes les persones que practiquen el nudisme que "no ens deixem enganyar, ni admetem guetos ni altres espais reservats, com no admetríem que es regulés l’estança a certs llocs de persones en funció del color dels seus ulls, de si són dones o homes (...) o a causa de qualsevol altra variable humana". Addan també fa esment a les Resolucions 245/V i 899/V del Parlament de Catalunya que insten a suprimir els obstacles reglamentaris que impedeixen l’expressió en nuesa de les persones.Un cas particular, pel que fa a les entitats naturistes catalanes, és el de l’Associació Amics de la Platja del Torn. Aquesta entitat ha estat i és una de mes més actives en defensar el dret a anar despullat i a que no hi hagi cap impediment legal per poder anar-hi. Igual que el Club Català de Naturisme és membre de la Federació Espanyola. La seva història, però, està completament lligada a un espai ben delimitat: la platja del Torn, prop de l’Hospitalet de l’Infant (Tarragona).
Tal i com expliquen, l’entitat es va formar "per defensar-se d’una Administració adversa al nudisme i del propietari del terreny que envolta la platja que posava molts obstacles per accedir-hi". Amb la seva lluita van aconseguir que les administracions s’obrissin a la promoció i la defensa del naturisme. Actualment, lamenten que, tot plegat, pugui tornar enere en alguns municipis. També van fer canviar de parer el propietari dels terrenys annexos a la platja que no només va eliminar tots els obstacles sinó que va veure-hi una oportunitat de negoci i va obrir un càmping naturista. A més la zona ha estat declarada "Espai Natural Protegit".

Finalitza l'alerta per l'onada de calor però continua el risc d'incendi
Diari Maresme 21/8/09

.

El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (Cecat) va desactivar ahir dijous, a última hora de la tarda, la fase d'alerta del Pla de Protecció Civil de Catalunya (Procicat) per l'onada de calor.

Descens tèrmic

Les previsions del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) indiquen que durant els dos propers dies les temperatures baixaran de manera lenta i progressiva, tot i que diumenge i dilluns tornaran a pujar lleugerament, però sense arribar als valors dels darrers dies.

Risc d'incendi

Malgrat que les previsions indiquen aquest lleuger descens tèrmic, continua havent-hi un alt risc d'incendi forestal. Per aquest motiu, Protecció civil manté la fase d'alerta de l'Infocat i ha amplicat la restricció de les activitats a les zones forestals. Per la seva banda, la Direcció General de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge ha ampliat l'àmbit territorial on s'han denegat les autoritzacions de fer foc i prohibeix les activitats de risc d'incendi, els treballs que generin restes vegetals i les activitats recreatives en zona forestal del Maresme i d'altres comarques catalanes.

Calella i Pineda de Mar prometen als veïns de Can Carreras que resoldran quaranta anys de deficiències
El Punt 21/8/09

Els dos consistoris volen normalitzar la urbanització, on viuen 800 persones

La urbanització de Can Carreras, a cavall de Pineda i Calella. Foto: T.M.

La urbanització de Can Carreras, a cavall de Calella i Pineda, podria encetar finalment la via de solució als problemes que arrossega des de fa quaranta anys. La nova llei d'urbanitzacions i, en especial, els ajuts econòmics que se'n deriven per posar-se al dia, han fet decidir els dos alcaldes, que ahir es van reunir amb els veïns per exposar-los la nova situació i les demandes a resoldre. La més important: un sistema de sanejament que posi fi a l'abocament de les aigües brutes a la muntanya.

La urbanització de Can Carreras ha estat històricament el problema no resolt de Calella i Pineda. Compartir una urbanització no legalitzada ha tibat les relacions i ha eternitzat les millores quan la comunicació entre els dos ajuntaments no era l'adequada. Finalment, i aprofitant la recent aprovació de la nova llei d'urbanitzacions pel Parlament, els dos municipis han decidit posar fil a l'agulla. La llei pretén reconèixer les urbanitzacions en els planejaments urbanístics, dotar-les d'instruments de gestió perquè es puguin incorporar en el sistema urbà i facilitar que aconsegueixin els serveis bàsics, com ara xarxa d'aigua i clavegueram. Per poder facilitar el procés, el govern ha obert una línia d'ajuts a fons perdut per valor de 10 milions d'euros anuals que servirà per portar a terme una vintena d'actuacions.

Reunió amb els veïns

Ahir a la tarda, l'alcalde de Pineda, Xavier Amor (PSC), i el de Calella, Josep Maia Juhé (PSC), van oficialitzar la proposta de col·laboració fent una reunió amb els veïns. Actualment hi viuen unes 800 persones i moltes d'elles s'hi han acabat instal·lant com a primera residència. El president de l'associació de veïns Raül Gutiérrez explicava que la trobada havia estat «molt positiva». «Els dos alcaldes s'han compromès a sol·licitar un ajut econòmic a la Generalitat per poder desenvolupar un pla de millores a la zona», recorda Gutiérrez, que hi afegeix que «en cas de no obtenir els diners, han assegurat que els mateixos consistoris assumirien la despesa». La principal mancança que destaquen els veïns és l'absència d'un clavegueram en condicions que provoca l'abocament de les aigües brutes a la muntanya. La il·luminació dels carrers i la construcció de voreres també s'inclouen dins el paquet de peticions. Segons Gutiérrez, els veïns «són conscients» que hauran d'assumir part de la despesa que ocasionin les millores previstes. «Fa molts anys que les reclamem», afirma.

Medi Ambient substitueix els eucaliptus per espècies autòctones a una finca de Fuirosos
L’Actualitat del Baix Montseny 21/8/09

El Departament de Medi Ambient ha substituït els arbres de la finca d'eucaliptus més gran de Catalunya, situada a Ca n'Oller de Furiosos, al terme de Sant Celoni, per arbres d'espècies autòctones. Segons la Generalitat, aquest és el primer canvi d'espècie en un bosc d'eucaliptus que es fa a Catalunya, i la gestió que s'ha iniciat podrà servir de referència a altres propietats amb plantacions similars. Els treballs silvícoles i de reforestació que s'hi has desenvolupat han costat 281.000 euros, i, de moment, assenyala el Departament, "els planters s'han adaptat molt bé al medi".
Medi Ambient assegura que l'objectiu principal del projecte ha estat canviar l'espècie principal del bosc d'una manera progressiva "per aconseguir-ne un de millor adaptat ecològicament i amb una major biodiversitat, que respongui a les característiques ambientals de la zona i que augmenti la rendibilitat de la finca". Amb una plantació d'espècies autòctones adaptades al medi, assenyala, es vol compatibilitzar els diferents usos i funcions del bosc, com el productiu, el protector, el paisatgístic i de lleure, per assegurar-ne la pervivència al llarg dels anys.
Per a la plantació, s'han utilitzat 21.510 plançons d'alzina surera, pi pinastre, pi pinyer, cirerer, roure africà, castanyer, vern i freixe. En un primer moment, es van eliminar rebrots d'eucaliptus de 36 hectàrees de bosc i després es van plantar els plançons. En la resta de les hectàrees de la finca, es van realitzar altres treballs silvícoles i es va obrir una franja tallafocs per a la prevenció d'incendis. Fins ara, explica el Departament, s'han eliminat els eucaliptus que estaven pitjor adaptats i patien més els efectes de les gelades. D'aquí a uns anys, quan es vegi el resultat del canvi d'espècie, i amb els ingressos que generin noves tallades d'eucaliptus, continuaran els treballs de substitució, ja que segons Medi Ambient "és l'alternativa més viable econòmicament i ecològicament".
La finca Ca n'Oller de Furiosos va patir un incendi forestal l'any 1973 que va destruir l'arbrat en una superfície de 165 hectàrees. Un any després, es va començar a reforestar amb eucaliptus, ja que, en aquell temps, es van elaborar estudis de viabilitat d'aquesta espècie i se n'esperava un bon resultat. Amb la creació del Pla d'espais d'interès natural, l'any 1992, la finca va entrar a formar part de l'Espai d'Interès Nacional del Montnegre-Corredor, i l'any 2006 es va incloure dins dels espais proposats per formar part de la xarxa Natura 2000 de la regió mediterrània com a lloc d'importància comunitària (LIC). Aquest espai té diversos hàbitats d'interès comunitari com són vernedes, suredes, castanyedes i rouredes ibèriques de roure valencià i roure africà.
Amb el temps, però, segons el Departament, s'ha vist que els eucaliptus no estan del tot ben adaptats ecològicament a la zona, bàsicament perquè s'ha observat que, en uns rodals determinats, els eucaliptus no suporten les gelades que es produeixen amb una certa freqüència a la zona, i perquè el creixement és baix comparat amb l'esperat inicialment. També hi ha el condicionant que la rendibilitat de l'espècie s'ha reduït al llarg del temps.
A Catalunya, hi ha unes 2.500 hectàrees poblades amb plantacions d'eucaliptus. La majoria d'aquestes plantacions estan en la mateixa situació que la finca on treballa ara el Departament de Medi Ambient i Habitatge. En alguns casos, explica el govern català, hi ha hagut un abandonament perquè aprofitar els eucaliptus dóna als propietaris molt poc benefici i canviar d'espècie és molt costós econòmicament.

dijous, 20 d’agost del 2009

Òliba (Tyto alba) a Sant Cebrià de Fogars de la Selva 17/8/09. David Caballé

1 òliba (Tyto alba) escoltada per en David Caballé a Sant Cebrià de Fogars de la Selva aquest dilluns.

Falcons de la reina (Falco eleonorae) a Santa Susanna 16/8/09. David Caballé

Aquest diumenge en David Caballé observa mínim 5 falcons de la Reina (Falco eleonorae) a Santa Susanna (entre les urbanitzacions Can Torrent i La Vall), en vol crepuscular i capturant aliment en vol, varies fases.

També...

1 xot (Otus scops)
1 mallerenga petita (Parus ater)

Enganyapastors (Caprimulgus europaeus) a Pagès de Dalt (Breda) 18/8/09. David Caballé

2 enganyapastors (Caprimulgus europaeus) a Pagès de Dalt (Breda) aquest dimarts observats per David Caballé.

Riu Tordera aigües avall del Perxistor (Fogars de la Selva) 10, 12 i 17/8/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

dilluns 10/8/09...

1 cuereta groga (Motacilla flava) en vol escoltada, primera observació postnupcial a la zona.

dimecres 12/8/09...

1 papamosques gris (Muscicapa striata)
>3 tallarols grossos (Sylvia borin)
1 durbec (Coccothraustes coccothraustes)
3 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)

dilluns 17/8/09...

1 aligot vesper (Pernis apivorus) volant riu amunt
4 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild) i diàriament observat
picot garser petit (Dendrocopos minor) quasi cada dia escoltat
durbecs (Coccothraustes coccothraustes) quasi cada dia escoltats

Les Llobateres (Sant Celoni) 11, 13 i 16/8/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

dimarts 11/8/09...

3 martinets blancs (Egretta garzetta)
1 àguila marcenca (Circaetus gallicus)

dijous 13/8/09...

3 esplugabous (Bubulcus ibis), primera observació postnupcial
7 martinets blancs (Egretta garzetta)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
3 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
3 corriols petits (Charadrius dubius)
6 xivitones (Actitis hypoleucos)

diumenge 16/8/09...

2 oca egípcia (Alopochen aegyptiaca)
3 esplugabous (Bubulcus ibis)
8 martinets blancs (Egretta garzetta)
3 bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 agró roig (Ardea purpurea)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
4 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
1 corriol petit (Charadrius dubius)
2 xivites (Tringa ochropus)

dimecres, 19 d’agost del 2009

diumenge, 16 d’agost del 2009

Algunes curiositats sobre les tortugues aquàtiques de l’estany de Cal Raba (Tordera) 15/8/09

Una de les tortugues de rierol (Mauremys leprosa) capturades avui...
.


Durant tota la setmana s’ha realitzat un seguiment intensiu de l’estany de Cal Raba (Tordera) dins el treball iniciat l’any passat d’estudi i seguiment dels quelonis aquàtics de la baixa Tordera, mitjançant trampes, captures manuals i observació d’exemplars assolellant-se, i a tots i cadascun dels racons de l’espai. Com a resultats parcials més significatius d’aquest any a aquest estany...

S’han invertit les proporcions entre les espècies autòctones (Mauremys leprosa i Emys orbicularis) i les al·lòctones (Trachemys scripta), essent aquest any més abundant les primeres, mentre que l’any passat ho eren les al·lòctones, i gràcies a les abundants captures realitzades.

No ha augmentat el nombre d’exemplars de les espècies autòctones, ja que majoritàriament s’han capturat exemplars marcats l’any passat. Les escasses captures d’exemplars sense marcar es corresponen segurament a comptabilitzats el 2008 mitjançant recompte visual però no capturats. A més, tots aquests exemplars han estat recapturats a l’igual que els de l’any passat vàries vegades fins que, aquests darrers dies, només es produïen recaptures. Així doncs, la població de tortugues de rierol (Mauremys leprosa) de l’estany de Cal Raba no supera els 34 exemplars, i la de tortugues d’estany (Emys orbicularis) es troba entre 4 i 6 exemplars diferents, tots adults i capturats o recapturats entre els dos anys.

L’èxit reproductiu d’enguany de les 2 espècies autòctones pressents a l’estany ha estat nul, amb cap nou nat (o exemplar nascut enguany) detectat durant les 4 setmanes de seguiment (en 4 mesos diferents). S’han detectat postes i nou nats de Trachemys scripta mesos enrere però no han sobreviscut i ara només es capturen o visualitzen exemplars adults. L’any passat per contra, la captura de nou nats de Mauremys leprosa i de Trachemys scripta es va donar al llarg dels mesos.

Per contra, ha hagut una elevada supervivència dels exemplars de Mauremys leprosa marcats l’any passat com a nou nats i que han estat recapturats enguany amb un creixement important.

La presència durant més temps d’aigua a l’estany i l’augment del nivell de l’aigua a tot l’estany no sembla haver contribuït a l’èxit reproductor però sí a la supervivència dels nou nats de l’any passat, mentre que l’any passat es va detectar una manca absoluta d’exemplars de curta edat coincidint amb els llargs períodes de sequera que van deixar sense aigua a l’estany durant la major part de l’any.

Pel que fa a les tortugues d’estany (Emys orbicularis), es constata un any més la seva presència a l’estany, tant mascles com femelles, però també la seva manca de reproducció, essent tots els exemplars adults.

Degut a la presència a l’espai d’hàbitats idonis per a la supervivència i reproducció de les dues espècies autòctones, i d’una variada i abundant font d’aliment, s’apunten com a possibles causes de la nul·la reproducció d’enguany... o l’inundació de les zones de posta degut a les importants pluges d’enguany, o una elevada depredació de postes principalment degut a l’assentament aquest any a l’espai d’una important població de senglars (Sus scrofa).

La absència cada vegada major d’exemplars de Trachemys scripta, implica una major observació d’exemplars autòctons assolellant-se (que no implica un major nombre a l’espai) i, suposadament, una menor competència pels recursos tròfics i d’espais idonis d’assolellament. Aquest fet però no es pot assegurar fins que no es pugui detectar una millora en les poblacions autòctones, tant en nombre d’exemplars com en la seva relació d’edats, i no relacionada amb la pèrdua de postes.

Un any més, es constata l’aïllament actual d’aquest estany amb la resta de masses d’aigua amb presencia de quelonis aquàtics, principalment el riu Tordera, sense cap recaptura d’exemplars marcats a l’estany fora d’aquest, i amb una única recaptura d’un exemplar de Mauremys leprosa marcat l’any passat a l’estació d’aforament de Fogars de la Selva però que segurament hagi estat capturat primer i alliberat desprès d’un lloc a l’altre. Això es degut a que totes dues localitats són zones importants de retirada i alliberament d’exemplars degut a la seva elevada freqüentació. Per contra, a altres espais de la baixa Tordera es continuen detectant desplaçaments tant entre les masses d’aigua i els trams de riu adjacents, com entre diferents trams de riu. Aquest fet també pot ser la causa de la diferenciació existent entre les estructures de població de Mauremys leprosa de Cal Raba (amb abundants adults enfront escassetat de juvenils i absència de grups d’edats intermedis) i la resta de masses d’aigua estudiades (amb abundants juvenils i presència de tots els grups d’edats), ja que no existeix una connexió entre poblacions que permeti corregir aquesta diferència.

Cara l’any vinent es recomanable continuar amb les captures de tortugues aquàtiques exòtiques, ja que el mètode ha estat molt efectiu (malgrat implicar un elevat esforç personal, el descens de Trachemys scripta a l’estany de Cal Raba ha estat espectacular) i que malauradament encara s’observen alguns exemplars nedant o assolellant-se. Per altre banda, la irrupció cada vegada major d’espècies exòtiques als mercats locals autoritzats i l’augment de la població del municipi, indiquen un necessari seguiment i control d’aquestes espècies al medi natural degut al fort impacte negatiu que causen a les autòctones i a l’hàbitat. Les senyalitzacions al respecte, l’informació a la ciutadania o la sensibilització mitjançant xerrades o sortides, han resultat mesures ineficaces a altres espais on s’han aplicat degut a una manca de gestió (vigilància, continuïtat de les actuacions,...), a l’augment del negoci amb les espècies exòtiques, a la inexistència d’un centre de recollida de mascotes accessible a la població (proper), i a l’impossibilitat d’arribar a tota la població, principalment a aquella que ignora les senyalitzacions i que mostra una manca absoluta de voluntat o respecte.

Referent a les espècies autòctones, tant Mauremys leprosa com Emys orbicularis, és necessari continuar amb el seu seguiment a l’igual que al conjunt de espais de la Baixa Tordera per poder respondre a tots els interrogants apareguts i per poder conèixer i resoldre les problemàtiques que afecten a la seva supervivència. Especialment important és conèixer les causes de la manca d’èxit reproductor d’Emys orbicularis i definir més acuradament una relació entre l’èxit reproductor de Mauremys leprosa i el règim hídric de l’estany. Altre factor important és determinar la relació entre les poblacions de quelonis aquàtics i la recent aparició de senglars (Sus scrofa) i la seva possible incompatibilitat a un espai tan reduït com aquest. En aquest darrer cas s’ha d’estudiar la possibilitat de controlar la seva població mitjançant actuacions amb l’associació de caçadors, l’ajuntament i els cossos de seguretat degut a que l’espai es troba a una zona de seguretat i adjacent a una via de comunicació i una zona habitada.

Es descarta la possibilitat d’un reforç de les poblacions autòctones amb exemplars d’espais excedents (localitzats i també estudiats enguany) degut a la supervivència dels exemplars adults reproductors presents a l’estany i fins que no es determinin i corregeixin les causes de manca d’èxit reproductor d’aquestes.

Per contra, és molt recomanable corregir les causes d’impermeabilitat de l’espai que aquests darrers anys han provocat l’aïllament de l’estany amb el riu Tordera (manca de connectivitat amb la principal massa d’aigua amb presència de quelonis aquàtics autòctons i eix principal de desplaçaments d’exemplars entre diferents masses d’aigua de la Conca del Tordera). Degut a que no s’han adoptat cap mena de mesures correctores a les diferents i abundants actuacions urbanístiques de l’entorn adjacent a l’estany de Cal Raba durant els darrers anys, a la degradació dels cursos d’aigua propers, a l’augment d’elements artificials (tanques metàl·liques o d’obra principalment) entre l’estany i el riu, així com a les diferents activitats irregulars aparegudes en terrenys intermedis entre les dues masses d’aigua, és necessària l’adopció de mesures que possibilitin el correcte desplaçament de la fauna, ja sigui amb la retirada o adaptació d’elements artificials, ja sigui amb la recuperació ecològica del curs d’aigua que connecta l’estany amb el riu, o mitjançant la creació de passos de fauna que facin permeables les vies de comunicació (via del tren, principalment).

Altre factor a tenir en compte, però que sobrepassa l’àmbit de l’estany, és l’ús dels espais aquàtics protegits per part de la població, especialment la manca de regulació i gestió que pateixen tots i cadascun dels espais i que afecta molt negativament tan a la fauna autòctona local com a l’hàbitat.

Pel que fa a la qualitat de l’aigua, no s’ha detectat cap afectació important, ni sobre la massa d’aigua, ni sobre la fauna aquàtica, que és molt variada i algunes espècies d’amfibis i macroinvertebrats són molt abundants. La abundància i permanència d’aigua a l’estany ve donada per la precipitació local, amb la recollida per un torrent i emmagatzemada a la depressió que conforma l’estany. El seu assecament estival permet l’absència de peixos a l’estany (factor molt positiu per als amfibis i rèptils), però no evita la presència i abundància de crancs vermells americans (Procambarus clarkii) que també afecten a la resta d’espècies aquàtiques, a l’hàbitat i a la qualitat de l’aigua quan aquesta escasseja.

Malgrat sigui una empresa impossible l’eliminació total del cranc vermell americà, es podria estudiar la possibilitat d’una retirada important d’exemplars periòdica, ja que s’ha demostrat fàcil i efectiva a altres espais aquàtics (fent disminuir considerablement la seva densitat i millorant la qualitat de l’aigua i les poblacions de moltes espècies aquàtiques d’amfibis i macroinvertebrats), ja que l’estany de Cal Raba és un espai actualment aïllat d’altres masses d’aigua (motiu pel qual la seva efectivitat és major i més duradora), i ja que s’afavoriria no només a les poblacions de quelonis aquàtics autòctons, també a la resta d’espècies animals i vegetals de l’espai.

Per últim, cal ressaltat l’absoluta manca d’interès de totes i cadascuna de les administracions competents, directa o indirectament, envers les tortugues aquàtiques autòctones i les zones humides protegides de Tordera, l’estany de Cal Raba inclòs. Malgrat existir una legislació per a la protecció d’aquestes espècies i d’aquests espais, tant a nivell europeu, autonòmic o municipal, la realitat és que no existeix cap voluntat d’aplicar-la per part de cap de les administracions. Tot al contrari, existeix una voluntat de transformar aquests espais en zones lúdiques sense cap mena de gestió encaminada a la protecció dels seus valors naturals, i molt preocupant és la manca de coneixement i d’interès que mostren els tècnics, funcionaris i càrrecs de les diferents Administracions i Departaments, i alguns privats, sobre els quelonis aquàtics, sobre la seva distribució i sobre els seus requeriments ecològics, però que decideixen sobre la gestió i/o protecció d’aquests espais aquàtics.
.
Rastres de senglars (Sus scrofa) a l'estany...
.

Una de les granotes verdes (Pelophylax perezi) d'avui...

granotes pintades (Discoglossus pictus)...