divendres, 27 de maig del 2016

Capçalera de la Riera de Pineda (Montnegre, Tordera) 27/5/2016


La capçalera de la Riera de Pineda és una imponent massa forestal dominada per alzinars i suredes amb arboç, amb roures, castanyers, cirerers i verns aïllats o formant petites clapes, al vessant marítim d'Hortsavinyà (Tordera). Al vessant interior, a l'altre banda del Turó de la Grimola (625m), neix la Riera de Furiosos que recull les aigües cap a La Tordera entre Sant Celoni i Fogars de la Selva.


Aquesta tarda com a més destacat...

1 Serp verda (Malpolon monspessulanus) de grans dimensions creuant el camí a gran velocitat
unes 25 Sargantanes cuallargues (Psammodromus algirus)
mínim 1 Sargantana roquera (Podarcis muralis) mascle
mínim 12 Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)

3 Aligots vespers (Pernis apivorus) planejant junt a gran alçada
1 Astor (Accipiter gentilis)
2 Picots garsers grossos (Dendrocopos major)
Tudons (Columba palumbus)
Merles (Turdus merula)
Gaigs (Garrulus glandarius)
... entre molts altres.

Sargantana cuallarga (Psammodromus algirus)

Sargantana iberoprovençal (Podarcis liolepis)

Aligots vespers (Pernis apivorus)

Algunes imatges de la capçalera de la Riera de Pineda...























La temperatura mitjana a Catalunya ha augmentat 1,55ºC des de 1950. Gencat 27/5/2016

La temperatura mitjana a Catalunya ha augmentat 1,55ºC des de 1950
Gencat 27/5/2016

El Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics revela que l’estiu és l’estació de l’any que proporciona una variació més marcada durant els darrers 66 anys

A la zona de l’Estartit, el nivell del mar ha augmentat 3,6 cm/decenni (1990-2015) i la temperatura de l’aigua del mar en els primers 50 metres de fondària ha augmentat a un ritme de 0,3 °C/decenni (1974-2015)

Evolució de la temperatura mitjana anual per al període 1950-2015 i per al conjunt de Catalunya. Els valors s'expressen com a anomalies respecte el període de referència 1961-1990, i la corba negra indica un filtre gaussià de 13 membres.

Evolució de la precipitació anual per al conjunt de Catalunya i per al període 1950-2015. Els valors s'expressen com a % respecte a la mitjana del període de referència 1961-1990, i la corba negra indica un filtre gaussià de 13 membres.

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha publicat la novena edició del Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC-2015), que avalua l’evolució recent del clima de Catalunya a partir de l’anàlisi de diferents indicadors de canvi i variabilitat climàtics.
 
En aquest butlletí s’utilitzen sèries climàtiques d’àmplia cobertura temporal que han superat rigoroses tècniques d’anàlisi de qualitat i d’homogeneïtat i que asseguren una bona anàlisi de l’evolució del clima a Catalunya. A banda d’actualitzar els resultats amb les dades corresponents al 2015, enguany s’ha continuat ampliant el nombre de sèries, disposant actualment de 24 sèries de temperatura i 71 de precipitació que cobreixen el període 1950-2015 i que són un bon testimoni del canvi climàtic apreciat al conjunt del país.
 
Lleugera disminució de la precipitació
 
Com a resultats generals per al període 1950-2015, s’aprecia que la temperatura mitjana anual de Catalunya s’ha incrementat a un ritme de +0,23 °C/decenni (valor estadísticament significatiu), mentre que la precipitació mitjana anual mostra una lleugera tendència a la reducció, -1,5 % per decenni (valor sense significació estadística). Totes les estacions de l’any presenten una tendència estadísticament significativa a l’augment de la temperatura, més marcat a l’estiu (+0,34 °C/decenni) i menys marcat a l’hivern (+0,17 °C/decenni). Quant a la precipitació, l’única estació de l’any amb una tendència estadísticament significativa és l’estiu, amb una disminució de la precipitació de -4,5 % per decenni.
 
 
El nivell del mar a l’Estartit ha augmentat 3,6 cm/decenni en els darrers 26 anys (1990-2015), i la temperatura de l’aigua del mar en els primers 50 metres de fondària, també a l’Estartit, ha augmentat a un ritme de +0,3 °C/decenni en els darrers 42 anys (període 1974-2015).
 
En el BAIC 2015 es mostra també el resultat de calcular els índexs climàtics a 24 sèries de temperatura i precipitació repartides pel territori i cobrint el període 1950-2015. Aquests índexs aporten informació sobre l’evolució dels extrems climàtics i es basen en l’anàlisi de dades a resolució diària. Com a resum, les 24 sèries indiquen una tendència clara i significativa d’aquells índexs que reflecteixen millor l’augment de la temperatura experimentat, però no ofereixen resultats concloents i generalitzables en relació a la precipitació.
 
Concretament hi ha quatre índexs (“Dies d’estiu”, “Nits càlides”, “Dies càlids” i “Indicador de durada de ratxa càlida”) que presenten tendències positives estadísticament significatives en totes les sèries estudiades. Els índexs “Dies freds” i “Nits fredes” mostren una tendència clara a la disminució pràcticament arreu. A destacar també els increments (significatius a gairebé tot el territori) experimentats en els índexs “Dies de calor”, “Nits tropicals”, “Màxima de la temperatura màxima” i “Amplitud tèrmica anual”. La resta dels índexs relacionats amb la temperatura donen, en general, tendències comunes per a totes les sèries estudiades, encara que no tots els resultats arriben al nivell de significació estadística demanat.
 
Dos observatoris històrics
 
Es presenta també l’evolució de 30 índexs climàtics relacionats amb la temperatura i la precipitació als dos punts amb les sèries més llargues i completes del país:l’Observatori de l’Ebre (1905-2015) i l’Observatori Fabra (1913-2015).  Hi ha alguns índexs que presenten una tendència estadísticament significativa i del mateix signe a ambdós observatoris; així, disminueixen els índexs “Dies de glaçada”, “Nits fredes”, “Dies freds” i “Indicador de durada de ratxa freda”, i augmenten els índexs “Dies d’estiu”, “Nits tropicals”, “Màxima de la temperatura màxima”, “Mínima de la temperatura màxima”, “Mínima de la temperatura mínima”, “Nits càlides”, “Dies càlids”, “Indicador de la durada de la ratxa càlida” i “Amplitud tèrmica anual”.
 
També es detecta un augment significatiu en les hores de sol efectives (per al període comú 1968-2015). Pel que fa als índexs relacionats amb la precipitació, només s’observa coincidència dels dos observatoris en la tendència positiva (augment) estadísticament significativa de l’”Índex simple d’intensitat diària”.
 
A la pàgina web de l’SMC (http://www.meteo.cat/wpweb/climatologia) es pot consultar un resum executiu del BAIC-2015, així com la totalitat de l’informe desgranat per capítols.

Blanes aposta per treure sorra de la llera de la Tordera per les seves platges. Ràdio Tordera 27/5/2016

Blanes aposta per treure sorra de la llera de la Tordera per les seves platges
Ràdio Tordera 27/5/2016


Continua la polèmica sobre el projecte de regenerar les platges de Blanes. L’alcalde de la població selvatana, Miquel Lupiáñez, va remarcar que només es tracta d’un estudi i que és fruit de la petició que el consistori va fer al Ministeri de Medi Ambient per posar fi al problema de la sorra a les platges del municipi. Aquest estudi contempla diverses opcions. Per una banda, la construcció de dos dics de 130 metres de llarg, a una profunditat d’un centenar de metres, per contenir la sorra. Per altra banda, l’aportació de sorra o bé des del fons marí d’Arenys de Mar (d’un banc de sorra de darrera el port) o bé de la llera del riu Tordera.  Segons l’alcalde, el consistori no veu bé l’opció dels murs de contenció perquè sobresurten un metre i mig per sobre de l’aigua i això «trenca l’encant» de la platja de s’Abanell. També veu molt costós extreure sorra d’Arenys i portar-la en camions fins a Blanes. Per això, creu que l’opció més factible seria la d’extreure sorra de la llera de la Tordera.

El projecte vol extreure 100.000 metres cúbics de sorra de la Tordera i 50.000 més del port d’Arenys. Per tal de poder-ho fer amb garanties, Blanes ha demanat al Ministeri un informe d’impacte ambiental. D’aquesta manera, vol aconseguir l’aval de l’Agència Catalana de l’Aigua per tal que doni el vistiplau a l’operació. D’ altra banda, aquesta setmana els municipis de l’alt Maresme, entre ells Tordera, amb el suport del Consell Comarcal, han comunicat que s’oposen frontalment a qualsevol actuació. La comarca demana una «solució global», enlloc d’improvisar solucions puntuals per a moments especials.

Falcó mostatxut (Falco subbuteo) a Pineda de Mar 27/5/2016

Els darrers anys sempre es pot veure al Falcó mostatxut (Falco subbuteo) entre el Turó de la Guàrdia i Montpalau (Pineda de Mar), i aquest any tampoc a fallat... aquest matí hi havia un sobrevolant i menjant odonats en vol per sobre de Pinemar i el turó de la Guàrdia.

També 1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus) per la zona direcció la Riera de Pineda, entre altres.

dijous, 26 de maig del 2016

Sibocs (Caprimulgus ruficollis) a Arenys de Mar 23/5/2016. Enric Badosa. Font: ornitho.cat

2 Sibocs (Caprimulgus ruficollis) a Arenys de Mar el passat 23/5/2016.

Font: www.ornitho.cat
Observador: Enric Badosa

A Twitter ahir 25/5/2016...


El cant del siboc ja retruny cada nit, esdevenint la banda sonora de les nits d'estiu d'Arenys de Mar

Observació d'aus marines, mar endins davant Arenys de Mar 22/5/2016. Enric Badosa i Jose Manuel Arcos. Font: ornitho.cat

Observacions realitzades mar endins davant Arenys de Mar el passat diumenge 22/5/2016 per l'Enric Badosa i Jose Manuel Arcos...

5 Baldrigues cendroses (Calonectris diomedea)...


2 Baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
25 Baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)...




15 Ocells de tempesta (Hydrobates pelagicus)...





1 Paràsit gros (Stercorarius skua)...


5 Gavines corses (Larus audouinii)
15 Gavians argentats (Larus michahellis)

Font: www.ornitho.cat
Observadors: Enric Badosa i Jose Manuel Arcos
Fotografies: Enric Badosa

Més notícies sobre la regeneració de platges 25/5/2016

L'alcalde de Pineda vol una reunió amb la delegada del Ministeri de Costes a Barcelona, Maria Toledano
Ràdio Pineda 25/5/2016

L'Ajuntament de Pineda ha contractat una retroexcavadora per pujar sorra del bot de l'aigua. Foto: Ràdio Pineda

L'alcalde de Pineda, Xavier Amor, ha demanat una reunió amb la delegada del Ministeri de Costes a Barcelona, Maria Toledano. A la reunió, l'alcalde de Pineda li vol transmetre la preocupació per la manca de sorra a part del litoral pinedenc, però alhora també, per fer-li saber la postura contrària a extreure sorra del fons marí al Maresme. Xavier Amor ho ha explicat a Ràdio Pineda. L'Ajuntament de Pineda s'ha hagut de fer càrrec de les despeses per arranjar la Platja dels Pescadors. Els treballs els ha fet una màquina tipus oruga ja s'han hagut de moure tones de sorra. L'empresa que ha fet els treballs ha estat contractada per l'Ajuntament de Pineda. Un cop més, l'Ajuntament s'ha hagut de fer càrrec d'aquesta acció que és competència del Ministeri de Medi Ambient.
Recordem que el darrer temporal de llevant es va emportar molta sorra de la Platja dels Pescadors i es va crear un gran esglaó, igual que va passar l'any passat. En algun tram hi havia una esglaó de prop d'un metre d'alçada. La solució ha passat novament per pujar sorra de baix cap a dalt ja que el mar restableix diàriament la falta de sorra al bot de l'aigua.
Aquesta acció permet ara afrontar amb una millor imatge i seguretat la temporada d'estiu a la Platja dels Pescadors.

Tordera es mostra contrària a l’extracció de sorra de la llera del riu per a la regeneració de la platja de Blanes
Ràdio Tordera 25/5/2016


Els municipis de l’Alt Maresme, amb el suport del Consell Comarcal, s’oposen frontalment a qualsevol actuació de regeneració de platges que suposi tornar a dragar, un any més, el fons marí. La Comissió del Litoral es va reunir ahir d’urgència després que alguns municipis hagin rebut una comunicació del Ministeri de Medi Ambient anunciant l’extracció de 150.000 metres cúbics de sorra de port d’Arenys i de la llera de la Tordera per a la regeneració de la platja de Blanes. L’impacte mediambiental en l’ecosistema, la manca de diàleg per part del Ministeri a l’hora d’escoltar les reivindicacions del territori i la manca d’una solució global per al litoral que eviti la continua adopció de mesures puntuals són els principals arguments de les al·legacions que els ajuntaments presentaran al projecte. Tordera va ser representada en la reunió per el regidor Àngel Pous. En declaracions a la nostra emissora, parlava sobre quina afectació podria tenir per Tordera l’extracció de sorra a la llera del riu.

Tordera demana un política més global de la conca i la costa marina. En aquest sentit, Àngel Pous demana que la llera de la Tordera no es toqui.

La Comissió del Litoral del Consell comarcal del Maresme vol enviar un “missatge d’unitat” del territori en front del darrer projecte que el Ministeri de Medi Ambient preveu dur a terme a la costa maresme, amb l’extracció de sorra per a la regeneració de la platja de Blanes. El projecte vol extreure 100.000 metres cúbics de sorra de la Tordera i 50.000 més del port d’Arenys. En paraules del president comarcal Miquel Àngel Martínez, cal “unir voluntats i generar sinèrgies” per actuar en “defensa del front marítim” i per demanar que la regeneració de les platges es faci sense que hi hagi impacte en el fons marí, com han denunciat els representants d’ajuntament de l’alt Maresme, com Arenys, Tordera, Malgrat de Mar o Santa Susanna.

La plataforma Preservem el Litoral reclama la suspensió del dragatge marí ja que assegura que ha representat la desaparició de la petxina lluenta de la costa del Maresme. La plataforma qüestiona també l’extracció de sorra que es planteja fer a la Tordera. Tampoc aproven la construcció dels dos dics de 130 metres de llarg per contenir la sorra.

dimecres, 25 de maig del 2016

Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) amb anella a Sant Pol de Mar 24/5/2016. Demèter. Font: Twitter




dues aus q vaig veure a St Pol,identificades mb E48 i E18,es podria saber si són locals o migrants?,d'on?


Bones! E18 i E48 van ser anellats l'any passat a Arenys de Mar, 10/9/15 i 1/9/16 respectivament.

Niu d¡orenetes vulgars (Hirundo rustica) a Tordera 25/5/2016. Meteotordera


a l'espera a que neixin les orenetes de tinc al meu garatge

Com carregar-se un riu natural i protegit Part I, 25/5/2016

Ja fa molts anys que denuncio l'intent d'uns personatges per convertir la Tordera (riu encara natural i protegit) en un passeig fluvial per interessos personals, econòmics i empresarials en decrimentas dels valors naturals i la biodiversitat del riu, les seves maniobres i l'ús erroni que fan de la "natura" per carregar-se-la amb l'excusa d'un ´"ús social" com objectiu, no com eina per a la protecció de l'entorn.

Els propers dies publicaré un text on tothom sabrà quí, com i per què està darrera d'aquesta terrible notícia per a la Tordera i per a totes les espècies "protegides" que hi viuen ...

Una via verda unirà el Montseny amb la desembocadura de la Tordera
El9nou.cat 25/5/2016

Montseny ja ha recuperat un antic camí que unia el nucli amb les masies inclòs dins la ruta

El mapa de la Tourdera

Ferran Polo 
Diversos ajuntaments vallesans s’han unit al projecte impulsat pel Consell Comarcal de la Selva per crear una ruta per fer a peu i amb bicicleta que vagi des de la desembocadura de la Tordera, a Blanes, fins al seu naixement a la Font Bona, al Coll de Sant Marçal.
Els ajuntaments de Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Montseny i Fogars s’han unit al projecte impulsat pel Consell Comarcal de la Selva per crear una ruta per fer a peu i amb bicicleta que vagi des de la desembocadura de la Tordera, a Blanes, fins al seu naixement a la Font Bona, al Coll de Sant Marçal.

Serà La Tourdera, ruta de la Tordera i la riera d’Arbúcies que s’anirà posant en marxa en funció del ritme inversor dels 15 ajuntaments que s’ha implicat en el projecte i que aniran assumint les inversions dins de cada terme. Amb tot, s’espera que la ruta pugui tenir tot el seu recorregut complet entre el 2017 i el 2018. El projecte s’ha presentat a la Unió Europea per aconseguir finançament a través dels fons Feder. Això permetria donar-li un impuls i accelerar l’execució de les obres.

A la capçalera, La Tourdera resseguirà el curs del riu però tindrà un segon recorregut a través de la riera d’Arbúcies. Tots dos circuits s’uniran a la part alta del massís del Montseny i generaran un itinerari circular al voltant de la banda de ponent del Parc Natural (vegeu mapa adjunt). Això farà que el recorregut, d’uns 60 quilòmetres en total, tingui dos sectors clarament diferenciats: la part baixa pensada per a un públic familiar i de qualsevol edat i trams més exigents per a ciclistes o senderistes més preparats de Sant Esteve o d’Arbúcies fins al naixement del riu.

En la majoria de trams, La Tourdera aprofitarà camins ja existents, sempre amb un trànsit motoritzat nul o molt reduït. Al tram alt, la ruta tindrà algunes zones amb camins diferenciats per a senderistes, que poden passar per corriols més estrets, i per a ciclistes, que es desviaran per pistes o trams de carretera amb poca circulació. També es preveu la instal·lació d’una senyalització unitària –al Montseny s’adapta a les característiques de la senyalització específica del Parc Natural– i de tanques o altres elements de protecció i passeres allà on sigui necessari per les característiques del camí.

En altres punts, es recuperaran camins que s’han anat perdent amb els anys després de caure en desús. Això passa a Montseny, que ha estat el primer ajuntament que ha actuat per condicionar un camí que forma part del recorregut. És l’antic camí que anava des del nucli de Montseny cap a Sant Marçal i les masies que hi ha a la part alta del terme i que es va deixar de fer servir després de la construcció de la carretera cap a Collformic, als anys quaranta. L’actuació ha permès netejar la vegetació que cobria el camí, retirar algunes pedres i reparar trams on hi havia hagut esllavissades. En altres sectors, s’aprofita el sender GR 5-2, ja marcat. Ara, l’Ajuntament està pendent d’instal·lar la senyalització amb la imatge específica de La Tourdera, que serà comuna per a tota la ruta. “En alguns punts, coincidiran les dues senyalitzacions”, explica Alfons Planas, alcalde de Montseny, que destaca que aquesta serà “una ruta per fer en diversos dies per anar coneixent el territori”. Segons ell, també esdevindrà “un element de dinamització turística”.

L’alcalde de Santa Maria de Palautordera, Jordi Xena, valora La Tourdera com “un projecte de dinamització econòmica i turística de la zona” que aposta per unes activitats –el cicloturisme i senderisme– “que està en plena expansió”. El Consell Comarcal de la Selva va impulsar aquesta ruta de cicloturisme i senderisme per impulsar el turisme d’interior en una comarca molt condicionada per la potència de la costa amb Blanes, Lloret i Tossa. L’objectiu és donar un impuls a activitats econòmiques que ja existeixen (turisme rural o restaurants, per exemple) però també poder generar nous negocis com poden ser empreses de lloguer de bicicletes. També es vol que serveixi per posar en valor la millora ambiental del riu i el patrimoni que hi ha al seu entorn.

Els pobles de la «Ruta de la Tourdera» a punt per presentar el projecte al Feder
Naciodigital.cat 30/4/2016

 Els municipis implicats han celebrat una nova reunió de treball a Hostalric

 Jornada de treball a Hostalric sobre la Ruta de la Tourdera. | Aj. Hostalric

Alcaldes, regidors i tècnics de turisme han portat a terme una nova jornada de treball a Hostalric sobre el projecte de la Ruta de la Tourdera que des de fa temps estan treballant conjuntament els municipis del Baix Montseny (Vallès Oriental i la Selva) i també del Maresme travessats per la Tordera o els que tenen alguna riera que hi desemboca tenen clar que s'han de reiventar en aquests moments de crisi i aprofitar totes les eines que tenen al seu abast per enfortir els lligams entre pobles veïns, vertebrar el territori i, a ser possible, captar turistes per dinamitzar la seva economia.

En la jornada d'ahir al matí es va  analitzar la situació actual i acabar de preparar aquest projecte per presentar-lo al Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder), per tal de rebre suport econòmic que els permeti desenvolupar-lo. Aquesta ruta és una bona oportunitat turística mitjançant el senderisme i el cicloturisme, explica Josep Antoni Frias, alcalde d'Hostalric.

La idea impulsada bàsicament pel Consell Comarcal de la Selva i l'Ajuntament d'Hostalric i en la qual ja hi ha implicats quinze municipis desitjarien implantar una via verda fluvial que uniria Blanes amb el Montseny dissenyant un circuit tancat que permetria els turistes d'interior a fer diversos itineraris circulars que no necessàriament hauria de ser d'anada i tornada pel mateix camí.

Josep Anton Frias, alcalde d'Hostalric i un dels impulsors del projecte. Foto: DBM

--------------------------------------------------------------
Trobareu més informació sobre La Tourdera aquí...





La plaga del ‘Tomicus' afecta unes 800 hectàrees de pi. El Punt Avui 25/5/2016

La plaga del ‘Tomicus' afecta unes 800 hectàrees de pi
El Punt Avui 25/5/2016

El Consell Comarcal del Maresme acorda amb la Generalitat actuar conjuntament per mirar de reduir la plaga

Es buscarà la complicitat dels propietaris forestals per retirar la fusta morta


ELENA FERRAN - MATARÓ
El Maresme té la desgràcia de ser la primera zona de Catalunya afectada per la plaga del Tomicus. Es tracta d'un escarabat de pocs mil·límetres que està arrasant les pinedes, sobretot en aquells exemplars més debilitats, dels quals ataquen la fusta per dins fins a matar-los. L'estiu passat, tal com ja va avançar aquest diari, es va detectar l'afectació sobretot als boscos del Baix Maresme, on eren ben visibles les clapes d'arbres secs per culpa de l'escarabat barrinador, que asseca primer les fulles i després el tronc. Des del Consell Comarcal s'han donat les xifres de l'afectació a unes 800 hectàrees on el pi pinyer ja estaria mort. Això afectaria zones de bosc dels municipis de Cabrils, Cabrera de Mar, Argentona, Òrrius, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac, Canet de Mar i Sant Pol de Mar. L'enginyer de forest del Consell Comarcal, Oriol Bassa, assenyala que l'escarabat ataca els pins més dèbils, afectats per les sequeres i els sòls de sauló amb pocs nutrients. “No tots moriran però la meitat de les 6.300 hectàrees estan en perill”, alertava.

Boscos, en sòl privat

Per mirar d'aturar la invasió del Tomicus el Consell Comarcal elaborarà la cartografia digital per delimitar les finques afectades i contactar amb els propietaris. “S'ha de buscar la complicitat perquè si no es treu la fusta morta no hi ha manera d'aturar-lo”, indica. Per fer-ho, el Consell Comarcal i el Departament d'Agricultura i Medi Natural de la Generalitat han acordat actuar conjuntament per mirar de controlar la plaga. Una de les primeres accions serà definir un codi de bones pràctiques per lluitar-hi. Per retirar la fusta, explica Bassa, s'ha de fer a l'estiu o a l'hivern, però no al setembre, quan el cicle de l'insecte s'activa. “La fusta es pot triturar per a biomassa però millor fer-ho quan està hivernant”, assenyala. Els tècnics alerten que els arbres morts comporten un elevat risc d'incendi. Segons Bassa, al País Valencià, on també lluiten contra el Tomicus, el govern obliga els propietaris a retirar la fusta de les seves propietats.

LA FRASE

No moriran tots els pins, només els dèbils. Cal treure la fusta morta per evitar que es propagui
Oriol Bassa
TÈCNIC DE MEDI AMBIENT DEL CONSELL COMARCAL

LA XIFRA

6.300 Són les hectàrees de pi pinyer que hi ha a la comarca de les quals la meitat estaria en perill.

Clam per frenar l'extracció de sorra d'Arenys i la Tordera. Notícies 25/5/2016

Front comú del Maresme per frenar l'extracció de sorra del litoral
Nota de Premsa del Consell Comarcal del Maresme 25/5/2016


Clam per frenar l'extracció de sorra d'Arenys i la Tordera
El Punt Avui 25/5/2016

La comissió del Litoral del Consell Comarcal es reuneix d'urgència per acordar accions contra la proposta de l'Estat per regenerar la platja de Blanes

Que no es dragui el fons marí i s'analitzi el cost i l'eficàcia de l'actuació


ELENA FERRAN - MATARÓ
Rebuig unànime a la proposta de l'Estat de regenerar la platja de Blanes portant la sorra del riu Tordera i del fons marí extraient-la davant del port d'Arenys. La Comissió del Litoral que integren els diferents partits polítics així com la plataforma ciutadana Preservem el Litoral, es van reunir d'urgència ahir al migdia després que alguns municipis, com el d'Arenys de Mar i Malgrat de Mar hagin rebut l'informe del ministeri de Medi Ambient on s'explica l'actuació que es vol portar a terme. Tal i com va avançar fa una setmana la plataforma sorgida ara fa un any arran de l'extracció de sorra al port d'Arenys per portar fins a la platja de Malgrat de Mar, els ecologistes alertaven d'aquesta nova actuació per extreure altre cop sorra del fons marí a Arenys i 100.000 metres cúbics d'àrids a la llera de la Tordera.

L'alcaldessa d'Arenys de Mar, Annabel Moreno, (ERC) va manifestar que ja han fet les al·legacions perquè no es torni a dragar el fons marí davant el port per l'impacte ambiental i la repercussió pel sector pesquer. També han actuat en aquest sentit des de l'Ajuntament de Malgrat de Mar que també ha estat informat. En canvi, des del municipi de Tordera, on s'hauria de treure el volum més important de sorra amb camions per portar fins a Blanes, no han estat informats encara per part del ministeri, tot i que ja avancen que s'hi oposaran frontalment. “Actuem units en una direcció, i amb la plataforma farem un document perquè l'aprovin els municipis”, anunciava el president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez. Aprofitant l'ocasió reclamaran una vegada més reunir-se amb l'Estat i la Generalitat per tractar sobre l'estabilitat de les platges com vénen reclamant des del 2014 quan es va anunciar el pla d'actuacions a les platges del Maresme a llarg termini. “S'hi s'extreuen àrids de la Tordera això ens afecta segur com ja va passar fa anys enrere a les platges de més avall”, es queixava l'alcalde de Santa Susanna, Joan Campolier. Tots els representants a la comissió coincideixen en l'impacte ambiental del fons marí i de l'aqüífer del riu. “Qui aporta el sediment a la costa és la Tordera i no s'estan atacant les causes de la regressió dels sediments que té”, apuntava de la plataforma, Noemi Pineda. Des del comissionat es reclamaran explicacions a l'Agencia Catalana de l'Aigua sobre l'extracció d'àrids de la Tordera, on hi ha una moratòria i una franja protegida per la Xarxa Natura 2000. També es demanarà que no es dragui el fons marí i un anàlisi del cost i l'eficàcia de l'actuació per regenerar les platges de s'Abanell i la Marina de Blanes.

LES FRASES

Donem ple suport als ajuntaments afectats i exigim una visió més àmplia a la problemàtica
Miquel Àngel Martínez
PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME

No s'està actuant a les causes que a dia d'avui provoquen la regressió dels sediments
Noemí Pineda
MEMBRE PLATAFORMA PRESERVEM EL LITORAL

Espigons durs o geotèxtils

El 2014 es posava sobre la taula un seguit d'actuacions per posar sorra i espigons a diferents punts, sobretot a pobles del Baix Maresme. Els alcaldes hi donaven el vistiplau com una estratègia conjunta. Abans s'anunciava a corre-cuita i de manera urgent la regeneració a la platja de Malgrat de Mar i es posaven uns espigons tèxtils plens de sorra. Si la prova pilot exportada d'Europa funcionava podia servir per altres punts del litoral. A dia d'avui han quedat submergits i els experts diuen que cal més temps per valorar si retenen com cal la sorra. La construcció de nous espigons, com els dos dics de 130 metres de llarg, que ara es dibuixen a la platja de Blanes són un error, segons denuncien des de la plataforma Preservem el Litoral per l'erosió que creen a l'altre costat i l'impacte ambiental.
L'alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, manifestava fa uns dies a aquest diari que cal valorar l'impacte ambiental perquè són “massa invasius”. Defensava però l'aportació de sorra des de la Tordera per reomplir les platges del municipi.


El Punt Avui 25/5/2016


J.F - BLANES / MATARÓ
La petició de l'Ajuntament de Blanes que es reposi sorra a la platja de s'Abanell amb àrids del riu Tordera, en una zona no protegida per la Xarxa Natura 2000, no ha agradat als alcaldes de les poblacions de la comarca veïna i el Consell Comarcal del Maresme, que s'hi oposen.

Els alcaldes d'alguns municipis del Maresme i el president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez, troben molt perjudicial que la regeneració de platges inclogui tornar a dragar el fons marí.

Fa uns dies l'alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez (PSC), va demanar un informe al Servei de Costes perquè validi l'extracció de sorra de la Tordera, que l'Associació Catalana de l'Aigua (ACA) té paralitzada des del 2003 amb una moratòria. El consistori rebutja la proposta del Ministeri de fer uns dics per contenir els efectes de les llevantades.


Diari de Girona 25/5/2016

Els ajuntaments al·leguen l'impacte ambiental i la manca de diàleg per part del Ministeri de Medi Ambient

MATARÓ / BLANES | ACN / DDG Els alcaldes de l'alt Maresme, amb el suport del Consell Comarcal, s'oposen frontalment a qualsevol actuació de regeneració de platges que suposi tornar a dragar, un any més, el fons marí. La Comissió del Litoral va reunir-se d'urgència ahir arran de la voluntat del Ministeri de Medi Ambient d'extreure 150.000 metres cúbics de sorra de port d'Arenys i de la llera del Tordera per a la regeneració de la platja de Blanes. L'impacte mediambiental en l'ecosistema, la manca de diàleg per part del Ministeri a l'hora d'escoltar les reivindicacions del territori i la manca d'una solució global per al litoral que eviti la continua adopció de mesures puntuals són els principals arguments de les al·legacions que els ajuntaments presentaran al projecte.

El projecte vol extreure 100.000 metres cúbics de sorra de la Tordera i 50.000 més del port d'Arenys. L'alcaldessa d'Arenys de Mar, Annabel Moreno, va anunciar que el consistori ja ha presentat les al·legacions al projecte i adverteix que l'impacte de la draga en el fons marí afecta l'ecosistema i crea un «greu perjudici als pescadors» de la confraria de Sant Elm, que històricament s'han queixat d'aquests sistemes de regeneració de platges.

Un altre dels arguments dels alcaldes per rebutjar el projecte és la manca de diàleg amb el territori a l'hora d'impulsar actuacions d'aquestes característiques. També lamenten que després de dos anys no hagi hagut novetats en relació al projecte d'estabilitat de les platges, presentat el 2014, i que havia d'aportar solucions a llarg termini per a tot el territori.


-0:00

El segon tinent d'alcalde de Malgrat de Mar, Oliver Sánchez, va demanar al ministeri que treballi per a una «solució global», enlloc d'improvisar solucions puntuals per a moments especials.

L'alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, va remarcar ahir que només es tracta d'un estudi i que és fruit de la petició que el consistori va fer al Ministeri de Medi Ambient per posar fi al problema de la sorra a les platges del municipi. «És només un estudi, no és un projecte executiu i no hi ha actuacions previstes, no és imminent», va explicar Lupiáñez, que va assegurar que aquest estiu les platges estan «prou consolidades» i que, si no ve una llevantada forta, poden aguantar.

Blanes aposta per la Tordera
Aquest estudi contempla diverses opcions. Per una banda, la construcció de dos dics de 130 metres de llarg, a una profunditat d'un centenar de metres, per contenir la sorra. Per altra banda, l'aportació de sorra o bé des del fons marí d'Arenys de Mar (d'un banc de sorra de darrera el port) o bé de la llera del riu Tordera. «No podem seguir com fins ara, si ve una altra llevantada ens quedem sense platja i sense activitat econòmica», va lamentar.

Segons l'alcalde, el consistori no veu bé l'opció dels murs de contenció perquè sobresurten un metre i mig per sobre de l'aigua i això «trenca l'encant» de la platja de s'Abanell. També veu molt costós extreure sorra d'Arenys i portar-la en camions fins a Blanes. Per això, creu que l'opció més factible seria la d'extreure sorra de la llera de la Tordera.

Per tal de poder-ho fer amb garanties, ha demanat al Ministeri un informe d'impacte ambiental. D'aquesta manera, vol aconseguir l'aval de l'Agència Catalana de l'Aigua per tal que doni el vistiplau a l'operació: «Ha de ser una actuació tutelada per l'ACA i que no faci malbé l'aqüífer, no ha de tenir un impacte ambiental important a la llera de la Tordera».


El Malgratenc 25/5/2016



La intenció del Ministeri de Medi Ambient d’extreure sorra de la conca de La Tordera i del port d’Arenys de Mar per regenerar les platges de Blanes, ha caigut com un gerro d’aigua freda a l’Alt Maresme.

El Ministeri vol tornar a dragar el fons marí. Aquesta vegada, es traurien 150.000 metres cúbics de sorra -100.000 de La Tordera i 50.000 més del port d’Arenys. Una actuació a la qual ja s’hi han oposat representants polítics i entitats ecologistes de la zona. Entre els seus arguments esgrimeixen l’impacte mediambiental que això suposaria. També reclamen una solució global a la problemàtica. Demanen diàleg i acusen l’Estat de no tenir en compte les reivindicacions del territori.


Front comú del Maresme per frenar l’extracció de sorra del litoral per portar-la a Blanes
Blanesaldia.com 25/5/2016


La comunicació del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient de la seva intenció d’extreure 100.000 m3 de sorra del delta de la Tordera i 50.000 m3 del litoral d’Arenys de Mar per regenerar les platges de S’Albanell i La Marina de Blanes ha posat en al·lerta el Maresme.

Consell Comarcal, ajuntaments i la Plataforma Preservem el Litoral faran front comú perquè no es porti a terme el projecte. Tots els assistents a la reunió del Comissionat del Litoral han coincidit que aquestes accions tindrien uns efectes mediambientals negatius i acabarien afectant totes les platges de la comarca.


A la reunió extraordinària del Comissionat del Litoral han assistit, a banda dels representants nomenats per totes les forces polítiques i per la Plataforma Preservem el Litoral, alcaldes i representants dels ajuntaments més afectats: Arenys de Mar, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Palafolls i Tordera.

Han coincidit que si el Ministeri tira endavant l’extracció de sorra ho patirà el fons marí, la resta de platges de la comarca i també els aqüífers de Palafolls. Per això, es demanarà la implicació de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

El president del Consell Comarcal del Maresme, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, ha defensat que cal cercar solucions globals enlloc d’improvitzar treballs puntuals i ha reclamat que, abans d’actuar, es tingui en compte la veu del territori. Pel que fa al paper de l’administració comarcal, el president ha anunciat que donarà suport institucional i recolzarà les al·legacions que presentin els ajuntaments.

També ha lamentat que, a causa de la interinitat política del govern central, no s’hagi pogut celebrar la reunió a tres bandes: Maresme – Generalitat – Ministeri que fa mesos es va sol·licitar.


Ràdio Palafolls 25/5/2016


La reunió d’ahir al migdia al CCM va servir per mostrar l’oposició frontal del territori a la intenció del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient de extreure 100 mil m3 de sorra de la llera de la Tordera al seu tram final per tal de regenerar la platja de S’Abanell de Blanes. A més també es preveu portar uns 50 mil m3 més del fons marí d’Arenys de Mar.

El Ministeri ho va comunicar a alguns Ajuntaments, i això ha fet saltar les alarmes a la zona i per això ahir es va reunir el Comissionat del Litoral del CCM, on hi són representants els partits polítics i la Plataforma el Litoral. Ahir també es va convidar als alcaldes i representants dels ajuntaments més afectats: Arenys de Mar, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Palafolls i Tordera.

Tots ells han coincidit que l’extracció de sorra pot afectar el fons marí, la resta de platges de la comarca i també els aqüífers de Palafolls. Per això, es demanarà la implicació de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

Consell Comarcal, ajuntaments i la Plataforma Preservem faran front comú perquè no es porti a terme aquesta possible actuació.

El president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez, defensa la necessitat de cercar solucions globals enlloc d’improvisar treballs puntuals i ha reclamat que, abans d’actuar, es tingui en compte la veu del territori. De fet ha lamentat que la manca d’un govern central no ha permès fer una reunió a tres bandes entre el  Maresme, la Generalitat i Ministeri que fa mesos es va sol·licitar.

A la reunió hi va assistir, en representació de l’Ajuntament de PLF, la primera tinent d’alcalde, Dolors Agüera.



dimarts, 24 de maig del 2016

Reunió extraordinària i urgent del Comissionat per a la preservació i gestió del litoral. Ràdio Pineda 24/5/2016

Reunió extraordinària i urgent del Comissionat per a la preservació i gestió del litoral
Ràdio Pineda 24/5/2016


L'alcalde de Pineda, Xavier Amor, participa avui a la trobada que s'ha convocat a la seu del Consell Comarcal del Maresme, amb el Comissionat per a la preservació i gestió del litoral. La urgència deriva de la comunicació que han rebut els ajuntaments d'Arenys de Mar i Tordera per part del Ministeri de Medi Ambient informant d'una possible extracció de sorra d'aquests municipis que aniria destinada a la regeneració de platges de Blanes.

Al comissionat hi ha representants de totes les formacions polítiques amb representació comarcal i un membre de la Plataforma Preservem el Litoral.

També hi ha un rebuig tècnic a l’extracció de sorra de la Tordera per regenerar platges. Oriol Bassa, tècnic comarcal de medi ambient, qualifica la pretensió de l’Estat de 'bestiesa' i assegura que la sorra dipositada a s’Abanell se l’emportarà el primer temporal d’hivern. No és l’única veu contrària a aquesta possible mesura. El Centre d’Estudis Avançats de Blanes també s’ha mostrat desfavorable a aquest document previ de projecte.

El centre va enviar un informe de més de 30 pàgines marcant els errors d’aquesta proposta. Assegurent que la platja de s’Abanell ja està estabilitzada i no requeriria els dics previstos. Sobre la necessitat de sorra, Rafa Sardà, investigador del centre recorda que Arenys ja està molt castigat per les extraccions passades i que a la Tordera no es pot treure sorra per llei. Sardà destaca que la majoria d’agents estan en contra del possible projecte.

El CEAB reclama una taula de diàleg amb el territori per buscar solucions definitives a la zona del Delta de la Tordera i no només actuacions reactives per solucionar aspectes puntuals.

Les pinedes maresmenques de pi pinyer, en perill de mort. Consell Comarcal del Maresme 24/5/2016

Les pinedes maresmenques de pi pinyer, en perill de mort
Consell Comarcal del Maresme 24/5/2016

Només cal una mirada als boscos maresmencs per detectar que quelcom està passant amb el pi pinyer maresmenc. El verd està deixant pas a un malaltís to marronós. La sequera, les onades de calor, les pedregades i els sòls prims, pobres en nutrients i amb poca capacitat de retenció d'aigua, han provocat que els arbres siguin més vulnerables a les plagues. La processisonària, l'escarabat Tomicus i el fong Thyriopsis Halepensis estan fent la resta. El Consell Comarcal del Maresme ha alertat de la situació als Departaments d'Agricultura i Medi Natural de la Generalitat i les dues administracions treballaran plegades per fer una diagnosi acurada del problema i cercar-ne sol.lucions.


Un primer estudi pel Consell Comarcal apunta que entre 600 i 800 hectàrees de pi pinyer es troben en una situació difícilment recuperable. S'han trobat afectacions significatives de les masses de pi pinyer a Cabrils, Cabrera de Mar, Argentona, Òrrius, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac, Canet de Mar i Sant Pol de Mar.

El pi pinyer és l'espècie dominant als boscos del Maresme. Ocupa 6.500 hectàrees de les 24.969 Ha forestals de la comarca (el 26,43%). Aquesta espècie ha sigut molt sensible a les situacions d'estrès hídric generades per les sequeres prolongades i les onades de calor. A més, pateix molt directament la competència de les alzines i roures. La suma de tot això l'ha debilitat i l'ha deixat més vulnerable a l'atac de plagues. S'han detectat afectacions per processionària, per dues espècies d'escarabat Tomicus (Destruens i Pinniperda) i pel fong Thyriopsis Halepensis.

Aquest cúmul de circumstàncies està provocant la mort de centenars de pins pinyers amb la conseqüent pèrdua de valor paisatgístic i de producció forestal (fusta i pinyes) i l'augment de risc d'incendi forestal. A més, el Consell Comarcal alerta que, si no s'actua urgentment, es corre el perill que l'extensió afectada continuï augmentant.

Es dóna la circumstància que les pinedes que s’estan gestionant i ordenant forestalment no han resultat afectades per aquestes plagues. Malhauradament, l’atomització de les propietats forestals al Maresme, amb una gran quantitat de petits propietaris, dificulta econòmicament i tècnica l’ordenació forestal, si no es fa a través de les Associacions de Propietaris que s’han creat al Montnegre Corredor i a la Serralada Litoral.

El Consell Comarcal ha posat en coneixement dels Departaments d'Agricultura i Medi Natural de la Generalitat aquesta preocupació i han acordat treballar conjuntament. Es farà una detallada avaluació de l'estat actual dels boscos maresmencs de pi pinyer per tal de determinar l'abast dels danys i el cost de l'extracció de la fusta. S'estudiarà també com es pot controlar la malaltia i es proposarà treballar conjuntament amb els propietaris, els ajuntaments i la Diputació de Barcelona per posar fre a la situació.

El Consell s’oblida de convocar PLF en una reunió sobre l’extracció de sorra de La Tordera. Ràdio Palafolls 24/5/2016

El Consell s’oblida de convocar PLF en una reunió sobre l’extracció de sorra de La Tordera
Ràdio Palafolls 24/5/2016


Per aquest migdia el CCM ha convocat una reunió per tractar amb urgència la  intenció de l’Estat de treure sorra del litoral d’Arenys i de la llera de La Tordera per regenerar la platja de s’Abanell de Blanes.

Segons el Consell, s’ha decidit reunir el Comissionat per a la preservació i gestió del litoral, on hi són representades les forces polítiques i la Plataforma Defensem el Litoral. Especialment es va decidir convidar als alcaldes de Tordera i Arenys per ser els municipis més afectats per aquesta extracció, tot i que l’extracció de sorra del riu es faria al terme municipal de PLF.

Davant d’aquest error, el Consell ha rectificat i aquest mateix matí ha convocat a l’alcalde de Palafolls, però també als alcaldes de Sta Susanna i Malgrat de Mar, ja que entenen que també es veurien afectats pels efectes d’aquesta possible extracció.

La trobada s’ha fet aquest migdia a la seu del Consell Comarcal a Mataró.

El Ministeri de Medi Ambient ha elaborat un informe previ on detalla que estudia portar sorra de la Tordera i del fons marí d’Arenys a la platja de S’Abanell de Blanes. Ja hi ha hagut moltes veus en contra d’aquest projecte. L’Ajuntament de Palafolls ja ha mostrat el seu rebuig així com el CEAB o l’entitat ecologista Preservem el Litoral, que ja ha presentat al·legacions.

Un prototip de sistema d'alerta costaner prediu danys per temporals al litoral català amb vuit dies d'antelació. Gencat 24/5/2016

Un prototip de sistema d'alerta costaner prediu danys per temporals al litoral català amb vuit dies d'antelació
Generalitat de Catalunya 24/5/2016

El sistema permetria aplicar mesures d’emergència a les platges on es preveiessin les majors afectacions per protegir-les

L’iCOAST s’ha dissenyat amb la costa catalana com a referent però es pot utilitzar a altres regions litorals europees

 Temporal del 2008 a Blanes

Un prototip teòric de sistema d’alerta costaner, batejat com iCOAST, és capaç de predir danys causats per temporals extrems al litoral català, especialment a les platges urbanes, amb vuit dies d’antelació. El projecte ha estat coordinat  pel Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). En el seu desenvolupament han participat  l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), el Servei Meteorològic de Catalunya —ambdós dependents del Departament de Territori i Sostenibilitat—, la Direcció General de Protecció Civil del Departament d’Interior, el Coastal and Marine Research Centre de l’University College Cork (CMRC), l’associació Technology for Humanitarian Assistance, Coperation and Action (ITHACA) i Soluciones Ingeniería Marítima Operacional (SIMO).

L’iCOAST està dissenyat per esdevenir, una vegada es pugui certificar en condicions reals, una ajuda en la presa de decisions per disminuir el risc costaner. Tot i que es pot utilitzar en diverses regions litorals urbanes europees, ha estat validat per la costa catalana. Una part important del litoral mediterrani té una capacitat limitada per fer front a variacions en l’onatge degut a l’existència d’infraestructures com passejos marítims, vies fèrries, carreteres o edificis.

50 víctimes en dues dècades
 
Així, quan es donen episodis de fort onatge combinat amb nivells de mar alts es poden produir danys quantiosos. A la costa mediterrània catalana els temporals i cops de mar forts han provocat més de 50 morts els darrers 20 anys i danys en infraestructures costaneres per, com a mínim, 30 milions d’euros. La pujada del nivell del mar provocada pel canvi climàtic, prevista per a aquest segle, pot aguditzar aquesta situació.
 
En aquest context, disposar d’un model que anticipi la reacció de la costa davant un temporal pot facilitar l’adopció de mesures d’urgència que minimitzin els danys. El prototip de l’iCOAST  proporciona informació sobre l’onatge i el nivell del mar amb vuit dies d’antelació per a la totalitat del litoral, tot i que, de moment, només s’ha provat en condicions de laboratori per a punts específics de la costa catalana. La detecció d’un temporal activa una predicció a cinc dies vista cada tres quilòmetres. En el cas de les platges considerades més fràgils, elabora una predicció addicional en termes d’inundació i erosió amb tres dies d’antelació i amb una precisió de metres.
 
Una eina que també proposa
 
El fet de comptar amb una predicció a una escala tan detallada podria permetre a les administracions adaptar les alertes i recomanacions per a la població a col·lectius específics, com ara usuaris d’aparcaments litorals perquè canviïn de lloc els seus vehicles, veïns i comerciants d’edificis en primera línia de mar, o vianants dels passejos marítims on es puguin produir danys.


El prototip proposa també, allà on és possible, les mesures d’urgència que es podrien adoptar hores abans del temporal per augmentar la protecció del litoral, com ara l’ús de sacs o barreres de sorra, l’excavació de trinxeres o l’ús de barreres mòbils contra inundacions.
 
Si el prototip es valida per ser utilitzat en condicions reals, els avisos basats en la previsió arribarien al Centre de Coordinació d’Emergències de Catalunya (CECAT) de Protecció Civil de la Generalitat. El CECAT posaria en marxa els protocols d’avisos a les autoritats locals i als organismes d’emergència i seguretat de la Generalitat per estar preparats davant l’episodi de risc. També, en base a la previsió, s’enviarien els avisos a la població i es podria decidir aplicar mesures preventives en els casos que calgués, com el tancament dels accessos marítims o l’evacuació de zones potencialment afectades.
 
Model basat en un inventari de danys i dos temporals
 
Per tal de desenvolupar l’iCOAST, s’ha dut a terme un inventari de danys causats per temporals al litoral català entre els anys 2000 i 2013, que ha permès identificar punts especialment sensibles al seu impacte. Prop del 50% de les platges de Barcelona i Girona ha patit un episodi d’inundació en els darrers 20 anys, mentre que en el cas de la demarcació de Tarragona ha estat el 25% del seu litoral.Cadascun dels episodis estudiats es descriu en termes d’onatge i nivell del mar per després definir els llindars que s’haurien de sobrepassar per activar una alarma.
 
A banda d’aquest inventari, els creadors de l’iCOAST van provar la seva fiabilitat aplicant-lo a dos episodis concrets. El primer és la tempesta de desembre de 2008, que va impactar a la costa catalana durant més de 50 hores. El segon episodi són les dues tempestes consecutives del març de 2013, que van causar una intensa erosió a les platges barcelonines. En tots dos casos, es va proporcionar a l’iCOAST la informació bàsica i el sistema va predir els danys que realment es van produir.
 
El desenvolupament de la primera fase del projecte iCOAST ha tingut un cost d’uns 634.000 euros, dels quals més de 475.000 els ha aportat la Unió Europea. Els treballs van començar el desembre de 2013 i han finalitzat recentment.
 
Pendents dels ajuts europeus
 
Els impulsors d’aquest prototip optaran a una convocatòria d’ajuts europeus, que es convocarà el primer trimestre de 2017, per tal de perfeccionar el sistema i provar-lo amb avisos reals de temporals que es puguin produir. En aquesta segona fase de desenvolupament, l’iCOAST se centraria en la costa de la Toscana (Itàlia), a més del litoral català.


dilluns, 23 de maig del 2016

Convocada una reunió extraordinària i urgent del Comissionat per a la preservació i gestió del litoral. 23/5/2016

Convocatòria extraordinària i urgent del Comissionat del Litoral
Consell Comarcal del Maresme 23/5/2016

El president del Consell Comarcal del Maresme, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, ha convocat per al proper dimarts, 24 de maig, una reunió extraordinària i urgent del Comissionat per a la preservació i gestió del litoral. La urgència deriva de la comunicació que han rebut els ajuntaments d'Arenys de Mar i Tordera per part del Ministeri de Medi Ambient informant d'una possible extracció de sorra d'aquests municipis que aniría destinada a la regeneració de platges de Blanes.

L'alcalde de Tordera, Joan Carles García Cañizares, i l'alcaldessa d'Arenys de Mar, Annabel Moreno, han estat convidats a la reunió del Comissionat que està integrat per un representant de cadascuna de les formacions polítiques amb representació comarcal (CiU, ERC, PSC, ICV, CUP, PP i C's) i un membre de la Plataforma Preservem el Litoral.

Un cop finalitzada la reunió (sobre les 13h) s'informarà als mitjans de comunicació interessats dels acords assolits.

Data: Dimarts, 24 de maig de 2016  -  12 h migdia
Lloc: Sala Vicenç Ferrer del Consell Comarcal del Maresme (Plaça Miquel Biada 1 de Mataró)


Joan Carles Garcia participarà demà en una reunió sobre la possible extracció de sorra de la Tordera per la platja de S’Abanell
Ràdio Tordera 23/5/2016


El Ministeri de Medi Ambient ha elaborat un informe on detalla que estudia portar sorra de la Tordera i del fons marí d’Arenys a la platja de S’Abanell de Blanes . L’entitat ecologista Preservem el Litoral alerta de l’informe previ de l’Estat per l’impacte que tindria extreure la sorra de l’aqüífer del riu i del fons marí. Segons s’ha sabut, l’estat ha proposat treure sorra de la llera de la Tordera amb camions, i dur-la a Blanes. També treure sorra del fons marí d’Arenys i dur-la també a Blanes. Recordem que l’estiu passat ja es va fer una actuació similar i la sorra a la platja no va durar més de sis mesos i va tenir un cost que superava el milió d’euros.

La plataforma Preservem el Litoral reclama la suspensió del dragatge marí ja que assegura que ha representat la desaparició de la petxina lluenta de la costa del Maresme. La plataforma qüestiona també l’extracció de sorra que es planteja fer a la Tordera. Tampoc aproven la construcció dels dos dics de 130 metres de llarg per contenir la sorra.

El president del Consell Comarcal del Maresme, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, ha convocat per al proper dimarts, 24 de maig, una reunió extraordinària i urgent del Comissionat per a la preservació i gestió del litoral. L’alcalde de Tordera, Joan Carles García Cañizares, i l’alcaldessa d’Arenys de Mar, Annabel Moreno, han estat convidats a la reunió del Comissionat que està integrat per un representant de cadascuna de les formacions polítiques amb representació comarcal (CiU, ERC, PSC, ICV, CUP, PP i C’s) i un membre de la Plataforma Preservem el Litoral.