dimecres, 1 de febrer del 2017

Picot negre (Dryocopus martius) a la Riera de Pineda (Tordera) 1/2/2017

1era observació personal al Montnegre i crec que segona al vessant litoral d'aquestes muntanyes (recordo com a mínim una obs. a Arenys de l'Enric Badosa) d'un Picot negre (Dryocopus martius), aquesta tarda al Sot de l'Aram de la Riera de Pineda (Tordera).

Picot negre (Dryocopus martius) al SIOC

http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=DRYMAR

Resident als boscos del Prepirineu i Pirineu, als dominis dels boscos subalpins, i per sota d'aquests en avetoses i fagedes als Pirineus més occidentals, a rouredes i bosquets de valls, a vegades a prop de pobles o en ambients riparis i d'influència mediterrània al peu de les muntanyes. Aquests últims anys ha experimentat una expansió cap al sud i l'est de la seva àrea inicial de distribució.

Mapa d'abundància (Atles d'ocells nidificants 1999-2002)...

També aquesta tarda per la Riera de Pineda (Tordera)...


mínim 8 Sargantanes roqueres (Podarcis muralis)
3 Salamandres comunes (Salamandra salamandra)

1 Senglar (Sus scrofa) de gran dimensions

5 Picots garsers grossos (Dendrocopos major)
2 Picots verds (Picus viridis)
uns 10 Pica-soques blaus (Sitta europaea)
uns 10 Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
uns 8 Gaigs (Garrulus glandarius)
4 Tudons (Columba palumbus)
Merles (Turdus merula)
mínim 15 Tords comuns (Turdus philomelos)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Cargolets (Troglodytes troglodytes)
Pardals de bardissa (Prunella modularis)
Mallerengues emplomallades (Lophophanes cristatus)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Gafarrons (Serinus serinus)
Bruels (Regulus ignicapilla)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Rossinyols bords (Cettia cetti)

Riera avall, ja a Pineda de Mar...

2 Esplugabous (Bubulcus ibis)
1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 Puput (Upupa epops)
uns 20 Roquerols (Ptyonoprogne rupestris)
uns 20 Gratapalles (Emberiza cirlus)
uns 50 Caderneres (Carduelis carduelis)

... entre altres.

Sargantana roquera (Podarcis muralis)...

Salamandra comuna (Salamandra salamandra)...

Algunes imatges de la Riera de Pineda (Tordera)...

Esculleres i espigons, ajuden o perjudiquen al litoral? Telenotícies TV3 1/2/2017



Esculleres i espigons, ajuden o perjudiquen al litoral?
Telenotícies TV3 1/2/2017


Algunes notícies per llegir 31/1/2017-1/2/2017...

Consell d'Alcaldes extraordinari per tractar dels efectes del temporal
Ràdio Pineda 1/2/2017


El Consell d’Alcaldes del Maresme d'avui tractarà els danys del temporal al litoral maresmenc. Dilluns, el Departament de Territori i el Ministeri de Medi Ambient es va reunir per tractar les destrosses a la costa. Els efectes del temporal més greus van ser a Pineda i Malgrat de Mar. L'Estat central s'ha compromès a destinar 2'1 milions d'euros a Pineda i Malgrat per refer el litoral. A la trobada hi serà el Director General d'Ordenació del Territori de la Generalitat, Agustí Serra.

Al Consell d'Alcaldes també hi participarà el Conseller d'Interior Jordi Jané per parlar sobre la seguretat a la comarca. En aquest Consell d'Alcaldes hi participaran els caps de les policies locals i responsables de seguretat de cada poble de la comarca. La trobada es fa aquesta tarda.


El Consell d’Alcaldes tractarà les destrosses del temporal
Ràdio Palafolls 31/1/2017

Demà se celebra un Consell d’Alcaldes extraordinari per tractar els danys del temporal al litoral maresmenc. Aquest dilluns el Departament de Territori i el Ministeri de Medi Ambient s’han reunit per tractar les destrosses de l’onatge a la costa catalana i sobretot la del Maresme.

El mateix Departament explicarà les conclusions al Consell d’Alcaldes convocat per demà a la tarda. El temporal que es va produir fa gairebé dues setmanes va deixar diverses destrosses al seu pas, les més greus a Malgrat de Mar, on va inundar la zona dels càmpings i va arrencar l’asfalt, i el passeig de Pineda, on a més de destrossar la via, va trencar un col·lector que recollia les aigües residuals fins la depuradora i va desplaçar sorra fins la via del tren.

El govern espanyol es va comprometre el divendres passat en el consell de Ministres a destinar als dos municipis maresmencs més afectats pel temporal 2.1 milions d’euros, uns diners que es destinaran a regenerar la platja i afrontar els desperfectes.


Desmenteixen la construcció del Decathlon
Ràdio Palafolls 31/1/2017


La regidora d’urbanisme de Malgrat de Mar, Mireia Castellà, JxM, ha negat que la construcció del complex comercial que va anunciar ahir l’encara alcalde, Joan Mercader, a través de l’emissora municipal estigués en un estat tant avançat com s’apuntava. Castellà assegura que en cap moment se li ha presentat el projecte definitiu.


OFENSIVA FINAL DEL PSC
Elmalgrantenc.com 1/2/2017

En un últim intent, pràcticament a la desesperada, de decantar la balança cap al seu costat, l’equip del PSC s’ha llançat els darrers dies a anunciar un seguit de projectes previstos per als pròxims anys a Malgrat de Mar. Vàries d’aquestes accions s’han donat com a tancades per l’alcalde, tot i que encara estan pendents de recórrer part dels tràmits administratius corresponents o tot just es troben en ple procés de negociació. L’ampliació i reforma del cementiri municipal, la construcció d’un tanatori en els terrenys de la Ciutat Sanitària i una gran zona comercial a l’àrea de l’Escultor Clarà, en són algunes d’elles.

La instal·lació de la zona comercial, on s’ha assegurat que s’hi ubicarà una coneguda multinacional dedicada a la comercialització de material esportiu i crearia 200 llocs de treball, és la que més polseguera ha aixecat. Moltes han estat les veus que han negat i desmentit que el projecte es trobi en una fase tan avançada, tal i com ha manifestat el socialista Joan Mercader. De fet, ha estat la regidora d’urbanisme, Mireia Castellà (JxM), qui ha assenyalat que a hores d’ara no hi ha res tancat. Castellà, però, sí ha reconegut contactes amb els promotors.

Les xarxes socials també han estat punt de discussió entre partidaris i detractors de la moció de censura contra l’alcalde. Al llarg de les darreres hores han proliferat les desqualificacions i els insults, molts dels quals protagonitzats per destacats membres del PSC.

Tot plegat, arriba a poques hores del ple extraordinari on s’ha debatre i votar la moció de censura contra l’alcalde, presentada per JxM, Esquerra, PDECat i la CUP. L’acte es farà aquest dimecres a la sala de plens del consistori, a les dotze del migdia.


El projecte de la C-32 Blanes-LLORET als tribunals. 👏. Un projecte pensat per conservar la hegemonia de la concessió


El TSJC admet a tràmit el recurs d’Aturem la C-32 contra el projecte de prolongació de l’autopista
Nova Ràdio Lloret 31/1/2017

IMATGE: IMATGE D'ARXIU D'UNA CONCENTRACIÓ DE LA PLATAFORMA | FONT: ATUREM LA C-32

La sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) admet a tràmit el recurs i la petició de suspensió cautelar del projecte de prolongació de l’autopista C-32 presentat per la plataforma Aturem la C-32.

En un comunicat, la plataforma explica que la sala tercera del TSJC dóna deu dies a la Generalitat per presentar al•legacions i nou dies als ajuntaments de Blanes, Lloret i Tordera per presentar-se com a part afectada.

En la mateixa nota de premsa, Aturem la C-32 mostra la seva alegria per tenir una primera resposta de la justícia que pren com un primer pas en el camí a aturar definitivament el que l’entitat considera “una barbaritat que especula amb el territori i destrueix els últims boscos de La Selva marítima”.

Davant d’això, la plataforma considera que els ajuntaments de Blanes i Lloret de Mar tenen una “nova oportunitat” per defensar el “no” al projecte i donar veu a la consulta popular que es va celebrar l’abril del 2016, on el 70% dels votants van mostrar-se en contra de la prolongació.


El TSJC admet a tràmit el recurs contra el projecte de prolongació de la C-32
Tribuna Selvatana 1/2/2017

La Plataforma considera que "els ajuntaments de Blanes i Lloret de Mar tenen una nova oportunitat per defensar el no al projecte i donar veu a la consulta popular que es va celebrar l’abril del 2016".

Fotografia: Un dels trams finals de l´actual C-32. / Ajuntament

La sala del contenciós administratiu del Tribunal de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit el recurs i la petició de suspensió cautelar del projecte de prolongació de l’autopista C-32 presentat per la Plataforma ciutadana Aturem la C-32 i les entitats que li donen suport arreu del territori, que han aconseguit així que la justícia prengui part en l’assumpte del polèmic projecte, que més d’un 70% de la població de Blanes i Lloret de Mar no vol.

D'aquesta manera, doncs, la Sala tercera del TSJC accepta els arguments de les entitats i dóna 10 dies a la Generalitat per presentar al·legacions i 9 dies als ajuntaments de Blanes, Lloret de Mar i Tordera per presentar-se com a part afectada. La Plataforma Aturem la C-32 ha emès un comunicat on mostra la seva satisfacció per tenir "una primera resposta de la justícia", que pren com "un primer pas en el camí a aturar definitivament aquesta barbaritat que especula amb el territori i destrueix els darrers boscos de La Selva Marítima", asseguren.

La Plataforma considera que "els ajuntaments de Blanes i Lloret de Mar tenen una nova oportunitat per defensar el no al projecte i donar veu a la consulta popular que es va celebrar l’abril del 2016 i va demostrar l’amplia oposició de la ciutadania dels dos pobles que els governs locals representen".


El TSJC admite un recurso de 10 entidades contra el proyecto de la C-32 Blanes y Lloret
Blanesaldia.com 31/1/2017

Un grupo de personas camina por la zona boscosa por la que discurriría la autovía / Plataforma Aturem la C-32

La proyectada obra de prolongación de la autovía C-32 entre Tordera y Lloret de Mar, atravesando zonas boscosas de estas poblaciones y de Blanes, ha sufrido un importante frenazo al haber admitido el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a trámite la petición de que se desestime el proyecto y se paralicen de forma cautelar las obras.

El 8 de septiembre de 2016 la Associació Ciutadana SOS Lloret y nueve entidades más, interpusieron recurso contencioso administrativo contra la resolución del conseller de Territori i Sostenibilitat del pasado 18 de julio. También, contra otra resolución del pasado verano del director general de Políticas Ambientales de la Generalitat y contra un acuerdo fechado en noviembre de 2014, todos ellos relacionados con el proyecto de la prolongación de la autovía C-32.

La sala tercera de los Contencioso Administrativo del TSJC ha notificado hoy un decreto (clicar aquí para descargar) en el que, en el apartado de «fundamentos de derecho» estima «válida la comparecencia de la parte recurrente» y argumenta que procede «admitir a trámite el recurso, requiriendo a la Administración demandada para que remita el expediente administrativo».


En la parte dispositiva destaca que el TSJC acuerda «formar pieza separada para tramitar la medida cautelar solicitada por la parte actora». Es decir, la paralización cautelar de las obras.

El alto tribunal concede 20 días a la Generalitat para que le envíe la documentación del proyecto y, de paso, emplaza a la Generalitat para que se persone en la causa. También, acuerda que se comunique la resolución del TSJC a los ayuntamiento de Blanes, Tordera y Lloret de Mar, al ser partes interesadas, concediéndoles un plazo de nueve días para que comparezcan en el procedimiento.

Por último, pide que se publique la resolución en el Diari Oficial de la Generalitat a fin de que tengan conocimiento del procedimiento contencioso quienes «puedan tener interés directo, profesional o económico en el asunto».

Comunicado de  la Plataforma Aturem la C-32

A raíz del posicionamiento del TSJC, la Plataforma Aturem la C-32 ha emitido un comunicado en el que muestra «su alegría por tener una primera respuesta de la justicia» encaminada a «parar definitivamente esta barbaridad que especula con el territorio y destruye los últimos bosques de la Selva Marítima».

La entidad considera que los ayuntamientos de Blanes y Lloret «tienen una nueva oportunidad para defender el no al proyecto y dar voz a la consulta popular que se celebró en abril de 2016 y que demostró la amplia oposición de la ciudadanía de los dos pueblos».


Blanesaldia.com 1/2/2017

Imatge de la consulta popular que es va fer el 17 d’abril de 2016 / Blanesaldia.com

La sala del contenciós administratiu del Tribunal de Justícia de Catalunya admet a tràmit el recurs i la petició de suspensió cautelar del projecte de prolongació de l’autopista C-32, i ha donat nou dies hàbils als Ajuntament de Blanes i Lloret per personar-se en el procediment.

Aquesta decisió és un pas endavant per a la Plataforma Aturem la C-32 i totes les entitats que li donen suport i a l’hora és una nova possibilitat per a que els ajuntaments de Blanes i de Lloret puguin donar resposta a les consultes populars que es van fer durant el mes d’abril del 2016.

És per aquest motiu que els grups municipals d’ICV-EUiA i Batega per Blanes exigeixen al consistori que es personi en el procediment. Els dos grups municipals, que sumen sis dels 21 regidors i regidores del Plenari, insten a l’alcalde i a l’equip de govern que treballin per impossibilitar aquest atemptat als paratges de Blanes i Lloret.

També, demanen que l’Ajuntament es personi en el recurs per tal de traslladar la voluntat popular i els antecedents en relació al projecte d’ampliació de l’autopista fins a Lloret de Mar.

D’aquesta manera, la institució local podrà complir el mandat popular de les prop de 2.000 veus que van dir NO a la C-32 a Blanes, un no clar i contundent que en el seu moment es van veure orfes de representació dins de l’equip de govern, malgrat que dos dels socis del mateix han dit estar també en contra del projecte.


Nova Ràdio Lloret 1/2/2017

IMATGE: IMATGE D'ARXIU D'ATUREM LA C-32 DAVANT DELS JUTJATS | FONT: EL PUNT AVUI

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha admès a tràmit el recurs presentat per la plataforma Aturem la C-32 en contra del projecte per fer arribar l’autopista fins a Lloret de Mar, així com la petició de suspensió cautelar.

L’alt tribunal dóna un termini de 10 dies a la Generalitat per presentar al•legacions, i 9 dies als ajuntaments de Blanes, Lloret de Mar i Tordera per presentar-se com a part afectada.

Davant d’aquest resolució judicial, la plataforma Aturem la C-32 mostra la seva alegria i entén que el TSJC “ha acceptat” els seus arguments contraris al projecte. Un dels portaveus, el lloretenc Jordi Palaudelmàs, recorda que han presentat el recurs a la prolongació de l’autopista, entre altres coses, perquè “compta amb un estudi d’impacte ambiental caducat”. 

La Plataforma interpreta l’admissió a tràmit per part del TSJC com “un primer pas en el camí per aturar definitivament l’arribada de l’autopista” que, segons diu literalment, “especula amb el territori i destrueix els darrers boscos de La Selva Marítima”.

Aturem la C-32 va més enllà i considera que els ajuntaments de Blanes i Lloret tenen “una nova oportunitat per defensar el no al projecte i donar veu a la consulta popular feta l’any passat”.

L’admissió a tràmit del recurs presentat per la plataforma s’ha conegut aquest dimarts. Els ajuntaments de Lloret i Blanes han dit que, quan rebin la documentació del TSJC, l’estudiaran i decidiran si es presenten o no com a part afectada.


El Punt Avui 1/2/2017

Els opositors a l'autopista consideren que el tribunal veu fonament en la denúncia de “projecte irregular”

El govern i els ajuntaments de Blanes, Lloret i Tordera poden presentar al·legacions

Una imatge d'integrants d'Aturem la C-32 als jutjats de Blanes, al setembre del 2016 Foto: JOAN SABATER.

JORDI FERRER - LLORET DE MAR / BARCELONA
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) estudia la suspensió de les obres de la C-32 a Lloret de Mar. El tribunal ha admès a tràmit el recurs contenciós administratiu de la plataforma Aturem la C-32, contrària a l'allargament de l'autopista. La Generalitat i els ajuntaments de Blanes, Lloret de Mar i Tordera poden presentar al·legacions a la resolució del TSJC.

Pel portaveu d'Aturem la C-32, Jordi Palaudelmàs, el TSJC ha obert una peça separada sobre el fons del recurs –l'allargament de la infraestructura– per decidir si atura les obres com a mesura cautelar. “El que no voldríem és que comencin les obres i no s'hagi dictaminat si el projecte és il·legal”, assenyala Palaudelmàs.

A banda del que decideixi el jutge sobre la mesura cautelar, Aturem la C-32 manté que el projecte té irregularitats. El litigi judicial podria continuar, doncs, encara que el TSJC no paralitzi els treballs. Que el TSJC hagi admès el recurs vol dir, però, que la denúncia que han presentat “té fonament”, diu Palaudelmàs. La Generalitat ha posat a licitació els treballs de l'allargament de l'autopista; s'hi podien presentar ofertes fins al 23 de gener. El contenciós va ser presentat el setembre del 2016 i el van signar, entre altres, SOS Lloret, Amics de Tossa, Federació Ecologistes de Catalunya, Salvem Pinya de Rosa, S'Agulla, Preservem el Maresme, Associació Naturalistes de Girona, la Institució Altempordanesa per a la Defensa i l'Estudi de la Natura (Iaeden), l'associació de veïns Banyeres-Solimar-Nou Premià, Iniciativa per Catalunya (ICV), la Candidatura d'Unitat Popular (la CUP), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Joves d'Esquerra Verda i Fortaco SA-Hotel Acapulco.

LA DATA

07.09.16 Va ser el dia que una quinzena d'entitats i partits (i un hotel) van presentar un recurs al TSJC contra la C-32.

La Generalitat, deu dies; els consistoris, nou

La resolució del TSJC dona deu dies a la Generalitat i nou als ajuntaments de Lloret, Blanes i Tordera perquè presentin al·legacions. A més, Territori i Sostenibilitat té vint dies per aportar l'expedient administratiu impugnat. La Generalitat va aprovar el projecte en el tram Tordera-Blanes-Lloret al juliol. La previsió és que les obres durin 26 mesos i costin 52 milions (sense IVA) –Abertis assumeix el pagament–. Els treballs començaran a Tordera, a la GI-600, on s'acaba la C-32, a tocar de la carretera de Blanes.


Ràdio Pineda 1/2/2017


El regidor del PDCAT de l'Ajuntament de Pineda a l'equip de govern, Francesc Horta, va presentar una moció al darrer ple municipal de suport al Pla Integral de mobilitat del Maresme, que va ser votada per unanimitat. La moció demana actualitzar els estudis en matèria de mobilitat a la comarca, i millorar la connexió de l’Alt Maresme amb Girona, i amb el Vallès Oriental. També adequar les estacions de Renfe per a persones amb mobilitat reduïda o disposar de zones d’aparcament a prop de les estacions i altres mesures sobre la xarxa de transport públic per carretera. Un aspecte clau és la millora del servei de bus nit a la comarca o fer gratuïta la C-32 pels maresmencs. La moció va ser llegida pel regidor del PDECAT, Francesc Horta. La moció també demana que el pla integral pugui disposar dels 400M€ que va prometre l'Estat central quan va traspassar la NII a la Generalitat. Només van arribar 97M€, que a més, es van destinar a altres finalitats del país. La moció es va aprovar per unanimitat.


Ràdio Tordera 31/1/2017


Des de Girona ens arriba l’alerta que podem estar al principi de la fi de les abelles a Catalunya. El problema és la invasió imparable de l’anomenada vespa asiàtica, que pot exterminar les abelles autòctones. Josep Maria Claria, coordinador del sector apícola d’Unió de Pagesos, ha explicat que si la situació continua així, es dirà adéu a les abelles en 3 o 4 anys amb greus conseqüències.

Els experts alerten del difícil combat contra la vespa asiàtica a les portes de l’eclosió de nous nius. Una activitat biològica que s’entendrà les pròximes setmanes i culminarà a la primavera. De fet, és una espècie invasora que ha generat alarma arran de les informacions d’un atac greu contra un pagès de Susqueda i del crit al cel dels apicultors, que denuncien que les abelles de la mel estan en perill, tal com havia explicat el Diari de Girona. El centre de Recerca Ecològica reclama més mesures i més eficients després de 5 anys de convivència amb una espècie que s’ha consolidat en punts com la Garrotxa o el Gironès. De la seva banda el director general de polítiques ambientals de la generalitat, Ferran Miralles, ha demanat calma als apicultors. Reconeix que és un problema però que no ens ha de preocupar més que d’altres que també amenacen les abelles de la mel, per exemple. Ni posaran en risc la vida de les persones ni extingiran les abelles.

Ara, els experts asseguren que ja es troba en fase d’expansió i de consolidació en aquest territori. En aquest sentit, recorden que l’insecte és fàcil d’identificar perquè sol mesurar entre 2 i 3 centímetres, té un cos fosc i una banda groga al final i construeix nius de grans dimensions, amb forma esfèrica i els situa a les parts altes dels arbres.


Ràdio Tordera 31/1/2017


L’Ajuntament de Tordera va posar en marxa fa unes setmanes una prova pilot consistent en fer un programa alternatiu per al control de la població de la processionària, més proper a l’àmbit de la lluita integral de plagues. Les actuacions a realitzar van consistir en afavorir el control de la dinàmica poblacional d’aquest insecte autòcton, mitjançant la instal·lació de caixes niu per a les aus insectívores; l’eliminació del nius detectats a l’arbrat privat, mitjançant el compliment dels requeriments enviats als propietaris dels pins afectats.

La Generalitat plantejarà un pla global contra la processionària que impliqui més departaments per combatre’n la virulència. En declaracions a Ràdio Tordera, El cap de la secció de la Planificació de la direcció general de Forests del govern, Jorge Heras, ha dit que caldrà la implicació conjunta no només d’Agricultura sinó també de Territori i de Salut.

Les molèsties més freqüents associades a aquest insecte són bàsicament els danys produïts a les persones i als animals domèstics,  fruit de la pròpia ingesta o l’aparició d’urticària produïda per les erugues  i la proliferació, augment i freqüència de brots al·lèrgics . No obstant,  a més d’aquests efectes sanitaris,  també cal tenir en compte els efectes en el propi paisatge de la zona que provoca quan esdevé plaga (boscos defoliats, plomalls d’agulles mig menjades i seques, la presència de nius hivernants) i que també incideix en el malestar de la població propera a aquestes masses forestals afectades.  Per a qualsevol consulta, aclariment o incidència al respecte de la processionària a Tordera podeu posar-vos en contacte amb l’Àrea de Medi Ambient.

Taula sobre el Delta de la Tordera a Blanes aquest 10/2/2017 Organitza: ICV-EUiA Blanes i Batega per Blanes

El 10 de febrer ⏲ a taula sobre el Delta de la Tordera 🌱, la regressió de les platges🌊 i la protecció del litoral 🏖

dimarts, 31 de gener del 2017

VISOR DE L'EVOLUCIÓ DE LA COSTA (entre Arenys de Mar i Lloret de Mar) Ortoimatge 2015-Temporal gener 2017 de l'ICGC

VISOR DE L'EVOLUCIÓ DE LA COSTA (entre Arenys de Mar i Lloret de Mar) Ortoimatge 2015-Temporal gener 2017 de l'ICGC...



Un visor de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya permet comprovar els danys del temporal a tot el litoral
Territori i Sostemibilitat 31/1/2017

Dos avions equipats amb càmeres fotogramètriques van prendre imatges de tota la costa, des del Cap de Creus fins al Delta de l’Ebre, dos dies després de la tempesta

Una de les imatges del visor, corresponent a la costa de Malgrat de Mar.

L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha publicat en un visor les fotografies aèries de tot el litoral de Catalunya realitzades el passat 24 de gener, només dos dies després del temporal de gregal dels dies 21 i 22, que va provocar afectacions generalitzades a la costa.
 
En aquest visor es poden comparar en detall les imatges d’abans i de després del temporal, facilitant la detecció dels canvis ocorreguts en la costa. Per facilitar la consulta, aquesta es pot cercar pel nom del municipi. Inicialment s’han publicat les imatges des d’Arenys de Mar fins a Lloret de Mar i, progressivament, s’anirà completant la cobertura.
 
Per obtenir aquesta comparativa, el dia 24 de gener es va sobrevolar tota la costa de Catalunya amb dos avions equipats amb càmeres fotogramètriques, des del Cap de Creus fins al Delta de l’Ebre. Posteriorment, es van processar les més de 1.000 imatges captades per mostrar-les de forma contínua i georeferenciada en un visor, de tal forma que s’hi pogués navegar i també comparar amb les ortofotos convencionals que publica l’ICGC.

Més sobre els efectes del temporal de gregal de la setmana passada 31/1/2017...




L'Enric Badosa parlant en nom de la Plataforma Preservem el Litoral del Maresme a El Dominical 29/1/2017 (2h 8min 12s) de Ràdio Arenys.


Doble cimera demà sobre seguretat i litoral en dos Consells d’Alcaldes extraordinaris
Ràdio Premià de Mar 31/1/2017


El Consell Comarcal acollirà demà dos Consells d’Alcaldes extraordinaris i consecutius. El primer serà entre alcaldes i responsables policials es troben amb el conseller d’Interior Jordi Jané, una reunió sorgida de la trobada de principis d’any a Argentona motivada per l’increment de robatoris a habitatges. El segon Consell és per analitzar els danys ocasionats pel temporal i les actuacions a emprendre per estabilitzar el litoral. Assistirà a la reunió Agustí Serra, Director General d’Ordenació del Departament de Territori, que ha d’explicar, entre altres coses, les conclusions de la reunió que ahir mantenien a Madrid el departament de Territori i el Ministeri de Medi Ambient. Segons el regidor d’urbanisme de l’Ajuntament, Antoni Subirà, els han arribat indicis positius:

Escolteu aquí... http://radiopremiademar.org/%E2%96%B6%EF%B8%8Fdoble-cimera-dema-sobre-seguretat-i-litoral-en-dos-consells-dalcaldes-extraordinaris/

El primer consell tindrà lloc a les 5 de la tarda i el segon a les 7 del vespre.


Desperfectes que atrauen
El Punt Avui 31/1/2017

Una persona fotografia la zona zero del passeig Foto: T.M.

T.M
Les destrosses ocasionades pel temporal al passeig Marítim de Pineda s'han convertit, sense voler-ho, en un nou atractiu turístic. Desenes de persones s'han apropat en els darrers dies fins al límit de la zona on el mar es va menjar pràcticament tot el passeig i va deixar al descobert el col·lector d'aigües residuals. Els més agosarats fan cas omís de les tanques i de la cinta que prohibeix el pas i accedeixen a la zona des de la platja per obtenir les fotografies més espectaculars. L'Ajuntament està pendent de saber el calendari d'execució de les obres de reconstrucció.


El canvi climàtic duplicarà el nombre de platges gironines amb risc d'inundar-se
Diari de Girona 31/1/2017

Un estudi de la Generalitat preveu que la Costa Brava passi en 30 anys de 43 a 74 trams de costa molt vulnerables a l'erosió i l'augment del nivell del mar · L'informe també augura que hi haurà més incendis «de gran extensió» fora de l'estiu


No és cap secret que el canvi climàtic ja és una realitat destinada a capgirar l'ordre natural de les coses i, per tant, també el nostre com a societat humana. Però a mesura que avança el segle XXI, les prediccions es van tornant més precises i això permet als investigadors obtenir una radiografia cada cop més fiable de el que ens ha de venir a sobre en els propers anys.

L'última prova d'això és el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya que es va presentar ahir a Barcelona. Elaborat per la Generalitat i l'Institut d'Estudis Catalans, consisteix en un exhaustiu estudi de més de 600 pàgines que desplega un seguit d'escenaris futuribles a partir de projeccions fetes amb els registres meteorològics dels últims anys.

Aquesta mena de mapes del temps del futur cada vegada van més al detall. Per exemple, no es limiten a dir-nos que el litoral serà l'àrea que més patirà pel canvi climàtic, sinó que calculen que el nombre de platges de la Costa Brava que tindran un risc més alt de patir inundacions episòdiques fruit de l'augment del nivell del mar i de l'erosió. Segons l'informe, de les 43 actuals, n'hi haurà 78 l'any 2050 amb problemes greus de sostenibilitat.

També precisen que l'Alt Empordà serà la comarca més afectada de Catalunya per aquest fenomen, amb el 100% del litoral amb un risc molt alt de desaparèixer tal com l'entenem ara.

Basant-se en aquestes projeccions, l'informe es veu en condicoions de suggerir a les administracions que es vagin preparant: "Fins i tot mantenint la configuració costanera actual, serà necessari plantejar mesures d'actuació addicionals per a un percentatge important de platges que, d'altra manera, no compliran les funcions de protecció i d'ús turístic».

Igualment, l'estudi també posa la lupa en els incendis forestals. N'hi haurà més, perquè farà més calor i hi haurà més períodes de sequera. Però l'informe va més enllà i augura un major nombre d'incendis «de gran extensió» (com els de l'estiu de 1994). També més focs «fora de temporada», és a dir a l'hivern, tardor i primavera, i a llocs on fins ara no era tan habitual com a la muntanya.

Impacte a turisme i agricultura

El turisme i l'agricultura són els que més tenen a perdre si aquestes projeccions s'acaben fent realitat, perquè estan definits precisament per factors climatològics. En el cas del turisme un augment de la temperatura es converteix en una arma de doble tall.

Per un costat pot portar més dies de bonança, allargar temporades i desestacionar el sector. Però també pot fer perdre atractiu, un factor que sembla superficial però que pot acabar marcant la diferència.

D'aquí 30 anys les nits tropicals faran molt més incòmodes les vetllades vespertines; l'augment del nivell del mar es menjarà part de les belles platges de la Costa Brava; i les creixents sequeres poden disparar l'estrès hídric de la costa amb les seves consegüents restriccions.

El mateix pot passar en el cas de l'agricultura, on la irregularitat de les pluges i l'augment de la temperatura poden caure com una llosa sobre una activitat extremadament lligada al temps.

L'informe situa les afectacions principals a l'estiu amb el Pirineu i el litoral amb les àrees més perjudicades. Totes aquestes projeccions es fonamenten en l'obra que el canvi climàtic ha deixat fins ara. En el nostre país la temperatura màxima ha crescut a un ritme de 0,28 graus per dècada (0,17 en el cas de les mínimes). El termòmetre de l'aigua de mar ha augmentat 0,3 graus cada deu anys, i el nivell del mar puja 3,79 centímetres cada decenni.

Les claus

el 100% de la costa altmempordanesa es veurà afectada per l´erosió marítima dels temporals, agreujada pel canvi climàtic

El canvi climàtic pot fer més incòmode passar les vacances a Girona: més nits per sobre dels 20 graus, restricicons d´aigua i menys sorra

La freqüència d´incendis «de gran extensió» com el del 1994 es pot incrementar. També els focs fora d´estiu i en zones de muntanya

Les dades, corresponents a l´Estartit, confirmen la pujada del nivell del mar a un ritme força elevat, fet que pot portar problemes en un futur


Catalunya, cada cop més càlida i seca pel canvi climàtic
TV3 31/1/2017

Augment de la temperatura mitjana i de fenòmens climàtics extrems, menys disponibilitat d'aigua i problemes d'erosió en platges i ports: alguns dels pronòstics del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya

Durada de00:01:35
Augment de la temperatura mitjana i de fenòmens climàtics extrems, menys disponibilitat d'aigua i problemes d'erosió en platges i ports. Aquests són alguns dels pronòstics del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, un document de 624 pàgines elaborat per 140 científics, especialistes en diversos camps.
La tendència d'augment de la temperatura mitjana es dona des del 1950, i ara prosseguirà a tot el territori i durant totes les estacions, però serà més marcada a l'estiu i a les zones de muntanya. També hi haurà més nits tropicals --aquelles en què la temperatura supera els vint graus. En canvi, disminuiran les nits molt fredes. Les onades de calor, però, seran més intenses i duradores, i això pot perjudicar la salut de gent gran o que ja té problemes respiratoris o cardiovasculars.
L'informe té 25 capítols, que exposen tant les tendències climàtiques i d'emissions com l'impacte que el canvi climàtic pot tenir en els ecosistemes i en les diverses activitats econòmiques.
Entre els crits d'atenció hi ha l'adreçat al paper dels boscos, que compensen prop del 9,7% de les emissions que genera Catalunya, però que es poden veure afectats per l'abandonament de la gestió i la manca d'aigua. Això també fa que hi hagi més combustible al bosc i que, per tant, s'accentuï el risc d'incendi forestal. I no tan sols en les èpoques i els llocs en què és habitual, sinó també en altres moments de l'any i en altres territoris.
La manca d'aigua serà un dels problemes més angoixants dels pròxims anys a tot el territori, però més marcat a l'interior i a les zones meridionals. Això i l'augment de temperatures tindrà una forta incidència tant en el consum domèstic com, sobretot, en l'agricultura i la ramaderia, que haurien de ser molt més eficients en l'ús d'aquest recurs. A l'informe també s'assenyala que caldrà una gestió intel·ligent dels recursos existents i mobilitzar fonts no convencionals, com ara aigües d'origen pluvial i regenerades.
També es veurà afectada tota la franja costanera. Molts ports catalans poden patir per l'agitació de les aigües internes, especialment durant els mesos d'estiu.
Per mitigar aquests efectes, a l'informe es recomana la proliferació d'espais verds a les zones més poblades. També consideren molt important que la planificació urbanística en general tingui present aquest fenomen.
El turisme també quedarà afectat. El de neu és el més vulnerable al canvi climàtic, per la disminució de la innivació, però també per l'increment de la temperatura i els fenòmens extrems de vent. Això també afectarà la producció i el manteniment de la neu artificial.
En canvi, el turisme de sol i platja es pot veure menys afectat. Hi pot haver una certa pèrdua de confort en els mesos més calorosos, però, per altra banda, es pot donar un allargament de la temporada en els mesos previs i posteriors. El que sí que s'haurà de tenir en compte és la disponibilitat d'aigua i l'erosió de les platges.
Quant a l'energia, l'informe recorda que la producció i el consum són responsables de més d'un 75% de la generació de gasos d'efecte hivernacle. Aquest fet obliga a repensar el mix energètic, on les renovables han de guanyar protagonisme, a apostar clarament per l'eficiència en l'ús de l'energia i a repensar la mobilitat per reduir la dependència dels combustibles fòssils. També demanen un sistema molt més distribuït i de més proximitat, amb la figura dels prosumers, que són productors i consumidors alhora.
L'informe ha estat impulsat per les conselleries d'Exteriors i de Territori, juntament amb l'Institut d'Estudis Catalans, i amb el suport tècnic del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS).

A Sant pol de Mar fa 120 anys "s'hi forma un gorch que ni l'estany de Banyolas" 31/1/2017 Arxiu Sant Pol. Font: Twitter.com

fa 120 anys a Sant Pol es reclamava ja la construcció del futur pont de ferro? "s'hi forma un gorch que ni l'estany de Banyolas"

El TSJC admet a tràmit el recurs contra el projecte de prolongació de la C-32 Blanes-Lloret-Tossa 31/1/2017 Aturem C-32

https://twitter.com/aturemc32/status/826385875944820736
ADMESES A TRÀMIT RECURS i SUSPENSIÓ CAUTELAR PROLONGACIÓ C-32! Contents! Som molts i fem molta falta!

https://twitter.com/aturemc32/status/826420307661570048
tenim cita amb el TSJC. Tornareu a negar que el territori está contra el projecte? Us tornem a demanar


Cadena Ser 31/1/2017

El TSJC investigarà si el projecte per allargar la C32 fins a Lloret de Mar i Tossa és legal o no. L’alt tribunal català ha admès a tràmit el recurs presentat pels opositors al projecte i podria acabar havent-hi judici. També estudia si, mentrestant, atura cautel·larment tota la tramitació i per això ha donat 10 dies de termini a la Generalitat i 9 als Ajuntaments implicats perquè exposin els seus arguments.

El projecte preveu allargar la C-32 fins a Lloret de Mar i Tossa. / ACN

La plataforma Aturem la C32 va presentar un recurs en el que argumentava que no es podia tirar endavant el projecte actual emparant-se en un estudi de l'impacte ambiental caducat i que l'obra tindria un perjudici mediambiental irreparable.

Ara el TSJC ha admès a tràmit aquest recurs contenciós administratiu i això vol dir que el cas podria acabar a judici.

Els opositors també van demanar que perquè no es pugui executar l'obra mentre es decideix si hi ha prou arguments per arribar a judici, s'aturi tota la tramitació.

L'alt tribunal català ho decidirà després d'escoltar els arguments de la Generalitat i els ajuntaments de Blanes, Lloret de Mar i Tordera.

El portaveu de la plataforma Aturem la C32, Jordi Palaudelmàs, diu que, de moment, l'únic que poden dir és que “hi ha partit”.

Escoltar aquí...

Blanes va organitzar una consulta popular en la que el 71% dels que van votar van expressar el seu rebuig a l’obra i a Lloret va ser la plataforma opositora qui la va organitzar i el no va guanyar amb un 86% dels vots emesos.

Malgrat tot, la Generalitat va decidir tirar endavant aquest projecte valorat en 70 milions d'euros. El projecte definitiu es va aprovar a l'estiu i els treballs han de durar dos anys i mig.

De moment, la Generalitat no s'ha pronunciat.