divendres, 3 de febrer del 2017

Desembocadura de la Tordera 3/2/2017... senzillament decebedor avui.


Senzillament decebedor... la barra de sorra ja ocupa l'antiga llacuna litoral que es formava a la desembocadura deixant només com a zona humida el tram final del riu, rotulacions i altres elements per evitar l'entrada a l'interior de l'espai desapareguts o trencats, gent portant gossos per qualsevol racó accessible, pescadors de canya llençant el sedal a l'interios del riu... 

uns 15 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
1 Bernat pescaire (Ardea cinerea) fugit al bosc de ribera
1 Blauet (Alcedo atthis)
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus) caçant a l'interior de la desembocadura
1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
uns 50 Tudons (Columba palumbus)
Coloms roquers (Columba livia)
Garses (Pica pica)
mínim 2 Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
1 Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
unes 10 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
Gavians argentats (Larus michahellis)
1 Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Merles (Turdus merula)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)

Rastres de Visó americà (Neovison vison) per tota la platja...


... i gràcies...


Algunes imatges de la desembocadura...

Platja de Blanes 3/2/2017 Ricard Busquets. Font: ornitho.cat

Observacions de Ricard Busquets d'avui a la platja de Blanes...

1 Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
8 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
62 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
2 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Ricard Busquets

Més notícies per llegir 2 i 3/2/2017...

'Aturem la C-32' acusa la Generalitat d'anunciar les obres després de l'admissió del recurs
El Gerió Digital 2/2/2017

L'entitat denuncia l'actuació i recorda que el TSJC estudia si atura el projecte de forma cautelar

Una imatge del cartell anunciant les obres a la carretera aquest matí

REDACCIÓ, ACN / Lloret de Mar

L'entitat contrària al projecte de perllongament de la C-32 ha denunciat en un comunicat aquest dijous que la Generalitat ha posat els cartells que anuncien les obres pocs dies després que es conegués la decisió judicial.

"La resposta de la conselleria és empastifar de rètols anunci buscant una situació de fets consumats, sense evitar fer despeses o obres que podrien ser inútils", asseguren des de l'entitat contrària.

La plataforma qualifica l'actuació de "propaganda" i ho considera una "estratègia de mala fe" que, insisteixen, "sembla buscar la mala maror al territori i envia un missatge de poc respecte per la justícia".

El TJSC ha admès a tràmit el recurs i ha donat 9 dies als Ajuntaments de Blanes, Tordera i Lloret de Mar si es volen personar a la causa. A més, l'alt tribunal obre una peça separada per estudiar si atura el projecte de forma cautelar, tal i com demana la plataforma Aturem la C-32. La Generalitat té 10 dies per presentar la documentació pertinent.

Les entitats contràries al projecte van presentar el recurs contencions administratiu a l'alt tribunal el 8 de setembre de 2016 i li van reclamar també que, com a cautelar i fins que no hi hagués resolució judicial, aturés la tramitació del projecte.

En aquest sentit, la sala contenciosa administrativa ha obert també una peça separada per estudiar la mesura cautelar proposada els ecologistes que passa per aturar el projecte.


Aturem la C-32 veu mala fe en l'anunci d'obres del ramal
El Punt Avui 3/2/2017

La Generalitat ha començat a posar plafons en què s'anuncia l'inici de les obres del nou ramal, tot i que el jutjat va admetre el recurs contra el projecte

Un dels rètols que ha col·locat la Generalitat al traçat del ramal Foto: ATUREM LA C-32.

N. FORNS - LLORET /BLANES
La Plataforma Aturem la C-32 va expressar ahir el seu malestar pel fet que la Generalitat de Catalunya ja ha començat a posar rètols de les obres del nou ramal de la C-32 entre Tordera i Lloret de Mar, malgrat que el jutjat ha admès a tràmit el recurs contra el projecte i la petició de suspensió cautelar. La plataforma “lamenta la poca prudència de la Generalitat de Catalunya i del conseller Josep Rull quan planta rètols a diversos emplaçaments de Blanes i Lloret de Mar amb l'anunci de les obres de prolongació de la C-32”, exposen els activistes contraris al ramal. “La justícia ha admès a tràmit el recurs contra el projecte i la petició de suspensió cautelar i la resposta de la conselleria és empastifar de rètols anunci buscant una situació de fets consumats, sense evitar fer despeses o obres que podrien ser inútils”, manifesten els membres de la plataforma.

“Considerem que és una estratègia de mala fe que sembla buscar la mala maror al territori i envia un missatge de poc respecte per la justícia de qui hauria de tenir un comportament modèlic i porta a la confusió i l'engany la ciutadania. La plataforma es pregunta fins on és capaç d'arribar aquesta conselleria per dur a terme uns plans que són seus i de ningú més”, conclou el comunicat.

La Generalitat va posar a licitació l'allargament de l'autopista C-32 per 52.163.386,20 euros (preu sense IVA). L'anunci, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), preveu que els treballs comencin a Tordera, a la GI-600, on s'acaba la C-32, a tocar de la carretera de Blanes. Les obres està previst que durin dos anys i dos mesos.

LA XIFRA

52 milions d'euros és el preu de licitació (sense IVA) de les obres de l'allargament de la C-32 entre Tordera i Blanes.


Aquest diumenge, tirada a l’art amb el Xino-Xano, si el temps ho permet
Nova Ràdio lloret 3/2/2017


El Xino-Xano està molt pendent de la previsió meteorològica perquè aquest diumenge té programada la tirada a l’art. L’entitat du a terme l’activitat dos cops cada temporada, però al desembre la va haver de suspendre perquè no s’havien retirat les boies i, per tant, la xarxa s’hauria quedat enganxada. Ara aquest problema s’ha solucionat, però la previsió del temps apunta a possible vent de garbí per aquest diumenge. Tot i així, un membre de la Penya, Carles Carbonell, ha explicat que la decisió la prendran a l’últim moment.

Recordem que en aquest sistema antic de pesca tothom col•labora en arrossegar la xarxa des de la sorra, un cop ha estat estesa a dins del mar. Dècades enrere, la Tirada a l’Art era un dels principals mètodes de subsistència de la població, ja que el peix pescat era repartits en parts iguals entre tothom que participava estirant de la xarxa. Per això el Xino-Xano vol mantenir-lo com una tradició.

El primer vol està programat cap a les vuit del matí i el segon, a partir de les onze. Amb el peix que es pesqui es farà un esmorzar per a tots els participants. A causa del moviment de sorra que van provocar els temporals, la intenció és fer la tirada a la part de la platja on sí que hi ha sorra.

En aquesta ocasió, l’activitat comptarà amb un grup d’instagramers, convocat per dues lloretenques, que abans de fotografiar el primer vol, hauran anat a retratar la sortida del sol a la Cala dels Frares. És el que s’anomena una instaalbada. Una de les organitzadores és Àngels Torrents.

De moment, hi ha una vintena de persones de fora de Lloret inscrites a la trobada i la previsió és que també hi participin veïns de la vila. Els interessats, han d’enviar un missatge al compte d’Instagram @Lloret_Es_Molt_Mes. Tots els assistents participaran a un concurs i el guanyador rebrà un lot de productes del Xino-Xano i obsequis cedits per Lloret Turisme.


La Diputació destina 46.500 € al manteniment de camins a Palafolls
Ràdio Palafolls 2/2/2017

Es tracta d’una inversió de 773.000€ a tota la comarca. En total s’actuarà en 44 camins de 17 municipis, entre ells Palafolls, Tordera i Calella.

Aquest programa, segons la Diputació, té com a objectiu donar suport econòmic als municipis alhora d’arranjar i mantenir els vials de competència municipal.

Els camins municipals són una eina bàsica per l’assentament de la gent al territori, i permeten comunicar amb urbanitzacions, en polígons industrials i en les zones rurals.

Fins era el propi Ajuntament el que s’encarregava de les tasques de millora dels camins amb finançament propi, ara, el de Palafolls comptarà amb 46.500 euros per arranjaments puntuals en camins municipals.

Aquest Pla Complementari se suma a altres serveis als ajuntament en matèria de camins municipals, com ara les investigacions de titularitat o els catàlegs de camins d’un àmbit municipal.

A nivell global, el programa de millora i manteniment de camins municipals té un pressupost d’11,2 MEUR per al mandat 2016-2019 i servirà per arranjar un més de 500 camins que representen 1.650 km, el 9% dels vials municipals de la demarcació de Barcelona.

Segons la Diputació, les actuacions permetran la creació de 200 llocs de treball temporals mentre s’executin les obres i se’n beneficiaran més de 185.000 usuaris directes.


La Diputació crea ordenances perquè els ajuntaments cobrin les feines de prevenció d’incendis
Ràdio Tordera 2/2/2017


La Diputació de Barcelona ha posat a disposició dels ajuntaments dues ordenances perquè puguin cobrar les feines de manteniment i neteja de vegetació per a la prevenció d’incendis forestals que fan a les seves urbanitzacions i nuclis de població d’acord amb la Llei 5/2003. Una llei que estableix que són els veïns els que estan obligats a realitzar aquestes tasques i que en cas que no ho facin són els ajuntaments els responsables subsidiaris. Aquest model d’ordenança doncs, estableix el preu públic que els ajuntaments podran cobrar per la prestació dels serveis de manteniment d’una franja exterior de protecció al voltant de les urbanitzacions i els nuclis de població, així com d’edificis i instal·lacions situades en terrenys forestals. D’acord amb els treballs de manteniment a realitzar, els preus públics establerts per aquestes tasques són d’uns 30 euros anuals de mitjana, que els ajuntaments podran cobrar als veïns d’aquestes zones. El diputat adjunt d’Espais Naturals, Jesús Calderer, ha explicat que confia amb què la mesura serà ben acceptada.

L’objectiu d’aquest programa és ajudar a complir amb la legislació vigent i, en conseqüència, millorar la seguretat de les persones i béns residents en aquests nuclis i, en cas d’incendi forestal, millorar la seguretat de les condicions dels equips d’extinció.

Més sobre els efectes del temporal a la costa de l'Alt Maresme 2-3/2/2017...

Preservem el Litoral: “no n’aprenem: es volen actuacions d’urgència pensant en la temporada turística enlloc d’accions perdurables”
Ràdio premià de Mar 3/2/2017


La plataforma Preservem el Litoral considera que les administracions que s’han reunit aquesta setmana continuen prioritzant les actuacions d’urgència condicionades per interessos turístics i eludint les planificacions a llarg termini. Ahir aquest col·lectiu es reunia per analitzar el Consell d’Alcaldes de dimecres, al qual van acudir com oients. Segons la portaveu Noemí Pineda, aquest canvi de paradigma passa per crear una Taula d’Experts:

http://radiopremiademar.org/%E2%96%B6%EF%B8%8Fpreservem-litoral-no-naprenem-volen-actuacions-durgencia-pensant-temporada-turistica-enlloc-daccions-perdurables/

La reunió d’ahir també va servir perquè la plataforma analitzés el cas concret del torrent Amell de Premià de Mar: l’entitat -ha dit Pineda- considera que cal exhaurir les opcions de treballar amb una excavadora, i si no és possible, utilitzar una draga petita i no abocar la sorra al mar. També ha fet notar que el juliol van demanar informes a l’Ajuntament i encara els estan esperant.

Escolteu l'entrevista amb la Noemí Pineda...

http://radiopremiademar.org/%E2%96%B6%EF%B8%8Fpreservem-litoral-no-naprenem-volen-actuacions-durgencia-pensant-temporada-turistica-enlloc-daccions-perdurables/


Avui al PN Matí (9-10h) la protecció dl litoral amb Preservem el Litoral q ahir celebrava reunió x analitzar la situació
Noemí Pineda "es demostra q cada any passa igual: per què no ajuntem tots recursos q fem servir x urgències a fer pla a llarg?"
Noemí Pineda "pla estratègic d l'Estat en molts casos té clarobscurs, actuacions qüestionables: vol consolidar platges i llestos"
Noemí Pineda "no anem contra ningú sinó a favor d'una gestió sostenible del litoral. Les platges no són només un actiu econòmic"
Noemí Pineda "alcaldes pateixen molt pressió del sector turístic, xo algun dia s'haurà d'abordar la gestió d'una altra manera"
Noemí Pineda "però com que no acabem de veure predisposició, ens obliguen a ser crítics. No és pq siguem perepunyetes"
Noemí Pineda "insistim en la creació d'una taula d'experts: és la base de la unitat que reclama el "
Noemí Pineda "no n'aprenem: nosaltres no estem en contra del turisme, però aquestes actuacions no són perdurables en el temps"
Noemí Pineda "vam anar com oients al Consell d'Alcaldes de dimecres: constatem la voluntat de procedir amb urgència x turisme"


. "al litoral calen actuacions d'urgència, com a tnt Amell, i mesures contundents d protecció, i tb plans a llarg termini


La CUP reclama un canvi de model a la costa i que s’acabi amb l’artificialització del medi
Ràdio Calella 2/2/2017


La Generalitat ha exigit l’aplicació del Pla Estratègic de Platges del Maresme, que contempla actuacions valorades en 52 milions d’euros per afrontar el problema de la desaparició del litoral de la comarca en episodis de llevantada, i la CUP es mostra contrària a les solucions que proposa aquest Pla.

Una problemàtica que s’està convertint en endèmica aquí al territori que dilluns es va plantejar en una reunió amb Costes del Ministeri de Medi Ambient, i de la qual ahir també se’n van donar compres a la reunió extraordinària del Consell d’Alcaldes del Maresme, on hi va assistir el conseller.

El conseller comarcal per la CUP, Jan Catà, es mostra contrari a les solucions que recull el Pla. L’argumentari de la CUP en aquesta qüestió es basa en un canvi de model que ha explicat el mateix Catà: “L’actual model de gestió del litoral és absolutament caduc, està basat en l’artificialització de la costa, en anar posant infraestructures artificials a un medi que és dinàmic i molt inestable. Per fer aquest canvi de model, reclamem una taula de treball“...

http://www.radiocalella.cat/la-cup-reclama-un-canvi-de-model-a-la-costa-i-que-sacabi-amb-lartificialitzacio-del-medi/

Aquesta taula de treball proposada per la CUP hauria d’integrar l’administració pública, agents socials, econòmics, polítics i sobretot científics i tècnics, i la societat civil. A aquesta taula de treball, de moment no contemplada per la eneralitat, la CUP demana rigor: “Rigor per instaurar solucions emmarcades sobretot en la sostenibilitat ambiental, social i econòmica. Ara mateix estem en un model que és de tot menys sostenible en aquets aspectes“...

http://www.radiocalella.cat/la-cup-reclama-un-canvi-de-model-a-la-costa-i-que-sacabi-amb-lartificialitzacio-del-medi/

Catà ha dit que les actuacions fetes fins ara han estat molt cares i gens efectives, i que el mar «s’ha menjat a la primera de canvi» els espigons fets. Pronostica que tornarà a passar el mateix a cada llevantada i que cada any patim l’impacte del vaixell draga a les costes del Maresme.

La CUP, insatisfeta amb les explicacions del Conseller d’Interior

Per altra banda, Catà ha afirmat que la CUP no va quedar gens contenta amb les explicacions del Conseller Jané als alcaldes del Maresme sobre la percepció d’inseguretat als municipis de la comarca. Al seu entendre, va dir que el volum de robatoris a les cases es manté en situació estable i no va aportar cap solució. Catà: “Si aquesta és la conclusió del Departament d’Interior de la Generalitat,q ue estem estables, i al territori ens dóna zero solucions, cap ni una, d’excuses les que vulguis però de solucions cap ni una. Ahir no vam quedar gens satisfets de la intervenció del Conseller Jané“...

http://www.radiocalella.cat/la-cup-reclama-un-canvi-de-model-a-la-costa-i-que-sacabi-amb-lartificialitzacio-del-medi/


Santa Susanna s’uneix a les reclamacions per reparar el litoral després del temporal
Ajuntament de Santa Susanna 3/2/2017

El director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat, Agustí Serra, reclama a la Direcció General de Costes que activi urgentment les mesures de reparació del litoral del Maresme ja que la temporada turística està pròxima

L’alcalde de Santa Susanna, Joan Campolier, i altres alcaldes del Maresme van participar aquesta setmana en una reunió amb el director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat, Agustí Serra, al Consell Comarcal. El motiu d’aquesta trobada van ser els danys que el darrer temporal va causar a les platges de molts municipis del Maresme. Serra va demanar a la Direcció General de Costes que actuï amb urgència per reparar el litoral, ja que queden pocs mesos perquè comenci la temporada turística.


Front comú dels alcaldes del litoral del Maresme per reclamar la reparació dels danys del temporal de gener
Ràdio Mataró 2/2/2017


L’alcalde de Pineda de Mar i President de la Federació de Municipis de Catalunya, Xavier Amor, considera del tot insuficients els 2 milions d’euros que s’han previst per destinar a arreglar els desperfectes ocasionats pel temporal de llevant de mitjans de gener a la comarca del Maresme. Així ho va dir ahir Amor, al final de la reunió del consell d’alcaldes reunit al Consell Comarcal del Maresme. Són diners que es destinaran a Pineda i Malgrat, grans damnificades per l’efecte del vent i les ones. A Mataró, la més afectada va ser la platja de Sant Simó, tot i que no s’han de lamentar grans danys. Amor també va demanar que la Generalitat i el Ministeri es posin d’acord sobre les competències de reparació dels danys i que es posin en marxa mesures per evitar que en un futur tornin a destrosses com les ocasionades pel temporal de llevant.

En aquest sentit, l’alcalde de Cabrera i portaveu del Comissionat del Litoral del Consell Comarcal del Maresme ha demanat, en nom dels municipis afectats pel temporal, l’execució del Pla Estratègic per a la Consolidació del Litoral del Maresme, presentat el febrer de 2015. Un document que preveu mesures preventives per evitar que els efectes de temporals com aquest de llevant destrossin les infraestructures del front litoral dels municipis del litoral de la comarca.

Una reunió a la que hi van assistir tots els alcaldes i regidors dels municipis del litoral del Maresme, també l’alcalde de Mataró David Bote, per fer front comú i reclamar solucions pels desperfectes ocasionats per la llevantada del passat mes de gener.


Ja podeu veure els efectes del en tot el litoral de Catalunya

El litoral de l'Alt Maresme viu un «déjà vu» continu 3/2/2017 Rafael Sardá I Enric Sagritá

El litoral del Alt Maresme vive en un ‘déjà vu’ contínuo
Blanesaldia.com 3/2/2017

 Zona de máxima erosión debido al efecto de las escolleras, en Malgrat de Mar / Blanesaldia.com

Los destrozos ocurridos en la playa de la Conca, en Malgrat de Mar, eran previsibles. Una playa que ya no puede cumplir con su función de proteger el litoral, debido a las modificaciones a las que se ha visto sometida, un fuerte temporal de mar y unas actuaciones de defensa mal planificadas han dado lugar a “La Tormenta Perfecta” en nuestro litoral. ¿Y ahora qué? ¿Playa o rocas?

Hace 10 años, la desaparición parcial de la playa de S’Abanell hizo que las Asociaciones de Campings y Hostelería de Blanes (Girona) pidieran al Centro de Estudios Avanzados de Blanes (CEAB-CSIC) una explicación científico-técnica de la problemática de erosión que se observaba en la playa de S’Abanell. En dicho informe, apuntamos las causas por las que la playa y el delta no respondían como sería habitual ante un temporal y explicamos porqué una parte considerable había entrado en una fase de erosión acelerada


Por otro lado, se señalaron también las posibles soluciones. De entre todas ellas, la más importante hacía referencia a la necesidad de desarrollar una visión de futuro para esta zona y un Plan Estratégico Integrado de cuenca y delta. En este plan, sería imprescindible el diálogo entre todos los actores implicados con el fin de establecer una hoja de ruta que devolviera al sistema sus funciones naturales, en la medida de lo posible. Mientras tanto, canalizar un delta y, además, hacerlo pedacito a pedacito, no nos parece la mejor opción.

Sabemos lo que está pasando en el Delta de la Tordera. Sabemos por qué pasa y sabemos lo que puede pasar en un futuro

En ausencia de dicha visión y de dicho plan, cuando se produce un temporal como este último solemos actuar de forma reactiva, introduciendo unas medidas, de urgencia casi siempre, que minimizan los daños, pero no solucionan el problema. Se ha criticado la última actuación del Ministerio, en la que se crearon dunas artificiales. Pero, lo cierto es que la mayoría de ellas aguantaron bien. El único punto donde no lo hicieron fue debido a que un espigón situado un poco más al Norte del mismo contribuyó a acelerar el proceso erosivo y, con ello, a agrandar el problema.


 Cicatriz de erosión de arenas centenarias altamente compactadas, en Malgrat de Mar / Blanesaldia.com

La desembocadura de la Tordera está excesivamente modificada. Ha perdido la zona de inundación con lagunas, característica de los ambientes deltaicos, y ya no puede retener los sedimentos que bajan por el río. En estas circunstancias, las obras de canalización y los espigones aceleran el proceso erosivo del Delta y empiezan a dejar al descubierto arenas que llevan allí compactadas cientos de años. Una parte de estas arenas centenarias han desaparecido ante nuestros ojos en el último año. Se trata de un ejemplo más del acelerado cambio global al que estamos sometidos y del que los científicos estamos ya cansados de alertar.

Ante esta situación, seguir haciendo lo que hacíamos no es una opción. Son imprescindibles nuevos modelos de Gobernanza costera que deben ser introducidos para superar nuestras anticuadas formas de hacer. Mientras tanto, las malas decisiones tomadas en el pasado en el litoral nos afectan y nos afectarán tarde o temprano. Como en lo relacionado con el cambio climático, más del 95% de la culpa de lo que está pasando en la costa es nuestra.

Zona donde las dunas han protegido la parte trasera de la playa, Malgrat de Mar / Xavier Romera

Somos nosotros, con nuestras actuaciones, los que nos hemos expuesto y vuelto más vulnerables. En algunas zonas resulta imposible cambiar el sentido de estas acciones y deberemos “luchar” contra la naturaleza, algo no demasiado inteligente cuando ésta se desata. En otros casos aún podemos cambiar nuestra forma de hacer y reconocer nuestra posición en la biosfera. Y es que la naturaleza puede pervivir sin el hombre, pero el hombre no lo puede hacer sin ella.

Rafael Sardá y Enric Sagristá
Grupo de Investigación de Sistemas Socio-Ecológicos en Ambientes Costeros y Marinos
Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC)


El litoral de l'Alt Maresme viu un «déjà vu» continu
Diari de Girona 3/2/2017

Rafael Sardá I Enric Sagritá


Les destrosses ocorregudes a la platja de la Conca, a Malgrat de Mar, eren previsibles. Una platja que ja no pot complir amb la seva funció de protegir el litoral, a causa de les modificacions a què s'ha vist sotmesa, un fort temporal de mar i unes actuacions de defensa mal planificades han donat lloc a «La Tempesta Perfecta» en el nostre litoral. I ara què? Platja o roques?

Fa 10 anys, la desaparició parcial de la platja de s'Abanell va fer que les Associacions de Càmpings i Hostaleria de Blanes (Girona) demanessin al Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) una explicació cientificotècnica de la problemàtica d'erosió que s'observava a la platja de s'Abanell. En aquest informe, apuntem les causes per les quals la platja i el delta no responien com seria habitual davant d'un temporal i expliquem per què una part considerable havia entrat en una fase d'erosió accelerada.

D'altra banda, es van assenyalar també les possibles solucions. D'entre totes elles, la més important feia referència a la necessitat de desenvolupar una visió de futur per a aquesta zona i un Pla Estratègic Integrat de conca i delta. En aquest pla, seria imprescindible el diàleg entre tots els actors implicats per tal d'establir un full de ruta que retornés al sistema les seves funcions naturals, en la mesura del possible. Mentrestant, canalitzar un delta i, a més, fer-ho trosset a trosset, no ens sembla la millor opció.

En absència d'aquesta visió i d'aquest pla, quan es produeix un temporal com aquest últim solem actuar de manera reactiva, introduint unes mesures, d'urgència gairebé sempre, que minimitzen els danys, però no solucionen el problema. S'ha criticat l'última actuació del Ministeri, en la qual es van crear dunes artificials. Però, la veritat és que la majoria d'elles van aguantar bé. L'únic punt on no ho van fer va ser perquè un espigó situat una mica més al Nord va contribuir a accelerar el procés erosiu i, amb això, a engrandir el problema.

La desembocadura de la Tordera està excessivament modificada. Ha perdut la zona d'inundació amb llacunes, característica dels ambients deltaics, i ja no pot retenir els sediments que baixen pel riu. En aquestes circumstàncies, les obres de canalització i els espigons acceleren el procés erosiu del Delta i comencen a deixar al descobert sorres que porten allà compactades centenars d'anys.

Una part d'aquestes sorres centenàries han desaparegut davant dels nostres ulls en l'últim any. Es tracta d'un exemple més de l'accelerat canvi global al qual estem sotmesos i del que els científics estem ja cansats d'alertar.

Davant d'aquesta situació, seguir fent el que fèiem no és una opció. Són imprescindibles nous models de Governança costanera que han de ser introduïts per superar les nostres antiquades formes de fer. Mentrestant, les males decisions preses en el passat al litoral ens afecten i ens afectaran tard o d'hora. Com en tot allò relacionat amb el canvi climàtic, més del 95% de la culpa del que està passant a la costa és nostra.

Som nosaltres, amb les nostres actuacions, els que ens hem exposat i tornat més vulnerables. En algunes zones resulta impossible canviar el sentit d'aquestes accions i haurem de «lluitar» contra la naturalesa, una cosa no massa intel·ligent quan aquesta es desferma.

En altres casos encara podem canviar la nostra forma de fer i reconèixer la nostra posició en la biosfera. I és que la natura pot perviure sense l'home, però l'home no ho pot fer sense ella.