dimecres, 18 de maig del 2016

Comportament defensiu d'una Serp d'esculapi (Zamenis longissimus) juvenil 18/5/2016


La Serp d'esculapi (Zamenis longissimus) és la serp més agressiva de totes les que podem trobar a la Baixa Tordera però no és verinosa. Qualsevol que l'hagi agafat sap que et mossega abans que t'adonis de la seva intenció ja siguin adultes o juvenils, jo mateix las he patit moltes vegades.

La primera reacció de qualsevol serp, i aquesta no és cap exvepció, és la de fugir i amagar-se, però quan es veu acorralada tendeix com cap altre a aixecar-se i retreure's per agafar impuls, saltar cap endavant amb la boca oberta i mossegar.

Tot i això he observat moltes vegades un comportament defensiu en juvenils d'aquesta espècie que no he llegit enlloc i mai he trobat bibliografia al respecte. Aquesta vegada l'he volgut filmar per poder mostrar-ho.

Consisteix bàsicament en fer moviments vibrants de la punta de la cua abans de saltar per mossegar, i d'aquesta manera atreure l'atenció del depredador (en aquest cas la càmera) a aquesta part del cos. Ho podeu veure perfèctament al següent vídeo...


Sembla ser més per distreure abans del salt i la mossegada que no pas per sacrificar la cua a una ferida menor, tot i que reconec que no ho puc saber amb certesa ja que també l'he observat algunes vegades sense que hi hagi salt... potser reflex...


Aquest comportament defensiu no l'he observat mai a cap altre espècie, ja siguin exemplars adults o juvenils, però sí a gairebé tots els exemplars juvenils d'aquesta espècie.

Aquí teniu uns quants vídeos on s'observa el comportament defensiu molt més habitual: Aixecar-se, retreure's i saltar per mossegar...




Aquestes imatges són del 18/5/2016 a la Riera de Pineda (Tordera, Barcelona)...

http://natura-tordera.blogspot.com.es/2016/05/riera-de-pineda-tordera-1852016.html

Riera de Pineda (Tordera) 18/5/2016


Aquest dimecres 18/5/2016 per la Riera de Pineda /Tordera), com a més destacat...

1 Serp d'esculapi (Zamenis longissimus) juvenil
1 Serp de collaret (Natrix astreptophora)
mínim 5 Sargantanes roqueres (Podarcis muralis)
1 mascle, 3 femelles i 1 jucenil

1 Salamandra comuna (Salamandra salamandra) i moltes larves
capgrossos de Tòtil comú (Alytes obstetricans)
capgrossos de Gripau comú (Bufo spinosus)

1 Gorjablanc (Martes foina) davant d'un petit gorg aixecant-se a dues potes com cercant alguna cosa i marxa ràpid riera amunt

1 Oriol (Oriolus oriolus) mascle
1 Picot verd (Picus viridis)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Tudons (Columba palumbus)
... entre altres.

Serp d'esculapi (Zamenis longissimus) juvenil




Serp de collaret (Natrix astreptophora)



Sargantana roquera (Podarcis muralis) juvenil

Salamandra comuna (Salamandra salamandra)

Imatges de la Riera de Pineda i entorn adjacent...







I a la carretera cap a Pineda de Mar, a més a més de les sempre Serp verda (Malpolon monspessulanus), Sargantana iberoprovençal (Podarcis liolepis) i Sargantanes cuallargues (Psammodromus algirus), avui també atropellats 1 Dragó comú (Tarentola mauritanica) i 1 Vidriol (Anguis fragilis)...
 
Dragó comú (Tarentola mauritanica) atropellat

Vidriol (Anguis fragilis) atropellat

Sobre la recuperació del conjunt romànic de Roca-rossa (Tordera) 18/5/2016...

Tordera perd un altre espai d'interès faunístic, la notícia no per esperada deixa de ser curiosa...

Runes del Monestir de Santa Maria de Roca-rossa (Tordera) 13/6/08

Sobre la recuperació del conjunt romànic de Roca-rossa (Tordera) 14/8/08


Aquestes són les darreres notícies al respecte...

Recta final perquè comencin les obres de restauració del Monestir de Roca-Rossa. En breu es coneixerà l’empresa que les ha de dur a terme
Ràdio Tordera 17/5/2016


Recta final perquè comencin les obres de restauració del Monestir de Roca-Rossa, que podrien estar enllestides a finals d’estiu. Recordem que aquest és un dels projectes que quedava pendent d’executar, fruit del finançament a través del percentatge cultural que li pertoca a Tordera pel fet que l’autopista C-32 passi pel terme municipal.

Aquesta era una reforma necessària i reclamada, ja que el monestir acumula desperfectes de molts anys. Ara només queda adjudicar l’obra a l’empresa que la durà a terme. El regidor de cultura de l’Ajuntament de Tordera, Josep Llorens, explica en què consistiran les obres de millora.

Un cop acabades les obres, es posarà en marxa la promoció cultural i turística del monestir de Roca-Rossa.

Tordera pot fer les paus amb el monestir de Roca-rossa
El Punt Avui 18/5/2016

L'Ajuntament actuarà per consolidar el valuós conjunt romànic tardà, que es troba en un avançat estat de degradació

La partida de 65.000 euros s'invertirà en el tancament de la volta i a reforçar-ne altres estructures


TERESA MÁRQUEZ - TORDERA
Tordera finalment posarà fil a l'agulla amb les obres de millora i consolidació d'un dels conjunts patrimonials més importants del seu terme, com és el monestir de Roca-rossa i l'únic romànic tardà que hi ha a tot el Maresme. L'espai, en ple massís del Montnegre però al bell mig d'una urbanització, ha estat objecte d'una sagnant degradació en els últims anys que amenaça seriosament de no deixar pedra sobre pedra. Des del consistori, el segon tinent d'alcalde, Josep Llorens (CiU), destaca la dificultat del procés previ per poder fer una actuació urbanística. “Hem trigat dos anys per buscar el propietari que no hem acabat trobant i hem decidit actuar, perquè la situació no podia esperar més”, assenyala. Amb el projecte ja aprovat a través d'un procediment negociat, es destinarà una partida de 65.000 euros que s'invertiran, entre altres conceptes, a tancar la volta de l'església, reforçar-ne les estructures, netejar-hi l'àmbit i fer-hi els tancaments necessaris per evitar-hi l'accés lliure i futurs atacs incívics al conjunt. L'objectiu inicial és començar les obres d'aquí a no més de dos mesos. Llorens destaca la valuosa col·laboració amb l'Ajuntament del Cercle d'Història de Tordera, l'entitat que ha alertat del greu abandó del monestir i que ha defensat des de l'inici la necessitat de restaurar-lo. La presidenta de l'ens, Mercè Torrelles, es mostra satisfeta amb l'anunci de les obres, però no amaga certa inquietud per com s'ha de dur a terme l'actuació. “S'haurà de ser molt curós amb la recuperació i s'ha de garantir que quedi un espai digne i d'acord amb les característiques del conjunt medieval”, assenyala. Torrellas recorda que la reclamació per la millora del monestir de Roca-rossa ve de molt lluny. L'any 2008 el Cercle d'Història va organitzar el primer aplec per conscienciar la població sobre les restes. “Des de llavors hi duem a terme activitats i informen periòdicament del seu valor patrimonial, malauradament poc conegut”, comenta. El monestir o canònica de Roca-rossa fou fundada en la primera meitat del segle XII per l'orde dels Agustins, al voltant d'una església i altres dependències. Va tenir una breu etapa d'esplendor des de final de s. XII fins a mitjan XIII, i mai no va tenir una comunitat nombrosa de religiosos. Al s. XVII va passar a mans de la diòcesi de Solsona.

LA FRASE

S'haurà de ser molt curós amb la recuperació i s'ha de garantir que quedi un espai digne
Mercè Torrelles
PRESIDENTA DEL CERCLE D'HISTÒRIA DE TORDERA

Un eixam d’abelles obliga a acordonar una part del carrer major. Ràdio Palafolls 18/5/2016

Un eixam d’abelles obliga a acordonar una part del carrer major
Ràdio Palafolls 18/5/2016


Va ser diumenge quan en qüestió de minuts un grup nombrós d’abelles va colonitzar un arbre del carrer major de PLF, on van decidir fer el seu rusc.


La gran quantitat d’aquests animals va obligar a la policia local  a acordonar el perímetre de l’arbre per evitar que els vianants entressin en contacte amb l’eixam.

Amb l’arribada del bon temps les abelles reines es reprodueixen i deixen el rusc, seguides per un bon nombre d’abelles obreres. En el seu desplaçament les abelles acostumen a fer aturades. Cada any passen pel nostre municipi diferents colònies d’abelles i episodis com el de diumenge al migdia, són habituals cada any al nostre municipi.

Ho explica l’Emili Crosas, aficionat a l’apicultura de PLF.

En qüestió de minuts poden organitzar-se formant un rusc en diferents espais, com arbres, finestres  o d’altres.  Aquest any, ja s’han detectat uns 4 ruscs al nostre municipi, alguns d’ells en espais públics com el de diumenge, que han requerit  de professionals per poder endur-se-les, ja que les abelles estan protegides i en cap cas es poden fumigar.

En algunes d’aquestes ocasions ha estat el mateix Emili el qui s’ha endut aquestes abelles. Explica que hi posa una caixa amb cel·les de mel ja fetes, i espera a la nit, quan entren tots els individus per poder retirar la caixa i portar-la a Tordera, on l’Emili hi té una petita  colònia d’abelles. Ell mateix explica que aquest any, però, hi ha hagut menys avisos de la presència d’abelles al nostre municipi.

L’Emili explica que aquest tipus d’abella no acostuma a picar a no ser que siguin molestades. Tot i això l’aparatositat dels eixams obliga a retirar aquest  animals de la via pública. Si es detecta un rusc en espais públics o en cases particulars es recomana trucar a la Policia Local.

Proposen portar la sorra de la Tordera i Arenys cap a Blanes. El Punt Avui 18/5/2016

Proposen portar la sorra de la Tordera i Arenys cap a Blanes
El Punt Avui 18/5/2015

L'entitat ecologista Preservem el Litoral alerta de l'informe previ de l'Estat per l'impacte que tindria extreure la sorra de l'aqüífer del riu i del fons marí

Fan arribar les esmenes a ajuntaments i entitats perquè s'hi adhereixin

El vaixell draga reomplint les platges de Malgrat de Mar l'estiu passat amb sorra extreta de davant la bocanadel port d'Arenys de Mar. Foto: JOAN SABATER

ELENA FERRAN - ARENYS DE MAR
L'actuació inicial proposada per l'Estat per portar sorra a la platja de s'Abanell i la Marina de Blanes afectaria de ple el litoral maresmenc. Segons la proposta inicial que l'Estat té damunt la taula i que ha de servir per redactar l'informe ambiental abans d'aprovar el projecte, la sorra es portaria des del fons marí d'Arenys de Mar i de la llera del riu Tordera.

La plataforma ecologista Preservem el Litoral no ha dubtat a fer arribar al Ministeri de Medi Ambient les esmenes per evitar que la regeneració tiri endavant. “Volem que es facin bé les coses, ara que per una vegada no es fa per decret d'urgència i escolten el territori”, explica des de l'entitat el biòleg Enric Badosa.

L'actuació a la platja de Blanes forma part de les mesures d'urgència anunciades pel govern l'estiu passat, en un pla que s'allargarà els pròxims quinze anys. Els ecologistes denuncien que es torni a proposar l'extracció de sorra del fons marí a Arenys de Mar, tenint en compte els perjudicis per al medi marí i el sector pesquer. Recorden que no fa ni un any que ja es va fer per portar sorra a les platges de Malgrat de Mar i que ara es proposa fer-ho més endins, ja que a prop del port no s'hauria reomplert. Per justificar els seus arguments i reclamar la suspensió del dragatge marí adjunten els estudis científics que demostren la desaparició de la petxina lluenta de la costa del Maresme a causa de les repetides regeneracions de sorra. La plataforma qüestiona també l'extracció de sorra que es planteja fer a la Tordera. No veuen clara l'extracció amb un forat a la llera de la Tordera, dins el terme de Palafolls, per endur-se amb camions la sorra, i demanen que s'especifiqui com es restituirà aquesta sorra. Això provocaria, segons diuen, l'acumulació dels sediments a mig camí sense arribar a la desembocadura i impediria la regeneració natural de les platges. Tampoc aproven la construcció dels dos dics de 130 metres de llarg per contenir la sorra.

LA XIFRA

150.000 són els metres cúbics de sorra que es volen extreure combinant les dues opcions de Tordera i Arenys.

LA FRASE

"Volem que es faci bé ara que per una vegada no es fa per decret d'urgència i escolten el territori"
Enric Badosa
MEMBRE DE LA PLATAFORMA PRESERVEM EL LITORAL

Actuar junts o per separat

La plataforma ciutadana Preservem el Litoral va sorgir de manera espontània l'endemà que el Consell de Ministres aprovés la regeneració d'urgència a les platges de Malgrat de Mar l'estiu passat. A cop de decret i sense consultes prèvies, es va tirar endavant un pla que preveia transportar amb vaixell la sorra des d'Arenys cap al nord de la comarca. L'entitat vol aprofitar l'oportunitat de generar un debat previ abans no es faci un informe ambiental del projecte. Per això reclama un pla conjunt per gestionar tot allò que afecta el litoral i vetllar per les actuacions tant per protegir la costa com per crear infraestructures o regenerar les platges. “La solució seria una mesa d'experts que donessin respostes a la regressió de les platges”, assenyala Badosa.
Un dels objectius de la plataforma és fer arribar tot el plec de reflexions i esmenes que han fet a l'estudi perquè també hi diguin la seva els ajuntaments i, si ho volen, hi facin també al·legacions. “S'ha de tenir una visió de conjunt i no mirar d'omplir la platja cadascú per separat, perquè ja sabem el que dura.” No només es demanarà l'opinió dels municipis, sinó que també es faran arribar els suggeriments que la plataforma ha fet a entitats i confraries de pescadors.


L’Estat vol treure sorra de la Tordera a Palafolls per recuperar la platja de s’Abanell
Ràdio Palafolls 18/5/2016


Segons la proposta inicial que l’Estat té damunt la taula i que ha de servir per redactar l’informe ambiental abans d’aprovar el projecte, la sorra es portaria des del fons marí d’Arenys de Mar i de la llera del riu Tordera.

La plataforma ecologista Preservem el Litoral no ha dubtat a fer arribar al Ministeri de Medi Ambient les esmenes per evitar que aquesta actuació pugui tirar endavant, ja que volen que s’escolti el territori.

L’actuació a la platja de Blanes forma part de les mesures d’urgència anunciades pel govern l’estiu passat, en un pla que s’allargarà els pròxims quinze anys.

La plataforma no veuen clara l’extracció amb un forat a la llera de la Tordera, dins el terme de Palafolls, per endur-se amb camions la sorra que seria dipositada a la sorra de s’Abanell, i demanen que s’especifiqui com es restituirà aquesta sorra. Segons els ecologistes, aquest forat faria que els sediments del riu no arribessin a la desembocadura impedint la regeneració natural de les platges.

L’Ajuntament de Palafolls ja ha anunciat que estudiarà la proposta de l’Estat per avaluar el possible impacte al nostre poble.

Els ecologistes denuncien també que es torni a proposar l’extracció de sorra del fons marí d’Arenys de Mar, tenint en compte els perjudicis que asseguren que patirien el medi marí i el sector pesquer. Recorden que ja l’any passat es va fer una extracció a Arenys per  portar sorra a les platges de Malgrat de Mar i que ara es proposa fer-ho més endins, ja que a prop del port no s’hauria reomplert.

Els ecologistes adjunten els estudis científics que demostren la desaparició de la petxina lluenta de la costa del Maresme a causa de les repetides regeneracions de sorra.

Tampoc aproven la construcció dels dos dics de 130 metres de llarg per contenir la sorra.


L'Estat torna a proposar extreure sorra del fons marí per dur-la a Blanes 
Ràdio Pineda 18/5/2016

Vaixell draga davant la costa de Pineda, l'estiu passat


Desembocadura de la Tordera 17/5/2016 Enric Badosa. Font: ornitho.cat

Observacions i fotografia de l'Enric Badosa d'aquest dimarts 17/5/2016 a la desembocadura de la Tordera...

3 Tortugues de rierol (Mauremys leprosa)

1 Martinet menut (Ixobrychus minutus) mascle...


1 Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon)
3 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
2 Fotges vulgars (Fulica atra)
1 Cames llargues (Himantopus himantopus) mascle
3 Corriols petits (Charadrius dubius)
1 Corriol gros (Charadrius hiaticula)
2 Xivitones (Actitis hypoleucos)
1 Gavina corsa (Larus audouinii)
1 Cuereta groga (Motacilla flava)
4 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Rossinyols (Luscinia megarhynchos)
3 Rossinyols bords (Cettia cetti)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
1 Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) al mar

Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografia: Enric Badosa

dimarts, 17 de maig del 2016

Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) al nucli urbà de Pineda de Mar 17/5/2016. Antoni Abad. Font: ornitho.cat

1 Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) observada per Antoni Abad avui 17/5/2016 al nucli urbà de Pineda de Mar.

Font: www.ornitho.cat
Observador: Antoni Abad

Cabirol (Capreolus capreolus) a la Tordera al seu pas per Can simó (Fogars de la Selva) 16/5/2016. Raül Calderon. Font: ornitho.cat

1 Cabirol (Capreolus capreolus) observat per Raül Calderon ahir 16/5/2016 a la Tordera al seu pas pel Pla de Can Simó (Fogars de la Selva).

Font: www.ornitho.cat
Observador: Raül Calderon

Estabilización en Malgrat de la playa próxima al Delta del Tordera y defensa contra inundaciones. Blanesaldia.com 17/5/2016

Estabilización en Malgrat de la playa próxima al Delta del Tordera y defensa contra inundaciones
Blanesaldia.com 17/5/2016



 El vídeo muestra las obras que se han realizado en el entorno próximo al Delta del río Tordera, en Malgrat de Mar. La finalidad de las obras, en las que el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente ha invertido casi 150.000 euros, son estabilizar la línea de costa y crear defensas contra inundaciones en las playas.





Fotos: Blanesalia.com

dilluns, 16 de maig del 2016

Funcionament de mesures d'ecoenginyeria a la Tordera 16/7/2013 Tesina d'Eduard Puig Montella


Recupero una Tesina de Eduard Puig Montella (Universitat Politècnica de Catalunya, 2013-07-16) sobre les obres d'ecoinginyeria a la Tordera de l'any 2011...

Puig Montella, Eduard (Universitat Politècnica de Catalunya, 2013-07-16) 
Tesina



RESUM: A principis de l’any 2011 l’empresa EGAM (Enginyeria, Estudis i Gestió Ambiental) va construir una bateria de tres espigons i “krainers” (murs vegetals) mitjançant tècniques d’ecoenginyeria al braç principal de l’illa del riu la Tordera per tal de protegir el talús del marge dret durant les avingudes. A més, amb aquestes actuacions també es volia afavorir la sedimentació de sorres entre els espigons facilitant així el creixement de la vegetació de ribera en el nou espai de deposició de sediments un cop consolidats. Aquestes obres es van dur a terme gràcies a una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).Pocs dies després de la finalització dels espigons es va produir un episodi de pluges que va donar lloc a una avinguda extraordinària entre els dies 12 i 17 de març amb un cabal punta de 185 m3/s. La crescuda es va produir abans de que els materials tinguessin temps per consolidar i la vegetació pogués arrelar bé. En aquest episodi l’aigua es va endur la terra vegetal estesa recentment, es va emportar part de les feixines col·locades en els espigons, es van buidar parcialment els espigons plens de sorra i es va escapçar l’espigó situat més aigües avall. Aquest treball vol investigar les causes de falliment de l’espigó d’aigües avall, estudiar els canvis morfològics del dipòsit de sediments i el comportament dels espigons durant les avingudes.A partir de les fotografies i dades facilitades per l’empresa EGAM i l’ACA s’ha analitzat l’evolució del dipòsit de sediments entre els espigons i mitjançant les ortofotos de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) s’ha evidenciat que els sediments acumulats al marge dret no són exclusivament fruit dels espigons, tot i que aquests han permès reduir la mobilitat del dipòsit i suavitzar la corba del marge dret.També s’ha estudiat l’estabilitat dels espigons i les causes probables de l’escapçament de l’espigó situat aigües avall. Es veurà que els espigons amb una estructura externa constituïda per troncs i un nucli tou format per sorres no han donat els resultats esperats ja que el creixement i arrelament de la vegetació és insuficient per estabilitzar el sòl. Actualment només l’espigó situat aigües amunt es troba en bon estat ja que l’espigó del mig va quedar fortament malmès en l’avinguda del març del 2013 i és susceptible a escapçar-se en la propera gran crescuda.A partir de manuals i fórmules empíriques proposades per diferents autors pel disseny d’espigons es mostra quines característiques haurien d’haver tingut els espigons per tal de millorar la seva eficiència. També es proposa una alternativa a la bateria dels espigons: rebaixar la llera del ramal secundari per descarregar el ramal principal no només en crescudes importants sinó també amb cabals baixos. D’aquesta manera s’evita que l’aigua es dirigeixi recte contra el marge dret que es vol protegir.Per últim, s’ha dut a terme un estudi del transport sòlid en el tram d’interès. A partir de fórmules i simulacions amb l’HEC-RAS s’ha pogut determinar el rang de volum de sorra traginada durant la crescuda del març del 2011 i s’ha demostrat que la majoria dels sòlids transcorren el sector d’estudi sense interactuar amb el riu, és a dir, sense sedimentar ni erosionar la llera.

Més sobre el tema...

Diari Maresme 24/2/2011

Aquest mes de febrer finalitzaran les obres del projecte de gestió, conservació de la vegetació i de recuperació del marge dret del riu Tordera. Fonts municipals assenyalen que aquest sistema ecològic i sostenible, que s’aplica per reconduir el curs de l’aigua, podria servir de model per altres municipis catalans i espanyols.


Projecte

L’Ajuntament de Tordera preveu finalitzar aquests propers dies les obres del projecte de gestió i conservació de la vegetació i de recuperació d’un tram de l’espai fluvial al riu Tordera. Aquest projecte, elaborat per Enginyeria, Estudis i Gestió Ambiental (EGAM) i que rep el suport del Departament de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya i de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), té com a objectiu reforçar el marge dret del riu allà on el curs de l’aigua ha afectat més l’erosió de l’empenta de les aigües.

Actuacions

Les obres consisteixen en la col•locació de tres deflectors al marge dret del riu Tordera – a l’alçada del pàrquing del mercat – per ajudar a què en moments de crescudes el curs de l’aigua es desplaci cap al centre de la llera, afavorint la sedimentació de sorres al revers de les estructures i, com a conseqüència, minimitzar l’impacte de l’aigua en aquest sector. Així mateix propiciarà el desenvolupament de la vegetació i hàbitats fluvials un cop consolidats.


Troncs i pedra

Els deflectors són unes estructures totalment naturalitzades, formades per troncs de pi col·locats en forma d’entramat i enterrats més de 2 metres, juntament amb blocs de pedra, capaços de suportar les envestides de l’aigua. Entre tronc i tronc longitudinal, s’hi col•loquen estaques vives i feixines fetes de tanys de vegetació típica de ribera de fàcil rebrot, com salzes, saulics, gatells o tamarius, extretes de l’entorn del riu. Aquestes uns cop arrelades dins l’entramat de fusta, cobriran de vegetació tota l’estructura, afavorint alhora l’estabilització del marge i substituint a la llarga la funció estructural de l’entramat.

Pioner

Els treballs de bioenginyeria que s’estan duent a terme, tal i com s’han concebut, són pioners a la resta de Catalunya. Per aquest motiu l’ACA portarà aquesta actuació al pròxim congrés del ‘Centro Ibérico de Restauración Fluvial’ (CIREF) que se celebrarà properament a Lleó, com a exemple a exportar a d’altres indrets de Catalunya i de la resta de l’Estat Espanyol, juntament amb altres actuacions realitzades que han suposat millores hidràuliques, ecològiques i paisatgístiques a La Tordera al pas pel municipi maresmenc.

diumenge, 15 de maig del 2016

Poll de mussol banyut (Asio otus) a Sant Feliu de Buixalleu 10/5/2016. Arnau Tolrà. Font: Ornithosensacions

 Mussol banyut (Asio otus) Foto: Arnau Tolrà

Del Blog Ornithosensacions de l'Arnau Tolrà... Poll de mussol banyut (Asio otus) el 10/5/2016 a Sant Feliu de Buixalleu...

Asio otus. Comportaments envers els polls

Ornithosensacions 11/5/2016

Interessant lectura sobre què s'ha de fer si trobem un poll nidífug


NO el portem a casa o als rurals, no estaríem fent cap bé.

Vols saber com sona la Tordera a Fogars de la Selva? 14/5/2016

Si vols saber com sona la Tordera a l'alçada de Fogars de la Selva, escolta aquest vídeo del dissabte al migdia...


Centenars de granotes verdes (Pelophylax perezi) a tot arreu.

Crescuda minsa de la Tordera al seu pas per Fogars de la Selva 14/5/2016


Amb les darreres pluges la Tordera a crescut de manera minsa, però ja es pot apreciar que l'actuació a Fogars de la Selva a l'alçada de Sant Cebrià de Fogars funciona... la corrent es desvia allunyant l'aigua del talús...

Domesticant la Tordera. Fogars de la Selva 18/3/2016

Haurem d'esperar a una crescuda més important per veure els autèntics resultats.




Riu Tordera a Can Simó (Fogars de la Selva) 14/5/2016


Les pluges dels darrers dies han fet augmentar el cabal del riu Tordera. Aquest dissabte al matí aigües amunt de l'estació d'aforament de Fogars, pel tram de Can Simó (Fogars de la selva), com a més destacat...

centenars de Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi). a tot arreu
8 Gripaus corredors (Epidalea calamita) i centenars de capgrossos
mínim 2 Granotes pintades (Discoglossus pictus) i centenars de capgrossos
2 Tòtils comuns (Alytes obstetricans)
3 larves de Salamandra comuna (Salamandra salamandra)

1 Vidriol europeu (Anguis fragilis)
unes 20 Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)

1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Aligot vesper (Pernis apivorus)
1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
3 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 Blauet (Alcedo atthis)
1 Xivita (Tringa ochropus)
2 Gavians argentats (Larus michahellis)
1 Cornella negra (Corvus corone)
1 poll de Tord comú (Turdus philomelos) al terra
1 Picot verd (Picus viridis)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
Abellerols (Merops apiaster)
1 Cucut (Cuculus canorus) escoltat
Tudons (Columba palumbus)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Merles (Turdus merula)
Gaigs (Garrulus glandarius)
Garses (Pica pica)
mínim 2 Ballesters (Apus melba)
Falciots negres (Apus apus)
Trists (Cisticola juncidis)
... entre molts altres.

Vidriol europeu (Anguis fragilis)

Tòtils comuns (Alytes obstetricans)


Gripau corredor (Epidalea calamita)

Larva de Salamandra comuna (Salamandra salamandra)

Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi)




poll de Tord comú (Turdus philomelos)


Imatges del riu des de l'estació d'aforament...





Imatges del riu aigües amunt de l'estació d'aforament...















Imatges del Pla de Can Simó adjacent a aquest tram de riu...