dilluns, 3 de desembre del 2018

Tram urbà del riu Tordera (Tordera) 3/12/2018


Aquest migdia en ullada ràpida al tram urbà de la Tordera (Tordera)...

uns 20 Gavians argentats (Larus michahellis)
1 Martinet blanc (Egretta garzetta)
1 Picot verd (Picus viridis)
a la llera del riu, aparentment fent feina a un formiguer
3 Tudons (Columba palumbus)
uns 30 Coloms roquers (Columba livia)
4 Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
1 Garsa (Pica pica)
1 Merla (Turdus merula)
2 Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
3 Pit-rojos (Erithacus rubecula)
5 Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
mínim 4 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
1 Cargolet (Troglodytes troglodytes)
1 Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
mínim 2 Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
mínim 3 Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
1 Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Gafarrons (Serinus serinus)

Algunes imtages del tram urbà de la Tordera...

Santa Maria de Palautordera 2/12/2018 Matilde Londner. Font: ornitho.cat

Observacions de Matilde Londner d'ahir diumenge 2/12/2018 a Santa Maria de Palautordera...

1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Picot verd (Picus viridis)
3 Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
7 Tudons (Columba palumbus)
4 Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
uns 6 Gaigs (Garrulus glandarius)
4 Merles (Turdus merula)
4 Cogullades vulgars (Galerida cristata)
unes 25 Aloses vulgars (Alauda arvensis)
8 Cotolius (Lullula arborea)
unes 12 Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
9 Pit-rojos (Erithacus rubecula)
5 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
5 Gratapalles (Emberiza cirlus)
uns 45 Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
3 Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
4 Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
3 Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
7 Bruels (Regulus ignicapilla)
2 Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
2 Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
4 Mallerengues carboneres (Parus major)
uns 15 Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
uns 18 Pardals comuns (Passer domesticus)
uns 12 Pardals xarrecs (Passer montanus)
6 Gafarrons (Serinus serinus)

Font: www.ornitho.cat
Observadora: Matilde Londner

Petjades de Visó americà (Neovison vison) al riu Tordera (entre Palafolls i Tordera) 2/12/2018 Jose Moreno

Fotografies d'en Jose Moreno d'aquest diumenge 2/12/2018 de petjades de Visó americà (Neovison vison) sota el viaducte de l'autopista C-32 sobre la Tordera (Palafolls-Tordera)...


Un novembre molt plujós a gran part de la meitat est de Catalunya 3/12/2018 Meteo.cat

Un novembre molt plujós a gran part de la meitat est de Catalunya
Servei Meteorològic de Catalunya 3/12/2018

El mes de novembre s’ha de qualificar de càlid a gran part de Catalunya, particularment a l’altiplà Central, normal a la vall de l’Ebre i parts més elevades del Prelitoral, i normal o fred a cotes altes del Pirineu

La distribució de la precipitació ha estat molt irregular: molt plujós al litoral Central i Nord, plana interior gironina, conca baixa del Llobregat, àmplies zones de la depressió Central i a la serra del Port i rodalies; i sec al Pirineu, especialment al vessant nord

La meteorologia del mes de novembre, tal com va passar durant l’octubre, ha estat marcada pel pas de pertorbacions que, en arribar al Mediterrani, s’han aprofundit i han establert un flux humit i càlid del sud-est, però amb la característica que la precipitació associada s’ha restringit a la meitat est del país, on les quantitats registrades han estat molt importants a àmplies zones. En canvi, a la meitat oest i especialment al quadrant nord-oest, han estat menys importants, sense superar la mitjana mensual del novembre.

Una altra característica d’aquest novembre ha estat la temperatura, que en general s’ha situat amb valors per sobre de la mitjana climàtica del novembre. Però l’aire fred que acompanyava les pertorbacions, especialment en els nivells mitjans de la troposfera, a més d’inestabilitzar l’atmosfera pel contrast amb la temperatura encara elevada del mar Mediterrani, ha provocat una temperatura més baixa al Pirineu, sobretot a les parts més elevades, on s’han observat anomalies tèrmiques negatives.

Continuar llegint...

https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/314663/novembre-plujos-gran-part-meitat-est-catalunya


diumenge, 2 de desembre del 2018

La desinformació constant sobre la Tordera no té límits 2/12/2018

No hi ha manera... i cansa molt... la desinformació envers la Tordera i les seves característiques naturals ha estat una constant durant dècades, amb teòrics estudiosos "il·lustres" de la Tordera més preocupats en cercar similituds amb altres cursos fluvials "mediàtics" del pais que en identificar i explicar els valors naturals i les característiques geomorfològiques pròpies d'aquest riu, i amb un exèrcit de "tècnics" i "estudiants" més preocupats en difondre i estendre a tot arreu les errades de gestió originades com actes de fe envers els "il·lustres" professors, que en qüestionar-se el món per ells mateixos i treure les seves pròpies conclusions...

Sergi Fontseca Riera ep!  20 nov.
La importància dels de ribera per alentir la velocitat i reduir l'energia de l'aigua evitant l'erosió i destrucció de les motes de la . És una vegetació molt malmesa per activitats humanes explotada intensament per establir-hi plantacions de creixement ràpid.

En primer lloc... Això és la Tordera al seu pas per Sant Cebrià (Fogars de la Selva), concretament on es barregen les aigües del Rec de Can Planes i de la Riera de Terra Negra (o Torrent de Can Roca) amb les del riu, entre el Turó de Can Simó i el Pla de Cal Ros, i que amb la Riera de Santa Coloma a l'altre riba formen l'aiguabarreig més important i millor conservat de tota la conca de la Tordera (que no vol dir intacte) on encara es mantenen les característiques geomorfològiques principals d'aquest tram.

En segon lloc... Aquí el problema no és l'erosió o destrucció de motes per les crescudes del riu, sinó les mateixes motes (artificials) que es van aixecar amb runes, pedres i terres (visibles avui mateix amb el descens del cabal) per guanyar espai al riu per fer passar una carretera asfaltada i en línia recta fins a l'ermita per una banda (on es van plantar els pins que ara cauen, corresponent a la segona fotografia, que era llera sorrenca i qualsevol ho pot veure a una ortofoto antiga, vaja) i per guanyar terres de conreu per altre banda (ara plantancions lineals de plàtans i pollancres, corresponent a la primera fotografia)... El gran problema històric de la Tordera (i que ha originat molts altres) és l'estrenyiment de lleres, i encara avui es dóna (uns quants metres més amunt d'aquest tram concret, no cal anar molt lluny, tot i ser XN2000, i que no interessa o preocupa a cap "tècnic", "agent forestal" o "il·lustre naturalista local", curiós). Fins que aquesta gent no canviï de xip i deixi de desinformar, la gent continuarà veient el riu com una amenaça i un espai degradat, no com un patrimoni ric i insubstituïble, i així anem. La millor manera de protegir bens i persones de les crescudes de la Tordera és ampliar lleres allà on es pugui, no estrenyir més les lleres o consolidar els estrenyiments que originen "els problemes".

En Tercer lloc... Els talussos i les terrasses a diferents nivells són propis i típics d'aquest tram (i de molts altres), a més a més d'importantíssims per a moltes espècies "protegides" d'aquest "espai protegit", i formen part d'una de les principals característiques geomorfològiques dels trams mitjos i baixos de la Tordera i rieres tributàries principals... El veritable drama seria que no es formessin o que es volguessin evitar reforçant o restaurant motes o posant pedres als pocs llocs "protegits" que hi ha, i més si no impliquen cap risc per a les persones o per a les infraestructures com és aquest cas concret. Ja s'ha fet un petit intent de domesticar "amb bioingenieria" aquest tram (fallit, per sort) pels mateixos errors que han originat el tuit de dalt.

I a veure si ho tenim clar d'una vegada per totes... Aquí no hi havia cap bosc de ribera "explotat intensament per establir-hi plantacions de creixement ràpid" ni res semblant, eren sorrals, herbassars amb arbrat dispers, talussos i terrasses (lo natural a la llera de la Tordera, que insisteixo, era més ample i es va estrenyir amb les motes) formant un ecosistema dinàmic i canviant entre planes al·luvials conreades (en temps recents) o amb un mosaic d'herbassars, bosquines i zones humides (en temps anteriors a l'ocupació humana), que no es contradiu amb que als trams alts o a comptats trams mitjos i baixos del riu SI hi havien boscos de ribera (bàsicament en trams curts o formant bosquines). Per norma general, la presència de bosc de ribera als trams mitjos i baixos de la Tordera (no a les planes al·luvials associades) és indicador d'artificialització, de degradació i de pèrdua de les característiques geomorfològiques pròpies (manca de cabal important i crescudes freqüents, consolidació artificial de motes, etc...). Insisteixo... El bosc de ribera és important i s'ha de protegir i restaurar allà on toqui, no a tot arreu com norma general menystenint els hàbitats, les espècies i les característiques pròpies d'un tram de riu on NO toquen, i a la Tordera toca bàsicament a trams alts i a les depresions inundables de les planes al·luvials, NO a totes les ribes (consolidant motes i estrenyiments de lleres en decriment dels hàbitats naturals oberts i sorrencs, característics d'aquest riu) com un "ideal" bosc de ribera lineal "estàndard" per a tots els rius o trams de rius per igual (per molt que als informes "estàndards" anuals de l'estat dels rius es digui lo contrari).

Es vol donar una imatge de riu degradat que NO és certa... té problemes i mancances com gairebé tots els espais del pais, però el bosc de ribera NO és la solució de res, ans el contrari, consolida i perpetua els veritables problemes i transforma la Tordera en lo que no ha estat mai.

Com que sé que aquesta darrera part suscita discussions interminables i que, per molt que s'expliqui, fonamenti o documenti, sempre preval l'opinió errònia dels "il·lustres naturalistes de la Tordera" o dels "tècnics" de lo que sigui per sobre de qualsevol que qüestioni la idea "tradicional" de riu perfecte... REPTO a tothom a que faciliti qualsevol documentació antiga o prova (no bibliografia basada en "estàndars" o "generalitats", dels trams alts o d'arbrat dispers que sí és característic) que contradigui lo que s'ha explicat... que no a tot arreu de la Tordera (especialment trams mitjos i baixos) ha hagut mai o ha d'haver bosc de ribera lineal a banda i banda de la llera (i que això no implica que estigui en mal estat), i que plantar arbres per fer falses recuperacions d'un bosc de ribera que no toca, per molt que es digui que és per "millorar" el riu, en realitat és consolidar motes que estrenyen el riu i fomenten l'excés de vegetació en decriments dels hàbitats, de les espècies i de les característiques naturals i pròpies d'aquest riu, que són les que s'han de protegir, potenciar i recuperar allà on sigui possible.

Bibliografia: Els mamífers de la conca de la Tordera 2008 Ignasi Torre et al. (MGCN)



IGNASI TORRE*, CARLES FLAQUER* , ALEXIS RIBAS* I ANTONI ARRIZABALAGA*

* Museu de Granollers de Ciències Naturals, C/ Francesc Macià 51, 08402 Granollers, Barcelona

TORRE, I., C. FLAQUER, A. RIBAS Y A. ARRIZABALAGA (2008). Els mamífers de la conca de la Tordera. Pp 459-490 En: M. Boada, S. Mayo y R. Maneja (eds). Els sistemes socioecològics de la Tordera. Publicació de l’ICHN.


Comentari personal:

Pel mateix motiu que vaig comentar per l'article Weasel (Mustela nivalis) decline in NE Spain: prey or land use change?...

Javier Romera 21 nov.
En respuesta a   y a 
Felicitats per l'article però hi ha 2 errades importants (i recurrents)... Només DINS els Parcs quan els hàbitats preferents (i per tant el gruix de la població) està FORA dels Parcs, i ignoreu sempre una de les principals causes: les mascotes (gats i gossos), si no la principal.

... i en posterior comunicació privada (no va agradar el tuit), on considero una errada important i recurrent lligar la biodiversitat d'un territori ampli (nord-est peninsular) o l'estat i evolució de les espècies "només" a les dades i treballs dins la Xarxa de Parcs Naturals (XPN) gestionada per la Diputació de Barcelona (no el treball en ell mateix, consti), i entenent que el títol, les conclusions o les possibles aplicacions de gestió a tot el territori per igual porten a confusió i errades d'interpretació a les notícies publicades posteriorment, considero gosat treure conclusions a nivell de conca quan "només" hi ha dades de treballs centrats a la XPN si no s'especifica que "només" són aplicables a la XPN... i no és que manqui informació sobre el sector oriental de la conca, sinó que manca sobre el 70% de la conca que queda fora de la XPN de la Diputació de Barcelona, amb espais naturals i hàbitats tant o més importants per a moltes espècies que a la XPN...


Pensava (sincerament) que era un problema de manca de dades i prospeccions per manca de recursos i de investigadors que s'aniria corretgint amb el temps, però em temo que hi ha un interès en ignorar i menystenir sistemàticament (tant el 2008 com ara) tot el que no estigui lligat a la XPN i al finançament de la DiBa... i així anar lligant més encara biodiversitat, XPN i MGCN, i confirmant (i repetint) les mateixes conclusions publicades, mai qüestionar res.

És una opinió personal.

Bibliografia: Sistema de información ambiental como ayuda para la Governanza del Delta de la Tordera 2018 Presentació de Rafael Sardà (CEAB-CSIC)


Rafael Sardà (CEAB-CSIC) 2018

Presentació PowerPoint (pdf) a la formalització de la Taula del Delta de la Tordera


Veure també...

Rafael Sardà (CEAB-CSIC) 2018

Presentació PowerPoint (pdf) al Seminari ISACC TorDelta


Trobareu aquests i molts altres documents aquí...

http://isacc.creaf.cat/resultats/

Algunes notícies per llegir 30/11/2018-2/12/2018...

Simone Mariani 30 nov.
Avui hem visitat el i la costa del municipi de amb els estudiants de Ciències Ambientals de la . Gran xerrada d'en Rafa Sardà sobre la

Manel Gazo   30 nov.
Impactes Antropogènics,una assignatura 4rt sortida platja,superficie i fondària...veure el problema ha de servir per buscar la solució. . Blanes avui amb: :)

Alberto Maceda-Veiga 30 nov.
Te dan asco las fotos? Es el resultado de nuestras 3 h de pesca de arrastre cerca de Blanes . El mar no es un vertedero ni el WC la puerta a él a través de los ríos


Denuncien dos pinedencs pel transport i venda d’anxoves sense cap garantia
Diari Maresme 30/11/2018

Dos veïns de Pineda de Mar, de 47 i 56 anys, han estat denunciats per agents de la Unitat Regional de Medi Ambient (URMA) dels Mossos d’Esquadra de Girona, juntament amb efectius de la Direcció General de Pesca, per una infracció greu a la Llei de Pesca i Acció Marítimes.


Els fets van succeir a Blanes, durant la tarda del passat 23 de novembre, quan els agents feien un control de venda de peix fora del recinte de la llotja. Aquest control es duia a terme amb l’objectiu de detectar productes pesquers que no havien estat venuts a la llotja i que no tenien cap tipus de documentació.


Segons informen fonts policials, durant el control els agents van aturar un vehicle que duia al maleter 100,85 quilos d’anxova sense cap document que acredités la seva procedència. A més, el transport no garantia les mesures adequades per a la conservació del producte. En el mateix control, els agents van localitzar també bàscules i bosses de plàstic que utilitzarien per la venda del peix al detall a la població sense cap garantia.

Les mateixes fonts han informat també que aquestes infraccions poden suposar multes que oscil·len entre els 301 i els 60.000 euros. Per altra banda, els Mossos d’Esquadra han enviat l’acta de denúncia als serveis territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.


🔴 Recordeu: 🔜 Dissabte 01.12.18 a les 17.30 a Biblioteca de Lloret 🔝 Primera Assemblea Oberta SOS Costa Brava De Sud a Nord

Presentació de ⁦⁩ a Lloret de Mar, un dels pobles de la Costa Brava que ha patit de manera més salvatge la destrucció de la costa xo q conserva espais naturals privilegiats, amenaçats per l’autopista. Per això demanen ⁦

Som a la presentació de a Lloret de mar. Joan Gou (ex-regidor de turisme): "Ningú té dades fiables del turisme" "Quantificar és insuficient per valorar les temporades" "No sabem d'on treuen les dades del sector que es publiquen"

S. Milà (ex-conseller i advocat d'AturemC32): "La directiva diu: primer avaluació, planificació territorial i mobilitat, segon fes la infraestructura. Aquí es fa al revés" " no vol que el jutjat resolgui, tenen perdut el contenciós i en fan un de nou"

Ariadna Claret( AturemC32) allargament de la C32: 1- es traslladen els problemes de trànsit. 2- Es fomenta l'ús de vehicle privat. 3- Cap millora al transport públic 4- Evita prioritzar la millora de les actuals vies. 5- És completament contrari a les tendències de futur.

Ariadna Claret:"L'impacte ambiental d'una via nova és pèrdua de serveis ecosistèmics""La C32 ens col·lapse la Costa Brava, més gent, més transport pivrat, més consum de recursos i sempre beneficiant els mateixos" "Tossa i Lloret comencen a tenir projectes urbanistics depredadors"

Abril de 2016 la consulta ciutadana amb més d'un 76% en contra del projecte C32 i conselleria desaten i es riu intencionadament de les persones que són del territori.


La nacra, al límit d’una catàstrofe ecològica
arabalears.cat 1/12/2018

Les darreres dades, presentades en el marc de les VII Jornades de medi ambient, revelen que a les Balears només queden cinc exemplars vius, una quinzena a la resta de l’Estat

NACRA L’espècie es troba al límit de la seva extinció local en aigües de l’Arxipèlag balear, amb només cinc exemplars. / MAITE VÁZQUEZ

Dels deu exemplars de nacra ( Pinna nobilis ) que encara quedaven vius a les Illes abans de l’estiu, a dia d’avui es té coneixement de l’existència de només cinc individus. L’espècie es troba, doncs, al límit de la seva extinció local en aigües de l’Arxipèlag balear. A la resta de l’Estat la situació no és gaire més encoratjadora, amb una estimació de quinze exemplars de nacra vius i a l’espera de possibles supervivents a Catalunya que, en tot cas, no es podran comptabilitzar fins a l’estiu que ve. Tan sols queden nacres en bon estat a la llacuna costera de la mar Menor (Múrcia) -tot i que en aquest punt hi ha un altre problema derivat de l’eutrofització- i a la badia dels Alfacs, al delta de l’Ebre (Tarragona).

Es tracta dels darrers índexs de supervivència de la nacra derivats del patogen que des de fa dos anys causa la seva mortalitat massiva i que s’han fet públics aquesta setmana en el transcurs de les VII Jornades de medi ambient, duites a terme al campus de la UIB i organitzades per la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB) i la UIB. Després de la presentació d’una ponència específica sobre la situació actual en la qual es troba la Pinna nobilis, Maite Vázquez, investigadora del Centre Oceanogràfic de les Balears (COB-IEO), va expressar de manera contundent el seu punt de vista respecte d’aquesta qüestió: “La meva opinió particular és que som al límit de l’extinció. El fet que una espècie endèmica de la Mediterrània quedi relegada únicament a determinades llacunes costeres, sense connectivitat entre si, no augura cap bona perspectiva. Potser l’extinció no serà immediata, en els propers mesos, però hi anem de camí”.

La nacra és una espècie endèmica i emblemàtica, el bivalve més gros del Mediterrani. Pot arribar a fer un metre d’alçària i necessita molts d’anys per arribar a la seva maduresa sexual i així poder reproduir-se. Molt sensible als impactes que té al seu voltant -per exemple, els fondejos d’embarcacions-, actua com un bon indicador de l’estat ambiental de les zones costaneres. Des que es va donar la primera veu d’alarma, a principi de 2017, en només sis mesos va desaparèixer el 75% de la població de nacres a l’estat espanyol. Al Parc Nacional de Cabrera, lloc on l’IEO havia fet un estudi comptabilitzant centenars de nacres, al mes de març de 2017 ja no en quedava cap ni una.

L’agent causant de la mortalitat és el protozou paràsit Haplosporidium pinnae, una espècie nova per a la ciència descoberta el mes de juliol i que parasita el teixit connectiu i la glàndula gastrointestinal de la nacra, a la qual causa una alta resposta inflamatòria i disfunció orgànica. També en el decurs de les VII Jornades de medi ambient, Amàlia Grau, de la Direcció General de Pesca i Medi Marí del Govern de les Illes Balears, va presentar un estudi pioner sobre aquest patogen, aportant coneixements morfològics i moleculars d’aquesta espècie d’haplosporidis, responsable de l’episodi de mortalitat massiva de les nacres. Aquest paràsit sembla ser hoste específic perquè no es detecta a la nacra de roca, Pinna rudis, espècie que conviu en les mateixes àrees i hàbitats que la Pinna nobilis. D’acord amb les dades de mortalitat espacials i temporals de l’espècie endèmica observades a les costes meridionals espanyoles, s’ha pogut concloure que el brot del patogen es va estendre seguint la direcció dels corrents marins d’estiu, segons explicà Grau a la seva comunicació.

Mortalitat massiva

Un esdeveniment de mortalitat massiva és una catàstrofe ecològica i demogràfica que pot implicar totes les fases de vida d’una espècie. Els individus afectats desapareixen tan ràpidament que no hi ha temps material per adaptar-se i així contribuir a recuperar l’espècie. Això ja ha passat anteriorment amb altres grups d’animals a causa d’episodis de contaminació i canvi climàtic, entre altres factors. Des del passat mes d’octubre la nacra ha canviat el nivell de catalogació i ha passat de ‘vulnerable’ a estat de “perill crític” en l’àmbit estatal. La mortalitat de la Pinna nobilis no afecta només Espanya, sinó que ja s’ha estès per tota la Mediterrània, des d’Itàlia fins a Xipre i la mar Egea a Grècia. Al nord d’Àfrica no se’n fan censos, però es tem que, també en aquesta zona, el patogen hagi causat estralls.

Davant d’aquesta catàstrofe natural, què és el que poden fer els científics? Vázquez respon aquesta pregunta argumentant que “molt menys del que els agradaria, tot i que ja s’hi han fet moltes coses”. Les activitats dutes a terme van des de la perspectiva més científica, a través de la qual s’han intentat determinar els efectes sobre les poblacions i la causa de la mortalitat, fins a la perspectiva més social en què s’ha canalitzat la preocupació que aquest esdeveniment ha generat entre la població. Així, entre les accions realitzades destaquen les prospeccions d’àrees afectades, tallers, elaboració de protocols metodològics, disseminació científica i tècnica, llançament de projectes de ciència ciutadana -gràcies a la col·laboració de l’IEO, l’Imedea i altres centres-, desplegament de col·lectors larvaris (per a la captació de juvenils), recerca i monitoratge de supervivents, declaració d’emergència, programa Rescue, coordinació amb la UICN i altres països mediterranis, reagrupació de supervivents, etc.

La científica del COB-IEO recorda que “ens hem reunit infinitat de cops, els experts, tècnics i gestors, per establir unes bases de coordinació, tractar d’evitar-ne l’extinció i contribuir a una col·laboració eficaç amb altres països per tal que es puguin aprofitar tots els coneixements. S’han fet molts protocols d’actuació i ens hem esforçat per maximitzar-ne la difusió i la divulgació”, apunta Vázquez. Com a novetat, s’han instal·lat col·lectors larvaris a tota una sèrie de punts, però més del 90% dels reclutaments ja s’ha comprovat que han mort. Per acabar-ho d’adobar, les larves sobrevivents no han crescut. Una altra acció pionera ha consistit a rescatar exemplars sans. El Ministeri per a la Transició Ecològica ha destinat mig milió d’euros per transportar 215 individus des de zones no afectades, principalment de Catalunya. El 63% de les nacres rescatades dels Alfacs continuen vives, però només un 9% de les de Port Lligat han sobreviscut, segurament pel fet que quan varen ser rescatades ja estaven infectades pel paràsit. Ara mateix a Port Lligat la mortalitat és del 100%, segons va informar Vázquez a la seva comunicació. També a les Balears s’ha desenvolupat una acció pionera, gràcies a la col·laboració entre la Conselleria de Medi Ambient i el COB-IEO, i s’han traslladat tres individus de nacra des de Cala Blava fins a una zona de reserva integral del Parc Nacional de Cabrera. El trasllat es va fer l’estiu passat, però l’índex de supervivència d’aquesta actuació, i d’una altra de similar a Menorca, per ara no supera el 50%, segons va explicar Vázquez. “No sé si ho hem fet tot, però en dos anys hem fet moltes coses - hi insisteix-, però la sensació que ens queda és que per molt que correguem el paràsit sempre corre més que nosaltres i mai no arribam a temps d’atrapar-lo”. Actualment hi ha molts fronts oberts, afegeix l’experta, però sempre tenint molt clar que cal una col·laboració encara més estreta entre la ciutadania, els científics i els gestors. També la coordinació amb altres països és “fonamental”, amb l’objectiu comú de tractar de salvar aquesta espècie endèmica. El gran repte és aconseguir-ho.

QUATRE COMUNICACIONS SOBRE ‘PINNA NOBILIS’

Les comunicacions presentades per Maite Vázquez del COB-IEO i Amàlia Grau del LIMIA no han estat les úniques relatives a la situació que travessa la Pinna nobilis. Se n’han presentades dues més. Una fa un seguiment de la dispersió del patogen causant de la seva mortalitat massiva, suggerint que el paràsit probablement ha estat dispersat regionalment per corrents superficials. Així mateix, s’apunta que la seva virulència podria estar estretament relacionada amb temperatures superiors a 13,5 graus centígrads i amb un rang de salinitat entre 36,5 i 39,7 psu. La darrera comunicació sobre el bivalve fa referència a un programa de seguiment científic de la població de la nacra des de l’Estació d’Investigació Jaume Ferrer de La Mola (Menorca). A l’estiu de 2017 i els mesos posteriors en aquesta illa es varen localitzar una trentena d’exemplars de nacra vius. La majoria, però, no varen superar la tardor del mateix any i actualment només han sobreviscut dos exemplars.

Les VII Jornades de medi ambient s’han fet al llarg de tres dies a la sala d’actes de l’edifici Guillem Cifre de Colonya del campus, amb l’objectiu d’exposar la investigació naturalística dels darrers anys, divulgar les activitats al públic, servir d’estímul per a l’intercanvi d’experiències i aportar informació de temes relacionats amb el medi ambient. En total s’hi han presentat 80 comunicacions, una quarantena de pòsters i dues col·leccions científiques i documentació naturalística. També s’ha atorgat un premi al millor treball de recerca entre joves científics. Amb l’organització de la UIB i la SHNB, les jornades han rebut el suport de la Fundació Marilles, REE, el Consell de Menorca, l’IME, la Conselleria de Medi Ambient i l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia. Les jornades tindran una continuïtat, els propers dies 13, 14 i 15 de desembre a Eivissa, i el 10 i 11 de gener a Menorca.


Avui a : Aigua regenerada. Què és? D'on ve? Per què serveix?? Al voltant de les 21:30 amb