No hi ha manera... i cansa molt... la desinformació envers la Tordera i les seves característiques naturals ha estat una constant durant dècades, amb teòrics estudiosos "il·lustres" de la Tordera més preocupats en cercar similituds amb altres cursos fluvials "mediàtics" del pais que en identificar i explicar els valors naturals i les característiques geomorfològiques pròpies d'aquest riu, i amb un exèrcit de "tècnics" i "estudiants" més preocupats en difondre i estendre a tot arreu les errades de gestió originades com actes de fe envers els "il·lustres" professors, que en qüestionar-se el món per ells mateixos i treure les seves pròpies conclusions...
En primer lloc... Això és
la Tordera al seu pas per Sant Cebrià (Fogars de la Selva), concretament on es barregen les aigües del Rec de Can Planes i de la Riera de Terra Negra (o Torrent de Can Roca) amb les del riu, entre el Turó de Can Simó i el Pla de Cal Ros, i que amb la Riera de Santa Coloma a l'altre riba formen l'aiguabarreig més important i millor conservat de tota la conca de la Tordera (que no vol dir intacte)
on encara es mantenen les característiques geomorfològiques principals d'aquest tram.
En segon lloc... Aquí
el problema no és l'erosió o destrucció de motes per les crescudes del riu,
sinó les mateixes motes (artificials) que es van aixecar amb runes, pedres i terres (visibles avui mateix amb el descens del cabal) per guanyar espai al riu per fer passar una carretera asfaltada i en línia recta fins a l'ermita per una banda (on es van plantar els pins que ara cauen, corresponent a la segona fotografia, que era llera sorrenca i qualsevol ho pot veure a una ortofoto antiga, vaja) i per guanyar terres de conreu per altre banda (ara plantancions lineals de plàtans i pollancres, corresponent a la primera fotografia)... El gran problema històric de la Tordera (i que ha originat molts altres) és l'estrenyiment de lleres, i encara avui es dóna (uns quants metres més amunt d'aquest tram concret, no cal anar molt lluny, tot i ser XN2000, i que no interessa o preocupa a cap "tècnic", "agent forestal" o "il·lustre naturalista local", curiós). Fins que aquesta gent no canviï de xip i deixi de desinformar, la gent continuarà veient el riu com una amenaça i un espai degradat, no com un patrimoni ric i insubstituïble, i així anem.
La millor manera de protegir bens i persones de les crescudes de la Tordera és ampliar lleres allà on es pugui, no estrenyir més les lleres o consolidar els estrenyiments que originen "els problemes".
En Tercer lloc...
Els talussos i les terrasses a diferents nivells són propis i típics d'aquest tram (i de molts altres), a més a més d'
importantíssims per a moltes espècies "protegides" d'aquest "espai protegit", i formen part d'una de les principals característiques geomorfològiques dels trams mitjos i baixos de la Tordera i rieres tributàries principals... El veritable drama seria que no es formessin o que es volguessin evitar reforçant o restaurant motes o posant pedres als pocs llocs "protegits" que hi ha, i més si no impliquen cap risc per a les persones o per a les infraestructures com és aquest cas concret. Ja s'ha fet un petit intent de domesticar "amb bioingenieria" aquest tram (fallit, per sort) pels mateixos errors que han originat el tuit de dalt.
I a veure si ho tenim clar d'una vegada per totes...
Aquí no hi havia cap bosc de ribera "
explotat intensament per establir-hi plantacions de creixement ràpid" ni res semblant,
eren sorrals, herbassars amb arbrat dispers, talussos i terrasses (lo natural a la llera de la Tordera, que insisteixo, era més ample i es va estrenyir amb les motes) formant un ecosistema dinàmic i canviant entre planes al·luvials conreades (en temps recents) o amb un mosaic d'herbassars, bosquines i zones humides (en temps anteriors a l'ocupació humana), que no es contradiu amb que als trams alts o a comptats trams mitjos i baixos del riu SI hi havien boscos de ribera (bàsicament en trams curts o formant bosquines). Per norma general, la presència de bosc de ribera als trams mitjos i baixos de la Tordera (no a les planes al·luvials associades) és indicador d'artificialització, de degradació i de pèrdua de les característiques geomorfològiques pròpies (manca de cabal important i crescudes freqüents, consolidació artificial de motes, etc...). Insisteixo...
El bosc de ribera és important i s'ha de protegir i restaurar allà on toqui, no a tot arreu com norma general menystenint els hàbitats, les espècies i les característiques pròpies d'un tram de riu on NO toquen, i a la Tordera toca bàsicament a trams alts i a les depresions inundables de les planes al·luvials, NO a totes les ribes (consolidant motes i estrenyiments de lleres en decriment dels hàbitats naturals oberts i sorrencs, característics d'aquest riu) com un "ideal" bosc de ribera lineal "estàndard" per a tots els rius o trams de rius per igual (per molt que als informes "estàndards" anuals de l'estat dels rius es digui lo contrari).
Es vol donar una imatge de riu degradat que NO és certa... té problemes i mancances com gairebé tots els espais del pais, però el bosc de ribera NO és la solució de res, ans el contrari, consolida i perpetua els veritables problemes i transforma la Tordera en lo que no ha estat mai.
Com que sé que aquesta darrera part suscita discussions interminables i que, per molt que s'expliqui, fonamenti o documenti, sempre preval l'opinió errònia dels "il·lustres naturalistes de la Tordera" o dels "tècnics" de lo que sigui per sobre de qualsevol que qüestioni la idea "tradicional" de riu perfecte...
REPTO a tothom a que faciliti qualsevol documentació antiga o prova (no bibliografia basada en "estàndars" o "generalitats", dels trams alts o d'arbrat dispers que sí és característic)
que contradigui lo que s'ha explicat... que no a tot arreu de la Tordera (especialment trams mitjos i baixos) ha hagut mai o ha d'haver bosc de ribera lineal a banda i banda de la llera (i que això no implica que estigui en mal estat), i que plantar arbres per fer falses recuperacions d'un bosc de ribera que no toca, per molt que es digui que és per "millorar" el riu, en realitat és consolidar motes que estrenyen el riu i fomenten l'excés de vegetació en decriments dels hàbitats, de les espècies i de les característiques naturals i pròpies d'aquest riu, que són les que s'han de protegir, potenciar i recuperar allà on sigui possible.
Recordeu: 
Dissabte 01.12.18 a les 17.30 a Biblioteca de Lloret
Primera Assemblea Oberta SOS Costa Brava
De Sud a Nord 
%20DSCN8414.JPG)
