Sortida herpetològica nocturna al Pla de la Júlia (Tordera) 31/10/08

La nit de divendres, en recorregut nocturn pel Pla de la Júlia (Tordera)...

33 gripaus d’esperons (Pelobates cultripes)
.
.
És una espècie localitzada a multitud de plans i valls properes al riu Tordera (Anyells, St. Ou, Vallmanya, Jalpí, Illa de riu, La Verneda, Palafolls,...), però és al Pla de la Júlia a on es poden trobar amb major facilitat i quantitat durant qualsevol sortida nocturna amb pluja.

De dia resten enterrats sota terra gràcies als esperons (origen del seu nom) de les seves potes posteriors, motiu pel qual necessiten terrenys tous o sorrencs, i per reproduir-se fan servir basses i aigües someres de graveres, mulleres d’inundació temporal, i petits estanyols o basses sense gaire vegetació a les ribes.

3 granotetes de punts (Pelodytes punctatus)
.
.
És una espècie molt distribuïda per tota la baixa Tordera però en baix nombre, amb observacions repartides des de Fogars de la Selva i fins a la desembocadura del riu Tordera, essent molt comuna a les valls de Sant Ou i Gorg Negre, el Vilar, Les Ferreries, Valloparda i Vallplana, i plans de Jalpí, la Júlia, Grau, Anyells, Palafolls, Can Golba,..., i als estanys de Bancells i Mas Mateu. Molt lligada a alguns boscos caducifolis (roureda, de ribera, freixeda,...) amb herbassars humits.

Durant el dia estan amagats sota pedres, branques, fustes,... molt sovint agrupats i a prop de tolls, o a esquerdes i cavitats, i per reproduir-se fan servir canals de rec inundats, mulleres d’inundació temporal, basses i aigües someres de graveres, pous, tolls al llit del riu,... .

14 reinetes (Hyla meridionalis)
.
.
Espècie molt distribuïda i abundant arreu del territori, no recordo cap plana o vall sense la seva presència, i especialment abundants als plans de Palafolls, Jalpí i Vilar.

Durant el dia, aixecant pedres i fustes són relativament fàcils de trobar, principalment al llit sec de basses, mulleres i estanys, o prenent el sol sobre fulles de bogues, gatells, bardisses,... . Per reproduir-se fan servir camps entollats, recs, mulleres, petites basses, bassetes del llit del riu, bogars, ... i qualsevol massa d’aigua sempre que aquesta no sigui gran i d’aigües profundes.

Més de 100 gripaus corredors (Epidalea calamita)
.
.
Sense cap dubte, l’espècie més abundant i omnipresent a tot arreu, ja sigui zona agrícola, urbanitzada, fluvial,... i fins i tot pressent a zones boscoses. L’única espècie pressent (i abundant al Pla de grau) a la sorra de la platja. És també amb diferència l’espècie més atropellada de totes.

Durant el dia s’amaguen sota qualsevol fusta, plàstic, pedra, camp llaurat... , i tenen la peculiaritat de fer servir qualsevol toll, per petit que sigui, per pondre els ous. Fan servir un ambient lliure de depredadors, però quan els tolls s’assequen molt ràpid moren milers de cap-grossos, i si aguanten el temps suficient apareixen milers de petits gripaus nous.

Més de 50 granotes pintades (Discoglossus pictus)
.
.
No tan abundant com el gripau corredor, però sempre en gran nombre i per qualsevol indret, a tota la vall del tram baix del riu Tordera i valls properes, a tota la plana del Maresme Nord i Selva marítima (Pineda-Blanes), i amb algunes observacions puntuals al tram mig del riu i algunes zones boscoses de la baixa Tordera.

Es tracta d’una espècie introduïda, d’origen africà i que s’ha escampat des del sud de França, per la província de Girona i el Maresme Nord, i que ja a aparegut a algunes zones del Vallès Oriental i del Baix Llobregat. A la baixa Tordera fa més de cinc anys que va aparèixer i ha colonitzat tots els seus racons ràpidament.

De dia s’amaga sota plàstics, fustes, pedres, matalassos,... , normalment en zones fangoses o humides, i per reproduir-se fa servir qualsevol punt d’aigua sempre que no sigui molt gran i d’aigües profundes, així com tolls i roderes inundades com fa el gripau corredor.

2 salamandres (Salamandra salamandra)
.
.
Espècie molt repartida i comuna a totes les zones forestals de la baixa Tordera i fins a la costa (la més abundant en recorreguts forestals), així com pressent en baix nombre a les planes agrícoles properes. A l’igual que amb el gripau corredor, però a les zones forestals principalment, és la més esclafada pel trànsit rodat. S’observa un increment d’exemplars a les valls i planes amb l’arribada del fred, segurament degut a exemplars que baixen de cotes més altes (i fredes), i no és estrany trobar-les a la mateixa línia de la costa o als plans de Grau, Santa Susanna i Pineda. Durant aquests mesos de tardor moltes moren esclafades a l’N-II i als camins que creuen la plana marítima de Malgrat, Santa Susanna i Pineda.

Aixecant pedres i troncs, sobretot a prop d’un torrent o a l’interior del bosc, les podem trobar de dia. A diferència de la resta d’amfibis, la femella no deposita ous i les larves neixen ja formades a l’aigua. Per reproduir-se fan servir principalment torrents i petits gorgs de qualsevol riera, mines d’aigua transparent, algunes basses forestals,... i alguns tolls formats al llit del riu.

5 gripaus comuns (Bufo bufo)
.
.
Més forestal que la resta de gripaus (on és força abundant arreu de la baixa Tordera), també és abundant a algunes planes i valls adjacent (com Sant Ou i Gorg Negre, Valldemaria, Anyells, Valloparda, Vallmanya, Vallplana, Palafolls, la Júlia, Sant Esteve, Can Simó, St. Daniel, Sant Genís,... ) i menys a altres més agrícoles i allunyades del bosc però amb algunes observacions (com La Mullera, Illa de riu, Grau, Jalpí, ... ). Sembla que, com passa amb les salamandres, amb l’arribada del fred es desplacen a cotes inferiors. Poques observacions, i puntuals, a la línia de la costa als municipis de Pineda i Santa Susanna.

Està amagat durant el dia sota fustes, pedres,... , a l’esquerda d’una roca o tronc, o sota la fullaraca. Per reproduir-se fa servir torrents i rieres, petits pantans forestals (a on és molt abundant), i en menor mesura els tolls i braços secundaris del llit del riu. També fan servir algunes basses de rec de valls forestal.

1 tòtil (Alytes obstreticans)
.
.
Espècie pressent a tots els ambients (forestals, agrícoles, urbanitzats, fluvials,...) de la baixa Tordera i arreu, però sempre en baix nombre. Tot i això resulta abundant a moltes rieres i valls com les de Calella, Pineda, Santa Susanna, Valloparda, Valldemaria, Sant Daniel, Sant Esteve, Vallmanya, Sant Genís,... , i a les planes agrícoles costaneres del Maresme nord com les de Pineda, Santa Susanna, Grau,... , a on ocupen gairebé totes les basses de rec. Molt abundant també a les faldes agrícoles orientades a mar sota el castell de Palafolls.

De dia es troba amagat sota pedres, fustes,... o a petites esquerdes i cavitats del terra, roques, troncs,... . Té la peculiaritat de transportar els ous enroscats a les potes posteriors fins que aquests eclosionen, no com els altres amfibis que els depositen (de diferent manera segons l’espècie) a l’aigua i els abandonen a la seva sort, i és el mascle qui s’encarrega del seu transport i de mullar-los periòdicament. Els cap-grossos són pressents a pràcticament totes les basses de rec, torrent i rieres de la baixa Tordera, i força abundants als tolls i braços secundaris del llit del riu.



Tot i que no avui, hi ha 3 espècies més que han estat observades al Pla de la Júlia amb anterioritat (podeu veure fotografies aquí... Els amfibis I... llista d'espècies)...

Tritó palmat (Lissotriton helveticus)

Espècie molt estesa però localitzada a tota la vall del tram baix del riu Tordera i valls properes, mai a cotes altes o zones forestals. Força abundant a algunes zones de les valls de Valloparda, Sant Daniel, Sant Ou i Gorg Negre, a on en anys bons (no aquests darrers dos, tot s’ha de dir) es pot trobar a molts indrets diversos (en recorreguts nocturns, a basses, als torrents, als canals,...), i localitzada però abundants a determinats sectors dels plans de l’Illa del riu, La Júlia, Anyells, Palafolls, Jalpí i Can Golba. Observacions puntuals a la riera de Vallmanya i als estanys de Bancells i Mas Mateu. Localitzada també a zones puntuals de Blanes (ja desapareguda sota el ciment) i entre els municipis de Malgrat de Mar i Palafolls, a on resten un parell de basses naturalitzades amb la seva presència. Sembla que tenen preferència pels herbassars inundats amb canals i bassetes entre la vegetació espessa.

Amagats de dia entre la fullaraca, sota fustes, sota pedres,..., i fan servir per reproduir-se petites basses i canals amb abundant vegetació, algunes basses de rec, grans tolls i mulleres d’inundació temporal.

Tritó verd (Triturus marmoratus)

A diferència del palmat, és una espècie molt forestal i a cotes superiors, fins i tot abundant a algunes zones del Montnegre i valls properes com les de Vallmanya i les de Sant Ou i Gorg Negre. També a algunes zones de les valls de Valloparda, Sant Daniel, Sant Genís i de la riera de Pineda, i localitzada puntualment a l’estany de Bancells i als plans de La Júlia, Sant Esteve i Anyells. També a un sector del torrent de Can Rabassa.

Amagat de dia sota fustes, pedres, troncs,... o entre la fullaraca, per reproduir-se fan servir torrents i petits gorgs d’algunes rieres, fonts, basses amb abundant vegetació, recs i canals, i alguns safareigs accessibles des del terra.

Granota verda (Pelophylax perezi)

Més fàcils de localitzar a qualsevol punt d’aigua de tot el territori (riu, riera, bassa, rec, pantà, safareig, pou, gravera,... ), tant agrícola, urbanitzat, forestal o fluvial, que no pas en recorreguts nocturns, però pressent arreu i sempre es poden trobar creuant un camí o camp a les nits. Especialment abundants a tot el recorregut del riu Tordera i al pla de Palafolls.

Durant el dia és molt abundant a les ribes de qualsevol massa d’aigua, sigui quina sigui, i molt fàcils de detectar perquè salten ràpidament a l’aigua amb la nostra presència. Quan la massa d’aigua s’asseca, les podem trobar sota pedres, plàstics o fustes, i bàsicament als llits secs a l’espera que tornin a tenir aigua. Per reproduir-se fan servir qualsevol massa d’aigua, però amb clara preferència pel riu, basses i estanys, canals i recs, pantans,... , i menys per a tolls temporals o mulleres. La bona qualitat de l’aigua sembla ser la seva única limitació.

....................................................................

A la baixa Tordera podem trobar amfibis durant tot l’any, però és durant la tardor, i aprofitant les nits plujoses i amb temperatures suaus com les d’aquests dies, quan més fàcilment se’ns creuaran pels camins i camps.

Tots els amfibis (concretament aquí 11 espècies diferent) tenen majoritàriament una vida terrestre la major part de la seva vida, i una altre aquàtica per garantir la descendència. Cadascuna de les espècies tenen uns requisits més o menys característics alhora de viure, alimentar-se, reproduir-se,... .

Per aquest motiu són uns grans bioindicadors, ja que la seva presència, o no presència, ens està dient si l’entorn terrestre i l’entorn aquàtic estan en bon estat i, alhora, si són variats o heterogenis. A més espècies localitzades a un indret... més varietat d’ambients en condicions òptimes, tant per a la seva vida terrestre com per a la seva vida aquàtica. La no presència d’algunes espècies ens indica que alguna cosa no funciona a l’entorn.

La seva abundància, però, pot estar determinada per factors climàtics o temporals, i poden variar per a determinades espècies en funció de si ha plogut molt o poc, de si ho ha fet a l’època adient, si un camp s’ha assecat massa aviat o ha estat inundant més temps,... , havent-hi anys amb una baixada important del nombre d’observacions de determinades espècies, i anys amb un esclat d’exemplars escampats arreu. Aquests canvis només afecten a les espècies quan les condicions desfavorables persisteixen en el temps, i més quan es tracten de poblacions aïllades o localitzades per distància, vies de comunicació, noves edificacions o polígons,... .

Si no esteu d’acord amb alguna de les descripcions, ja sigui perquè heu vist alguna espècie a un indret diferent de la baixa Tordera, ja sigui perquè teniu constància de que es reprodueixen a altre tipus de lloc, ja sigui perquè heu observat alguna cosa peculiar diferent,... no dubteu en dir-ho, ja que una de les funcions d’aquest blog és la de compartir i aprendre tots plegats, i ningú (ningú!!!) pot arribar a tot arreu tot sol.

Xavi.