Algunes notícies per llegir 17-19/8/2016...

ELS CÀMPINGS DE MALGRAT DE MAR ES VOLEN EXPANDIR PEL PLA DE GRAU
Elmalgretenc.com 19/8/2016

Una desena de càmpings de Malgrat de Mar han presentat un projecte a l’ajuntament en el que demanen poder expandir-se cap a l’interior, a la zona agrícola. Segons Marc Monguilod, propietari d’un d’aquests càmpings, es tracta de recuperar l’espai que el mar els ha anat prenent a alguns d’ells. Per aconseguir-ho, els amos dels càmpings comprarien els terrenys que tenen al darrere. Per poder-ho fer caldria que el consistori canviés el pla d’usos d’aquestes parcel·les per permetre la nova activitat.
El projecte també proposa la creació d’un vial, que uniria l’avinguda de la Pomereda fins a la desembocadura del riu.

Monguilod assegura que els nous terrenys servirien per oferir més i millors serveis als campistes. Subratlla que, en cap cas, s’hi edificaria. Tampoc s’augmentaria el nombre de parcel·les de càmping.
Marc Monguilod ha aprofitat per reclamar “més ambició política, que ara no hi és” per fer front a la reordenació del delta de La Tordera. Proposa la constitució d’un grup de treball amb totes les parts implicades per “desencallar una problemàtica que fa massa anys que dura”.

Per la seva banda, la regidora d’Urbanisme ha manifestat la bona predisposició que hi ha des del govern local per tirar endavant el projecte d’ampliació. Un dels aspectes positius de la proposta, segons Mireia Castellà, és que “permetria alliberar part de la costa actualment ocupada pels càmpings”. La regidora remarca que no es vol canviar la qualificació dels terrenys, que continuaran essent agrícoles, sinó que només es proposa modificar-ne el pla d’usos. Castellà també ha volgut deixar clar que el cost econòmic de desenvolupar el projecte hauria d’anar íntegrament a càrrec dels interessats. A més, ha assenyalat que, des del consistori, se’ls ha demanat la creació d’un pla d’autoprotecció ja que es tracta d’una zona declarada com a inundable.

El projecte d’ampliació dels terrenys dels càmpings, però, es topa amb l’oposició d’una part dels pagesos de la zona, que no veuen amb bons ulls la proposta ja que la situació, segons alguns agricultors, està provocant que s’especuli amb els terrenys de cultiu de la zona afectats pel projecte.


La collita de cereal ha crescut un 32%, però els preus han baixat
el9nou.cat 17/8/2016

El Vallès Oriental s’ha lliurat d’un fong que ha minvat molt els rendiments en altres comarques

EL 9 NOU
Segons l’Associació de Joves Agricultors (ASAJA), la collita de cereal aquest 2016 ha augmentat a tot Catalunya un 32% de mitjana respecte a l’any 2015, tot i que els preus han baixat un 35%.

Bales de palla en un camp de blat de la Roca, un cop acabada la collita

RAMON FERRANDIS

Ha anat més bé l’ordi que el blat, especialment al Vallès Oriental, on s’han lliurat del fong que ha castigat els rendiments obtinguts en altres comarques com Osona i el Bages. En el cas de l’ordi, els rendiments han estat molt bons, entre els 6.000 i els 9.000 quilos per hectàrea, cosa que és tot un rècord, i l’augment amb relació al 2015 és del 38%. El blat ha augmentat un 24,5% i ha rendit entre 2.000 i 4.000 quilos per hectàrea, segons les xifres que presenta Rosa Pruna, presidenta d’ASAJA. Es dóna la circumstància que, a causa de la collita excepcional de la temporada, s’ha produït molta palla i fins i tot s’ha establert un preu d’aproximadament 27 euros per tona.

Tot i les bones dades, la producció de tones és semblant a la que hi va haver l’any 2014 i inferior a la de l’any 2013, un any molt bo especialment per al blat i l’ordi. En total, el 2016 s’han collit 1.335.586 tones de cereals com blat, ordi, civada i blat de moro. No hi ha comptabilitzada la colza, que ha crescut els darrers anys.

Aquesta bona collita pal·lia una mica la baixada de preus del cereal que hi ha hagut i que ASAJA comptabilitza en un 35% menys respecte a la temporada passada. En aquest cas, aquest preu baix va bé al ramader per compensar el cost de producció dels animals. El juliol del 2016 el preu del blat ha estat de 167 euros per tona, per sota dels 202 de l’any 2015 i el més baix dels darrers sis anys. Amb l’ordi, situat en 155 euros per tona, passa una cosa semblant, tot i que el 2010 encara era més baix (136), i també el blat de moro registra el preu més baix, de 180 euros la tona.

Des d’ASAJA creuen que en la baixada de preus hi intervenen factors locals, com l’especulació en el sector, i d’altres de mundials. Per exemple, Rússia, Ucraïna i els Estats Units han tingut una de les millors collites de la història més recent.


S’obre el període de la mitja veda de caça menor. A Tordera, els caçadors també fan batudes especials de senglars, per combatre les destrosses que provoquen als camps de conreu
Ràdio Tordera 18/8/2016

Aquest passat dilluns, 15 d’agost, es va obrir el període de la mitja veda de caça a Catalunya. Ara, durant uns dies concrets, es podrà caçar, entre altres espècies, la tórtora, la guatlla, el tudó, la garsa, el colom roquer, l’estornell vulgar, la gavina riallera, el gavià de potes grogues o la guineu. En Joaquim Vinardell, de l’Associació de Caçadors de Tordera, ha explicat quins d’aquests animals es poden caçar per la nostra zona.

Joaquim Vinardell comenta el número d’exemplars que es poden caçar. Diu que fan una assemblea entre tots els membres de l’associació per decidir quins dies surten de caça.

Durant aquest període de mitja veda de la caça menor, també es duen a terme batudes especials de senglar (caça major). Des del mes de juliol, els caçadors comencen a rebre queixes dels pagesos, de les destrosses que aquests animals provoquen als camps. A través de la societat de caçadors, doncs, han de demanar els permisos corresponents per sortir de caça: informar de la zona exacta on fan mal i notificar el dia i hora que sortiran a caçar. Escoltem Ramon Dalmau, membre de l’Associació de Caçadors de Tordera

A Tordera són entre 35 i 40 caçadors els que es dediquen a la caça del senglar. Tenen un local de trobada, on es reuneixen a primera hora del matí el dia que surten de cacera. Dalmau diu que no es fan grans batudes i comenta quants exemplars poden arribar a matar.

Ramon Dalmau comenta que els caçadors més sacrificats són aquells que tenen gossos, perquè tarden llargues estones fins que els reuneixen altra cop a tots, un cop acabada l’hora de caça

Des de l’Associació de Caçadors de Tordera recorden que a l’estiu, quan tot està més sec i el risc d’incendi forestal és més elevat, si s’activa el Pla Alfa de prevenció d’incendis en el nivell 3, no es pot sortir a caçar.


El Govern vol una moratòria dels permisos per buscar petroli davant la costa
Diari de Girona 18/8/2016

La Generalitat demana a la Comissió Europea i a l'Estat protecció immediata pel corredor de cetacis del Mediterrani que passa per la Costa Brava - La mesura impediria les prospeccions projectades davant del cap de Roses

GIRONA | PILI TURON
La Generalitat demanarà a la Comissió Europea i al Govern de l'Estat que aprovin una moratòria immediata dels permisos per buscar i explotar hidrocarburs al Mediterrani Occidental; és a dir, davant les costes gironines. Aquesta petició d'impedir les prospeccions de gas i petroli va lligada amb declarar la zona com a corredor de cetacis, ja que així se'n garantiria la protecció.

Aquesta és una reivindicació de grups ecologistes per evitar que prosperi cap dels projectes petroliers que, des de fa anys, tenen l'ull posat al Golf de Lleó i que afectarien el litoral empordanès. Segons informa l'Aliança Mar Blava -que engloba entitats mediambientals, socials i dels sectors de la pesca i el turisme, sindicats, institucions públiques i privades de les Illes Balears-, l'acord que la Generalitat va aprovar al juliol té molt a veure amb una reunió que a l'abril van mantenir amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull. Precisament, és a proposta seva que el Govern català instarà la Comissió Europea a declarar el corredor de cetacis que circula entre les costes balear i gironina, baixant pel litoral català fins al llevant, com a Zona d'Especial Protecció d'Importància per a la Mediterrània (ZEPIM). Tal com argumenta la resolució de la Generalitat, un dels principals beneficis d'aquesta mesura seria combatre els «punts negres de soroll submarí» que s'han identificat, justament, en llocs claus per a la migració de balenes, dofins i altres cetacis.

L'acord de la Generalitat alerta del «greu impacte ambiental» que tindrien les prospeccions d'hidrocarburs projectades en aquesta zona, sobretot «en la seva part més nord» -i que afectarien Girona- i per a la fauna marina.

Però el Govern no restringeix els perjudicis a la zona directament afectada, sinó també a les àrees marines protegides que estan a la vora. I en aquest punt cita específicament els parcs naturals del Cap de Creus i del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter; així com també fa un toc d'alerta sobre diversos espais de la xarxa Natura 2000, com ara la costa baixempordanesa.

L'Estat arxiva un projecte

Per a l'Aliança Mar Blava, el recent arxivament del projecte de l'empresa Services Petroliers Schlumberger per buscar hidrocarburs davant la Costa Brava no significa que s'hagi d'abaixar la guàrdia, ja que el Golf de Lleó continua amenaçat per altres permisos demanats per la petroliera Cairn Energy, que encara s'estan tramitant. L'organització balear remarca, mitjançant un comunicat, que aquestes actuacions afecten el corredor de migració de cetacis del Mediterrani que passa davant la costa gironina i que, en cas de tirar-se endavant, provocarien «un impacte ambiental crític i irreversible» a les espècies que hi viuen.

A principis de juliol, el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient va arxivar l'expedient de Schlumberger, que preveia buscar i extreure hidrocarburs en una àrea marina que s'estén de les Illes Balears fins a tan sols 13 quilòmetres del Cap de Creus.

D'aquesta manera, l'Estat va atendre una petició de l'Aliança Mar Blava, que va denunciar l'incompliment del termini legal per presentar la documentació necessària per fer l'avaluació d'impacte ambiental. Aquesta es va reiniciar a principis d'any, després que diverses entitats ecologistes denunciessin irregularitats i defectes en l'estudi d'impacte anterior.

Al llarg dels últims anys, organitzacions gironines integrades a la Plataforma Aturem les Prospeccions, com l'Associació de Naturalistes de Girona, la Iaeden-Salvem l'Empordà i el Projecte Ninam -que estudia el món dels cetacis des de Roses- han presentat al·legacions contra diferents projectes empresarials per buscar gas i petroli en aquesta zona del Mediterrani.


Jarc demana que els caçadors facin més batudes de senglars a la nit
Diari de Girona 18/8/2016

L'organització agrària creu que les actuacions de les últimes setmanes són «insuficients» i que s'haurien d'ampliar

Un camp de blat de moro destrossat pels porcs senglars al Parc Natural dels Aiguamolls de l´Empordà jarc

GIRONA | F.B. 

Jarc-Coag demana que els caçadors també ampliïn les batudes nocturnes per combatre la plaga de porcs senglars. En un comunicat, l'organització agrària creu que aquest col·lectiu hauria d'intensificar la seva activitat més enllà de moments puntuals, «amb el vistiplau i el control dels Agents Rurals».

Jarc valora la feina que està portant a terme l'administració i els caçadors, però considera que les batudes que s'han fet durant les últimes setmanes han estat insuficients per mantenir a ratlla l'excessiva proliferació d'aquests mamífers.

Per aquest motiu, assegura que veu bé les batudes nocturnes amb tot terreny dels Rurals i creu que s'hauria de fer un pas més enllà i augmentar el nombre de sortides durant la nit.

L'entitat alerta que els pagesos de les comarques gironines estan patint grans pèrdues a l'agriculturaper l'efecte massiu dels ungulats.

En aquest sentit, recorden que «segons Agricultura, la cabanya d'aquests animals a Girona és d'uns 60.000 exemplars; amb aquest nombre els senglars no són una espècie cinegètica, sinó una plaga».

Jarc recorda també que el problema dels senglars no només és cosa dels agricultors. «A més de perjudicar les collites, produexien greus accidents a les carreteres», afirmen, en la línia del que ja va defensar la setmana passada l'altre sindicat agrari, Unió de Pagesos.

Més sinistralitat

Les xifres de sinistralitat a les carreteres provocades per la fauna salvatge, (senglars majoritàriament) són clares: Durant el mes de juliol a les vies gironines hi va haver prop d'una seixantena d'accidents provocats per senglars. I en tot el 2015 se'n van registrar gairebé 594 sinistres, dada que representa el doble que fa cinc anys.

Aquesta setmana els caçadors avançaven a Diari de Girona que en el que va de 2016 ja han abatut prop de 18.000 senglars, prop d'un centenar cada dia. Unes xifres molt elevades que, tanmateix, no aconsegueixen frenar la plaga. Les Federacions de Caça recorden que són els caçadors els que suporten la responsabilitat principal de frenar la plaga amb les seves batudes, tot i feinejar per afició i no per obligació.

Les batudes nocturnes amb tot terreny han demostrat ser eficaces però també han aixecat polèmica. La portaveu de la Comissió de Protecció de Drets dels Animals del Col·legi d'Advocats de Gironaconsidera que les batudes nocturnes de senglars són «il·legals», emparant-se en la Llei de Caça. Feta als anys 70, aquesta normativa prohibeix les actuacions nocturnes amb armes de foc, gas o aire comprimit, i que vagin ajudades amb llums artificials.

Els advocats aposten per combinar la caça «tradicional» amb mètodes anticonceptius, de la mateixa manera que es fa amb les colònies de coloms, gats o altres mamífers.

De moment però, la proposta no acaba de convèncer ni a agricultors ni caçadors, que opten per mesures més contundents.