dimarts, 5 de desembre del 2017

El Tram de costa entre Begur i Blanes, dels millors en estat ecològic... Qualitat ambiental de la costa catalana en base a les macroalgues 5/12/2017 Prismàtic

Prismàtic  Hace 6 minutos
🆕Estudi sobre l'aigua a les costes de 👉 El millor estat ecològic se l'emporta i el transecte de a . Per contra, els valors més baixos són per i el sud del 🌊🌊

Qualitat ambiental de la costa catalana en base a les macroalgues
Un estudi publicat l'any 2015. CEAB-CSIC

Objectiu

Avaluar l’estat ecològic al llarg del temps de 32 masses d’aigua costaneres amb la metodologia CARLIT, basada en les comunitats de macroalgues litorals com a bioindicadores, conèixer la relació entre l'estat ecològic i les pressions antròpiques i comparar els resultats amb altres metodologies.

Mètodes bàsics

Aquest estudi es basa en l’aplicació de la metodologia CARLIT en 32 masses d’aigua del litoral català entre els anys 1999 i 2012 per tal d’avaluar-ne l’estat ecològic. L’índex CARLIT utilitza les comunitats litorals com a indicadores de qualitat ambiental, prenent com a comunitat clímax la que domina l’espècie Cystoseira mediterranea. Anualment, s’ha elaborat un mapa de la distribució de les comunitats litorals sobre substrat rocós a partir d’una cartografia visual i se n’ha calculat un valor de qualitat ambiental (l’EQR: Ecological Quality Ratio) per a cada massa d'aigua.

La sensibilitat de l’índex CARLIT a les pressions antròpiques s’ha avaluat relacionant els resultats de la qualitat ambiental amb l’índex LUSI (Land Uses Simplified Index), que va ser desenvolupat per avaluar la influència continental sobre les masses d'aigua. Aquest, però, ha estat modificat per tal d’incloure-hi altres pressions que poden influir en l'estat de les comunitats litorals.

Als factors originals de l’índex (urbanisme, agricultura, industrialització i influència de rius) s’hi han afegit la densitat de població i l’artificialització de la costa, aquesta nova versió de l’índex s’ha anomenat MA-LUSI-WB.Finalment s’han comparat els resultats de l'estat ecològic obtinguts amb l’índex CARLIT i els obtinguts amb una altra metodologia basada en les comunitats de macroinvertebrats de fons de sorra, anomenada MEDOCC.

Resultats principals

Els valors més alts d’EQR i, per tant, el millor estat ecològic, s’han obtingut a les masses d'aigua del nord de la costa catalana:

C10 (Montgrí)
C14 (des de Begur a Blanes)

Els valors mitjans a la costa sud (Tarragona).

Els més baixos a les masses d'aigua del sector de costa central:

C21 (sud del Llobregat)
C22 (Castelldefels)

Pel que fa a la variabilitat interanual, els valors més baixos al llarg dels 14 anys de mostreig:

C14 (des de Begur a Blanes)

La variabilitat interanual més alta correspon a:

C02 (Badia de Port de la Selva)
C12 (des de la desembocadura del riu Daró fins a Sa Riera)
C21 (sud del Llobregat)

La relació entre el valor de l’índex MA-LUSI-WB i el promig del valor EQR per a cada massa d'aigua ha resultat negativa significativament, és a dir, quan les pressions antròpiques són elevades l'estat ecològic disminueix.

En algunes masses d'aigua s’han trobat diferències notables en l’estat ecològic a l'aplicar l’índex CARLIT i l’índex MEDOCC. Aquelles masses amb un baix percentatge de costa rocosa natural o bé amb poc substrat rocós, majoritàriament d’origen artificial, i envoltat de platges obtenen una valoració de l’estat ecològic més alt amb l’índex MEDOCC.

Conclusions

S'aporten noves evidències de la sensibilitat de la metodologia CARLIT per detectar pressions antròpiques, gràcies a la bona relació negativa entre els valors EQR i l’índex LUSI. Aquest fet, juntament amb la facilitat, rapidesa i economicitat en la seva aplicació, reforcen els avantatges i idoneïtat d’aplicar aquest mètode per avaluar l’estat ecològic de les masses d'aigua.

L’alta variabilitat interanual obtinguda en algunes masses al llarg d’aquests 14 anys es deuria a modificacions locals de la línia de costa o a la variabilitat natural i/o a canvis en les pressions antròpiques, ja que les masses d'aigua amb major variabilitat es troben en petites badies o al sud de la desembocadura d’algun riu.

S’ha observat una millora important en l’estat ecològic de tres masses d'aigua: C09 (L’Escala), C12 i C15 (sud de Blanes), probablement associada a una millora de la qualitat de l’aigua del rius que desemboquen a prop, i a la C21 associada a una millora dels tractaments de l’aigua en aquesta zona des del 2006.

La infravaloració de l’estat ecològic que fa CARLIT de les masses d'aigua amb un baix percentatge de costa rocosa natural es deu a:

1. El baix percentatge de costa valorada respecte la totalitat de la massa d'aigua

2. La costa rocosa valorada és majoritàriament artificial i, generalment, es troba propera a zones d’alta pressió antròpica

3. La distància entre les zones rocoses dificulta la colonització per Cystoseira mediterranea

Per tant, l’aplicació de la metodologia CARLIT en aquelles masses d'aigua amb un baix percentatge de costa rocosa natural hauria d’evitar-se.

Títol original

Environmental Quality of Catalan Coastal Waters Based on Macroalgae: The Interannual Variability of CARLIT Index and Its Ability to Detect Changes in Anthropogenic Pressures over Time

Consulta la publicació original

FITXA ELABORADA PER: 

CEAB-CSIC

prismatic@ceab.csic.es

AUTORS DE L'ESTUDI: 

Torras, Xavier; Pinedo, Susana; García, María; Weitzmann, Boris; Ballesteros, Enric.