Les dessalinitzadores catalanes incrementen la seva producció arran del descens de reserves dels embassaments
ACA 5/12/2017
Amb els volums del sistema Ter-Llobregat al 49% i 300 hm3, s’ha potenciat l’ús d’aigua dessalinitzada com a mesura preventiva
La planta del Llobregat està funcionant al voltant del 70% de la seva capacitat, mentre que la dessalinitzadora de la Tordera produeix al 75%, destinant una part de l’aigua a l’àrea de Barcelona
L’objectiu d’aquesta mesura, que ha evitat extreure 50 hm3 dels embassaments del Ter i el Llobregat, fa possible alentir la reducció d’aigua dels pantans
Les mesures es complementen amb l’increment de l’extracció d’aigua subterrània de l’aqüífer del delta del Llobregat fins arribar a 1,77 hm3 cada mes
Dessalinitzadora de la Tordera, al terme municipal de Blanes.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha potenciat en les darreres setmanes l’ús d’aigua dessalinitzada per compensar el descens de les reserves embassades. Amb els embassaments del sistema Ter-Llobregat al 49% i 300 hm3, la dessalinitzadora del Llobregat està funcionant al voltant del 70% de la seva capacitat, mentre que la planta de la Tordera produeix al 75%, destinant una part de la seva producció a l’àrea de Barcelona (la resta de l’aigua produïda és per satisfer les demandes de la seva zona d’influència).
Cal tenir en compte que habitualment, quan els embassaments estan alts, el seu funcionament és baix (un 10% la del Llobregat i un 20% la de Tordera), però aquestes incrementen producció precisament quan els embassaments comencen a baixar de volum.
L’objectiu d’activar aquestes plantes és alentir el descens de reserves. Arran de l’increment de producció de les dessalinitzadores s’ha evitat extreure 50 hm3 dels embassaments del sistema Ter-Llobregat, una xifra que equivaldria al consum d’aigua de cinc milions de persones per a un període de dos mesos. Si la situació de descens de reserves persisteix, aquestes plantes incrementarien més la producció.
Al llarg dels darrers anys s’han recuperat els volums disponibles de l’aigua subterrània de l’aqüífer del delta del Llobregat, amb el que ara es pot incrementar el seu ús aportant 1,77 hm3 cada mes.
Situació de la resta d’embassaments de les conques internes
Pel que fa a la resta d’embassaments, Darnius Boadella (Alt Empordà) està al voltant del 37%, amb 22,4 hm3, un volum similar al de fa un any. Amb aquests volums, les demandes domèstiques de la zona estan garantides durant tot un any i caldrà esperar a les pluges que caiguin en els propers mesos per saber si es podrà garantir la campanya de reg prevista per a l’estiu vinent.
En una situació similar estarien els embassaments de Siurana i Riudecanyes (12,5% i 18,4% respectivament). El primer, amb els volums actuals, garanteix les demandes domèstiques per dos anys a la zona del Priorat però caldrà esperar a les pluges per saber si es pot garantir la campanya de reg de l’estiu vinent. En la mateixa situació estaria el pantà de Riudecanyes.
El Pla Especial de Sequera
Aquestes són les mesures que s’estan duent a terme actualment i que es van revisant diàriament. De cara a la primavera es preveu tenir aprovat el Pla Especial de Sequera, l’eina que farà possible la gestió d’una possible sequera (ara estaríem en una fase de pre-alerta, la qual no comporta restriccions d’usos, i s’entraria en una hipotètica fase d’alerta quan els embassaments del Ter-Llobregat arribessin al 34% de la seva capacitat).
Actualment, tenim més recursos que en la sequera de 2007 i 2008, uns 122 hm3 provinents de la dessalinització, la recuperació de captacions en desús i la millora en els tractaments de potabilització. En cas d’agreujar-se la sequera i arriba al 25%, es recorreria a l’aportació d’aigua regenerada en el tram final del Llobregat per incrementar el cabal del riu i així disposar de més aigua per ser potabilitzada.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada