dijous, 21 d’agost del 2008

Sobre el vessament tòxic al riu Tordera a l’alçada del Polígon Industrial de Fogars de la Selva 21/8/08...

Degut a una sèrie de consultes rebudes, tot i que amb resposta per correu personal a totes i cadascuna d’elles, a continuació es descriu i es dona resposta de manera conjunta...

Durant tota la setmana passada i fins avui he visitat el tram del riu Tordera entre els ponts de l’autopista AP-7 i d’Hostalric, al terme municipal de Fogars de la Selva, i perquè haig de revisar diàriament les trampes per a la captura de tortugues aquàtiques.

- estic fent un seguiment de tortugues aquàtiques (amb captures, marcatges i observacions visuals) als trams mig i baix i zones humides associades del riu Tordera, i tot i que la Autorització Especial per a Captura Científica l’atorga el Servei de protecció de la fauna, flora i animals de companyia del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, jo no treballo ni per a aquest Departament ni per a cap altre, ni sóc agent forestal, ni ho faig per a cap organisme públic o privat. Els resultats seran degudament enviats , això sí, als Departaments i/o organismes que ho demanen com a condició de l’atorgament de l’autorització o de l’aval, i a qui jo consideri oportú de manera personal o associativa –

Entre el pont de l’autopista AP-7 i fins a uns 150m riu amunt, aquest es troba sec i sense cap toll d’aigua, només hi ha aigua d’aquí amunt o del pont aigües avall.

Imatges des de sota del pont fins arribar al tram de riu amb aigua...
.


Des d’aquí i durant 1120m el riu Tordera porta abundant aigua, neta i transcorrent majoritàriament per l’interior d’un bosc de ribera situat a l’interior de la llera, formant alguns petits gorgs de més d’un metre de profunditat i amb alguns tolls adjacent. No es tracta d’un toll com s’ha publicat a un mitjà de comunicació. Millor unes imatges que mil paraules...
.



- quan el curs fluvial principal passa per una zona boscosa, amb abundants tronc i arrels que frenen l’aigua, es formen petits gorgs (forats) que en ocasions són profunds, i degut a que l’aigua arrossega sediments traient-los d’un lloc (formació del gorg) i depositant-los aigües avall. Quan hi ha una crescuda del riu i el curs principal està ocupat per arbres, canyes, pedres o altres obstacles, la força de l’aigua es deriva cap a altre lloc de l’interior del llit fluvial (entre escullera i escullera), formant també petits gorgs que, un cop baixa el cabal del riu i aquest torna a recuperar el seu camí habitual, queden com a tolls o basses adjacent, molt sovint amagats entre la vegetació, i que en algunes ocasions són de grans dimensions. Quan un tram de riu s’asseca, com succeeix aigües amunt d’aquest tram, aquests tolls, basses o gorgs retenen aigua durant més temps i concentren als animals aquàtics que ja no poden desplaçar-se ni riu amunt ni riu avall. Si l’estiatge (període sec) és persistent aquests tolls s’acaben assecant tard o d’hora, i els peixos moren. Si abans que s’assequin del tot el riu es recupera, els peixos tornen a repartir-se pel riu desprès d’haver sobreviscut a aquests tolls –

- Alguns trams del riu Tordera, com és aquest cas, mantenen aigua durant tot l’any per molt que hi hagi sequera o es sobreexploti l’aqüífer ( a grosso modo ), i ens trobem que el llit del riu està sec... de cop i volta hi ha aigua corrent llit avall... i més avall es torna a assecar. Els trams de riu amb aigua corrent entre trams de riu sec poden ser grans (de quilòmetres) o petits (de metres), i les causes són diverses... per causes naturals perquè les aigües de l’aqüífer aflorin, perquè la profunditat del terreny sorrenc és menor, només als trams de l’alta i mitjana Tordera... per l’aportació constant d’aigua provinent d’una depuradora que aboca dels aigües al riu, o a un torrent i d’aquest al riu, i que precisament durant l’estiu és quan més aigua deixen anar perquè augmenta la població i la demanda individual... per l’aportació constant d’aigua provinent d’una empresa, com és el cas d’aquest tram de riu, on una empresa extreu abundant aigua d’un pou per tornar-la al riu un cop passa pel circuit del sistema de refrigeració, motiu pel qual la qualitat de l’aigua d’aquest tram és molt bona... entre altre. Aquests trams de riu que mantenen aigua corrent tot l’any són els llocs on hi ha més peixos, tortugues de rierol, bernats, martinets, blauets, etc... i més encara quan altres trams del riu s’assequen i s’hi concentren aquí. –

D’aquí i durant uns 950m riu amunt fins arribar al pont d’Hostalric, el riu es troba sec i és aquí on es troben els tolls (juntament amb dos adjacents al tram amb aigua) amb menys aigua, de pitjor qualitat, i amb abundants peixos i cap-grossos concentrats a que em feia referència des d’un inici, i degut a que hi ha zones més profundes que retenen aigua tot i que aquesta no corre riu avall (gorgs quan sí corre l’aigua) i a petites aportacions d’aigua d’algunes empreses del Polígon Industrial...
.
Peixos concentrats a aquests tolls...

Fins al vespre de dijous 14/8/08 el tram del riu amb aigua corrent i amb abundants gorgs i vegetació era ple de peixos, cap-grossos, invertebrats aquàtics,... , amb captures i observacions de tortugues de rierol, amb aigua de molt bona qualitat, i amb una temperatura constant similar (si no igual) a la resta de trams que estic visitant durant tot l’estiu.

El divendres 15/8/08, aproximadament a les quatre de la tarda, em vaig trobar tot aquest tram de riu de poc més d’un km i amb aigua corrent (abundant i neta) completament plena de peixos morts, cap-grossos morts, crancs morts, sense invertebrats aquàtics (sabaters, ditiscs, odonats,...), sense causa natural aparent, i de cop i volta...

FOTODENÚNCIA 15/8/08... MORTANDAT DE PEIXOS I AMFIBIS AL RIU TORDERA (FOGARS DE LA SELVA)

Mentre que als tolls de riu amunt i adjacents, i del pont de l’AP-7 avall, tot continuava igual... amb peixos, cap-grossos i invertebrats aquàtics ben vius.

Tot el que s’hagi dit de manca d’oxigen, mort per causes naturals, per proliferació d’algues,... o similars... Bé!!!... mireu els vídeos, les fotos,... i vosaltres mateixos.

Els peixos que es comentava que es veien vius al tram de riu afectat el diumenge 17/8/08 eren petits grups de petites gambúsies (Gambusia holbrooki), un petit peix exòtic (no autòcton) que es caracteritza per una major tolerància a la pol·lució, que poden sobreviure a una cullerada d’aigua calenta entre la vegetació, o que fins i tot poden recórrer petites distàncies fora de l’aigua donant saltirons quan el toll on es troben s’asseca, i que precisament per això (entre altres causes) els trobem a tot arreu i són una plaga. Ni el divendres ni el dissabte es veia ni un sol de viu al riu, però sí molts i en grans quantitas als tolls adjacents, juntament amb bagres, barbs de muntanya i carpes. Amb la recuperació de l’aigua des de divendres fins al diumenge, han tornat a colonitzar aquestes aigües vés a saber d’on...

També es va comentar la presència de granotes adultes, totalment normal degut a que només estan a l’aigua per amagar-se i poden recórrer grans distàncies en una sola nit. Ni el divendres ni cap altre dia he vist, almenys jo, cap granota adulta morta enlloc. Cap-grosso, que respiren sota l’aigua, tots els del riu morts i tots els dels tolls vius.

Es comenta també que no es veuen o capturen tortugues aquàtiques des del divendres, i que es desconeix què els pot haver passat. Diumenge vaig retirar les nanses, i tal i com els vaig dir als agents forestals que eren allà, perquè no queia ni veia ni una, ni jo ni ells, i tant podia ser perquè havien pogut morir o perquè l’esquer que faig servir és peix mort, i en un lloc ple de peixos morts era ridícul deixar-les allà.

Ni els agents forestals, ni l’empresa encarregada de la retirada dels peixos morts, ni jo mateix, hem trobat cap tortuga morta enlloc, i ara mateix ja es tornen a veure algunes tortugues de rierol (Mauremys leprosa) i de tempes vermelles (Trachemys scripta elegans) a aquest tram, concretament 6 i 2 respectivament, i he recapturat una de les marcades allà al tram de riu sota el pont de l’AP-7, a més d’un Km...
Tortugues de rierol (Mauremys leprosa) al tram de riu afectat, dimarts i avui...


Tortuga de tempes vermelles (Trachemys scripta elegans)...

El fet que durant aquests darrers dies el riu ha estat recorregut per molta gent, i que aquestes s’amaguin a la més mínima i triguin força en sortir de l’amagatall (normalment sota unes arrels o entre el fang i les algues del fons dels gorgs), pot ser la causa de la manca d’observacions... ni idea... o que van marxar ... ni idea... o que no les hem trobat mortes sota les algues... ni idea. Almenys jo no m’aventuro a dir ni una cosa ni l’altre, però vull ser optimista i espero recuperar, allà mateix, alguna de les marcades.

La situació actual d’aquest tram de riu és molt similar a la de dijous passat, amb menys peix viu i alguns morts (molt pocs) que no han estat retirats i es troben ja en molt mal estat, ple de granotes, algunes tortugues aquàtiques, dos blauets, un bernat pescaire, martinets de nit,... com si res hagués passat...

blauet (Alcedo atthis) capturant peixos al tram afectat, dimarts...
.



alguns dels peixos i crancs morts que encara es poden veure al tram afectat...


Aigües amunt, als tolls encara més secs, es veuen alguns peixos i crancs morts, i tal i com m’ha dit el representant de l’empresa suposadament responsable (que va recórrer el riu amb l’alcalde de Fogars i un fotògraf contractat), però com a tot arreu de manera natural l’he comentat, i ni molt menys com el que va passar entre la nit de dijous i divendres al migdia al tram de riu afectat.

Ara mateix tot està en mans de la fiscalia, ja que l’ACA ha determinat l’origen i la causa, i així els ha comunicat, donat que tots els indicis assenyalen a una determinada empresa i a un determinat vessament, i a l’espera dels resultats de les anàlisis que s’estan fent. Serà la fiscalia qui, un cop tingui totes les dades, decidirà si es deriva al jutjat o no.

En conversa mantinguda de manera personal amb el representant de l’empresa (resulta que ens coneixem, va ser tota una sorpresa per part meva), em comenta la seva preocupació i la mala llet del succeït (podria ser degut a la recollida d’aigües pluvials de dijous nit recollides a les instal·lacions i abocades directament al riu per errada d’una vàlvula, comenta que no troba cap altre explicació perquè l’activitat estava aturada, si és que han estat ells), però hores d’ara, insisteixo, encara no se sap de manera segura què va passar (o això és almenys el que jo sé) i l’afer està en mans de l’ACA i de la fiscalia.

Les tortugues aquàtiques del Parc de l’Arboretum de Santa Maria de Palautordera 20/8/08

Aquest dimecres en visita amb en David Caballé al Parc de l’Arboretum de Santa Maria de Palautordera, i seguint les seves indicacions...
.

Es tracta d’un Parc Municipal obert al públic amb abundant i variada vegetació, camins, i creuat pel Torrent Reglaol abans d’unir-se amb el curs principal del Riu Tordera.

Al seu interior, repartits pel recinte a banda i banda del torrent, hi ha tres punts importants d’aigua... una bassa artificial d’uns 50m2 amb un bosc inundable adjacent i dues fonts ornamentals de grans dimensions.

En una ullada ràpida s’han pogut observar un mínim de 60 tortugues de tempes vermelles – de Florida – (Trachemys scripta elegans), un mínim de 5 tortugues de Florida híbrides (T. s. scripta X elegans) i un mínim de 12 tortugues de rierol (Mauremys leprosa), pràcticament totes de grans dimensions.
.
tortugua de Florida híbrida (T. s. scripta X elegans)
.

tortugua de tempes vermelles – de Florida – (Trachemys scripta elegans)
.

tortugua de rierol (Mauremys leprosa)

El fet que tant la bassa com les fonts ornamentals estiguin a tocar del torrent sense cap mena de tanca (o enlairada en el cas de la bassa), i el fet que al Parc hi hagi abundants llocs propicis per a la posta d’ous, podria significar un important punt de dispersió de tortugues exòtiques adultes i nou nats aigües avall.

dimecres, 20 d’agost del 2008

Niu de tudó (Columba palumbus) a Santa Susanna 20/8/08. David Caballé

tudó (Columba palumbus) al niu
fotografia d'en David Caballé
.
Avui en David Caballé ha vist un tudó (Columba palumbus) al niu, a una alzina a uns 4 metres del terra, possiblement covant una segona posta.

Desembocadura del riu Tordera 20/8/08. David Caballé

fotografies d'en David Caballé
.
Avui a la desembocadura del riu Tordera, en David Caballé ha vist...

>100 gavines vulgars (Larus ridibundus)
2 gavines capnegres (Larus melanocephalus), 1 juvenil
teixidor capnegre (Ploceus melanocephalus) escoltat
bec de corall senegalès (Estrilda astrild)
1 ànec collverd (Anas platyrhynchos)
2 corriols petits (Charadrius dubius)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
1 blauet (Alcedo atthis)
tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
... entre altres.

gavians argentats (Larus michahellis) i gavines vulgars (Larus ridibundus) a l'interior de la llacuna

Vall de la Riera de Sant Ou (Tordera) 20/8/08


La Vall de la Riera de Sant Ou (Tordera) segueix la Riera de Sant Tou (XN2000) i el Camí de Mas Telleda des del riu Tordera fins al Parc del Montnegre i Corredor.

Destaca per ser la més gran extensió de camps de conreu ben conservats de tot el municipi, formant un mosaic d’ambients riberencs, forestals i agrícoles.

En visita ràpida amb en David Caballé, fent-se de nit, com a més destacat...

1 xoriguer petit (Falco naumanni), observat també aquest migdia per en José Moreno
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 Falcó mostatxut (Falco subbuteo)
1 esparver vulgar (Accipter nisus)
1 astor (Accipiter gentilis), una femella adulta, i abundants rastres de preses depredades
2 cornelles (Corvus corone)
14 perdius roges (Alectoris rufa)
1 oriol (Oriolus oriolus)
1 puput (Upupa epops)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
trist (Cisticola juncidis)
bosqueta vulgar (Hippolais polyglota)
bruel (Regulus ignicapillus)
gratapalles (Emberiza cirlus)
oreneta vulgar (Hirundo rustica)
falciot negre (Apus apus)
tudó (Columba palumbus)
tórtora (Streptopelia turtur)
... entre altres.
.
xoriguer petit (Falco naumanni)

xoriguer comú (Falco tinnunculus)

Falcó mostatxut (Falco subbuteo)

bernat pescaire (Ardea cinerea) direcció al riu
.

Falcó de la Reina (Falco eleonorae) sobre el Polígon Industrial de Fogars de la Selva 19/8/08

Aquest migdia un falcó de la Reina (Falco eleonorae), un mascle fase fosca, sobrevolava el riu Tordera aigües avall i el Polígon Industrial de Fogars de la Selva, fins que es posa al voltant d’una de les naus industrial i es perd de vista.

Sobre l’aparició de peixos i cap-grossos morts al riu Tordera (Fogars de la Selva) 19/8/08...


L'ACA inspecciona les empreses del polígon de Fogars buscant el tòxic que mata els peixos
Diari de Girona 19/8/08

Se n'han recollit uns 75 quilos en avançat estat de descomposició i ara es faran necròpsies per esclarir per què moren

FOGARS DE LA SEVA E.PADILLA
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) inspeccionarà les indústries ubicades al polígon de Fogars de la Selva per intentar trobar el tòxic que, suposadament, ha matat ja cap a 2.000 peixos a una bassa del riu Tordera que queda propera a la zona industrial. Tot i que un vessament seria la causa més raonable de la mortaldat sobtada de peixos i amfibis, ara per ara el Departament de Medi Ambient no descarta altres hipòtesis com ara la manca d'oxigen a l'aigua per la proliferació d'algues.

Una brigada supervisada pels Agents Rurals ha estat recollint des del dissabte passat peixos i amfibis morts i la massa d'animals ja suma uns 75 quilos. La majoria estan en avançat estat de descomposició, però tot i això s'intentarà fer-hi necròpsies per indagar la causa de la mort dels animals, una tasca que ja ha emprès la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ja s'han enviat a analitzar les primeres mostres i es calcula que els resultats estaran disponibles en aproximadament una setmana, segons Medi Ambient.

També s'inspecciona la llera del riu, per veure si hi queden restes d'algun agent tòxic que pugui provenir d'un vessament industrial. Tot i això, l'estat en què es van trobar els peixos -una colla d'aficionats a l'ornitologia va trobar-se el desastre el passat dia 15- fa pensar que en cas que efectivament hi hagi hagut un vessament, seria difícil de detectar-ne l'origen.

Milers de carpes, barbs, bagres, anguiles i capgrossos de granota verda van aparèixer morts d'un dia per un altre a una bassa que queda entre el polígon de Fogars i el pas de l'autopista. Fins aquell dia, segons informava el bloc d'aficionats a l'ornitologia La natura a la Baixa Tordera, la bassa presentava bon estat, igual que les que hi ha al voltant. De sobte, els peixos del toll van començar a morir en massa, mentre que els de les basses del costat no presentaven símptomes de malaltia. El fet que el riu presenti zones seques podria haver evitat que la intoxicació s'estengués llera avall.

Segons informava diumenge el citat bloc, les aigües que suposadament van ser contaminades es tornen a colonitzar per granotes i petits peixos, però s'apreciava la manca de tortugues -no se n'ha trobat cap de morta, però no es descarta que també resultessin afectades per l'agent mortífer, sigui quin sigui: les tortugues, quan moren, van a parar al fons de l'aigua i són difícils del trobar. Les basses d'aquesta zona de la Tordera presenten bons nivells d'aigua, tot i ser l'agost.

Notícia 19/8/08… sobre els terratrèmols


L'Institut Geològic veu poc corrent la repetició de sismes perceptibles a la Selva
Diari de Girona 19/8/08

El terratrèmol que es va generar dissabte al davant de les costes del Maresme no presenta rèpliques, però es deixa notar a Girona i asseguren que va ser perceptible a l'Alt Empordà

BLANES E.PADILLA
Dir que els terratrèmols són enguany més freqüents del que tradicionalment -i estadísticament- és habitual, és un assumpte delicat. Pot crear temors poc fonamentats, ja que la llei preveu mesures antisísmiques en la construcció d'edificis de nova planta -tot i que les cases d'abans dels anys 60 podrien córrer risc en cas d'una sotragada superior al nivell 6 a l'escada de Richter-, i de totes maneres els terratrèmols no es poden preveure. Sense voler crear psicosi col·lectiva, però amb dades a la mà, des de l'Institut Geològic de Catalunya (IGC) es considera que enguany l'activitat sísmica registrada a la comarca de la Selva "surt d'allò que és corrent", explica el cap de l'àrea de Sismologia de l'Institut Geològic de Catalunya, Xavier Goula.
El terratrèmol de nivell 3,8 a l'escala de Ritcher registrat el passat 23 de juliol va treure del llit centenars de persones arreu de la comarca -l'epicentre es va localitzar entre Santa Coloma de Farners i Sant Hilari Sacalm- i va fer estremir cases i bellugar objectes. No és el cas el que es va registrar el passat dissabte amb l'epicentre al mar, davant la costa del Maresme. Tot i tenir la mateixa intensitat, l'IGC ha rebut només tres formularis de persones que expliquen haver notat els efectes del sisme, del qual no s'han produït rèpliques. Les notificacions provenen de Girona, en dos casos, i de Tossa de Mar. "És curiós, perquè per la magnitut que va tenir haurien d'haver arribat més enquestes, però tot depèn de si el tipus d'energia que genera el moviment és de més alta o més baixa freqüència", explica Goula. Una persona resident a Dosrius (Maresme) es va dirigir als serveis d'emergències per avisar que havia notat que la casa es movia. Aquest diari ha constatat que també residents a municipis del Baix i l'Alt Empordà com ara Sant Feliu de Guíxols o Sant Pere Pescador van notar la sotragada.
"La freqüència és una mica alta, sí. No cada dia es tenen sismes d'aquesta intensitat. Però no hi ha explicacions precises. Es tracta de fenòmens aleatoris i no podem conèixer l'estat de l'interior de la Terra", reflexiona el cap de l'àrea de Sismologia de l'IGC. La darrera crisi sísmica a la comarca va tenir lloc el 2002. El 21 de juliol d'aquell any una sotragada de 3,4 graus a l'escala de Richter va ser percebuda lleugerament per la població, però la crisi es va perllongar, amb 22 petits moviments, durant dues setmanes. El passat juliol, la crisi es va perllongar entre el dia 21 i el 27 i va donar lloc a una trentena de sotragades. La costa presenta un risc moderat, més elevat en el cas del que seria la plana de la Selva, i alt en la zona de les Guilleries. L'històric de terratrèmols detectats a Catalunya durant el segle XX, que es pot consultar a la plana web de l'IGC, indica que a la Selva s'han donat sismes de fins a grau 7 a l'escala de Richter.

Desembocadura del riu Tordera 19/8/08

Aquest matí a la desembocadura del riu Tordera...

Un teixidor capnegre (Ploceus melanocephalus) mascle molt cridaner...

Si el voleu veure només us heu d’apropar al racó de la bassa més propera al càmping de Malgrat (des de la barra de sorra) i buscar un grup de pardals comuns (Passer domesticus) amb els quals està associat...


Fa dies que en David Caballé l’escolta allà, però encara no es veuen nius en construcció ni s’han vist femelles. L’any passat van niar alguns exemplars i van treure endavant alguns polls...

Reproducció de teixidor capnegre (Ploceus melanocephalus)

També a la llacuna i al bosc de ribera...

11 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
21 polles d’aigua (Gallinula chloropus), la majoria joves
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
5 corriols petits (Charadrius dubius)

1 mussol comú (Athene noctua)
25 gavians argentats (Larus michahellis) joves
11 gavines vulgars (Larus ridibundus)
>20 cueretes blanques (Motacilla alba)
>20 merles (Turdus merula)

6 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
>5 rossinyols bords (Cettia cetti)
1 boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
1 trist (Cisticola juncidis)

oriol (Oriolus oriolus) escoltat
... entre altres.

Martinet blanc (Egretta garzetta)

polla d'aigua (Gallinula chloropus)

Tórtola turca (Streptopelia decaocto)
.

tudó (Columba palumbus)

merla (Turdus merula)

Al mar força moviment d’aus marines darrera dels vaixells de pesca que tornen al Port de Blanes i llencen el descarte (peix de baix cost) al mar...

Mínim 60 baldrigues cendroses (Calonectris diomedea)
Mínim 40 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
5 mascarells (Morus bassanus)
>400 gavians argentats (Larus michahellis)
>300 gavines vulgars (Larus ridibundus)
almenys 4 gavines capnegres (Larus melanocephalus)

Gravera de Palafolls 19/8/08


Avui a la gravera de Palafolls, amb només un toll a la part més fonda...

1 xivitona (Actitis hypoleucos)
uns 20 ànecs collverds (Anas platyrhynchos) a les herbes
>50 cueretes blanques (Motacilla alba)
>30 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
... entre altres.