diumenge, 2 de setembre del 2018

Riu Tordera a la Verneda (Sant Celoni) 2/9/2018


Aquest matí per la Tordera a la Verneda (Sant Celoni)...

mínim 47 Tortugues de rierol (Mauremys leprosa)
1 Tortuga d'aigua americana (Trachemys scripta)
6 Llangardaixos ocel·lats (Timon lepidus)
unes 20 Sargantanes cuallargues (Psammodromus algirus)
Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)
Dragons comuns (Tarentola mauritanica)

centenars de Granotes verdes (Pelophylax perezi)

desenes de Damers rojos (Melitaea didyma)
unes 10 Migradores dels cards (Vanessa cardui)
1 Escac ibèric (Melanargia lachesis)
Safraneres de l'alfals (Colias crocea)
Blanquetes de la col (Pieris rapae)
Brunes de bosc (Pararge aegeria)
1 Dard ros (Ochlodes sylvanus)
Coures comuns (Lycaena phlaeas)
Blavetes estriades (Leptotes pirithous)
1 Saltabardisses de solell (Pyronia cecilia)

1 Conill de bosc (Oryctolagus cuniculus)

1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Agró roig (Ardea purpurea) jove
1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 Martinet blanc (Egretta garzetta)
1 Esplugabous (Bubulcus ibis)
8 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
2 Xivitones (Actitis hypoleucos)
1 Blauet (Alcedo atthis)
unes 20 Cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
2 Puputs (Upupa epops)
1 Picot verd (Picus viridis)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
unes 10 Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
unes 10 Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
Tudons (Columba palumbus)
Coloms roquers (Columba livia)
4 Tórtores (Streptopelia turtur)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Gaigs (Garrulus glandarius)
Garses (Pica pica)
Tords comuns (Turdus philomelos)
Merles (Turdus merula)
mínim 1 Piula dels arbres (Anthus trivialis)
1 Cogullada vulgar (Galerida cristata)
1 Còlit gris (Oenanthe oenanthe)
mínim 2 Cotolius (Lullula arborea)
1 Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)
3 Bitxacs rogencs (Saxicola rubetra)
mínim 2 Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
mínim 6 Trists (Cisticola juncidis)
mínim 1 Gratapalles (Emberiza cirlus)
mínim 5 Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
mínim 2 Mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus)
2 Papamosques grisos (Muscicapa striata)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Verdums (Carduelis chloris)
Gafarrons (Serinus serinus)
Caderneres (Carduelis carduelis)

Tortugues de rierol (Mauremys leprosa)...

Granotes verdes (Pelophylax perezi)...

Damers rojos (Melitaea didyma)...

Migradora dels cards (Vanessa cardui)...

Safranera de l'alfals (Colias crocea)...

Coure comú (Lycaena phlaeas)...

Bruna de bosc (Pararge aegeria)...

Algunes imatges de la Tordera a la Verneda (Sant Celoni)...


Javier Romera Hace 2 horas
Vale que el Pla de la Verneda sigui ignorat o menystingut tot i ser l'espai fluvial del municipi més important i millor conservat (amb característiques geomorfològiques i de biodiversitat pròpies) tot i les agressions, i que no és nou d'ara, però enguany és exagerat

Javier Romera hace 2 horas
Els darrers 20 anys he vist d tot aquí però lo que m'he trobat avui m'ha deixat glaçat. Demano cordialment prendre mesures(i tancar camins) abans d la propera crescuda del riu que ho escampi tot llera avall. Moltes gràcies
a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , ,

Roca Grossa (Calella) 1/9/2018 Lluís-Xavier Toldrà Bastida. Font: ornitho.cat

Observacions de Lluís-Xavier Toldrà Bastida d'ahir dissabte 1/9/2018 a Roca Grossa (Calella)...

uns 70 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
3 Flamencs (Phoenicopterus roseus)
En vol cap al Nord.
mínim 2 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
1 Blauet (Alcedo atthis)
mínim 7 Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
1 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
mínim 1 Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Lluís-Xavier Toldrà Bastida
a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,

Observacions submarines a Arenys de Mar 23/8/2018 Enric Badosa. Font: Observadors del mar

Observacions i fotografies de l'Enric Badosa del passat 23/8/2018 a Arenys de Mar...

3 Orades (Sparus aurata), Arenys de Mar 23/8/2018

50-100 Mabres (Lithognathus mormyrus), Arenys de Mar 23/8/2018

50-100 Molls de roca (Mullus surmuletus), Arenys de Mar 23/8/2018

10-20 Círvies (Seriola dumerili), Arenys de Mar 23/8/2018 

2 Raboses grogues (Tripterygion delaisi), Arenys de Mar 23/8/2018

1 Nècora (Necora puber), Arenys de Mar 23/8/2018

Observador i fotografies: Enric Badosa
a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , ,

Desembocadura de la Tordera 2/9/2018 Gerard Romans Camps. Font: Twitter.com

Gerard Romans Camps Hace 2 horas
Desembocadura la Tordera

a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

Campins 1/9/2018 Albert Montori, Font: ornitho.cat

Observacions de l'Albert Montori d'ahir 1/9/2018 a Campins...

1 Llangardaix ocel·lat (Timon lepidus)
Comentari : caigut en una cisterna i alliberat
Informació : 1x femella adult (observat)

mínim 1 Tòtil comú (Alytes obstetricans)
Comentari : mes de 50 metamorfocs
1 Gripau comú (Bufo spinosus)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Albert Montori

Albert Montori 1 sept.
Les cisternes de psrets verticals són trampes mortals per molts animals. Aquest llangardaix però ha tingut sort.

Albert Montori 1 sept.
Aquests dies grups d'orenetes amb molts jovenets es preparen per migrar. Aquí un petit grup d'Hirundo rustica.

a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , ,

Santa Susanna 1/9/2018 Antoni Abad. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Antoni Abad d'ahir 1/9/2018 a la riera de Santa Susanna...

mínim 8 Roquerols (Ptyonoprogne rupestris)
sota viaducte autopista: dos parelles, una amb quatre pollets volanders i un altre amb plets al niu.
4 Orenetes cua-rogenques (Cecropis daurica)
una parella visitant constantment el niu al viaducte, i altre parella riera avall.

Font: www.ornitho.cat
Observador: Antoni Abad
a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,

Com és la Tordera en tot el seu conjunt (delta, llera, granulometria, biodiversitat,...)? Enquesta 31/8/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com

Veure també...

 Quin tipus de curs fluvial és la Tordera? Enquesta 22/8/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com

 Per què s'asseca en superfície la llera de la Tordera? Enquesta 23/8/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com

 Ha variat la pluviometria de la conca de la Tordera durant els últims 100 anys? Enquesta 24/8/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com

 A què es degut la presència d'una barra de sorra a la desembocadura de la Tordera? Enquesta 25/8/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com

 A on acaba, en direcció a mar, el Delta de la Tordera? Enquesta 26/8/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com

 La "llacuna" litoral de la Tordera és d'aigua salada o dolça? Enquesta 27/8/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com

 Ha variat a freqüència i intensistat dels temporals marítims al delta de la Tordera (i a la costa catalana en general) respecte a fa 50 anys? Enquesta 28/8/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com

 Com ha de ser la llera (per on circula l'aigua superficial) de la Tordera a la zona del delta? Enquesta 29/8/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com

 Com és el sediment que transporta la Tordera? Enquesta 30/8/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com

Enric Sagristà Hace 14 horas
Tal com diu el 46% dels votants, malgrat hi hagin lleres, deltes o granulometries semblants, si tenim en compte tot el conjunt la Tordera és única al món!

Enric Sagristà 31 ago.
La Tordera en tot el seu conjunt (delta, llera, granulometria, biodiversitat,...) és....

La següent enquesta...

Enric Sagristà Hace 14 horas
La sorra que transporta la Tordera a la zona del delta té com a origen...






a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , ,

Els vaixells draga, una excepció massa comuna al litoral català 2/9/2018 ara.cat

Plataforma Litoral Hace 8 minutos
NO A LA DRAGA Aquí l' Enric Badosa (Plataforma Preservem el Maresme), la (regidora de Medi Ambient d'Arenys de Mar), en (director del CEAB) i en Javier Pulido (pescador i membre de la confraria Sant Elm) ens ho expliquen

Els vaixells draga, una excepció massa comuna al litoral català
ara.cat 2/9/2018

Creix l’organització popular contra aquestes naus que malmeten el fons marí per regenerar les platges

Efectes d’un temporal a Arenys de Mar, un dels municipis que s’han negat a la possibilitat que un vaixell draga actuï a la seva costa. / PERE VIRGILI

“És una aspiradora gegant que xucla la sorra i destrueix tot el que hi ha al fons marí”. És com descriu el vaixell draga la regidora de Medi Ambient, Rials i Platges d’Arenys de Mar, Laia Martín. El seu municipi va negar-se al mes de maig a la possibilitat que aquesta nau practiqués una actuació a la seva costa. Els pescadors, la ciutadania i l’Ajuntament van posar-se d’acord i finalment no va haver-hi intervenció.

El rebuig d’Arenys de Mar no és una excepció. La draga, una màquina excavadora que porta el material submarí a la superfície, és un mètode efectiu però impopular per reposar la sorra de les platges a curt termini. Cada cop més veus al llarg del litoral català critiquen el seu alt cost econòmic i mediambiental, així com la breu durada del seu efecte. Els pescadors asseguren que es queden sense peixos allà on passa la draga, i els ecologistes denuncien la destrucció de l’ecosistema marí natural. “És una concepció d’enginyeria que no té en compte el medi ambient”, resumeix el representant de la plataforma Preservem el Litoral, Enric Badosa.

La presència dels vaixells draga s’accentua després d’una tempesta, quan el govern central, a través de la Demarcació de Costes, pot dirigir l’extracció de sorra per refer les platges malmeses argumentant excepcionalitat. “Això significa que el consell de ministres signa aquestes intervencions sense dret a al·legacions i sense elaborar un pla d’impacte ambiental”, critica Badosa. Fonts del ministeri de Transició Ecològica declaren que “les actuacions es realitzen per reparar els danys de temporals excepcionals”, però Laia Martín replica que “és evident que un fenomen que passa cada any no té res d’extraordinari”.

A tall d’exemple, a l’abril l’Estat va anunciar una inversió de més de set milions d’euros i una reposició d’1,4 milions de metres cúbics de sorra, en què s’incloïen actuacions de draga, entre el Masnou i Premià de Mar.

El ministeri, per la seva banda, aclareix que la sorra es recull de les bocanes portuàries, on “igualment hauria de dragar-se per garantir la navegació de les embarcacions”. Aquesta necessitat té l’origen en el moviment dels sediments, que a Catalunya baixen de nord-est a sud-est fins que topen amb un obstacle, que són els ports, i queden estancats. Per a l’investigador de la Unitat de Sistemes Socioecològics Marins i Costaners del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), Rafael Sardá, “el dragatge de les bocanes és el preu que s’ha de pagar per haver prioritzat tenir ports monstruosos per davant de cuidar les platges”.

Tanmateix, els que conviuen amb el vaixell denuncien que no es limita a quedar-se a la zona de la bocana. Javier Pulido, pescador de sonso i membre de la confraria de Sant Elm, remarca que “es veu amb molta facilitat el forat que deixen després de dragar” i que qualsevol inspecció podria confirmar com s’excedeixen els extractors dels límits permesos. Els pescadors protesten pels efectes devastadors d’aquesta tècnica. “Des de l’arribada de la draga s’ha acabat la petxina lluenta en zones on abans era un verger”, recorda Pulido, que ho estén a altres tipus de peix i marisc: “La major part de vida marítima es concentra en els primers 60 centímetres de sorra i és la que destrossen quan la remouen”.

La necessitat d’un pla integral

Els dubtes al voltant d’aquest tipus de regeneració de les platges provenen fins i tot del mateix ministeri, que ressalta “la poca durabilitat” del servei i la necessitat “d’altres actuacions”. Ho fa en el document que s’ocupa de preveure la gestió de les platges del Maresme -la zona costanera més afectada de Catalunya- des de l’any 2014. El text, tot i promoure opcions alternatives llargament investigades com ara la construcció d’espigons, tampoc satisfà la plataforma Preservem el Litoral. El col·lectiu ciutadà, que es va crear l’any 2015, demana la moratòria de les accions previstes pel ministeri espanyol per dèficits en l’estudi de l’impacte sobre el medi ambient.

De fet, tant la iniciativa ciutadana com els experts i ajuntaments consultats demanen anar un pas més enllà per buscar alternatives a una draga excessiva. “Cal un pla integral on tinguin veu tots els agents socials”, defensa Rafael Sardá, resumint una idea col·lectiva que la regidora d’Arenys de Mar puntualitza amb “la necessitat d’una visió a llarg termini”. La idea també la veuen amb bons ulls els pescadors, que reclamen més influència en la presa de decisions, i la plataforma en defensa del litoral, que fa una crida a unir la comunitat científica per a una millor anàlisi.

Una urbanització excessiva

Però no hi ha esperança per a tots. “Si bé el conjunt de la costa catalana encara té salvació, hi ha moltes platges del Maresme on es pot fer ben poca cosa”, apunta l’investigador del CEAB, posant el focus sobre la urbanització excessiva de les zones costaneres, l’augment de la població i l’efecte nefast d’haver canalitzat les rieres. Explica que amb els rius, l’aigua i els sediments acabaven a la platja i la sorra tendia a regenerar-se naturalment. Ara toca pagar el preu dels apartaments, les vies de tren i els carrils bici a tocar de mar. “Hem perdut platja per la part de mar, però hem perdut més per la part de terra”, renega Sardá.


a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)