dimarts, 30 de setembre del 2008
Toixó (Meles meles) atropellat a Gualba 28/9/08
Aquest diumenge hi havia un toixó (Meles meles) atropellat a la carretera d’Hostalric a Sant Celoni (C-35) a l’alçada de Gualba.
diumenge, 28 de setembre del 2008
Rapinyaires des del castell de Palafolls 28/9/08. Jose Moreno
Aquest matí en Jose Moreno ha vist des del castell de Palafolls...
2 aligots vespers (Pernis apivorus)
5 aligots comuns (Buteo buteo)
2 esparvers vulgars (Accipiter nisus)
1 astor (Accipiter gentilis) femella jove
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus) mascle
i continuen volant els ballesters (Apus melba) pel castell
2 aligots vespers (Pernis apivorus)
5 aligots comuns (Buteo buteo)
2 esparvers vulgars (Accipiter nisus)
1 astor (Accipiter gentilis) femella jove
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus) mascle
i continuen volant els ballesters (Apus melba) pel castell
Santa Susanna 28/9/08. David Caballé
Aquesta nit en David Caballé ha escoltat un gamarús (Strix aluco) i un mussol comú (Athene noctua) a Santa Susanna.
Prats d'en Gai (Tordera) sector nord 27/9/08
En visita ràpida aquest dissabte als Prats d’en Gai (Tordera)...
>40 sargantanes roqueres (Podarcis muralis), totes a l’interior de la freixeda
1 serp de collar (Natrix natrix) de grans dimensions amagant-se entre el càrex
>20 sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica), totes als camps del voltant
11 dragons comuns (Tarentola mauritanica), a qualsevol petita construcció
6 sargantaners grossos (Psammodromus algirus)
1 serp verda (Malpolon monspessulanus) de grans dimensions
8 gripaus corredors (Epidalea calamita)
.
sargantana roquera (Podarcis muralis) femella.
sargantana ibèrica (Podarcis hispanica) femella i nou nat
.
sargantaner gros (Psammodromus algirus), realment difícil fotografiar-lo viu, però víctima molt comuna als camins rurals 
gripau corredor (Epidalea calamita)
.
Els Prats d’en Gai està format bàsicament per una freixeda inundable, boscos de ribera de verns, alberns, gatells, prats de càrex,... i alguns camps de conreu.
Tot el voltant està format per camps de conreu de secà, vinyes, i algunes bosquines mediterrànies.
L’ampliació de l’autopista C-32 passarà a tocar de la freixeda inundable i els boscos de ribera, afectant els camps de conreu (alguns dintre dels límits de l’EIN). Recorregut en imatges seguint les estaques...
Estany de Cal Raba (Tordera) sector nord 27/9/08
En visita ràpida aquest dissabte a l’estany de Cal Raba (Tordera), completament sec des de fa unes setmanes...
Centenars de granotes pintades (Discoglossus pictus) arreu
Un grup de >20 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
.
granota pintada (Discoglosus pictus).
Algunes imatges dels voltants de l’estany a la seva part nord...
Notícia 27/9/08... Tordera, valor turístic... al diari El Punt
Tordera, valor turístic
El Punt 27.09.2008 TERESA MÁRQUEZ
El municipi encarrega un pla estratègic per «vendre's» al visitant de proximitat aprofitant el gran patrimoni natural del seu terme i incidint també en aspectes com la cultura i l'esport
la contra
.
En un moment en què el sector turístic al Maresme, tot i haver aguantat amb dignitat l'estiu, s'arronsa davant l'amenaça d'una crisi econòmica que ho arrasarà tot, Tordera manifesta que vol entrar en aquest món. I que ho vol fer per la porta gran. Aquest municipi és la porta d'entrada a la demarcació de Girona i pot presumir de tenir el mercat setmanal amb més tradició de la comarca i un riu –feminitzat com la Tordera– que n'ha passat de tots colors i del qual se n'abasten prop de la meitat dels 400.000 habitants del Maresme. Amb 84 quilòmetres quadrats de terme municipal, és una de les poblacions amb més patrimoni natural, la majoria desconegut pel gran públic. D'això n'és prou coneixedor el regidor de Promoció de la Vila, Bernat Costas (ERC), que lidera aquesta nova iniciativa turística i que ja ha encarregat un estudi sobre les possibilitats del municipi a l'empresa Catbusiness, de la qual n'és cap visible l'exalcalde de Calella, el republicà Josep Basart. El document, que costarà 15.000 euros i que ha rebut el suport econòmic de la Diputació de Barcelona, haurà de marcar quines línies estratègiques cal potenciar perquè l'entrada de Tordera en el sector turístic no es quedi només en una simple anècdota.
«En un moment en què els espais naturals, la riquesa patrimonial i l'oferta d'equipaments esportius va a l'alça és pràcticament obligat que Tordera hi vulgui participar», entén el regidor. Així, Costas enumera com a principals atractius de la població el paisatge, el patrimoni cultural i els equipaments esportius. «A aquesta riquesa s'hi afegeix el públic potencial de 20.000 persones que visiten setmanalment el mercat, la Fira del Ram i els esdeveniments esportius, com ara els campionats de futbol», enumera. En aquest sentit, Bernat Costas avança que ja s'està treballant en l'organització d'unes primeres jornades de turisme de natura. «La primera fase de diagnosi del pla, creiem que estarà enllestida en els propers mesos i l'estudi final arribarà en el decurs de l'any 2009. Un any després s'hauran d'executar les principals accions», comenta el cap de l'àrea de Promoció de la Vila.
Per Costas, però, no es tracta tan sols d'obrir les portes a noves activitats econòmiques, sinó d'aconseguir que aquestes reverteixin en la gent que viu a Tordera. «L'àmbit dels serveis, de l'hostaleria i de l'entreteniment poden generar molts llocs de treball i donar noves oportunitats a la gent del poble que avui dia no troben cap sortida laboral al municipi», assegura. Tot i això, malgrat que es tracta de les primeres passes del projecte, Costas té clar que el model turístic de poblacions properes com ara Calella, Malgrat de Mar i Santa Susanna «no és el que ha de correspondre a Tordera, encara que Tordera es pot beneficiar del turisme que ve a aquestes poblacions oferint-li un complement a les seva estada». «El nostre turista ha de ser de proximitat, amb inquietuds culturals i atret per l'oferta paisatgística», considera Costas, que recorda que un dels primers passos acomplerts ha estat l'adhesió de Tordera al Consorci de Promoció Turística Costa de Barcelona-Maresme l'abril passat.
El Punt 27.09.2008 TERESA MÁRQUEZ
El municipi encarrega un pla estratègic per «vendre's» al visitant de proximitat aprofitant el gran patrimoni natural del seu terme i incidint també en aspectes com la cultura i l'esport
la contra
.
En un moment en què el sector turístic al Maresme, tot i haver aguantat amb dignitat l'estiu, s'arronsa davant l'amenaça d'una crisi econòmica que ho arrasarà tot, Tordera manifesta que vol entrar en aquest món. I que ho vol fer per la porta gran. Aquest municipi és la porta d'entrada a la demarcació de Girona i pot presumir de tenir el mercat setmanal amb més tradició de la comarca i un riu –feminitzat com la Tordera– que n'ha passat de tots colors i del qual se n'abasten prop de la meitat dels 400.000 habitants del Maresme. Amb 84 quilòmetres quadrats de terme municipal, és una de les poblacions amb més patrimoni natural, la majoria desconegut pel gran públic. D'això n'és prou coneixedor el regidor de Promoció de la Vila, Bernat Costas (ERC), que lidera aquesta nova iniciativa turística i que ja ha encarregat un estudi sobre les possibilitats del municipi a l'empresa Catbusiness, de la qual n'és cap visible l'exalcalde de Calella, el republicà Josep Basart. El document, que costarà 15.000 euros i que ha rebut el suport econòmic de la Diputació de Barcelona, haurà de marcar quines línies estratègiques cal potenciar perquè l'entrada de Tordera en el sector turístic no es quedi només en una simple anècdota.
«En un moment en què els espais naturals, la riquesa patrimonial i l'oferta d'equipaments esportius va a l'alça és pràcticament obligat que Tordera hi vulgui participar», entén el regidor. Així, Costas enumera com a principals atractius de la població el paisatge, el patrimoni cultural i els equipaments esportius. «A aquesta riquesa s'hi afegeix el públic potencial de 20.000 persones que visiten setmanalment el mercat, la Fira del Ram i els esdeveniments esportius, com ara els campionats de futbol», enumera. En aquest sentit, Bernat Costas avança que ja s'està treballant en l'organització d'unes primeres jornades de turisme de natura. «La primera fase de diagnosi del pla, creiem que estarà enllestida en els propers mesos i l'estudi final arribarà en el decurs de l'any 2009. Un any després s'hauran d'executar les principals accions», comenta el cap de l'àrea de Promoció de la Vila.
Per Costas, però, no es tracta tan sols d'obrir les portes a noves activitats econòmiques, sinó d'aconseguir que aquestes reverteixin en la gent que viu a Tordera. «L'àmbit dels serveis, de l'hostaleria i de l'entreteniment poden generar molts llocs de treball i donar noves oportunitats a la gent del poble que avui dia no troben cap sortida laboral al municipi», assegura. Tot i això, malgrat que es tracta de les primeres passes del projecte, Costas té clar que el model turístic de poblacions properes com ara Calella, Malgrat de Mar i Santa Susanna «no és el que ha de correspondre a Tordera, encara que Tordera es pot beneficiar del turisme que ve a aquestes poblacions oferint-li un complement a les seva estada». «El nostre turista ha de ser de proximitat, amb inquietuds culturals i atret per l'oferta paisatgística», considera Costas, que recorda que un dels primers passos acomplerts ha estat l'adhesió de Tordera al Consorci de Promoció Turística Costa de Barcelona-Maresme l'abril passat.
Cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus) a Riells i Viabrea 27/9/08, David Caballé
Es torna a veure la parella de cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus) a Riells i Viabrea, aquest cop observats per en David Caballé.
També un esparver vulgar (Accipiter nisus)
També un esparver vulgar (Accipiter nisus)
Pla de La Verneda (Sant Celoni) 27/9/08. David Caballé
En visita ràpida al Pla de La Verneda (Sant Celoni) en David Caballé ha vist...
1 piula dels arbres (Anthus trivialis)
>100 orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
1 falciot negre (Apus apus)
1 piula dels arbres (Anthus trivialis)
>100 orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
1 falciot negre (Apus apus)
Continua el xoriguer petit (Falco naumanni) al Pla de Sant Esteve de Palautordera 27/9/08. David Caballé
En David Caballé, que passa a diari pel Pla de Sant Esteve de Palautordera, comenta que encara es pot veure el xoriguer petit (Falco naumanni), també observat aquest dissabte.
dissabte, 27 de setembre del 2008
DISPONIBLE EL BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. AGOST DE 2008. Servei Meteorològic de Catalunya
Ho trobareu aquí…
BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. AGOST DE 2008
El mes d'agost ha estat sec a la major part del país i ha arribat a ser molt sec en àmplies zones del litoral, prelitoral, comarques de ponent i Pirineu occidental. Només ha estat plujós a la zona de l'altiplà central, mentre que es pot considerar com a pluviomètricament normal en punts localitzats del Pla de l'Estany, la Garrotxa, la Conca de Tremp, el Segrià i el litoral del Baix Camp. Termomètricament, ha estat en general un mes normal o lleugerament càlid, especialment en zones del litoral i prelitoral central, del Prepirineu i de la comarca del Priorat. Per contra, l'agost ha estat fred a gran part de la Costa Brava. El mes ha estat poc ventós.
A la Baixa Tordera ha estat molt sec, amb menys de 20mm de precipitació acumulada que representa menys del 50% respecte a la mitjana climàtica del mes d’agost, i amb temperatures mitjanes mensuals d’entre 21 i 22ºC, igual o uns 0’5ºC per sota de la mitjana climàtica mensual.
BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. AGOST DE 2008
El mes d'agost ha estat sec a la major part del país i ha arribat a ser molt sec en àmplies zones del litoral, prelitoral, comarques de ponent i Pirineu occidental. Només ha estat plujós a la zona de l'altiplà central, mentre que es pot considerar com a pluviomètricament normal en punts localitzats del Pla de l'Estany, la Garrotxa, la Conca de Tremp, el Segrià i el litoral del Baix Camp. Termomètricament, ha estat en general un mes normal o lleugerament càlid, especialment en zones del litoral i prelitoral central, del Prepirineu i de la comarca del Priorat. Per contra, l'agost ha estat fred a gran part de la Costa Brava. El mes ha estat poc ventós.
A la Baixa Tordera ha estat molt sec, amb menys de 20mm de precipitació acumulada que representa menys del 50% respecte a la mitjana climàtica del mes d’agost, i amb temperatures mitjanes mensuals d’entre 21 i 22ºC, igual o uns 0’5ºC per sota de la mitjana climàtica mensual.
DISPONIBLE L'INFORME SOBRE LA PRECIPITACIÓ MESURADA A CATALUNYA DURANT ANY PLUVIOMÈTRIC 2007-2008. Servei Meteorològic de Catalunya
Ho podeu veure aquí...
INFORME SOBRE LA PRECIPITACIÓ MESURADA A CATALUNYA DURANT L’ANY PLUVIOMÈTRIC 2007-2008
A la Baixa Tordera, entre els mesos de setembre del 2007 i agost del 2008 s’han recollit entre 600 i 500mm de precipitació acumulada depenent de l’indret, menys del 90% respecte a la mitjana climàtica.
Per estacions...
Tardor 2007... 50-100mm (menys del 30%)
Hivern 2007-2008... menys de 100mm (70-50%)
Primavera 2008... 240-280mm (130-150%)
Estiu 2008... 150mm o menys (90-110%)
INFORME SOBRE LA PRECIPITACIÓ MESURADA A CATALUNYA DURANT L’ANY PLUVIOMÈTRIC 2007-2008
A la Baixa Tordera, entre els mesos de setembre del 2007 i agost del 2008 s’han recollit entre 600 i 500mm de precipitació acumulada depenent de l’indret, menys del 90% respecte a la mitjana climàtica.
Per estacions...
Tardor 2007... 50-100mm (menys del 30%)
Hivern 2007-2008... menys de 100mm (70-50%)
Primavera 2008... 240-280mm (130-150%)
Estiu 2008... 150mm o menys (90-110%)
Anellat blauet (Alcedo atthis) al riu Tordera 26/9/08. Enric Badosa
Aquest divendres, l’Enric Badosa ha capturat i anellat un altre blauet (Alcedo atthis), un mascle jove, al tram del Perxistor (Sant Celoni) del riu Tordera.
divendres, 26 de setembre del 2008
Desembocadura del riu Tordera 26/9/08
.Aquesta tarda a la desembocadura del riu Tordera, fent-se de nit...
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
1 xarxet comú (Anas crecca) femella
64 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
11 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
1 rascló (Rallus aquaticus) que surt del canyís per tornar-se a amagar de seguida
1 blauet (Alcedo atthis)
unes 25 cueretes grogues (Motacilla flava) al canyís
uns 2000 estornells vulgars (Sturnus vulgaris) que es concentren a la desembocadura i els fils elèctrics per marxar plegats direcció Blanes
3 boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
1 picot verd (Picus viridis)
1 cotorra de Kramer (Psittacula krameri)
... entre altres.
Volant per sobre del riu, llera avall i a gran alçada, entre els abundants gavians argentats (Larus michahellis)...
2 bernats pescaires (Ardea cinerea) que marxen direcció Malgrat
5 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) que al arribar a la desembocadura giren cap al sud direcció Malgrat.
14 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
Al mar poc moviment i tot costa amunt direcció Blanes...
Gavians argentats (Larus michahellis)
Gavines vulgars (Larus ridibundus)
2 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
9 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
.
xarxet comú (Anas crecca) femella.
ànecs collverds (Anas platyrhynchos) mascle i femella ...
mascles amb plomatge d'eclipsi i femelles ...
mascle amb plomatge d'eclipsi, mascle i femella ...
corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
cotorra de Kramer (Psittacula krameri)
gavina vulgar (Larus ridibundus) adulta
gavina vulgar jove
i un petit de llangardaix ocel·lat (Timon lepidus) sorprès sota una fusta...
Sobre la tempesta d’aquesta tarda de dijous a l’Alt Maresme
tarda de pluja intensa
malgrat confidencial 25/9/08
Malgrat de Mar ha estat protagonista d'un nucli de precipitació que ha afectat el nord de la comarca del Maresme, l'est del Vallès Oriental i el sud de La Selva. Han descarregat xàfecs de forta intensitat, que han continuat afectant aquestes mateixes comarques al llarg de la resta de la jornada.
En pocs minuts, l'aiguat que ha caigut ha deixat carrers del municipi inundats i ha afectat alguns baixos de les cases. Tal i com és habitual en aquests casos, s'ha tallat l'accés al Pont d'en Pixota. Els Bombers no han hagut de realitzar cap sortida d'emergència.D'altra banda, aquest dijous s'han registrat temperatures màximes superiors als 22 graus i mínimes de 12. Per als pròxims dies s'espera que el temps millori.
.
Afegit aquest divendres...
La forta turmenta d’ahir a la tarda deixa 74 l/m2 a Malgrat de Mar.
Ràdio Palafolls 26/9/08
Ahir a la tarda un nucli de turmenta ha afectat el nord de la comarca del Maresme, part del Vallès Oriental i el sud de La Selva.
Cap a quarts de 5 de la tarda d’ahir una forta precipitació en pocs minuts, ha deixat a Malgrat amb diferents carrers del municipi inundats i ha afectat alguns baixos de les cases. Tal i com és habitual en aquests casos, s’ha tallat l’accés al Pont d’en Pixota que duu a Blanes.
Tot i això, i segons el diari digital Malgrat Confidencial, els Bombers no han hagut de realitzar cap sortida d’emergència.
malgrat confidencial 25/9/08
Malgrat de Mar ha estat protagonista d'un nucli de precipitació que ha afectat el nord de la comarca del Maresme, l'est del Vallès Oriental i el sud de La Selva. Han descarregat xàfecs de forta intensitat, que han continuat afectant aquestes mateixes comarques al llarg de la resta de la jornada.
En pocs minuts, l'aiguat que ha caigut ha deixat carrers del municipi inundats i ha afectat alguns baixos de les cases. Tal i com és habitual en aquests casos, s'ha tallat l'accés al Pont d'en Pixota. Els Bombers no han hagut de realitzar cap sortida d'emergència.D'altra banda, aquest dijous s'han registrat temperatures màximes superiors als 22 graus i mínimes de 12. Per als pròxims dies s'espera que el temps millori.
.
Afegit aquest divendres...
La forta turmenta d’ahir a la tarda deixa 74 l/m2 a Malgrat de Mar.
Ràdio Palafolls 26/9/08
Ahir a la tarda un nucli de turmenta ha afectat el nord de la comarca del Maresme, part del Vallès Oriental i el sud de La Selva.
Cap a quarts de 5 de la tarda d’ahir una forta precipitació en pocs minuts, ha deixat a Malgrat amb diferents carrers del municipi inundats i ha afectat alguns baixos de les cases. Tal i com és habitual en aquests casos, s’ha tallat l’accés al Pont d’en Pixota que duu a Blanes.
Tot i això, i segons el diari digital Malgrat Confidencial, els Bombers no han hagut de realitzar cap sortida d’emergència.
Agró blanc (Casmerodius albus) al riu Tordera (Fogars de la Selva) 24/9/08. David Caballé
agró blanc (Casmerodius albus) fotografia d'en David Caballé
.Ahir en David Caballé va veure un agró blanc (Casmerodius albus) al riu Tordera al seu pas pel Pla de Can Simó (Fogars de la Selva).
També...
1 piula dels arbres (Anthus trivialis) en vol reclamant
1 aligot comú (Buteo buteo)
5 bernats pescaires (Ardea cinerea)
4 xivites (Tringa ochropus)
3 blauets (Alcedo atthis)
>3 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
1 visó americà (Mustela vison)
... com a més destacat.
dijous, 25 de setembre del 2008
Can Ratet (Sant Iscle de Vallalta) 24 i 25/9/08. David Caballé
fotografies d'en David CaballéEn David Caballé ha vist a Can Ratet (Sant Iscle de Vallalta) com a més destacat...
Ahir 24/9/08...
1 àguila marcenca (Circaetus gallicus)
2 esparver vulgar (Accipiter nisus)
3 mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
1 papamosques gris (Muscicapa striata)
1 tallarol de garriga (Sylvia cantillans)
3 pinsà vulgar (Fringilla coelebs)
corb (Corvus corax) escoltat
molts mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
molts tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
pica-soques blau (Sitta europaea)
picot verd (Picus viridis)
Avui (25/9/08)...
4 falcons mostatxuts (Falco subbuteo) mínim
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
>5 aligots comuns (Buteo buteo)
1 aligot vesper (Pernis apivorus)
>2 mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
picot verd (Picus viridis)
picot garser gros (Dendrocopos major)
pica-soques blau (Sitta europaea)
2 trencapinyes (Loxia curvirostra) en reclam de vol observats
Paó reial (Pavo cristatus) al Pla de la Riera de Sant Ou (Tordera) 19,22 i 24/9/08. David Caballé
Divendre passat 19/9/08, en David Caballé va veure un paó reial (Pavo cristatus) mascle al Pla de la riera de Sant Ou (Tordera), i observat també aquest dilluns (22/9/08) i aquest dimecres (24/9/08)
dimecres, 24 de setembre del 2008
DEPANA estudia el valor dels béns i els serveis de 12 espais naturals del litoral català
I d’entre ells… el Delta del Tordera.
Ho podeu llegir aquí…
http://www.depana.org/noticiari/noticia97.htmlhttp://www.depana.org/noticiari/noticia97.html
DEPANA estudia el valor dels béns i els serveis de 12 espais naturals del litoral català
DEPANA inicia un estudi innovador per identificar i avaluar els béns i serveis que ofereixen els ecosistemes del litoral de Catalunya.
Aquest projecte, identificarà la relació entre la qualitat dels espais naturals i el benestar humà
El projecte de DEPANA “Valorització dels béns i serveis dels ecosistemes litorals de Catalunya”, que rep el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge i de l'Obra Social de La Caixa, permetrà diagnosticar i avaluar els béns i els serveis que ofereixen els ecosistemes de 12 espais naturals del litoral català. DEPANA inicia així un projecte innovador a Catalunya que permetrà xifrar quantitativament i qualitativament els beneficis que la societat obté dels ecosistemes seleccionats.
L'estudi, que s'inspira en el Programa per a l'Avaluació dels Ecosistemes del Mil·lenni impulsat per Nacions Unides l’any 2001, té també com objectiu resaltar la vinculació entre la qualitat dels espais naturals amb el benestar de les persones.
Els espais seleccionats per aplicar-hi l'estudi són:
Parc Natural del Delta de l’Ebre,
EIN Santes Creu – litoral de L’Ametlla de Mar,
EIN Tamarit – punta de la Móra, (Tarragonès)
Reserva Marina de Masia Blanca (El Vendrell),
Colls – Miralpeix (Sitges – Sant Pere de Ribes),
Delta del Llobregat,
Delta del Tordera,
Platja del Castell – Cap Roig (Baix Empordà),
Aiguamolls del Baix Empordà,
Illes Medes – Montgrí,
Aiguamolls de l’Alt Empordà i
Parc Natural del Cap de Creus
El Programa per a l'Avaluació dels Ecosistemes del Mil·lenni impulsat per Nacions Unides. Aquest programa pretenia generar informació sòlida, validada científicament, perquè els gestors, els polítics i el públic en general siguin conscients de les conseqüències que els canvis en els ecosistemes del planeta tenen sobre el benestar humà i d’altra banda, oferir opcions per a assimilar aquests canvis. L’estudi de DEPANA és una aplicació d’aquesta metodologia a determinats espais naturals dels litoral català.
Més informació a http://www.maweb.org/en/index.aspx
El Projecte “Valorització dels béns i serveis dels ecosistemes litorals de Catalunya” de DEPANA.
Un cop realitzada la primera etapa de formulació de base teòrica i elecció d’espais, actualment el projecte es troba en la fase de treball de camp.
El treball de camp parteix d’un anàlisi científic que identifica i avalua aspectes tan diversos com el nivell de conservació dels espais naturals, els ecosistemes que alberguen, els serveis que aquests ecosistemes generen a la ciutadania a partir de quatre categories:
serveis d’abastiment (alimentació, aigua, fusta...),
serveis de regulació (del clima, de les inundacions, de les malalties, dels residus, de l’erosió, de la qualitat de l’aigua...),
serveis culturals (com els serveis de lleure, paisatgístic, de turisme, educacionals, espirituals...), i
serveis de recolzament (com la formació dels sòls, la fotosíntesis, el cicle dels nutrients...).
Un cop finalitzat el treball de camp, DEPANA durà a terme un anàlisi detallat de les dades obtingudes als dotze espais naturals, amb l’objectiu de realitzar un inventari exhaustiu dels béns i serveis. També s’elaboraran un seguit de propostes d’actuacions per garantir al manteniment i conservació dels ecositemes que permeten gaudir d’aquests béns i serveis.
Finalment, la presentació de les conclusions del Projecte posarà en valor els béns i els serveis dels ecosistemes litorals, i per tant, constatarà la importància de la conservació i la bona gestió dels espais naturals del litoral.
Ho podeu llegir aquí…
http://www.depana.org/noticiari/noticia97.htmlhttp://www.depana.org/noticiari/noticia97.html
DEPANA estudia el valor dels béns i els serveis de 12 espais naturals del litoral català
DEPANA inicia un estudi innovador per identificar i avaluar els béns i serveis que ofereixen els ecosistemes del litoral de Catalunya.
Aquest projecte, identificarà la relació entre la qualitat dels espais naturals i el benestar humà
El projecte de DEPANA “Valorització dels béns i serveis dels ecosistemes litorals de Catalunya”, que rep el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge i de l'Obra Social de La Caixa, permetrà diagnosticar i avaluar els béns i els serveis que ofereixen els ecosistemes de 12 espais naturals del litoral català. DEPANA inicia així un projecte innovador a Catalunya que permetrà xifrar quantitativament i qualitativament els beneficis que la societat obté dels ecosistemes seleccionats.
L'estudi, que s'inspira en el Programa per a l'Avaluació dels Ecosistemes del Mil·lenni impulsat per Nacions Unides l’any 2001, té també com objectiu resaltar la vinculació entre la qualitat dels espais naturals amb el benestar de les persones.
Els espais seleccionats per aplicar-hi l'estudi són:
Parc Natural del Delta de l’Ebre,
EIN Santes Creu – litoral de L’Ametlla de Mar,
EIN Tamarit – punta de la Móra, (Tarragonès)
Reserva Marina de Masia Blanca (El Vendrell),
Colls – Miralpeix (Sitges – Sant Pere de Ribes),
Delta del Llobregat,
Delta del Tordera,
Platja del Castell – Cap Roig (Baix Empordà),
Aiguamolls del Baix Empordà,
Illes Medes – Montgrí,
Aiguamolls de l’Alt Empordà i
Parc Natural del Cap de Creus
El Programa per a l'Avaluació dels Ecosistemes del Mil·lenni impulsat per Nacions Unides. Aquest programa pretenia generar informació sòlida, validada científicament, perquè els gestors, els polítics i el públic en general siguin conscients de les conseqüències que els canvis en els ecosistemes del planeta tenen sobre el benestar humà i d’altra banda, oferir opcions per a assimilar aquests canvis. L’estudi de DEPANA és una aplicació d’aquesta metodologia a determinats espais naturals dels litoral català.
Més informació a http://www.maweb.org/en/index.aspx
El Projecte “Valorització dels béns i serveis dels ecosistemes litorals de Catalunya” de DEPANA.
Un cop realitzada la primera etapa de formulació de base teòrica i elecció d’espais, actualment el projecte es troba en la fase de treball de camp.
El treball de camp parteix d’un anàlisi científic que identifica i avalua aspectes tan diversos com el nivell de conservació dels espais naturals, els ecosistemes que alberguen, els serveis que aquests ecosistemes generen a la ciutadania a partir de quatre categories:
serveis d’abastiment (alimentació, aigua, fusta...),
serveis de regulació (del clima, de les inundacions, de les malalties, dels residus, de l’erosió, de la qualitat de l’aigua...),
serveis culturals (com els serveis de lleure, paisatgístic, de turisme, educacionals, espirituals...), i
serveis de recolzament (com la formació dels sòls, la fotosíntesis, el cicle dels nutrients...).
Un cop finalitzat el treball de camp, DEPANA durà a terme un anàlisi detallat de les dades obtingudes als dotze espais naturals, amb l’objectiu de realitzar un inventari exhaustiu dels béns i serveis. També s’elaboraran un seguit de propostes d’actuacions per garantir al manteniment i conservació dels ecositemes que permeten gaudir d’aquests béns i serveis.
Finalment, la presentació de les conclusions del Projecte posarà en valor els béns i els serveis dels ecosistemes litorals, i per tant, constatarà la importància de la conservació i la bona gestió dels espais naturals del litoral.
Falcó pelegrí (Falco peregrinus) a Blanes 23/9/08. Enric Badosa
Ahir dimarts, l’Enric Badosa va veure un falcó pelegrí (Falco peregrinus) a l’alçada de la depuradora de Blanes, propera al riu Tordera.
Es declara les Llobateres de la Batlllòria 'refugi de pesca' per impedir que s'hi puguin pescar carpes
Es declara les Llobateres de la Batlllòria 'refugi de pesca' per impedir que s'hi puguin pescar carpes
L'Actualitat del Baix Montseny 19/9/08
Els aiguamolls de les Llobateres ja estan declarats oficialment 'refugi de pesca', un espai en què queda prohibida qualsevol activitat de pesca. L'Ajuntament va demanar aquesta mesura al Departament de Medi Ambient, que ha concedit, enguany, aquesta qualificació a través d'una resolució.
Segons l'Ajuntament, la mesura s'ha adoptat després de comprovar com aquest espai s'omplia de pescadors que hi anaven a pescar carpes i a passar-hi l'estona. Alguns, assenyalen, eren camioners que en moments de descans traspassaven la tanca de l'autopista per pescar. Això, indiquen, feia que es desmontessin marges i es malmetés l'espai.
L'Actualitat del Baix Montseny 19/9/08
Els aiguamolls de les Llobateres ja estan declarats oficialment 'refugi de pesca', un espai en què queda prohibida qualsevol activitat de pesca. L'Ajuntament va demanar aquesta mesura al Departament de Medi Ambient, que ha concedit, enguany, aquesta qualificació a través d'una resolució.
Segons l'Ajuntament, la mesura s'ha adoptat després de comprovar com aquest espai s'omplia de pescadors que hi anaven a pescar carpes i a passar-hi l'estona. Alguns, assenyalen, eren camioners que en moments de descans traspassaven la tanca de l'autopista per pescar. Això, indiquen, feia que es desmontessin marges i es malmetés l'espai.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
