Observacions de Toni Fernández Sánchez d'aquest divendres 12/8/2016 al Riu Tordera a la Verneda (Sant Celoni)...
mínim 30 Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi)
uns 20 Conills de bosc (Oryctolagus cuniculus)
1 Capsigrany (Lanius senator)
1 Faisà (Phasianus colchicus) femella
2 Bernats pescaires (Ardea cinerea)
2 Blauets (Alcedo atthis)
mínim 4 Merles (Turdus merula)
1 Bitxac comú (Saxicola rubicola)
2 Rossinyols bords (Cettia cetti)
mínim 3 Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
1 Cuereta blanca vulgar (Motacilla alba)
1 Rossinyol (Luscinia megarhynchos)
1 Bruel (Regulus ignicapilla)
unes 2 Garses (Pica pica)
uns 6 Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
1 Pardal comú (Passer domesticus)
1 Cadernera (Carduelis carduelis)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Toni Fernández Sánchez
dissabte, 13 d’agost del 2016
Algunes notícies per llegir 11-13/8/2016...
Catalunya se suma a la guerra de Mar Blava contra les prospeccions a la Mediterrània
Ara Balears 11/8/2016
En 8 anys, la superfície afectada per sondejos acústics ha augmentat un 27%. El Govern català insta la Comissió Europea a proposar la declaració del corredor de cetacis com una ZEPIM
La marea blava que va sacsejar les Illes Balears contra les prospeccions ha arribat a Catalunya. El Govern català ha comunicat a Aliança Mar Blava que, en la sessió de Govern del dia 19 de juliol, va acordar instar la Comissió Europea a proposar la declaració del corrector de cetacis de la demarcació marina del llevant balear com a Zona d'Especial Protecció d'Importància per a la Mediterrània (ZEPIM), a signar el Conveni per a la protecció de la mar Mediterrània contra la contaminació, i a aplicar de "manera immediata" un règim preventiu de protecció en aquesta àrea.
D'acord amb l'informe 'Visió general dels punts negres de soroll submarí en l'àrea mediterrània' és "particularment preocupant" que, mentre que l'any 2005, un 3,8% de la superfície de la Mediterrània estava afectada per sondejos acústics, l'any 2013 aquest percentatge va augmentar fins al 27%.
L'àrea marina localitzada entre les costes de Catalunya, les Balears i el País Valencià constitueix un corredor migratori de cetacis de gran valor ecològic i d'importància vital per a la seva supervivència a la Mediterrània occidental. Si no fos així, el dofí llistat, el dofí mular, el zífid de Cuvier i el rorqual comú estarien en perill.
A més, s'ha de tenir en compte que, a Catalunya, hi ha diverses àrees marines protegides properes a aquestes zones de prospecció com són el Parc Natural del Cap de Creus, el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. També són propers diversos espais de la Xarxa Natura 2000, com són el litoral del Baix Empordà, el cap de Creus i el Montgrí, les Medes i el Baix Ter i el Lloc d'Importància Comunitària (LIC) marí declarat per l'Estat anomenat Sistema de canons submarins occidentals del golf de Lleó. Aquests espais acullen espècies marines protegides que poden ser afectades per l'impacte que suposa la contaminació acústica derivada de les prospeccions.
"Totes les dades justifiquen la declaració com a ZEPIM d'aquest corredor de migració de cetacis, atès que aquesta figura normativa li donarà un marc jurídic que permetrà evitar els impactes sobre les poblacions de cetacis", explica el Govern català.
Dos projectes de prospeccions, en marxa
A dia d'avui continua en marxa la tramitació del projecte de prospeccions d'hidrocarburs de la companyia Spectrum Geo Limited, així com els permisos de recerca “Nord-est 1” a “Nord-est 12” sol·licitats per la companyia petroliera Cairn Energy, també en el golf de Lleó. Tots dos generarien "un impacte ambiental crític i irreversible sobre les seves poblacions".
“Volem felicitar el Govern català per l'adopció d'aquest important acord, que suposa un fort suport a les iniciatives engegades per l'Aliança Mar Blava per aconseguir una major protecció del Mediterrani i aconseguir deslliurar-lo definitivament de l'amenaça de les prospeccions d'hidrocarburs”, han declarat des de Mar Blava. “El Govern espanyol no pot fer orelles sordes durant més temps".
A la petició del ZEPIM ja s'hi ha acollit el Parlament balear, el Govern balear, els consells insulars de Mallorca, Menorca i Formentera i els ajuntaments de Sant Antoni de Portmany, Sant Josep de sa Talaia i Santa Eulària des Riu. Altrament, Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, Seo/Birdlife i WWF també han donat suport públicament a la iniciativa.
La Festa al Cel es farà a Santa Susanna, però a partir del 2017
Ràdio Calella 12/8/2016
L’organització del festival aeri confirma que la població altmaresmenca en serà la seu a partir de l’any que ve, després que s’hagi finalment descartat celebrar-la aquest pròxim mes de setembre i de forma precipitada. Segons informa el diari La Vanguardia, el departament d’Interior de la Generalitat no ha pogut garantir el dispositiu de Mossos que requereix l’esdeveniment.
La pròxima edició de la Festa al Cel serà al 2017. Tot i les diverses temptatives de l’organització per trobar-ne seu per aquest pròxim mes de setembre, després de la renúncia de Mataró -havent trucat a la porta de Calella- i el poc marge de temps de què es disposava per tancar-ne la logística a Santa Susanna, ha fet que es desestimés l’opció de tirar-la finalment endavant. A més, i segons publica avui La Vanguardia, Interior no podia garantir el desplegament d’efectius dels Mossos d’Esquadra que són necessaris per garantir la seguretat de l’esdeveniment. És per això que organització i Ajuntament de Santa Susanna han acordat mantenir el contacte i seguir treballant amb l’objectiu del 2017.
Segons diu el rotatiu, el consistori compta amb la col·laboració econòmica del sector turístic, que està disposat a assumir part de la despesa. No obstant això, es retallarà el pressupost inicial, xifrat en 500.000 euros. S’han suprimit partides com el lloguer de la senyal de televisió o el cost de tancar la via del tren, que fins ara havia de fer Mataró per qüestions de seguretat. Es calcula que el pressupost rondarà els 200.000 euros i que els hotelers aportaran 5,5 euros per persona i dia dels visitants que acudeixin als seus establiments atrets pel festival aeri.
Los problemas de seguridad impiden que Santa Susanna organice la Festa al Cel en septiembre
Revista Digital Maresme 13/8/2016
La Festa al Cel seguirá en el Maresme…pero a partir de 2017. Santa Susanna, después de la renuncia de Mataró y la negativa de Calella y Pineda, será la población que celebrará el festival aéreo. No ha habido tiempo para organizarlo todo de cara a los días 24 y 25 de septiembre, pero todo apunta a que la Festa al Cel tendrá lugar en una fecha sin concretar del año próximo, fuera del punto álgido de la temporada turística. Se habla de los meses de mayo o octubre. En los próximos meses se concretará la fecha.
El principal escollo que se ha topado Santa Susanna de cara a organizar la Festa al Cel en septiembre ha sido el de la seguridad. El Ayuntamiento no cuenta con policías locales suficientes para un evento de estas características – que espera a unos 100.000 visitantes- y necesitaría un importante apoyo de los Mossos d’Esquadra que éstos no pueden asegurar por la proximidad de las fechas en que está programado. También, pero como cuestión secundaria, está que en septiembre hay plena ocupación en los hoteles del municipio y por lo tanto no se pueden alojar a las más de 150 personas que participan en el festival aéreo. En 2017, se podrá programar con tiempo la participación de la policía catalana y la fecha escogida permitirá que no haya problemas con los alojamientos.
Paradójicamente, estos escollos han surgido cuando se había salvado el que todo el mundo consideraba el más importante: el presupuesto. El Ayuntamiento de Santa Susanna ha rebajado el presupuesto de 500.000 euros a 200.000 al quitar importantes partidas. El Ayuntamiento de Mataró, por ejemplo, pagaba cuantiosas partidas en seguridad y en limpieza. Además, el sector hotelero y comercial ha recibido el evento con entusiasmo y lo apoya como una gran oportunidad de promoción local. El Ayuntamiento calcula que sólo deberá pagar de sus arcas los recursos humanos necesarios para el evento y ceder los espacios necesarios para el mismo.
Xifren en 300.000 euros anuals les pèrdues causades pels senglars
Diari de Girona 13/8/2016
L'organització agrària Asaja es mostra partidària de mantenir les batudes a Girona i demana una nova llei de caça
GIRONA | EFE/DDG
L'Organització Agrària Joves Pagesos (Asaja) es va mostrar ahir partidària de mantenir les batudes de senglars a les comarques de Girona, ja que aquests animals, a més de perjudicar els pagesos, són un «greu perill» pels accidents que produeixen a les carreteres.
A través d'un comunicat, Asaja va assegurar que és necessària la col·laboració unitària entre les administracions, Agents Rurals, la policia, els Mossos d'Esquadra i els caçadors per portar a terme amb seguretat aquestes captures.
En les últimes setmanes, el cos d'Agents Rurals ha realitzat una trentena de batudes nocturnes en diferents comarques gironines per acabar amb la proliferació d'aquests animals, que afecta principalment les zones del Pla de l'Estany, la Selva, la Garrotxa i l'Alt Empordà, en què han abatut 243 exemplars.
El Col·legi d'Advocats de Girona va manifestar la seva oposició a la realització d'aquestes captures emparant-se a la Llei de Caça, que prohibeix les incursions nocturnes, i va reclamar que el control es realitzi combinant mètodes tradicionals i anticonceptius.
També Asaja ha demanat al Departament d'Agricultura més celeritat en la posada en marxa de la nova Llei de Caça i d'una assegurança per a les pèrdues que ocasionen les diferents espècies de la fauna cinegètica en els cultius de blat de moro, farratges i pastures.
Els ramaders de les comarques de l'Alt i Baix Empordà, Bages, Osona, Garrotxa, Pla de l'Estany Vallès i Maresme arrosseguen pèrdues superiors als 300.000 euros anuals a causa de les incursions d'aquests animals en els cultius, malgrat la captura de més de 20.000 senglars el 2015, segons dades de l'organització agrícola. Per altra banda, avui al matí a Santa Pau s'ha organitzat una batuda de senglars a l'entorn pròxim al poliesportiu.
Ara Balears 11/8/2016
En 8 anys, la superfície afectada per sondejos acústics ha augmentat un 27%. El Govern català insta la Comissió Europea a proposar la declaració del corredor de cetacis com una ZEPIM
Els cetacis es veurien greument afectats pels sondejos sísmics. / ARA BALEARS
D'acord amb l'informe 'Visió general dels punts negres de soroll submarí en l'àrea mediterrània' és "particularment preocupant" que, mentre que l'any 2005, un 3,8% de la superfície de la Mediterrània estava afectada per sondejos acústics, l'any 2013 aquest percentatge va augmentar fins al 27%.
L'àrea marina localitzada entre les costes de Catalunya, les Balears i el País Valencià constitueix un corredor migratori de cetacis de gran valor ecològic i d'importància vital per a la seva supervivència a la Mediterrània occidental. Si no fos així, el dofí llistat, el dofí mular, el zífid de Cuvier i el rorqual comú estarien en perill.
A més, s'ha de tenir en compte que, a Catalunya, hi ha diverses àrees marines protegides properes a aquestes zones de prospecció com són el Parc Natural del Cap de Creus, el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. També són propers diversos espais de la Xarxa Natura 2000, com són el litoral del Baix Empordà, el cap de Creus i el Montgrí, les Medes i el Baix Ter i el Lloc d'Importància Comunitària (LIC) marí declarat per l'Estat anomenat Sistema de canons submarins occidentals del golf de Lleó. Aquests espais acullen espècies marines protegides que poden ser afectades per l'impacte que suposa la contaminació acústica derivada de les prospeccions.
"Totes les dades justifiquen la declaració com a ZEPIM d'aquest corredor de migració de cetacis, atès que aquesta figura normativa li donarà un marc jurídic que permetrà evitar els impactes sobre les poblacions de cetacis", explica el Govern català.
FONT: ALIANÇA MAR BLAVA
A dia d'avui continua en marxa la tramitació del projecte de prospeccions d'hidrocarburs de la companyia Spectrum Geo Limited, així com els permisos de recerca “Nord-est 1” a “Nord-est 12” sol·licitats per la companyia petroliera Cairn Energy, també en el golf de Lleó. Tots dos generarien "un impacte ambiental crític i irreversible sobre les seves poblacions".
“Volem felicitar el Govern català per l'adopció d'aquest important acord, que suposa un fort suport a les iniciatives engegades per l'Aliança Mar Blava per aconseguir una major protecció del Mediterrani i aconseguir deslliurar-lo definitivament de l'amenaça de les prospeccions d'hidrocarburs”, han declarat des de Mar Blava. “El Govern espanyol no pot fer orelles sordes durant més temps".
A la petició del ZEPIM ja s'hi ha acollit el Parlament balear, el Govern balear, els consells insulars de Mallorca, Menorca i Formentera i els ajuntaments de Sant Antoni de Portmany, Sant Josep de sa Talaia i Santa Eulària des Riu. Altrament, Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, Seo/Birdlife i WWF també han donat suport públicament a la iniciativa.
La Festa al Cel es farà a Santa Susanna, però a partir del 2017
Ràdio Calella 12/8/2016
Font: Ajuntament de Mataró
La pròxima edició de la Festa al Cel serà al 2017. Tot i les diverses temptatives de l’organització per trobar-ne seu per aquest pròxim mes de setembre, després de la renúncia de Mataró -havent trucat a la porta de Calella- i el poc marge de temps de què es disposava per tancar-ne la logística a Santa Susanna, ha fet que es desestimés l’opció de tirar-la finalment endavant. A més, i segons publica avui La Vanguardia, Interior no podia garantir el desplegament d’efectius dels Mossos d’Esquadra que són necessaris per garantir la seguretat de l’esdeveniment. És per això que organització i Ajuntament de Santa Susanna han acordat mantenir el contacte i seguir treballant amb l’objectiu del 2017.
Segons diu el rotatiu, el consistori compta amb la col·laboració econòmica del sector turístic, que està disposat a assumir part de la despesa. No obstant això, es retallarà el pressupost inicial, xifrat en 500.000 euros. S’han suprimit partides com el lloguer de la senyal de televisió o el cost de tancar la via del tren, que fins ara havia de fer Mataró per qüestions de seguretat. Es calcula que el pressupost rondarà els 200.000 euros i que els hotelers aportaran 5,5 euros per persona i dia dels visitants que acudeixin als seus establiments atrets pel festival aeri.
Los problemas de seguridad impiden que Santa Susanna organice la Festa al Cel en septiembre
Revista Digital Maresme 13/8/2016
La Festa al Cel seguirá en el Maresme…pero a partir de 2017. Santa Susanna, después de la renuncia de Mataró y la negativa de Calella y Pineda, será la población que celebrará el festival aéreo. No ha habido tiempo para organizarlo todo de cara a los días 24 y 25 de septiembre, pero todo apunta a que la Festa al Cel tendrá lugar en una fecha sin concretar del año próximo, fuera del punto álgido de la temporada turística. Se habla de los meses de mayo o octubre. En los próximos meses se concretará la fecha.
El principal escollo que se ha topado Santa Susanna de cara a organizar la Festa al Cel en septiembre ha sido el de la seguridad. El Ayuntamiento no cuenta con policías locales suficientes para un evento de estas características – que espera a unos 100.000 visitantes- y necesitaría un importante apoyo de los Mossos d’Esquadra que éstos no pueden asegurar por la proximidad de las fechas en que está programado. También, pero como cuestión secundaria, está que en septiembre hay plena ocupación en los hoteles del municipio y por lo tanto no se pueden alojar a las más de 150 personas que participan en el festival aéreo. En 2017, se podrá programar con tiempo la participación de la policía catalana y la fecha escogida permitirá que no haya problemas con los alojamientos.
Paradójicamente, estos escollos han surgido cuando se había salvado el que todo el mundo consideraba el más importante: el presupuesto. El Ayuntamiento de Santa Susanna ha rebajado el presupuesto de 500.000 euros a 200.000 al quitar importantes partidas. El Ayuntamiento de Mataró, por ejemplo, pagaba cuantiosas partidas en seguridad y en limpieza. Además, el sector hotelero y comercial ha recibido el evento con entusiasmo y lo apoya como una gran oportunidad de promoción local. El Ayuntamiento calcula que sólo deberá pagar de sus arcas los recursos humanos necesarios para el evento y ceder los espacios necesarios para el mismo.
Xifren en 300.000 euros anuals les pèrdues causades pels senglars
Diari de Girona 13/8/2016
L'organització agrària Asaja es mostra partidària de mantenir les batudes a Girona i demana una nova llei de caça
Uns porcs senglars es passegen per un camp al Pla de l´Estany en una imatge d´arxiu. diari de girona
L'Organització Agrària Joves Pagesos (Asaja) es va mostrar ahir partidària de mantenir les batudes de senglars a les comarques de Girona, ja que aquests animals, a més de perjudicar els pagesos, són un «greu perill» pels accidents que produeixen a les carreteres.
A través d'un comunicat, Asaja va assegurar que és necessària la col·laboració unitària entre les administracions, Agents Rurals, la policia, els Mossos d'Esquadra i els caçadors per portar a terme amb seguretat aquestes captures.
En les últimes setmanes, el cos d'Agents Rurals ha realitzat una trentena de batudes nocturnes en diferents comarques gironines per acabar amb la proliferació d'aquests animals, que afecta principalment les zones del Pla de l'Estany, la Selva, la Garrotxa i l'Alt Empordà, en què han abatut 243 exemplars.
El Col·legi d'Advocats de Girona va manifestar la seva oposició a la realització d'aquestes captures emparant-se a la Llei de Caça, que prohibeix les incursions nocturnes, i va reclamar que el control es realitzi combinant mètodes tradicionals i anticonceptius.
També Asaja ha demanat al Departament d'Agricultura més celeritat en la posada en marxa de la nova Llei de Caça i d'una assegurança per a les pèrdues que ocasionen les diferents espècies de la fauna cinegètica en els cultius de blat de moro, farratges i pastures.
Els ramaders de les comarques de l'Alt i Baix Empordà, Bages, Osona, Garrotxa, Pla de l'Estany Vallès i Maresme arrosseguen pèrdues superiors als 300.000 euros anuals a causa de les incursions d'aquests animals en els cultius, malgrat la captura de més de 20.000 senglars el 2015, segons dades de l'organització agrícola. Per altra banda, avui al matí a Santa Pau s'ha organitzat una batuda de senglars a l'entorn pròxim al poliesportiu.
divendres, 12 d’agost del 2016
La Verneda millor conservada de la Riera de Pineda (Tordera) 12/8/2016
El Vern (Alnus glutinosa), o Verna com se la coneix a la zona, és l'arbre per excel·lència de qualsevol racó amb aigua de la Baixa Tordera, ja sigui un torrent, una riera, el riu, un gorg, una bassa, una mollera o un estany des de cotes altes a qualsevol muntanya fins a nivell de mar a toca de la platja, i oríginàriament dominava el paisatge a gran part de les valls i planes en solitari o barrejada amb freixes, roures, salzes, gatells,... depenent de l'indret.
Tot i que aquestes formacions forestals han desaparegut de gran part del territori (molt sovint substituides per altres espècies que avui la gent es pensa que són l'originària), encara podem trobar disperses per tot el territori (des de la muntanya fins a la plana litoral) vernedes en millor o pitjor estat de conservació.
A un afluent de la Riera de Pineda, dintre del municipi de Tordera, es troba la que segurament és la més gran i millor conservada del vessant marítim del Montnegre, amb abundants peus de grans dimensions i envoltada d'alzinars, suredes i rouredes.
Tot i la sequera que patim i que no porta aigua des de fa setmanes, encara es poden trobar petits tolls entre les arrels i les roques.
Aquesta tarda recorrent aquesta verneda, com a més destacat...
mínim 3 Sargantanes roqueres (Podarcis muralis)
uns 20 capgrossos de Tòtil comú (Alytes obstetricans)
1 Senglar (Sus scrofa) enorme plantat enmig del torrent i que fuig muntanya amunt.
2 Picots garsers grossos (Dendrocopos major)
1 Pica-soques blau (Sitta europaea)
mínim 2 Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
1 Tord comú (Turdus philomelos)
Merles (Turdus merula)
mínim 2 Mallerengues emplomallades (Lophophanes cristatus)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Cargolets (Troglodytes troglodytes)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
1 Pit-roig (Erithacus rubecula)
Tudons (Columba palumbus)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
... entre altres.
Capgrossos de Tòtil comú (Alytes obstetricans)...
Algunes imatges d'aquest tram de torrent...
A la carretera de tornada a Pineda de Mar, un Gripau comú (Bufo spinosus) esclafat...
Neix una associació per defensar la posidònia a Mataró. TN Comarques 12/8/2016
Neix una associació per defensar la posidònia a Mataró
Telenotícies Comarques 12/8/2016
Diversos col·lectius del Maresme, com ara pescadors, clubs de busseig o entitats culturals, s'han unit per reclamar a les institucions que despleguin mesures per protegir i regenerar el que es coneix popularment com l'"alguer de Mataró", la gran praderia de posidònia de 3.000 hectàrees que hi ha a la costa des de Llavaneres fins a Cabrera.
Santa Susanna tendrá que esperar al 2017 para acoger la Festa al Cel. La Vanguardia 12/8/2016
Santa Susanna tendrá que esperar al 2017 para acoger la Festa al Cel
La Vanguardia 12/8/2016
Interior desaprueba el operativo de mossos para que el festival aeronáutico pueda celebrarse este año en la costa norte del Maresme
FEDE CEDÓ, Santa Susanna 12/08/2016 08:42 | Actualizado a 12/08/2016 11:11
La Festa del Cel no se celebrará este año. El Ayuntamiento de Santa Susanna (Maresme), interesado en acoger el festival aéreo el 24 y 25 de septiembre, no ha podido superar los obstáculos propios de una organización precipitada. Pese a ello, la dirección del festival aéreo garantiza que la fiesta aeronáutica volverá en 2017 con aires renovados tomando como sede la población turística del Maresme. Y por si la precipitación no fuera suficiente, la conselleria de Interior anunció al alcalde, Joan Campolier, que no podría disponer del habitual despliegue de Mossos d’Esquadra –previsto para Mataró- por lo que el consistorio tampoco podía garantizar la seguridad.
Que el director de Mossos d’Esquadra, Albert Batlle, negase a Joan Campolier la participación de los Mossos d’Esquadra en la Festa al Cel, ha quedado restringido a una conversación telefónica que el departamento de Interior no ha querido desvelar, pero que sin embargo Campolier admite, sin más comentarios. El alcalde, contactó con la conselleria de Interior una vez que el Consorci de Promoció Turística del Maresme, que preside el exalcalde de Caldetes, Joaquim Arnó, sugirió otras ubicaciones “para evitar que el festival se marchase de la comarca”. El segundo paso era buscar la implicación económica del sector hotelero. Teniendo en cuenta que Santa Susanna es una de las potencias turísticas de la provincia, con 22 hoteles y 14.000 plazas turísticas, los empresarios no han dudado en asumir una aportación económica para que “el ayuntamiento no corra con todo el gasto”.
Para recortar el presupuesto inicial de 500.000 euros, Santa Susanna ha eliminado partidas que considera prescindibles, tales como el alquiler de la señal televisiva “que costaba 80.000 euros”, las gratificaciones a la policía local de Mataró (800 euros por agente) que ascendían a 100.000 euros o el coste de las vallas para blindar la vía férrea. Restando estas partidas el coste de la fiesta queda en 200.000 euros, lo que para los hoteleros supone una aportación de 5,5 euros por persona y día. “Una cifra que consideran asumible tras estudiar el impacto turístico y mediático de la fiesta” reconoce Sílvia Vives, concejal del área local de Desarrollo. Desde la Fundació Turística, no obstante, prefieren celebrar el evento “en mayo u octubre para desestacionalizar la temporada” y ofrecer los nuevos paquetes turísticos de “la semana del cel”.
La Festa al Cel 2017, según Daniel Ventura, director del festival aéreo, a un año vista “podrá organizarse en Santa Susanna como una de las mejores ediciones de la década”. No obstante, lamenta no haber tenido la oportunidad de reaccionar una vez que el alcalde de Mataró, David Bote, esperó a anunciar el renuncio a dos meses de celebrar la tercera edición. La urgencia fue precisamente uno de los argumentos de Monserrat Candini, alcaldesa de Calella, para renunciar a la organización del festival aeronáutico. Para Joan Campolier, en cambio, “es una oportunidad que no dejaremos pasar”. Así, con tal persistencia ha logrado que la edición del 2017, tras un año en blanco, se reinicie en Santa Susanna “con la colaboración de todas las administraciones competentes y tiempo suficiente para buscar nuevos patrocinadores”.
La Vanguardia 12/8/2016
Interior desaprueba el operativo de mossos para que el festival aeronáutico pueda celebrarse este año en la costa norte del Maresme
La Patrulla Aspa durant la seva intervencio davant les platges de Mataro, a la Festa del Cel. Mataro. 28/09/14 Foto Gemma Miralda. (Gemma Miralda)
La Festa del Cel no se celebrará este año. El Ayuntamiento de Santa Susanna (Maresme), interesado en acoger el festival aéreo el 24 y 25 de septiembre, no ha podido superar los obstáculos propios de una organización precipitada. Pese a ello, la dirección del festival aéreo garantiza que la fiesta aeronáutica volverá en 2017 con aires renovados tomando como sede la población turística del Maresme. Y por si la precipitación no fuera suficiente, la conselleria de Interior anunció al alcalde, Joan Campolier, que no podría disponer del habitual despliegue de Mossos d’Esquadra –previsto para Mataró- por lo que el consistorio tampoco podía garantizar la seguridad.
Que el director de Mossos d’Esquadra, Albert Batlle, negase a Joan Campolier la participación de los Mossos d’Esquadra en la Festa al Cel, ha quedado restringido a una conversación telefónica que el departamento de Interior no ha querido desvelar, pero que sin embargo Campolier admite, sin más comentarios. El alcalde, contactó con la conselleria de Interior una vez que el Consorci de Promoció Turística del Maresme, que preside el exalcalde de Caldetes, Joaquim Arnó, sugirió otras ubicaciones “para evitar que el festival se marchase de la comarca”. El segundo paso era buscar la implicación económica del sector hotelero. Teniendo en cuenta que Santa Susanna es una de las potencias turísticas de la provincia, con 22 hoteles y 14.000 plazas turísticas, los empresarios no han dudado en asumir una aportación económica para que “el ayuntamiento no corra con todo el gasto”.
Para recortar el presupuesto inicial de 500.000 euros, Santa Susanna ha eliminado partidas que considera prescindibles, tales como el alquiler de la señal televisiva “que costaba 80.000 euros”, las gratificaciones a la policía local de Mataró (800 euros por agente) que ascendían a 100.000 euros o el coste de las vallas para blindar la vía férrea. Restando estas partidas el coste de la fiesta queda en 200.000 euros, lo que para los hoteleros supone una aportación de 5,5 euros por persona y día. “Una cifra que consideran asumible tras estudiar el impacto turístico y mediático de la fiesta” reconoce Sílvia Vives, concejal del área local de Desarrollo. Desde la Fundació Turística, no obstante, prefieren celebrar el evento “en mayo u octubre para desestacionalizar la temporada” y ofrecer los nuevos paquetes turísticos de “la semana del cel”.
La Festa al Cel 2017, según Daniel Ventura, director del festival aéreo, a un año vista “podrá organizarse en Santa Susanna como una de las mejores ediciones de la década”. No obstante, lamenta no haber tenido la oportunidad de reaccionar una vez que el alcalde de Mataró, David Bote, esperó a anunciar el renuncio a dos meses de celebrar la tercera edición. La urgencia fue precisamente uno de los argumentos de Monserrat Candini, alcaldesa de Calella, para renunciar a la organización del festival aeronáutico. Para Joan Campolier, en cambio, “es una oportunidad que no dejaremos pasar”. Así, con tal persistencia ha logrado que la edición del 2017, tras un año en blanco, se reinicie en Santa Susanna “con la colaboración de todas las administraciones competentes y tiempo suficiente para buscar nuevos patrocinadores”.
Aquest dilluns s’obre mitja veda de caça a Tordera. Ràdio Tordera 12/8/2016
Aquest dilluns s’obre mitja veda de caça a Tordera
Ràdio Tordera 12/8/2016
Tordera en directe parla amb en Joaquim Vinardell i en Ramon Dalmau, de l’Associació de Caçadors de Tordera, que ens parlen de la mitja veda de caça que s’obre el dia 15 d’agost, de les batudes de senglars, i de tots els permisos que necessites per practicar la caça...
http://radiotordera.cat/radio/?p=48403
Ràdio Tordera 12/8/2016
Tordera en directe parla amb en Joaquim Vinardell i en Ramon Dalmau, de l’Associació de Caçadors de Tordera, que ens parlen de la mitja veda de caça que s’obre el dia 15 d’agost, de les batudes de senglars, i de tots els permisos que necessites per practicar la caça...
http://radiotordera.cat/radio/?p=48403
dijous, 11 d’agost del 2016
Bernat pescaire (Ardea cinerea) sobre la Riera de Sant Pol de Mar 11/8/2016
Aquest vespre-nit ha passat volant sobre la C-32 a l'alçada de la Riera de Sant Pol de Mar un Bernat pescaire (Ardea cinerea) direcció a la costa.
També uns 10 Ballesters (Apus melba) per la zona.
També uns 10 Ballesters (Apus melba) per la zona.
Recupero un vídeo del 6/2/2014... TV3 - Els Matins - El mar s'empassa la sorra del delta de la Tordera
Ara que tothom diu que la temporada turística és magnífica, amb ocupacions que arriben al 100% a algunes poblacions segons alguns diaris, val la pena recordar un vídeo que segur... seguríssim... que tornarem a veure d'aquí a no gaire temps...
TV3 - Els Matins - El mar s'empassa la sorra del delta de la Tordera
Publicat el 6 feb. 2014
Aquest dijous hem estat a Malgrat de Mar des d'on es pot observar una costa que aquests últims anys ha perdut quaranta metres d'amplada perquè se'ls ha menjat el mar. Ara, un estudi de la UPC proposa solucions per recuperar el litoral. N'hem parlat amb Marc Monguilot, del càmping La Tordera, amb Míriam Sisa, del càmping Els Pins, i amb Joan Mercadé, regidor d'Urbanisme i Platges de Malgrat de Mar. El col·laborador Josep Lluís Gallego ens ha explicat els principals motius que causen la desaparició de les platges i mesures que es poden prendre per recuperar la sorra. També ens hem fet ressò del resultat d'una enquesta feta per l'Agència de Residus de Catalunya que conclou que l'ús de bosses de plàstic d'un sol ús s'ha reduït gairebé a la meitat a Catalunya entre el 2007 i el 2012, i hem recordat quins són els principals perills del plàstic al medi ambient.
Això sí, val la pena tenir alguna cosa clara abans de treure conclusions fàcils i precipitades...
No és només manca de sediments... Temporals, platges i altres xorrades.
TV3 - Els Matins - El mar s'empassa la sorra del delta de la Tordera
Publicat el 6 feb. 2014
Aquest dijous hem estat a Malgrat de Mar des d'on es pot observar una costa que aquests últims anys ha perdut quaranta metres d'amplada perquè se'ls ha menjat el mar. Ara, un estudi de la UPC proposa solucions per recuperar el litoral. N'hem parlat amb Marc Monguilot, del càmping La Tordera, amb Míriam Sisa, del càmping Els Pins, i amb Joan Mercadé, regidor d'Urbanisme i Platges de Malgrat de Mar. El col·laborador Josep Lluís Gallego ens ha explicat els principals motius que causen la desaparició de les platges i mesures que es poden prendre per recuperar la sorra. També ens hem fet ressò del resultat d'una enquesta feta per l'Agència de Residus de Catalunya que conclou que l'ús de bosses de plàstic d'un sol ús s'ha reduït gairebé a la meitat a Catalunya entre el 2007 i el 2012, i hem recordat quins són els principals perills del plàstic al medi ambient.
Això sí, val la pena tenir alguna cosa clara abans de treure conclusions fàcils i precipitades...
No és només manca de sediments... Temporals, platges i altres xorrades.
La mayor parte de infracciones en el medio natural en Catalunya se queda sin sanción. La Vanguardia 11/8/2016
A la Baixa Tordera és del 100%... per fer-s'ho mirar...
La mayor parte de infracciones en el medio natural en Catalunya se queda sin sanción
La Vanguardia 11/8/2016
El porcentaje de casos que archiva el Departament d’Agricultura supera el 50% en algunos tipos de expedientes, denuncia la Associació Professional d’ Agents Rurals de Catalunya
ANTONIO CERRILLO, Barcelona 11/08/2016 15:00
La mayoría de las infracciones de carácter medioambiental en el medio natural denunciadas por los cuerpos de policía a la Generalitat (sobre todo, Agentes Rurales, Mossos y Seprona-Guardia Civil) quedan sin sanción, “en papel mojado”, según un informe de la Associació Professional d’ Agents Rurals de Catalunya (Asparc). Esta asociación basa su conclusión en los datos dados por el Govern catalán en respuestas parlamentarias formuladas por el PSC y la CUP. “Las actividades y conductas que atentan contra el medio natural quedan demasiadas veces en agua de borrajas”, según dicho análisis. Los agentes rurales se encargan de velar por la protección del medio natural y de denunciar las infracciones.
Entre los años 2013 y 2015, los agentes presentaron 20.734 denuncias al Departament d’Agricultura por infracciones relacionadas con la caza, la circulación motorizada, la pesca en ríos y embalses, los incendios en el bosque y otras infracciones forestales (talas, roturación...). Sin embargo, un 24% de esta denuncias, una de cada cuatro (4.930 de las 20.734), fueron archivadas porque la infracción prescribió, porque no se pudo identificar al responsable, porque el asunto se trasladó a otro departamento.... Esta circunstancia irrita a los agentes, que ven desmerecido su trabajo.
Pocas multas
Pero lo más relevante es el bajísimo nivel de asuntos denunciados que terminaron en multa impuesta por Agricultura: sólo un 15% del total (3.138). Resulta significativa, por ejemplo, la cantidad de denuncias archivadas por infracciones forestales los tres años (que suman el 52% del total). Esta tendencia es especialmente llamativa en algunas zonas de Catalunya. Por ejemplo, en la demarcación de Barcelona (la provincia de Barcelona, excepto Anoia, Bages, Berguedà y Osona) se presentaron, entre 2013 y 2015, un total 387 denuncias, pero el 77% se archivó sin que se conozca por qué.
Asimismo, en ese período, el 65% de las denuncias por infracciones en la pesca en ríos y embalses en la Catalunya Central quedaron archivadas (536 de las 831).
Frustración de los agentes
Uno de los agentes rurales que trabaja en el entorno de Barcelona expresa su frustración al considerar que sus denuncias quedan en nada. En su caso, son denuncias por transformación de bosques en cultivos agrícolas, sin permiso, a cargo de terratenientes. “Nunca he visto que se les ponga una multa; parece que mi trabajo no sirva”, dice muy enfadado este agente, que prefiere guardar el anonimato.
Más datos. En el 2013, se presentaron en la demarcación de Barcelona 149 denuncias por infracciones forestales: 109 fueron archivadas, y de éstas, 24 prescribieron. Pero lo más sorprendente es que sólo se pusieron dos multas y en otros dos casos se sobreseyeron. “En Barcelona, en 2013, sólo el 2% de denuncias acabaron en sanción”, denuncia Asparc.
Agricultura admite la gravedad y dice que buscará soluciones
Montserrat Barniol, directora general de Forestal (Departament d’Agricultura), admitió la gravedad del problema y lo atribuyó a “la complejidad que impone la tipología de expedientes y a la dificultad para identificar a los infractores”. En el caso de las infracciones en materia forestal, influye que hay que elaborar informes técnicos, lo que hace que muchas denuncias queden prescritas. “También tenemos el bloqueo que supone la falta de personal”, admitió antes de prometer que buscará soluciones pasadas las vacaciones.
Y lo mismo las denuncias en Política Territorial
Un problema similar se produce con las denuncias por infracción ambiental ante el Departament de Territori i Sostenibilitat, que heredó ciertas funciones de Agricultura en el 2015 (protección de animales, o los daños en espacios naturales y en la flora y la fauna). Según Asparc, de las 613 denuncias tramitadas en el 2015, sólo 93 (el 15%) han tenido consecuencias para los infractores. “Esa cifra es desalentadora. Todo ello, unido al exceso de trabajo, la falta de plantilla y a la desidia crónica de los gobiernos de turno provoca una cierta desmotivación en parte del colectivo”, añade Asparc.
Un traspaso con improvisación
Fuentes del Govern admiten que en el traspaso de estas competencias desde Agricultura a Territori i Sostenibilitat se produjo sin una transferencia de efectivos humanos para instruir los expedientes. “Pero desde hace unas semanas ya se han incorporado refuerzos y ya están instruyendo los expedientes”, dijeron. Hace poco, el Parlament aprobó una moción (a propuesta de C’s y votada a favor por todos los grupos, menos Junts pel Sí) en la que se insta al Govern a simplificar los trámites de los expedientes sancionadores en materia medioambiental, y a dar traslado a los agentes denunciantes de copia de las resoluciones.
Los agentes rurales (Asparc) reclaman simplificar los trámites sancionadores, con una fórmula como la que se emplea para poner las multas de tráfico, en lugar del largo procedimiento burocrático actual, que exige notificar la sanción, dar plazo de alegaciones y otros pasos.
La mayor parte de infracciones en el medio natural en Catalunya se queda sin sanción
La Vanguardia 11/8/2016
El porcentaje de casos que archiva el Departament d’Agricultura supera el 50% en algunos tipos de expedientes, denuncia la Associació Professional d’ Agents Rurals de Catalunya
Dos agentes rurales observan la presencia de escaladores en áreas restringidas en la vertiente sur de la montaña de Montserrat (Gemma Miralda)
La mayoría de las infracciones de carácter medioambiental en el medio natural denunciadas por los cuerpos de policía a la Generalitat (sobre todo, Agentes Rurales, Mossos y Seprona-Guardia Civil) quedan sin sanción, “en papel mojado”, según un informe de la Associació Professional d’ Agents Rurals de Catalunya (Asparc). Esta asociación basa su conclusión en los datos dados por el Govern catalán en respuestas parlamentarias formuladas por el PSC y la CUP. “Las actividades y conductas que atentan contra el medio natural quedan demasiadas veces en agua de borrajas”, según dicho análisis. Los agentes rurales se encargan de velar por la protección del medio natural y de denunciar las infracciones.
Entre los años 2013 y 2015, los agentes presentaron 20.734 denuncias al Departament d’Agricultura por infracciones relacionadas con la caza, la circulación motorizada, la pesca en ríos y embalses, los incendios en el bosque y otras infracciones forestales (talas, roturación...). Sin embargo, un 24% de esta denuncias, una de cada cuatro (4.930 de las 20.734), fueron archivadas porque la infracción prescribió, porque no se pudo identificar al responsable, porque el asunto se trasladó a otro departamento.... Esta circunstancia irrita a los agentes, que ven desmerecido su trabajo.
Pocas multas
Pero lo más relevante es el bajísimo nivel de asuntos denunciados que terminaron en multa impuesta por Agricultura: sólo un 15% del total (3.138). Resulta significativa, por ejemplo, la cantidad de denuncias archivadas por infracciones forestales los tres años (que suman el 52% del total). Esta tendencia es especialmente llamativa en algunas zonas de Catalunya. Por ejemplo, en la demarcación de Barcelona (la provincia de Barcelona, excepto Anoia, Bages, Berguedà y Osona) se presentaron, entre 2013 y 2015, un total 387 denuncias, pero el 77% se archivó sin que se conozca por qué.
Asimismo, en ese período, el 65% de las denuncias por infracciones en la pesca en ríos y embalses en la Catalunya Central quedaron archivadas (536 de las 831).
Frustración de los agentes
Uno de los agentes rurales que trabaja en el entorno de Barcelona expresa su frustración al considerar que sus denuncias quedan en nada. En su caso, son denuncias por transformación de bosques en cultivos agrícolas, sin permiso, a cargo de terratenientes. “Nunca he visto que se les ponga una multa; parece que mi trabajo no sirva”, dice muy enfadado este agente, que prefiere guardar el anonimato.
Más datos. En el 2013, se presentaron en la demarcación de Barcelona 149 denuncias por infracciones forestales: 109 fueron archivadas, y de éstas, 24 prescribieron. Pero lo más sorprendente es que sólo se pusieron dos multas y en otros dos casos se sobreseyeron. “En Barcelona, en 2013, sólo el 2% de denuncias acabaron en sanción”, denuncia Asparc.
Agricultura admite la gravedad y dice que buscará soluciones
Montserrat Barniol, directora general de Forestal (Departament d’Agricultura), admitió la gravedad del problema y lo atribuyó a “la complejidad que impone la tipología de expedientes y a la dificultad para identificar a los infractores”. En el caso de las infracciones en materia forestal, influye que hay que elaborar informes técnicos, lo que hace que muchas denuncias queden prescritas. “También tenemos el bloqueo que supone la falta de personal”, admitió antes de prometer que buscará soluciones pasadas las vacaciones.
Y lo mismo las denuncias en Política Territorial
Un problema similar se produce con las denuncias por infracción ambiental ante el Departament de Territori i Sostenibilitat, que heredó ciertas funciones de Agricultura en el 2015 (protección de animales, o los daños en espacios naturales y en la flora y la fauna). Según Asparc, de las 613 denuncias tramitadas en el 2015, sólo 93 (el 15%) han tenido consecuencias para los infractores. “Esa cifra es desalentadora. Todo ello, unido al exceso de trabajo, la falta de plantilla y a la desidia crónica de los gobiernos de turno provoca una cierta desmotivación en parte del colectivo”, añade Asparc.
Un traspaso con improvisación
Fuentes del Govern admiten que en el traspaso de estas competencias desde Agricultura a Territori i Sostenibilitat se produjo sin una transferencia de efectivos humanos para instruir los expedientes. “Pero desde hace unas semanas ya se han incorporado refuerzos y ya están instruyendo los expedientes”, dijeron. Hace poco, el Parlament aprobó una moción (a propuesta de C’s y votada a favor por todos los grupos, menos Junts pel Sí) en la que se insta al Govern a simplificar los trámites de los expedientes sancionadores en materia medioambiental, y a dar traslado a los agentes denunciantes de copia de las resoluciones.
Los agentes rurales (Asparc) reclaman simplificar los trámites sancionadores, con una fórmula como la que se emplea para poner las multas de tráfico, en lugar del largo procedimiento burocrático actual, que exige notificar la sanción, dar plazo de alegaciones y otros pasos.
Més sobre les agressions al Medi Natural per part dels mal anomenats "animalistes" 10/8/2016... Ara a Calella
Fa unes setmanes ja escrivia sobre el tema davant les demandes a Malgrat de Mar...
Quan els mal anomenat "animalistes" són un lobby en contra del medi natural 20/7/2016
I encara no s'ha resolt el conflicte a Sant Pol...
Com ja vaig comentar, els ajuntaments sempre ubiquen aquests Pipi-cans sota o entre les roques allà on no es veuen gaire i on hi ha espècies autòctones protegides...
Problemes amb les platges on hi ha gossos
El Punt Avui 24/7/2016
De les dues espècies... Quina no dona la talla?
I els problemes s'estenen per tot arreu...
Ara l'arriba el torn a Calella...
El PACMA reivindica un tram de platja per a gossos a Calella
Ràdio Calella 10/8/2016
Quan els mal anomenat "animalistes" són un lobby en contra del medi natural 20/7/2016
I encara no s'ha resolt el conflicte a Sant Pol...
Ara mateix 10 GOSSOS 2PERILLOSOS DESLLIGATS I SENSE MORRIÓ.Cada dia el mateix, fins quan?@ajsantpol #santpol #FARTS
Com ja vaig comentar, els ajuntaments sempre ubiquen aquests Pipi-cans sota o entre les roques allà on no es veuen gaire i on hi ha espècies autòctones protegides...
Problemes amb les platges on hi ha gossos
El Punt Avui 24/7/2016
De les dues espècies... Quina no dona la talla?
@SEO_BirdLife El @ajsantpol con la playa para perros pone en peligro colonia estable d cormoranes moñudos #salvemlesbanyeretes #santpoldemar
#Calella y #SantPoldeMar tienen principal dormidero cormoranes Mediterráneo http://shr.gs/SlINBZT Problema amb gossos #salvemlesbanyeretes
I els problemes s'estenen per tot arreu...
Los perros siguen en la Playa de Blanes https://mierdaperroblanes.wordpress.com/2016/07/07/los-perros-siguen-en-la-playa-de-blanes …
Ohhh a la platja de El Masnou l'ajuntament té bon criteri, però els amos dels gossos l'han convertida en un pipican.
Ara l'arriba el torn a Calella...
El PACMA reivindica un tram de platja per a gossos a Calella
Ràdio Calella 10/8/2016
El partit animalista no descarta fer una campanya de recollida de signatures per exigir al Govern Municipal que persones i mascotes puguin fer ús compartit d’un tram de platja. Anna Maria Soler, membre del PACMA Maresme, ha dit en una entrevista a Ràdio Calella TV que és una incongruència que aquesta prohibició es mantingui en una ciutat declarada amiga dels animals, quan en poblacions veïnes la tendència és a permetre’n el bany.
El PACMA assenyala que la prohibició d’accés dels animals de companyia a la platja de Calella és una de les mancances que té una ciutat que, en moltes ocasions ha dit Anna Maria Soler, ha demostrat un alt grau de sensibilitat envers els animals.
“Una de les mancances que té Calella com a ciutat amiga dels animals és que no es deixa que els gossos vagin a la platja. Si està censat i paga els impostos, l’animal és un ciutadà més al que se li estan negant els drets”, lamenta Soler.
La representant del partit animalista s’ha referit a l’exemple d’altres ciutats costaneres com Barcelona, o la veïna Sant Pol de Mar, que aquest estiu han obert platges per a gossos.
Assegura que una decisió en aquesta línia afavoriria el posicionament de Calella com adestinació de turisme familiar perquè molts propietaris trien on passar les vacances en funció de les restriccions que s’imposen, tant a nivell públic com privat.
A tot això, Anna Maria Soler ha avançat la possibilitat d’iniciar una campanya de recollida de signatures per exigir que es faci un replantejament a nivell polític. “Les coses amb bona voluntat es poden fer (…) No descartem en un futur iniciar una recollida de signatures per demanar a l’Ajuntament l’obertura d’una platja per a gossos”, ha apuntat.
El PACMA s’emplaça a parlar amb altres ciutadans i col·lectius amb qui comparteixen reivindicació abans de prendre la decisió d’iniciar la campanya de recollida de suports.
dimecres, 10 d’agost del 2016
Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) i Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus) al Riu Tordera a la Verneda (Sant Celoni) 9/8/2016 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat
Aquest dimarts 9/8/2016 l'Arnau Tolrà ha observat els primers 1 Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) i 1 Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus) de pas postnupcial al Riu Tordera a la Verneda (Sant Celoni). També...
5 Bernats pescaires (Ardea cinerea)
unes 5 Tórtores (Streptopelia turtur)
2 Picots garsers petits (Dendrocopos minor)
uns 8 Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
mínim 4 Capsigranys (Lanius senator)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
5 Bernats pescaires (Ardea cinerea)
unes 5 Tórtores (Streptopelia turtur)
2 Picots garsers petits (Dendrocopos minor)
uns 8 Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
mínim 4 Capsigranys (Lanius senator)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
Algunes notícies per llegir 9 i 10/8/2016...
Els @mossoscat denuncien un pescador de #Tossa per pescar més sonso del permès i vendre'l fora la llotja
Denuncien un pescador per agafar més sonso del permès i no dur-lo a la llotja
Diari de Girona 10/8/2016
L'home portava 12,5 quilos del peix i 400 grams de tacons
Havia pescat 12,5 quilos de sonso de més i no el va declarar Mossos d'Esquadra
Els Mossos han denunciat un veí de Tossa per per pescar més sonso del què està permès i no declarar-ho a la llotja de Sant Feliu de Guíxols.
L'home té 44 anys, nacionalitat espanyola i els Mossos de la Unitat Regional de Medi Ambient de Girona li van aixecar una acta per una infracció de la Llei de pesca i acció marítimes.
Segons asseguren els Mossos, s'ha de tenir en compte que els professionals de la pesca de sonso poden pescar una quota màxima estipulada per la Direcció General de Pesca i Afers marítims i tot allò que pesquin de més tenen la obligació de retornar-ho al mar.
El succés es va produir el 27 de juliol quan una patrulla de la Unitat Regional de Medi Ambient de Girona va veure arribar una embarcació sospitosa al port de Sant Feliu de Guíxols. Aquesta, un cop amarrada a la seva zona, va descarregar la captura del dia i la va dur a la llotja.
A continuació, els agents va observar com un mariner va descarregar una bossa de peix que va dipositar dins d´un vehicle frigorífic que estava aparcat al mateix moll i un cubell negre sota un palet de fusta.
Una vegada feta la venda de la captura del dia, el patró va recollir el cubell amagat i va sortir caminant del port.
Els agents van aturar al pescador i van constatar que l´home duia 12,580 quilos de sonso (Gymnammodytes cicerelus) i 400 grams de tacons (Bothus podas podas) que no havia passat per la llotja. Els mossos van denunciar a l´home per una infracció de la Llei de pesca i acció marítimes i van decomissar el peix.
Els policies van lliurar la captura a una entitat benèfica de la població de Sant Feliu de Guíxols.
Els Mossos van trametre la denúncia al Departament d´Agricultura, alimentació, Ramaderia i Pesca pel seu coneixement i tramitació d´expedient sancionador si s´escau.
Aquesta actuació esta emmarcada dintre de l´Acord de col·laboració entre la Direcció General de Pesca i Afers Marítims i la Direcció General de la Policia per a optimitzar la lluita contra la pesca i el marisqueig il·legal a Catalunya.
Ensurt per un petit incendi a Palafolls
Ràdio Palafolls 9/8/2016
Ahir a la tarda es va declarar un petit incendi en un marge de la carretera prop del restaurant Casa Oms. La Policia Local va rebre diverses trucades alertant del foc, i quan la patrulla va arribar al lloc dels fets va trobar gent intentant apagar-lo amb mantes i un extintor. La Policia també va fer servir un extintor, però en veure que les flames es tornaven més violentes, van alertar el 112.
Com a mesura de precaució els agents van tallar el trànsit temporalment. En total van ser 3 dotacions de Mossos d’Esquadra, 2 de Bombers de la Generalitat i 1 ambulància les que van participar en l’extinció de l’incendi.
També hi van ser una patrulla de la policia local de PLF i una unitat de prevenció d’incendis forestals de la Diputació de Barcelona.
La causa del foc no es pot determinar a hores d’ara, però per les circumstàncies en què es va originar, el més probable és que es tracti d’una burilla mal apagada. Sortosament, el foc va tenir molt poca afectació i va ser extingit de seguida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
