dijous, 18 d’octubre del 2007

Les masses d'aigua de la Baixa Tordera I

Llacuna del LIFE-Illa del riu


Entre les comarques de La Selva i del Maresme, un cop el riu Tordera abandona la comarca del Vallès Oriental per continuar el seu camí fins al mar, trobem la baixa Tordera (Rectangle aproximat i format entre els municipis de Breda, Maçanet de la Selva, Blanes i Calella). Val a dir que correctament parlant correspon als trams baix i “part” del tram mig del riu Tordera, la plana litoral de l’Alt Maresme, les rieres que hi desemboquen, i les valls i muntanyes que l’envolten.


Amb aproximadament 200 Km2, trobem una vall principal per on transcorre el riu, una plana litoral (delta) formada pel riu i diferents rieres, un conjunt de valls més o menys petites que s’endinsen a les muntanyes del Montnegre, de Les Cadiretes i la part més litoral del Montseny, i una petita franja costanera de sorres profundes entre els penya-segats de la Selva Marítima i del Maresme Nord.

La varietat d’ambients, paisatges i activitats humanes d’aquesta zona és sorprenent, i entre les zones naturals més destacades podem trobar les extensions agrícoles més grans i millor conservades del Maresme, l’únic riu i l’únic delta de les comarques de la Selva i del Maresme, sistemes muntanyosos protegits amb la figura de Parc Natural del Montnegre-Corredor, Rieres i boscos de ribera abundants i ben conservats, els únics estanys i zones humides protegides i de gran entitat de tot el Maresme (Estanys i Roureda de Tordera, per exemple, inclosos amb el riu a la Xarxa Natura 2000), penya-segats litorals i interiors,... entre altres.

Riu Tordera al seu pas per Tordera



Camps propers al Pla de Sant Esteve (Tordera)




Vista parcial de la serra del Montnegre




Prats de Dall a l'estany de Can Torrent (Tordera)


Tota aquesta varietat d’ambients comporta la presència a la zona d’una gran varietat d’espècies animals i vegetals, moltes d’elles protegides i prioritàries a nivell europeu, alhora que la zona constitueix un punt estratègic com a lloc de repòs i alimentació per a moltes aus migratòries al trobar-se a mig camí entre altres zones naturals més importants (Aiguamolls de l’Empordà i Delta del Llobregat, per exemple), i connectant les grans vies migratòries de la costa i de l’interior (per les planes selvatanes i vallesenques on trobem l’Estany de Sils o Les Llobateres entre altres) mitjançant la plana i el riu Tordera.


Ens trobem, doncs, a un lloc molt ric paisatgístic, biològic, cultural i ambientalment parlant, però que malauradament, escassament troba resposta amb difusió i cura per part de l’administració, i que pateix moltes agressions que de no corregir, podríem malmetre.

Potser un dels ecosistemes més rics en biodiversitat i alhora escassos al nostre entorn mediterrani són les zones humides, masses d’aigua més o menys constants, i que alberguen multitud d’espècies de gran valor...


Roureda de Can Verdalet (Tordera)



Gorg de Mas Cremat (Blanes)


Estany de Cal Raba (Tordera)


Verneda al Pla de Palafolls

Pantà de Sant Ponç (Tordera)


Tot i que només les més importants (no s’inclouen multitud de basses, mulleres temporals, petits rierols i canals, i un llarg etc...), podeu veure un petit llistat i mapa de distribució de les masses d’aigua interessants de la zona compresa entre la confluència de la riera de Santa Coloma amb el riu Tordera, i el mar (properament s’inclourà un altre article amb les masses d’aigua riu amunt)...

*1 les més interessants i millor conservades a l’actualitat
*2 actualment en procés de restauració o millora
*3 degradades i sense procés de restauració actualment

Masses d’aigua superficial (rius i rieres)

A. Riu Tordera*1

B. Afluents principals del riu Tordera

B1. Riera de Vallmanya (inclosa a la XN2000)*1
B2. Torrent de Sant Ou (inclosa a la XN2000)*1
B3. Torrent de Mas Gavatx*1
B4. Torrent de Valloparda*1
B5. Riera de Valldemaria*1
B6. Torrent de Can Rabassa

C. Torrents i rieres secundàries que desemboquen al riu Tordera o afluents principals

C1. Riera de Reixac*3
C2. Torrent de la Mina d’Or*1
C3. Torrent de les Portes Negres
C4. Riera de Sant Daniel
C5. Canal de Gelpí

D. Torrents i rieres secundàries que desemboquen a la massa d’aigua costanera

D1. Riera de Blanes*3
D2. El Rec Viver*3
D3. Riera de Palafolls
D4. Riera de Santa Susana*1
D5. Riera de Pineda*1
D6. Riera de Calella*3

Masses d’aigua superficial (embassaments, estanys i zones humides)

E. Estanys i zones humides XN2000

E1. Llacuna litoral Desembocadura del Tordera*1
E2. Prats d’en Gai*1
E3. Estany de Cal Raba
E4. Roureda de Can Verdalet*1
E5. Braç esquerra del riu Tordera*2
E6. Llacuna LIFE – Illa del riu*1
E7. Estany de Can Torrent*1
E8. Estany de la Júlia*2

F. Estanys i zones humides del catàleg DMHA

F1. Molí d’en Puigverd
F2. Pla de Can Golba*3
F3. Bosc de Mas Julià*1
F4. Estany de Mas Mateu*3
F5. Estany de Bancells*1

G. Altres estanys i zones humides

G1. Gorg de Mas Cremat*3
G2. Antiga grabera de Palafolls*1
G3. Tractament terciari del Projecte LIFE*2
G4. Bosc de Mas Reixac

H. Petits embassaments

H1. Pantà de Mas Mora*1
H2. Pantà de Valldemaria*1
H3. Pantà de Sant Ponç
H4. Pantà de Ca l’Aulet

Masses d’aigua subterrànies

I1. Al·luvials de l’alta i mitjana Tordera
I2. Al·luvials de la baixa Tordera i delta*2-3
I3. Al·luvials del Maresme nord (Calella-Malgrat de Mar)*3

Masses d’aigua costanera

J. Sorrenc profund Blanes – Calella*1