Matinar per veure ocells sempre et dona alegries... aquell estol que marxa fent-se de dia, aquell ocellet que la resta del dia queda amagat entre la vegetació i que ara s’alimenta al mig de la llacuna, aquell grupet que descansa a una platja sense soroll, aquell que entre els gavians es deixa arrossegar fins al port seguint un vaixell,... però també et regala unes imatges úniques.
Veritablement, no hi ha dues matinades iguals.
Aquí teniu unes poques...
.
Ja tenim aquí “Altres històriesdemar”
Fa 2 dies
2 comentaris:
preciós!
teresa
Gracies pel plaer de contemplar aquestes meravelles amb que ens obsequies.
I mira que en som d'eficients en la metòdica destrucció d'aquest, únic i nostre, patrimoni natural.
Publica un comentari a l'entrada