Diari de Girona 17/11/2016
Una epidèmia desencadenada per un canvi de temperatura elimina centenars d'exemplars
M.M. | Tossa De Mar
L'ostra vermella, una espècie abundant i coneguda des de fa mil·lennis a la costa catalana, ja no existeix en trams sencers del nostre litoral. Ha estat víctima d'una mortaldat massiva a final de l'estiu passat. Segons els experts, la causa principal és un dels escalfaments sobtats del mar que s'estan convertint en habituals.
El fenomen afecta com a mínim el sud de la Costa Brava. La falta d'observacions sistemàtiques del litoral fa impossible conèixer exactament l'extensió del seu impacte.
Qualsevol bussejador que hagi practicat el submarinisme o l'apnea des de final d'agost al tram de costa que va de Blanes a Sant Feliu de Guíxols ha pogut observar les marques blanques que són l'empremta de les ostres mortes. Com que són organismes bivalves, formats per dues closques, quan l'animal mor es desactiva el mecanisme que manté juntes les dues parts, i la superior es desprèn mentre l'altra continua adherida a la roca, amb el seu característic i netíssim color blanc de nacre.
Aquest agost, sense causa aparent, van començar a aparèixer les característiques closques buides, amb la meitat superior caiguda al fons. En desprendre's, la tapa cau i queda just a sota de l'altra meitat fins que els corrents o les tempestes les desplacen. En arribar el setembre, la mortaldat era generalitzada. Aquesta tardor, les llevantades portaran a les platges més petxines d'ostra vermella que mai.
En punts com el litoral de Tossa, per exemple, on el fons marí és ric i l'ostra vermella era molt abundant, hi ha parets de roca on es poden comptar a simple vista dotzenes d'exemplars morts. La mortaldat és total entre els dos i els vint metres de fondària com a mínim. El nombre d'exemplars morts es compta per centenars.
Joaquim Garrabou, investigador de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona i autor de nombroses publicacions sobre l'efecte del canvi climàtic a la Mediterrània, admet a preguntes d'aquest diari que «no sabem el seu abast exacte, ni tampoc la causa concreta; el que sabem és que no és la primera vegada que passa i que les temperatures elevades coincideixen amb aquest tipus de mortalitats». Aquesta tardor, diu, durant les campanyes de recerca que ha desenvolupat en diferents punts de la Mediterrània ha tingut constància de mortaldats d'altres espècies a Còrsega i a Eivissa.
En el cas de l'ostra vermella (tècnicament Spondylus gaederopus) els científics tenen coneixement de mortaldats massives a la Mediterrània des dels anys vuitanta. En concret, al litoral peninsular n'hi ha de documentades els anys 1999, 2003 i 2006. Sembla que les poblacions acostumen a recuperar-se amb el temps.
Un dels casos més ben estudiats és una mortaldat a la reserva marina de les Columbretes el 2005. En aquell cas, de 720 exemplars comptabilitzats a la zona de l'Illa Grossa, en van morir 715. No se'n va arribar a aclarir la causa, tot i que es va considerar probable que les ostres haguessin estat víctimes d'un bacteri.
Garrabou recorda que està plenament demostrat que els escalfaments sobtats de l'aigua del mar causen mortaldats, i apunta a una causa que combinaria elements patològics amb el canvi climàtic: «hi ha estudis en coralls mediterranis (i també d'altres mars) que demostren que hi ha patògens termodependents. És a dir, que fins que la temperatura de l'aigua no arriba a un cert nivell no infecten els seus hostes. La temperatura anormalment elevada pot causar disfuncionaments fisiològics en els organismes i els fa més propensos a tenir infeccions.»
Per a aquest investigador, per tant, el canvi de temperatura és el desencadenant, encara que no sigui l'única causa: «jo sóc del parer que som davant d'un fenomen en què la temperatura té un paper cabdal, tot i que les diferents espècies moren per combinacions de processos diversos. De fet, l'observació de la mortalitat d'espècies tan diferents com els coralls i les ostres assenyala clarament que tenim diferents vectors implicats en les mortalitats». El factor comú, però, sempre és l'escalfament sobtat de l'aigua, com va passar aquest agost.
Els trams més afectats presenten a hores d'ara la marca evident de l'extermini, com es pot apreciar, per exemple, en el vídeo (https://youtu.be/rORb42x5mww) enregistrat pel centre d'immersió KrakenDive de Tossa, que manté un punt d'observació submarina.
Els col·leccionistes de petxines trobaran enguany una collita especialment generosa de closques d'ostra vermella, amb la seva particular rugositat punxeguda. L'estiu que ve, les algues hauran dissimulat la blancor dels esquelets i caldrà esperar a veure si es produeix una repoblació espontània.
Els experts, però, adverteixen que l'escalfament global s'afegeix a la sobrepesca i l'efecte combinat d'ambdós factors està alterant l'ecosistema de manera molt profunda. Molt més del que es pot imaginar veient l'aspecte encara enlluernador i vibrant dels fons de la Costa Brava.
--------------------------------------------------
FILE0020
Project Baseline Costa Brava 28/10/2016
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada