Ciutat i camp. Opinió, Diari Maresme 15/2/09, per Jordi Arcos

Ciutat i camp
Opinió, Diari Maresme 15/2/09

per Jordi Arcos

Segons es comenta últimament, el col.lectiu d'abelles i mosquits ha estat denunciat pels habitants de segones residències a la muntanya per les molestes picadures que duen a terme. Les primeres mesures preses han estat la incautació per part dels Mossos de tots els agullons i la detenció de tota bèstia que oposes resistència a l'autoritat.

Aquesta noticia un pèl surrealista avui en dia, podria semblar-nos completament normal de convertir-se en norma el tracte que reben els pagesos per part de tots aquells habitants de segones residències que es queixen de les molèsties provocades per l'activitat rural.

Donada l'evolució de la societat, podem distingir en el nostre mapa dos extrems diametralment oposats, a cada un d'aquest extrems se li ha atorgat una certa imatge tòpica, poguent distingir en el mapa de la civilització una dialèctica entre el camp i la ciutat.

En la ciutat la densitat de la població s'accentua i per tant tot s'ha fet pensant en l'home: els carrers, les vivendes, els serveis... A grans trets podriem parlar d'un espai antropomorfitzat.

En el camp en canvi s'hi projecta exactament el contrari, la natura creix a voluntat propia i l'unic que hi fa l'home es domar-la en certs llocs perque li resulti productiva. El camp, al no estar antropomorfitzat ens recorda que som part de la natura i resulta pels habitants de grans ciutats una espècie de refugi envers la dinàmica de la seva vida cosmopolita.

Un extrem necesita de l'altre i viceversa, el camp necesita de l'inversió i de l'avanç tecnològic que es du a terme a la ciutat, i la ciutat necessita el camp com a generador dels recursos bàsics.

No obstant, quan es troben aquests dos extrems es quan sorgeix el problema, i es que aquells que visiten el camp solament des de la seva vessant idil.lica o romàntica, com a lloc de pau i serenor, s'esgarrifen en veure els inconvenients del dur tràfec que hi ha diàriament en aquest.

Els animals no solament queden bé a la foto, també caguen i fan soroll. La sol.lució que proposen els denunciants és eliminar allò que els hi molesta en la seva estada al “camp”, però el que fan d'aquesta manera es antropomorfitzar un camp que d'aquesta manera sols deixarà de ser camp per arribar a ser un mer annex de la ciutat.

Mentre despotriquen contra grangers, obliden la facilitat amb la que compren carn fresca a la xarcuteria, llet al supermercat i tota una sèrie de productes que sorgeixen precisament gràcies al soroll i ferum que tan sofreixen al camp. L'escampeig humà en la seva imparable expansió, ja ni tolera allò que els don de menjar.

Per tant, no seria pas perniciós per aquells cosmopolites que visiten la muntanya un exercici d'ètica cartesiana i acceptar tota aquella activitat pròpia del lloc i respectar-la, i així potser evitarien que involuntariàment se'ls associi amb l'imatge de l'invasor, que no deixa de ser aquell que entra en un lloc i hi propaga les seves propies norme.